Montlló-Torres Cap. 26

Quan estàvem tota la família celebrant el Nadal varem quedar d’anar a fer una sortida a una casa rural, per realitzar una calçotada.
La Dolors al cap de poques setmanes ens va dir que ja tenia un lloc per anar, aquesta vegada s’anava cap a Tarragona, perquè encara feia fred, el lloc era a Sant Jaume dels Domenys, que ho havia buscat per Internet l’idea era fer la calçotada tots junts, la casa es deia Les Orenetes.
La casa es troba a la barriada de l’Hostal dins la població de Sant Jaume de Domenys, envoltada de vinyes i conreus típics del Penedès.
Per arribar-hi varem agafar l’autopista cap a Tarragona, sortida a Santa Margarita i Monjos, allà s’agafa la general fins Arbós i un cop allà ans desviem cap a Sant Jaume dels Domenys.

Va ser a finals de febrer del 2008, quan varem anar a passar-lo en una casa rural.
Primer varen sortir de Sabadell en Jordi, la Dolors i l’Anna, i van passar a recollir-nos a Castellar i tots junts cap a la busca de la casa rural, la Dolors ho portava tot molt ben estudiat i la varem trobar sense tenir de preguntar res, mes tard vam arribar a la casa en Joan i la Gloria amb els dos més joves de la colla quan ja era fosc.

Ens varem aposentar tots amb l’alegria de estar tots junts i estan en una casa on anaves descobrint la situació de totes les coses.
El endemà la Dolors amb la Nuria van anar a buscar la carn i els calçots en una tenda del poble. Jo junt amb el Jordi varem anar fins a Llorens del Penedès, poble situat molt a prop a buscar els diaris, a mi hem va agradar perquè no hi havia estat mai i en canvi n’he havia sentit parlar a casa ja que la tieta Magdalena era filla d’aquell pobla.
Estan al matí voltant per l’exterior de la finca varem tenir la sort de que va venir un remat gran de bens a fer-nos una visita, amb el pastor que era molt enraonador i també l’amo del remat varem estar comentant totes les dificultats que tenien els ramaders per guanyar-se la vida.
El pati de la casa hi havia una barbacoa, i allà es va coure la carn i el calçots tot a la brasa, la preparació va anar a càrrec d’en Joan gran, tot va sortir molt sà i bo.
La fotografia que hi ha al principi del blog es la de tot el grup a l’entrada de la casa rural.
El diumenge a mitja tarda varem tornar cap a les nostres cases desprès de haver passat un cap de setmana tots junts amb molta alegria.
El any 2008 la vida del Casal anava continuant amb tot el ritme habitual, totes les activitats, jocs i projeccions s’anaven desenvolupant de una forma normalíssima, no mes vam tenir a principis de febrer un ensurt, que va ser la mort d’en Joaquim Marzà, membre de Junta, la seva dedicació al Casal va ser molt curta, dos anys escassos, ja que desprès de una delicada operació de un tumor al cap, va quedar bastant malmès i ràpidament va empitjorar fins al seu transit, encara que s’espera, sempre bé de nou qualsevol traspàs.
L’escrit que va sortir a la Forja va ser el següent:
El Casal d'avis està de dol

El nostre company de junta en Joaquim Marzà ens ha deixat, després de patir una ràpida i cruel malaltia.
En Joaquim Marzà va ser un home bo, inquiet, sempre disposat a ajudar, no tenia un no per ningú, degut a la seva preparació tothom el demanava, sigui en la secció de teatre, on era especialista en lo que fa referència a llum i so, com en les diferents instal·lacions del Casal, i també en els aparells informàtics.
Va ser el company ideal de junta, sempre mirava d’ajudar on hi havia alguna dificultat o problema, tan si era en la secció d’excursions, com en la secció del ball, com en la secció de projeccions, com en la creació de la pàgina Web del Casal, com en les instal·lacions en les oficines, com en qualsevol treball de reparació o manteniment que necessitessin els Casals.
Des de el Casal donem tot el suport i condol a la a la família del nostre company de junta, en especial a la seva senyora Núria Pérez.El dissabte dia 1 de març per la tarda va tenir lloc l’Assemblea anual on s’ha explica com va l’entitat i quins projectes nous te previst, la veritat es que cada vegada s’hi van apuntant més socis en concret l’any passat es van apuntat 84 socis més i tot va marxant segons les seves previsions. Durant l’any 2008 el Casal de Castellar i La Fundació “La Caixa” han tingut una relació molt estreta.
Amb un relativamente curt espai de temps, el Casal d’avis de Castellar ha participat amb varis actes organitzats per la Fundació “La Caixa”.En el Palau Sant Jordi, va tenir lloc el Homenatge Estrella, patrocinat per la Caixa, el acte va ser en reconeixement a la tasca de voluntarietat que es fa en els diferents Esplais i Casals de Catalunya, la participació va ser multitudinària, ja que va aplegar unes 10.000 persones vingudes d’arreu de Catalunya, de Castellar hi van anar 52 socis.
L’acte va estar presidit per alts càrrecs de la Caixa, entre ells hi havia la princesa Cristina, i va començar amb el parlament del President de “La Caixa” Sr. Isidre Fainé, donant la benvinguda a tots els presents, i explicant els motius de la celebració, seguidament les demés autoritats van també voler participar per saludar a la nombrosa concurrència. A continuació es van donar unes recordatoris d’agraïment a diferents destacats col·laboradors, seguidament el Dr. Eduard Estivill va donar una conferencia sobre el son, en la que va fer participar a 2000 espectadors, l’experiment es feia per primera vegada, hi consistia amb prema uns botons d’un aparell que automàticament donava, en una pantalla gegant, les respostes en percentatge, l’ambient era força festiu, per continuar amb un espectacle dels comediants que van fer diferents actuacions encapçalades per la popular Lloll Bertran, la trobada va estar molt bé i entretinguda.

A la setmana següent, el 6 de maig, un grup de persones del Casal van anar la Caixa Fòrum de Barcelona, on van donar una conferencia, també per el Dr. Estivill sobre “Dormir bé, per viure millor” en la que, de una manera molt entenedora, ans van donar una sèrie de explicacions i consells per que aquesta activitat, una de les més llargues que tenim a lo llarg de la nostra vida, es faci lo més agradable possible.
La relació amb “La Caixa” no s’ha acaba aquí, en el l’Auditori del Casal Catalunya va haver un concert de violoncel i guitarra de musica clàssica, que va estar molt concorregut a càrrec de dos estudiants del Conservatori del Liceu.
La “Fundació La Caixa” i la Fundació del Conservatori del Liceu, duen a terme una tasca de col·laboració amb el doble objectiu de facilitar, en primer lloc, l’accés de la música clàssica a la gent gran i alhora també ajudar als joves intèrprets a iniciar-se en la seva trajectòria professional.
També patrocinat per la Fundació “La Caixa” hi va haver una sessió de Cine Fòrum, van passar la pel·lícula “ Los Chicos del Coro” amb al seu col·loqui final corresponent.
Per aquet temps varem tenir l’actuació de la popular actriu televisiva Imma Colomer que acompanyada d’un acordionista ens va explicar contes d’en Pere Calders, l’auditori es va omplir.
També es van desenvolupar varies xerrades, com Salut i Qualitat de Vida, Dieta Mediterrània, Estimulació de la Memòria, totes amb el patrocini de La Caixa.
El Casal d’avis, està molt agraït a les invitacions d’aquets actes que fa la Fundació “La Caixa”, ja que tots ells tenen una garantia de qualitat.
A petició d’alguns socis enguany, es va anar a passar un diumenge a Esparraguera per veure “ La Passió”, la participació va ser un èxit.

El Circuit de primavera es va fer del 21 al 25 d’abril hi va ser per el Pirineu, varem tenir la gran sort de que el dia abans va fer per aquells indrets la nevada de l’any i en la primera parada a Taüll, varem gaudir d’un paisatge completament blanc, varem visitar la seva popular església romànica i desprès de gaudir del entorn nevat durant força estona fent fotografies, continuem el viatge passant per el túnel nou cap a Viella, ens allotgem en l’Hotel Tuca, on dinem, per la tarda visita al típic poble pirinenc de Bossot, visitant la seva església, probablement la millor de la comarca, i els seus contorns, la tornada varem fer una parada a la capital de la Vall d’Aran, a Viella visita a la seva església en la que destaca dos elements, la seva portada i el Crist de Mijaran, passegem per el centre de la ciutat, mirant les seves nombroses botiges i tornada cap l’Hotel.
Al dia següent a les nou i mitja del matí, 6 taxis tot terreny ens passen a buscar l’hotel per portant-nos fins dalt a les muntanyes, van anar a Artiga de Lin, sota el pic de la Maladeta, allà varem gaudir d’un paisatge fabulós, tot blanc, desprès parem en “Els ulls del jueu”, lloc emblemàtic però degut al fred baixava poca aigua, seguidament ben acomodats dalt dels taxis fem un tourné per les muntanyes properes, gaudint de unes vistes precioses i nevades, parem a Roca da Serra, per fotografiar el Pic de l’Aneto i l’Àrea Natural Plan Batalher, un espai a l’aire lliure, el temps va ser solejat i l’excursió esplèndida, tornada l’hotel l’hora de dinar.

Per la tarda l’autocar ens porta fins dalt el Pla de Beret , allà el gruix de neu era considerable, trepitgem neu verge, inclòs alguns amb la neu fan un ninot, passegem pels voltants i al baixar parem a Salardú visitant a la seva església d’estil romànic del segle XIII, amb les seves pintures murals, continuem cap Arties visitant la seva mig derruïda església, on un guia local ens explica les obres que es fan de restauració, visitem el seu Parador de Turisme i veiem l’únic os que encara els queda, d’allà cap a descansar l’hotel.
L’any demà sortida de la Vall d’Aran i anada cap el Pirineu aragonès, passant per un paisatges muntanyencs ans arribem a la població d’Ainsa, porta de la Vall de Ordesa, allà fem una parada a la seva part alta on es troba tota la part medieval de la població, hi ha la Plaça Major i els carrers i cases medievals tots empedrats junt amb la seva església digne de visitar.
Continuem el viatge seguint el curs del riu i passant per uns paratges escarpats fins arribar a Jaca, on ens allotgem en l’hotel Reina Felicia, situat a les afores de la ciutat, allà dinem i distribueixen les habitacions.
Per la tarda visita el Monestir de San Juan de la Peña, situat en el mig del Pirineu aragonès, incrustat dalt la muntanya, està cobert per una gran roca i el seu interior va seguint i es va emmotllant l’escarpat de la roca; allà va ser el lloc d’enterrament del primer rei aragonès Ramir I i desprès tots els nobles d’aquell temps també volien ser enterrats allà a canvi de substancioses donacions. Destaca l’església preromànica, el panteó dels nobles, la capella gòtica de Sant Victorià i sobre tot el claustre romànic que s’uneix a la mateixa roca formant un pati interior. A la tornada parem a fer una curta visita al monestir de Santa Creu de Serós, situada al peu de la muntanya, que està regit per monges de la comunitat benedictina, visitem l’església de Santa Maria i la gran torre campanar del seu exterior.

Al dia següent anada en direcció a Puente la Reina, fins arribar a Verdum, allà ens desviem cap a Binies per on passem per una carretera estreta entre mig de roques i el riu al fons, amb uns paisatges frondosos i espectaculars fins arribar al Poble de Ansó, visitem el típic poble pirinenc amb la seva església parroquial de San Pedro d’estil gòtic, en el seu interior cal destaca una imatge de la Verge de la Puyeta i el òrgan situat al cor de l’església també van visitar el museu etnològic i d’art sagrat que es troba dins la mateixa església.
Continuem el viatge fins el poble de Hecho, situat al mig de la Vall de Hecho, un altre poble típic d’alta muntanya amb les seves cases i carrers de pedra, destacar la Plaça Major amb la seva escultura al mig i la visita a la seva antiga església parroquial.
Per la tarda visita a la ciutat de Jaca, té 12.000 habitants, està situada al nord d’Aragó, és un important centre turístic i de deports d’hivern.
Visitem la seva Catedral que és la primera del país d’estil romànic,
El seu interior consta de una nau principal flanquejada per dues més petites, la cúpula se sosté gracies a uns suports cònics reforçats pers arcs de mig punt, es tracta de la cúpula romànica més antiga d’Espanya.
Per la seva naturalesa fronterera, Jaca és un punt clau en el Camí de Santiago, que ha fet que en el seu creixement a lo llarg dels segles hagi estat un espai defensiu, axó s’ha fet evident amb les seves construccions, entre elles destaca la Ciutadella, singular fortalesa pentagonal del segle XVI.
La Ciutadella està regentada per el exèrcit de Terra, des de l’aire forma un pentàgon regular, el conjunt està rodejat de un fos en el que hi viuen una dotzena de cérvols, la seva historia es breu i paradoxa, ja que fou construïda per defensar la frontera dels atacs francesos, i l’única vegada que ha entrat en combat va ser a la guerra de la independència, quan estava ocupada per els francesos i els espanyols intentàvem recuperar-la.
Visitem la seva església amb la pintura a la paret on hi han dos angelets negres, i també el Museu de Miniatures, on hi ha una col·lecció de 35.000 peces de figuretes de plom, posades cronològicament en vitrines que van des de l’antic Egipte fins la Segona Guerra Mundial.

Sortida de l’hotel amb direcció sud cap a la planúria de la Hoya, on sobre un promontori rocós es troba el castell de Loarre, que fou construït en el segle XI per Sancho III, per protegir tot aquell territori dels moros, posteriorment va ser ampliat i es va fundar un monestir de canònics regulars.
Està considerada la fortalesa millor conservada d’Europa, en ell s’hi ha fet varies pel·lícules d’època.
En l’hostatgeria del castell varen fer el dinar de comiat en mig de una gran camaraderia i alegria de tots plegats.
Per la tarda va ser la tornada cap a casa, tots els desplaçaments durant el Circuit i en aquet últim en particular es van trobar molt curts, ja que dins l’autocar hi va haver una germanor entre nosaltres, fora de lo normal, els acudits, anècdotes, cançons, poesies i lectures estàvem l’ordre del dia, un comentari d’en Pere el xofer i amo de l’agencia que ens portava hem va dir que el nostre grup es dels millors que havia portat mai, que per ell era un plaer venir amb nosaltres per la nostre gran alegria.
La veritat es que hem estat afortunats amb la climatologia ja que el dia abans va fer una gran nevada, deixant les muntanyes nevades , i desprès durant el circuit els dies van ser solejats sense gaire fred, tot plegat junt la qualitat del servei i menjar dels hotels ens ha deixat un circuit amb molt bon record.

El dijous dia 26 de juny, a les cinc de la tarda en l’Espai Tolrà, va tenir lloc la Festa de fi de curs, que va posar un punt i apart a les nombroses activitats que es fan en el Casal d’avis.
Vaig obrir l’acte com a president, donant la benvinguda en primer lloc al Sr. Alcalde Ignasi Giménez i a la Sra. Regidora de la Gent Gran Gloria Massaguer, agraint la seva assistència, i recordant que en tots els actes que ha organitzat el Casal han estat presents.
També agrair la nombrosa concurrència de socis, és van donar 510 tiquets d’entrada, i els 47 monitors i col·laboradors que de forma desinteressada fan la seva tasca en el Casal, i que l’acte que celebràvem era un “Homenatge als Monitors”.
Va destacar la magnífica labor que fan els monitors en el Casal, ja que apart d’ensenyar, donen VIDA al Casal amb les seves activitats, la Junta del Casal estan molt satisfets de la feina feta i els emplaça a continuar-la el pròxim curs.
Va acabar desitjant unes bones vacances i poden continuar gaudint de la seva amistat.

Seguidament l’Alcalde, Sr. Ignasi, va dir que estava molt content de poder compartir aquest acte amb els avis i avies de Castellar, que pocs actes que es fan en la població son tan nombrosos com aquets, que el Casal d’avis de Castellar s’ha convertit en un referent en el poble, i que ja molta VIDA en el Casal que ho demostra les nombroses activitats que es fan, destacant el voluntariat de la seva tasca, per acabar va desitjar unes bones vacances a tothom i encoratjar a tots, per continuar per aquet camí.
A continuació es va anar nombrant cada activitat i en mig de forts aplaudiments as va fer entrega de un petit obsequi a cada monitor. Va ser especialment emotiu l’entrega al nostre director de teatre en Josep Clarà i també a la responsable dels jocs de taula i companya de Junta Montserrat Guiu. També els companys d’informàtica van entregar un quadre amb la fotografia de tots el components del aula d’informàtica, i per acabar un ram de flors a la Sra. Nuria Torres, esposa del president.
Continuant amb la festa es va servir un berenar de germanor, per continuar amb un animat ball en musica en viu.
Cap a les vuit del vespre, tothom s’han van anar a casa amb el record de haver passat una tarda distreta i agradable.El viatge l’estranger d’aquest any organitzat pel Casal va ser a Escòcia i Anglaterra, del 30 de juny al 9 de juliol, seguint un estudiat recorregut un grup de 39 persones del Casal van fer una extraordinària excursió per gairebé tota Gran Bretanya.
La sortida de Castellar va ser a les 10 del matí, l’ autocar ans portà al aeroport per agafar l’avió que ens dugué a Edimburg, arribada a mitja tarda (varem enrederir una hora el rellotge), trasllat l’hotel i anada el Jamie’s scottish a sopar, a l’entrada un típic gaiter escocès ens donà la benvinguda, el sopar va ser molt entretingut ja que era una barreja la gastronomia i el folklore, amb musica i ball, animat per un showman escocès, que deia uns acudits i explicacions que no enteníem gaire. Seguidament cap l’hotel a descansar.
Al dia següent detinguda visita al castell d’Edimburg, recorregut per la Mile Royal, i la part antiga de la ciutat, per la tarda anada el port a visitar Royal Yacht Britannia, impressionant iot que va pertànyer als reis britànics, i a continuació visita Rosselyn Chapel, església relacionada amb el Codi de Vinci.
Deixem la ciutat d’Edimburg, per anar cap en nord, veient l’impressionant pont Forth Bridge, desprès visitem el Palau Scone, residencia dels comptes de Monsfield, lloc on molts reis escocesos van ser coronats, magnífics jardins amb arbres mil·lenaris, seguidament visitem a Catedral de Dunkeld, que està mig en ruïnes, al costat del riu, per la tarda ans arriben a Pitlochry a visitar la destil·leria Edradour, on fabriquen el whisky de Malta.
El matí anem a visitar el castell de Cawdor, on ans passegem per els seus jardins i fem la fotografia del grup, continuem fins la ciutat d’Inverness, on parem a dinar i fer una passejada per el costat del riu que travessa la ciutat, per la tarda creuer per el famós llac Ness, visitem el Urquhart Castle que s’aixeca sobre un promontori rocós a la banda nord del llac, desprès continuem viatge fins a Oban.
A les 11,30 del matí un ferry ans dur junt amb l’autocar a l’illa de Mull, on per anar a dinar la tenim que travessar tota, passant per carreteres molt estretes, per la tarda anem cap un altre illa més petita, Iona, on es troba la seva Abadia, fundada per Sant Columbus, que es el lloc de naixement del Cristianisme a Escòcia, la visitem ràpidament, ja que teníem el temps just per retornar a Oban. Ha estat un dia completament marítim.
Sortida a les 9 de Oban, cap al sud, la primera parada es l’església de St. Connan, que està al costat del llac Awe, després a Inveraray terra del Duc de Argyll, cap del Clan Cambells, on el seu castell n’és testimoni del seu poder i riquesa. Dinem el pintoresc poblet de Luss, per la tarda, continuem el viatge passant per la bora del llac Lomond, el més gran de Gran Bretanya, fins arribar al castell de Stirling, lloc de coronació de Maria Estuardo quan tenia 13 mesos, visitem detingudament el castell i continuem viatge cap a Glasgow, on fem una visita panoràmica de la ciutat, per acabar visitant per fora la seva Catedral.

Sortim de Glasgow agafant rumb cap al sud, deixem Escócia per entrar a Anglaterra fins arribar al districte dels llacs on parem a Windermere a dinar. El temps es molt plujós però de visites no em tenim, per lo que anem admirant el meravellós paisatge britànic des de l’autocar continuant el viatge cap a Leeds, on hi tenim reservat l’hotel.
El matí viatgem cap a York on visitem l’impressionant catedral gòtica, York Minster, iniciada el segle XII, on l’actual estructura es del segle XIV i les torres del segle XV, destaca en particular la bellesa del cor, la sala capitular i els seus vitralls, la majoria originals. Encara que el dia es molt humit passegem per la seva muralla romànica molt ben conservada, per la tarda continuem viatge fins arribar a Londres cap a les vuit del vespre.
La visita a la ciutat de Londres la comencem a les 9 del matí, fent un recorregut en l’autocar per els diferents districtes, admirant en primer lloc les cases de l’època de la reina Victoria, totes blanques i iguales, de on s’han fet nombroses pel·lícules, anem cap a West End lloc d’oci i compra, on es troba Trafalgar Square, el Soho, Picadilly Circus, Hyde Park, fins arribar a la City, on parem per visitar la Torre de Londres, lloc emblemàtic de la historia anglesa, allà fem una visita detallada de les seves dependencies, veient els vídeos de les diferents coronacions i la col·lecció de les corones de la reina, per la tarda anem a l’Abadia de Westminster, lloc tradicional de coronacions i enterraments dels monarques anglesos i personatges britànics, desprès fem una visita al Museu Churchill, indret important durant la segona guerra mundial, encara abans d’anar l’hotel, anem al Parlament per fotografiar el famós Big-Ben.

El matí del dimecres dia 9, fem la fotografia al monument del Príncep Albert, marit de la Reina Victoria, que està situat davant del Teatre Royal Albert Hall, continuem fem una visita als Magatzems Harrod’s, seguidament al Palau de Buckingham per veure el famós canvi de guàrdia, per continuar cap el Covent Garden, allà tenim temps lliure. Desprès de dinar ans desplacem fins a Luton, on hi ha l’aeroport, per agafar l’avió que ens duu a Barcelona.
A les 12,30 arribem a Castellar sans i estalvis amb la satisfacció de haver fet un viatge instructiu i molt interessant.

El mateix mes de juliol i a petició de un bon nombre de socis, el Casal va organizar una anada a la Exposició Internacional de Saragossa.
El diumenge, dia 29 de juliol, a les 6 del matí, un grup de 40 persones varem sortir de Castellar per anar a Saragossà, antes però varem parar l’àrea de servei de Fraga per esmorzar, a continuació varem continuar viatge cap a Saragossà, que hi arribem als voltants de les 11 del matí, desprès de fer tots els requisits de rigor, entrem a la Expo pel costat de la Torre de l’aigua, que és el primer pavelló que visitem, seguidament anem cap el pavelló de pont, i per continuar cap el mig de fira que està plena de estands dels diferents països. A l’una en punt hi ha la cavalcada per la Fira que forma el Circulo du Soleil, a continuació temps lliura per dinar cadascú pel seu compta.
Per la tarda desprès de dinar visitem diferents pavellons, per trobant-se tots junts a les 6 en el pavelló de Malasia, on fan una demostració dels seus balls i cants típics, a continuació agafem l’autocar per continuar viatge cap l’hotel que està situat al costat del Monestir de Pedra.
El dilluns al matí, entrem al parc natural del Monestir de Pedra, situat en el terme de Nuévalos, on en mig d’un paisatge molt àrid, el aigua del riu Pedra, ha modelat la roca formant llacs, balmes i cascades.
Sentir el xiuxiueig de la caiguda del aigua i passejar per els seus indrets ens porta al segle XIX data en que Juan Federico Muntadas descobrí el parc.
A continuació assistim a una demostració de aus de rapinya, per seguidament visitar el Monestir
El Monestir era una fortalesa de defensa que van fer els musulmans en la Reconquista, més tard en temps de Alfonso II, es va cedir la fortalesa i les seves terres a l’Orde del Cister.
12 monjos i un Abat procedents de Poblet es varen instal·lar i en 23 anys van construí el Monestir (1195-1218) gracies a que van aprofitar la pedra de la fortalesa i muralla àrabs que hi havia a peu d’obra.
La visita al Monestir va ser guiada i varem passar per totes les seves dependencies. Claustre, sala capitular, altar barroc, l’abadia, el celler, la cuina monacal, el menjador, museu de carruatges i el calefactori.
Per la tarda, varem visitar la ciutat de Calatayud, una guia local ans va portar a veure diferents monuments locals; Església de Sant Pere, Col·legiata de Santa Maria la Mayor, Col·legiata del Santo Sepulcro, Templo de San Andres, Plaza Mayor i Meson de la Dolores.
El dimarts varem tornar a la Expo visitant pel matí els pavellons de les comunitats autònomiques i per la tarda el pavelló d’Espanya, i a continuació varen fer el viatge de tornada.
Van arribar a Castellar sans i estalvis cap a les 9 del vespre, amb una idea general de la Expo, un bon record del Monestir de Pedra, i també de Calatayud, i per descomptat de la calor que hi far a Saragossa per aquet temps.
En el Casal varem tenir un altre baixa força sentida, la de Josep Mª Ferrer, persona molt entregada a la vida del Casal, encara que ja tenia una edat avançada havia estat un membre actiu en la vida del Casal, els seus escrits, participació en el grup de teatre, el feien molt volgut dins el Casal.Escrit de la Forja sobre la mort d’en Josep Mª.
El passat diumenge 14 de setembre, en plena Festa Major, varem acomiadar al nostre soci, company i amic en Josep Mª Ferrer i Voltà.
El Casal d’avis de Castellar està de dol, ja que en Josep Mª era una persona molt estimada i tota una institució en el Casal. Les seves intervencions en el grup de teatre eren molt apreciades, en la Festa de la Vellesa de l’any passat, els seus companys li van retre un emotiu homenatge a la seva persona, on el nostre director escènic en Josep Clarà va recitar un bonic poema fet per el mateix Josep Mª.
Però en Josep Mª, apart dels seus escrits, i la seva participació en funcions de teatre i en general a qualsevol manifestació d’art era un excel·lent caminant, ja que junt amb el seu company en Gonçal López varem fer en l’any 1989, la Ruta Jacobina , fent 1.200 Km. en 31 dies, aquesta gesta està recollida en un llibre “CAMÍ DELS ESTELS” que es una crònica de dos caminants explicant les seves peripècies fins arribar a Santiago.
Serveixi aquest escrit per donar el pesa’m a tota la seva família.El Casal, pel mes d’octubre va organitzar una interessant sortida, amb dos al·licients principals, visita al Palaus Reials que hi han a Madrid i el desplaçament amb l’ AVE inaugurat feia poc temps.
El 23 d’octubre sortida de Castellar a les 7,30 del matí amb direcció a Barcelona, anada l’estació de Sants, per agafar el AVE en classe turística que ens porta a Madrid. Arribada a la capital on ens espera el nostre autocar per portar-nos al restaurant Puerta de Toledo a dinar, allà coincidim amb l’altre grup català que ja han fet el Circuit al reves de nosaltres, anada amb l’autocar a Madrid i tornada cap a Barcelona amb l’ AVE.
Desprès de dinar ja comencem el circuit per Madrid, anem a visitar el monument construït en commemoració a la tragèdia del 11 M, està situat davant de l’estació d’Atocha, lloc on van haver els atacs terroristes, el monument es una estructura circular de cristall de 11 metres d’alçada, el seu interior si arriba per la estació d’Atocha que aprofitem també per visitar-la. Després ja ens dirigim cap el “Parque del Retiro” que es un gran espai verd situat en el cor de la ciutat, passegem pel seus voltants veient la Rosaleda, l’estany amb el monument a Alfons XII, el Palau de vidre, les fonts de la carxofa i d’Angel caigut, per acabar a la Porta d’Espanya.
Fem un recorregut amb l’autocar per tot el Passeig de la Castellana amb una petita parada a les Torres inclinades Kio. A continuació ja anem cap a Toledo on hi tenim l’Hotel Beatriz, lloc de la nostre estada.
Al dia següent anada cap a les afores de Madrid, en la zona del Monte del Pardo, on si troba el Palau del Pardo la seva construcció data del segle XV, es propietat dels reis d’Espanya, s’utilitza com a residencia oficial pels Caps d’Estat estrangers amb les seves visites oficials a Espanya.
Durant la època franquista va ser la residencia del general Franco i era el centre de tota l’ activitat política d’aquell temps, dins del seu terreny també s’hi troba el Palau de la Sarsuela, residencia oficial dels Reis i del Princep d’Espanya.
Per la tarda ens desplacem fins al centre de Madrid per anar a la Plaça de la Armeria on hi ha per un costat el Palau Reial i per el altre La Catedral de la Almudena.
Visitem el imponent edifici del Palau Reial, residencia oficial del Rei en afers oficials, encara que no hi viu.
El seu origen es remunta al segle IX, que era una construcció defensiva del regne musulmà de Toledo, més tard va patir un feroç incendi i fins el 1740 quan Felip V net de Lluis XIV el Rei Sol francès, va manar reconstruir-lo seguint les pautes de les edificacions dels palaus francesos, però sense utilitzar res de fusta, mes tard Carles III hi va fixar la seva residencia.
La decoració interior a anat canviant amb el pas del temps i dels diferents inquilins, del regnat de Carles III hi ha “El Salón del Trono”, la “Camara del Rey” i la “Sala de Porcelana”, del regnat de Carles IV el “Salón de los Espejos” i del Rei Alfons XII el “Comedor de Gala”.
Després de fer una extensa visita interior sortim del Palau per entrar a la Catedral de la Almudena situada en front del Palau, es tracta de un temple de 102 metres de llargada amb 73 d’alçada amb una barreja d’estils.
La seva historia ja data dels temps de Carles I i Felip II que volien que Madrid la capital d’Espanya disposes de una Catedral, però per distintes causes no va ser fins el 1883 quan el Rei Alfons XII va col·locar la primera pedra del futur temple, les obres degut a la guerra civil es van aparcar, enrederint el seu acabament i fins el 1993, el Papa Joan Pau II, no la va consagrà com a Catedral, que està dedicada a La Almudena patrona dels madrilenys.
Aprofitant d’estar l’entrada del carrer major, passegem per tot el carrer major fins a la Plaça de la Vila, per acabar a la magnifica Plaça Major porticada amb l’estàtua eqüestre de Felip III en el mig.
El endemà continuem el viatge anant a la localitat madrilenya d’Aranjuez a visitar el Palau Reial i els seus jardins.
El paratge d’Aranjuez de gran bellesa natural i d’abundant caça, ja hi havia instal·lacions reials en l’època dels Reis Catòlics, però no va ser fins el segle XVI quan Felip II va ordenà la construcció de un palau, que per diverses causes mai es va fer servir com a residencia, malgrat tot fou el rei Felip IV el que va consolidà Aranjuez com a residencia creant tota la magnificència dels seus jardins, més tard la família reial espanyola envoltada de tota la cort i passava allà la temporada de primavera.
Visita al interior del palau veient les seves dependencies, destacant el “El Salon de los Espejos”, el “Gavinete de porcelana” els retrats i estàtues dels reis i en la planta baixa el Museu de la Vida, on hi ha articles personals dels residents, que et donen una idea del seu estil vida dins del palau.
Cal destacar “la Casa del Labrador” que està separada del palau és un dels conjunts més brillants del neoclàssics en Europa.

La visita als mundialment famosos Jardins d’Aranjuez gracies a la composició musical del mestre Joaquim Rodrigo, la varem fer durant una hora i mitja en un còmoda carrilet, seguint un itinerari marcat passant per una gran quantitat de boscos i parcs enjardinats amb nombroses fonts i escultures.
Tornen a dinar l’hotel i per la tarda visita a la ciutat de Toledo, que està situada al marge del riu Tajo, en un turó de 100 metres d’alçada on el riu fa un meandre molt pronunciat.
La ciutat té 82.500 habitants, rep el nom de ciutat imperial perquè Carles I hi tenia la seva cort i també el nom de la ciutat de les tres cultures ja que durant segles ha estat poblada per la cultura cristiana, la jueva i la musulmana. L’autocar ens va deixar en l’aparcament situat a la part baixa, i per pujar fins dalt el centre de la ciutat es va fer en còmodes escales mecàniques.
Visita l’església de Santo Tomé on si troba el famós quadre del “Entierro del Conde Orgaz” del Greco, que era fill de Toledo, el guia ens explica las característiques del quadre, seguidament anem a la Catedral de Santa Maria, on destaca en el seu interior les diverses capelles i el alta major amb el seu retaule de gòtic florit encomanat per el cardenal Cisneros, també la famosa Custodia de Enric de Arce del 1520.
Passegem pel centre de la ciutat visitant el barri jueu ple de nombroses tendes on venen objectes principalment ganivets i espases adornats amb or, veiem l’exterior de famós Alcàsser de Toledo, on va tenir lloc el setge durant la guerra civil espanyola, desprès de un temps lliure tornada l’hotel.
L’hotel Beatriz de 4 estrelles està situat a les afores de Toledo en la carretera d’ Avila km 2,700, en un zona residencial tranqui-la, té 7.000 m2 de jardins amb piscina exterior i una vista panoràmica de tota la ciutat, l’estada va ser molt bona, es té de dir que tots els sopars i la majoria dels dinars es van fer en l’hotel, la qualitat i el servei van ser molt bons, no varem tenir cap queixa per part de ningú del grup.

Al dia següent sortida de l’hotel i anada cap el Monestir del Escorial situat en la Sierra del Guadarrama a 46 kilòmetres al nord de Madrid, l’ordre cronològic de la seva construcció es el següent: 1557,- Important victòria sobre els francesos en la batalla San Quintin
1558,-El emperador Carlos I mort a Yuste, vol un lloc de repòs fora de Toledo.
1560,- Felip II tria el lloc de Sant Llorenç de l’Escorial, on hi ha un monestir i punt amb abundant caça separat de Madrid
1561,-Trasllat de la cort de Toledo a Madrid.
1562,-Compra dels terrenys veïns del monestir.
1563,- Formació del grup d’arquitectes manats per Juan Batista de Toledo, per estudià el projecta, més tard si afegies Juan Herrera.
1567,- Mort Juan Batista i es fa càrrec del projecta Juan Herrera.
1584,- Es donen per acabades les obres, la Real Basílica es va acabar dos anys més tard.
El Escorial es un complex de palau, basílica i monestir. Va ser residencia de la Família Reial, la basílica el lloc de enterrament dels reis i monestir residencia actual de frares de la Ordre de Sant Agustí.
Considerada l’octava meravella del mon per la seva grandiositat i l’enorme valor simbòlic.
En el interior de la Basílica destaquen dos grans sarcòfags el de Carles I i Felip II amb les seves famílies, situats als costats del alta major, el panteó dels reis situat sota el presbiteri, on hi ha enterrats tots els reis des de Felip III fins els contemporanis i al costat el Panteó dels infants on hi ha enterrats la resta de membres de la reialesa.
Dinen en el mateix poble de San Llorenç del Escorial que té 15.000 habitants, per la tarda seguint en el mateix municipi a 9,5 kilòmetres es troba el “Valle de los Caidos” que visitem.
La seva construcció va ser manada per Francisco Franco com el monument a la Guerra Civil Espanyola, allà hi estan enterrats en Franco i el José Antonio Primo de Rivera fundador de la “Falange Espanyola”, junt amb 33.800 combatents de la guerra civil dels dos bàndols.
El complex el formen una abadia benedictina situada a la part posterior i la Basílica excavada en la roca on hi ha les tombes d’en Franco i José Antonio amb 8 capelles als laterals on hi ha enterrats els combatents.
Sobre la Basílica hi ha la creu cristiana més alta del mon, té 108 metres d’alçada.
El monument va començar el 1940 i fou inaugurat el 1959 seguint un projecte de Pedro Muguruza i Diego Méndez, decorat per monumentals figures de l’escultor Juan de Avalos.
En la seva construcció van participar nombrosos presos politics amb importants rebaixes de les seves penes.
Varem visitar la Basílica però degut està amb obres no varem poder pujar fins dalt a la Creu.
Amb aquesta excursió van donar per acabat el circuit. L’any demà de bon matí l’autocar ans va portar de tornada cap a Catalunya, quan estàvem a l’alçada de Saragossa parada en el Castell de Bonavia a fer un extraordinari dinar de comiat, seguint desprès cap a Castellar on hi van arribar sans i estalvis a mitja tarda.
Ha estat un circuit molt interessant veient que aquí en Espanya hi ha molta historia, durant anys va ser rovell del mon occidental i que també tenim monuments, palaus, fonts i jardins dignes d’ensenyar.
Ha estat un circuit molt formatiu i ens ha deixat un molt bon record.
La Festa de la Vellesa va ser en la primera setmana de novembre els dies 8 i 9 amb, aquest any l’esmorzar va ser xocolatada desfeta per tots els participa’ns amb la col·laboració inestimable de l’amic Quico de la Ferreteria del Vallès i l’actuació de la cobla la Jovenívola de Sabadell.
Per la tarda en l’Auditori del Casal Catalunya van haver diferents actuacions del grup de Teatre del Casal, d’un conjunt de Ball de Saló, i d’un mag fill d’un avi del Casal, es va passar una tarda molt entretinguda i divertida. El diumenge la Missa de dotze va estar dedicada als companys traspassats, la Missa va estar acompanyada amb les cants de la Coral Sant Josep, per donar més relleu l’acte.
A la tarda el ball tradicional de cada diumenge, va ser amb musica en viu, amb aquesta vetllada es dona per acabada la Festa de la Vellesa.
Donat el gran èxit que va tenir l’any passat el Prenadal es va fer, el 17 de desembre, exactament igual que l’any anterior, anada l’Hotel Urpí de Sabadell, amb entrega dels lots nadalencs de la Pastisseria Villaró.

La vida familiar continuava amb tota normalitat, els grans treballant amb els seus afers i els petits anant els seus collegis respectius, durant l’any varem tenir diferents trobades, i quan ens reuníem ho fèiem amb molta alegria, l’Anna ja era una noia que es feia mirar de lo maca que era, i edemes era molt responsable, treia molt bones notes, ella i les seves amigues eren de les primeres de la classe, tots estàvem molt orgullosos d’ ella.
En Joan i la Mar també portàvem força be els seus estudis, els seus pares estàvem molt pendents d’ells, fèiem tots plegats una família molt unida que quan ens reuníem per qualsevol celebració o aniversari tots estàvem molt contents d’ està junts, ja que el viure nosaltres a Castellar i ells a Sabadell les trobades eren una mica espaiades.

Montllo-Torres Cap. 25

Per aquet temps van entrar a col·laborar amb la junta dues persones en Joaquim Marzà, una persona entregada que tenia la particularitat de que estava predisposat ajudar a qualsevol problema que hi podés haver en el Casal, i a més era un manetes i estava allà on hi havia algun treball a fer o feia falta una ajuda, va ser una troballa, dons entenia amb tot i també degut al seva forma de ser col·laborava amb altres entitats, era el que es cuidava de l’equip de llum i el so de l’esbart Teatral de Castellar, i també ajudava amb en el Club d’Escacs de Castellar, amb nosaltres si sentia molt be, hi ajudava amb tot el que fes falta, va demanar posar a les oficines una impressora laser de color, ell s’han va cuidar de fer l’ instal·lació i junt amb en Dalma de la casa Beep, posar-la en funcionament, també es va cuidar de les projeccions que es feien cada setmana en l’Auditori, que per cert va projectar 6 documentals del Circ du Soleil de la seva propietat que li agradava molt, i també col·laborava amb el Grup de Teatre del Casal quan el necessitàvem en les seves actuacions, ell es cuidava amb la part de llum i so, va fer l’ instal·lació per connectat tots els ordinadors amb el ADSL per entrar a Internet, feia una labor important ja que tenies a prop una persona disposada ajudar.
Un altre persona que va entrar a ajudar-nos va ser en Salvador Juliana, es una persona callada, però molt eficient, de seguida, cosa que agafa, ja te en podies oblidar, allò ja funciona, va anar fent-se responsable de diferents treballs dins el Casal, va portar les classes de fotoshop fent el suport escrit de cada lliçó, també va entrar amb la pagina web del Casal tenint-la al dia amb els escrits i fotografies, axis com amb les exposicions que cada mes es fèiem en el Casal, posant els cartells, tenia molta cura amb la confecció de l’agenda de cada mes, on hi ha totes activitats i excursions que es duen a terme en el Casal, amb el seu dia i hora. L’agenda es publica, tan a la Forja, com els 7 dies, que son las publicacions setmanals que surten a Castellar, d’aquesta manera tot el poble pot saber de les activitats del Casal, un altre manera de saber-ho, per qualsevol soci o persona de fora, es entrant a Internet i posant la pagina web del Casal http://casaldavis.entitatscastellar.cat, allà surt tot lo referent el Casal, axó també ho porta el Salvador.
Però no tot l’equip de la junta anava ben coordinat teníem dos components que per cert no eren del conjunt d’informàtica que anàvem una mica al seu aire i axó que me havien promès que de política no s’han parlaria.
Els fets van ser els següents, abans de les eleccions quan estàvem formant la nostre candidatura, en van venir a veure en Enric Falgueras i en Jose González per demanar-me d’incloure’ls a la llista nostre perquè volien treballar i formar part de la Junta, varem estar parlant de l’equip que eren, que estava format principalment per l’equip de monitors d’informàtica. En aquell moment tota ajuda era ben rebuda, però quan marxaven vaig escoltar que deien que es veurien en la seu del partit, els hi vaig preguntar quin partit eren, i han van dir que eren del partit socialista, en aquell moment els hi vaig dir que no volia cap a la junta que participes a cap partit polític, que el nostre partit eren els avis, ells hem van assegurar que només estarien per ajudar el Casal, una mica a contrapèl els vaig deixar que formessin part de l’equip.
Un altre persona que en aquells moments era desconeguda per nosaltres, era la Isabel Pedreño, amiga d’en José González, però per dues bandes diferents han tenia bones referències, i era una experta amb manualitats principalment amb treball sobre cuiro i en pintura sobre teixit i esmalt.
Enric Falgueres es cuidava dels locals, tenir cura de les queixes o deficiències i cuidar-se d’avisar per qualsevol anomalia els de la brigada de l’Ajuntament per que tot funciones be, amb les reunions de junta de tant en tant se li tenien de para els peus, perquè posava alguna cunya a la tasca dels que portaven el govern del poble, ja que eren de l’altre partit, i per ell tot ho feien malament.
En José González era més problemàtic s’han cuidava del ball, a totes les reunions de Junta, posava el ball com a prioritat, es discutia amb tots els de Junta, volia que l’Ajuntament deixes la Sala Blava de l’Espai Tolrà per fer ball amb musica en viu, deia que el ball era una activitat important per la gent gran i volia que els pocs recursos que disposàvem fer-los servir per una activitat sola, es queixava per tot, anava l’Ajuntament sovint a exclamar-se, inclòs una vegada va incitar que els que anaven el ball, enèsim amb manifestació l’Ajuntament a demanar l’ús de la sala de ball nomes per la gent gran, jo estava cansat de fer-li veure que teníem d’estar agraïts l’Ajuntament ja que tot lo que tenia el Casal era gracies a ell, on no pagàvem res, els preus de bar eren els de cost, els conserges eren treballadors de l’Ajuntament, teníem tota la prensa diària gratuïta, ser soci del Casal era completament gratuït , i edemes l’Ajuntament tenia altres entitats per atendre, i si edemes l’Ajuntament s’havia compromès com a pobla de Castellar donar suport a una activitat provincial, tothom tenia de col·laborar perquè la cosa surtis com cal, crec recordar que era una exposició itinerant per tot Catalunya i quan va tocar exposar-la a Castellar varem tenir d’estar dos diumenges sense poder fer ball, ja que l’exposició es va fer en el Casal, però el José no ho entenia, era tossut i una mica l’ovella de la discòrdia, edemes estant dins la junta va publicar un escrit als mitjans de comunicació locals anant contra l’Ajuntament per motiu de no poder fer el ball, que va provocar que li contestes en nom del Casal, per deixar clar que era una opinió seva particular i el Casal no tenia res a veure, o sigui tan un com altre a pesar de lo que en van prometre, feien servir el Casal pel seus interessos partidistes.
Estava cansat de les seves provocacions però segons hem van explicar per fer cessar algun component de la junta es tenia que tornar a celebrar eleccions ja que a les ultimes es va votar a tot l’equip i per modificar-lo es tenen que tornar a fer-les o presentar-les a una Assemblea General per coneixement i aprovació dels socis o modificar els estatuts de regim interior, tot era força complicat i varem decidir tenir paciència i continuar amb unes persones que aportàvem en el Casal mes problemes que solucions.
La Isabel Pedreño era diferent, es cuidava de les manualitats, posant-hi molt interès, l’únic problema era que tenia la seva família i les seves propietats a Murcia i tenia per diferents motius de anar-hi sovint amb estades bastant llargues.
Els demés components de la Junta teníem tots el mateix tarannà, eren la majoria del poble o feia molts anys que hi vivien, per aquet temps un d’ells hem va demanar per motius personals de plegar va ser en Francesc Graells gran aficionat en el mon de les abelles, es cuidava de les publicacions, amb tot axó varen fer una remodelació, posant en Francesc Ferraz com a vicepresident, que va suplir l’absència d’en Ramon Vila, i van entrar de vocals en Joaquim Marzà i en Salvador Juliana que ja col·laboraven tots dos en les tasques del Casal.

Un dels punts de l’Assemblea General d’aquest any va ser la remodelació de la Junta, amb els canvis corresponents de la nova Junta amb l’entrada d’aquestes dues persones que va ser aprovat per tots els socis assistents.
A primera reunió de Junta amb tots els nous components va tenir lloc la recriminació al company González per la publicació del seu escrit, demanant-li explicacions, la seva defensa va ser atacar a un altre component de la Junta, a la Isabel Pedreño, axó que abans havien estat amics, però que no sé que havia passat que estaven molt enfrontats, entre els dos va haver una forta discussió per qüestions del ball, barrejat amb afers seus particulars, la discussió va ser desagradable, amb insults i tot, vaig aprofitar per tallar-lo i de passada amb va anar be per treure el José de la responsabilitat del ball, d’aquesta manera deixava de tenir cap feina en el Casal, en Joaquim Marzà es va comprometre a portar-ho ell.
A partir de les hores el José González es trobava en sense cap obligació, tots excepte el seu amic del partit Enric li fèiem el vuit, però ell continuava venint en sense immutar-se.
Per aquet temps també va tenir lloc un altre afer que me afectava a mi personalment, un dia l’Elisabet Minguell, l’assistenta social de l’Ajuntament, va venir per dir-me que el despatx que ocupava, per ordre de l’alcaldessa Montse Gatell, també el havia de fer servir el Dr. Aguilar de Avant, una associació dedicada a malalties degeneratives, jo li vaig dir si no es podia buscar un altre lloc dintre del Casal , han van dir que no, vaig preguntar si seria esporàdicament o un dia a la setmana, han van dir que no, que tenia que compartir el despatx. Vaig dir que no trobava be que jo que cada dia anava allà i tenia els meus papers i ordinador, tenia que compartir el despatx amb altres persones que venien esporàdicament , i vaig deixar entreveure que si tenia de ser de aquella manera els hi deixava no el despatx si no tot l’edifici per ells, que parlaria directament amb l’alcaldessa, el cas es que desprès de varies visites en el Casal, per part de membres de l’Ajuntament, tot es va arreglar varem trobar dins el Casal un lloc mes gran que els hi anava molt més be, ja que el volien per fer un cop a la setmana teràpia de grup, axó va servir també per demostrar a tothom, que jo també tenia alguna cosa a dir dins el Casal.
Dos mesos més tard varem haver eleccions municipals i van guanyar els socialistes, o sigui que teníem en l’Ajuntament nou equip de govern, de Convergència i Unió es va passar al Partit del Socialistes de Catalunya, en Ignasi Giménez va sortir com nou alcalde, jo solament el coneixia per la seva fotografia que sortia molt sovint en els mitjans de comunicació, aquet equip tenia una regidora exclusiva per la gent gran, que era la Gloria Massaguer.
Desprès de la toma de posició varem tenir una reunió, tots els components de la Junta amb l’equip nou de l’Ajuntament, ens varem donar a connexa i explicar tot els que es feia dins el Casal, per descomptat nosaltres vam continuà fent el nostre camí, treballant per la gent gran de Castellar.
Aquest canvi no va afectar en la marxa del Casal, encara que ara per part d’en Jose i l’Enric, els qui havien en l’Ajuntament eren els més bons del mon, el González va voler tornar agafar la responsabilitat del ball, li vaig dir que ja anàvem be tal com estàvem i varem continuar esperant acabar el mandat per poder fer una reestructuració a la junta actual o donar pas a un altre equip.
Per indicació de unes famílies que venien pel Casal ans van recomanar anar a un lloc que s’han feia molta propaganda en els mitjans de comunicació nacional d’aquell temps era a Marina d’or “ Ciudad de Vacaciones”.
En el mes d’abril un grupet de 28 persones varem anar a fer una estada de 7 dies a Marina d’or.

El dia 15 d’abril a les 9 del matí sortida de Castellar, agafem l’autopista en direcció a Tarragona, continuem cap a Tortosa, entrem a la província de Valencia, abans d’arribar a Castelló hi ha Oropesa de Mar, allà ans desviem fins arribar a Marina d’Or que està al costat. L’arribada va ser el mig dia, tenim temps per acomodant-se amb un edifici d’apartaments situat al costat de l’hotel. El menjador estava en l’hotel era de bufet obert amb tot tipus de begudes amb força varietat i qualitat.
Van ser uns dies de estada, de passejar per uns jardins grans que hi havia davant d’hotel, també per una gran platja, veure tot un complex que estava a mig fer-se exclusivament pel turisme al costat del mar, tot eren edificis d’apartaments la majoria per comprar, era un lloc que nomes es vivia pel turisme, hi havia hotels de diferents estrelles, junt amb un balneari amb tota classe de serveis. L’estada va ser molt tranqui-la i relaxant.
Destacar el dinar de comiat a Sant Carles de la Ràpita tot a base de peix i marisc.
El circuit que varem fer el mes de maig va ser per terres de Castella i Lleó.
L’estada va ser a la Hostal del “Ventorro” situada en Aranda del Duero, allà era el punt d’estada i de sortida de totes excursions,
El primer dia visita a la ciutat de Aranda del Duero, amb les seves places, esglésies i cellers subterranis,
El segon dia pel matí era la visita a la important població de Santo Domingo de Silos, però abans d’arribar-hi parem a passejar per la gorja de Yecla, on la natura a format unes escletxes entre les roques, per on hi podies passar-hi tranquil·lament, després ans arriben fins l’important monestir de Santo Domingo de Silos, punt obligat dels peregrins en la seva caminada a Santiago. Visitem el monestir destacant el seu claustre de doble pis, i l’important biblioteca bressol de la llengua castellana. Per la tarda visita a la ciutat de Burgos, la seva grandiosa Catedral, i passejar per la ciutat.

El tercer dia anem en direcció sud fins al “Palau Reial de la Granja” on fem una extensa visita al Palau i els jardins on fem la foto de grup, continuem fins a Segòvia, on dinem el famós “cochinillo”, visitem el aqüeducte, la Catedral i el Alcasser.
El quart dia es desplacem fins a “Quintanar de la Sierra” situat a dos mil metres d’alçada per fer una passejada per aquells alts indrets i acabar amb un dinar campestre en plena natura, Per la tarda ans arribem a “Hacinas” petit poblet castellà on hi han els arbres fossilitzats.
El quint dia anada a Peñafiel, visitant la plaça major i el famós castell en forma de vaixell, situat dalt un turó. Per la tarda visita la ciutat de Lerma amb la seva gran plaça ducal de 6,800 metres, on hi ha el Parador de Turisme que ocupa l’antic Palau del Duque de Lerma, visitem el convent de la Ascensió habitat per les monges clarisses amb axó donem el circuit per acabat.
De tota l’excursió mereix un apartat especial el tracta rebut per tot el personal del Hostal del Ventorro, tots eren de família i s’han cuidaven de tota l’excursió, el Gabri va ser el nostre guia durant tot el circuit, era una persona mot culta amb un gran sentit del humor, un altre germana l’Asun portava tota l’administració del hostal i era la que ans atenia en el menjador, la mare estava a la cuina i un altre germana la Carmen era l’animadora, cada dia desprès de sopar ans tenia distrets amb tota classe de jocs.
Ha estat una setmana molt entretinguda ja que apart de veure moltes coses noves s’ha fet molta cultura.
La vida en el Casal va continuar amb totes les activitats, cada vegada teníem més personal gaudint de les activitats que es duien a terme.
Cal destacar la festa de fi de Curs, es va fer el dia 26 de juny en el Espai Tolrà amb una assistència de prop de cinc-centes persones van assistir el alcalde recientment nombrat a Castellar, en Ignasi Giménez, la Regidora de la Gent Gran Gloria Massaguer, la Regidora de Cultura Pepa González, i també varem convidar l’antiga regidora de Convergència i Unió Mireia Casamada que va ser la que va instituir aquesta festa quan varem entrar de Junta.
L’acte va començar amb un parlament meu com a President, donant la benvinguda a tots els presents en especial a les autoritats recentment anomenades i fent referència a la Mireia que va ser la inductora de la Festa, seguidament destacant la gran labor que fan els monitors dient que aquesta festa es un homenatge a tots ells, per el seu treball dins el Casal on edemes ho fan de una forma voluntària i desinteressada. Seguidament el alcalde Ignasi va quedar sorprès de la quantitat de personal que estava concentrat, va destacar el treball de la junta, dient que en l’Ajuntament trobarem tota l’ajuda que necessiten per tirar endavant el Casal. Seguidament entrega de un petit obsequi als monitors, per continuar amb un berenar de germanor, acabant amb un concorregut ball de musica en viu.
L’estiu d’aquest any del 10 al 16 de juliol varem fer un extraordinari viatge al estranger en concret a Rússia.
Sortida de Castellar cap l’aeroport de Barcelona d’allà cap a Frankfurt i Moscou.
El primer dia varem visitat el Metro, veient diferents estacions cada una d’elles era com un Museu, on apart de la decoració hi havien pintures i escultures, situades a 100 metres de fondària, sortim a la Plaça Roja, punt de concentració de tot els esdeveniments politics russos, veient l’imponent Catedral de Sant Basili, per la tarda visita el Kremlin, amb la Plaça de les Catedrals, i els edificis del govern rus.

El dia següent anada a Serguiev Posad centre religiós de la Església Ortodoxa Russa, visitem les diferents edificacions religioses, desprès de dinar tornada a la capital Moscou, allà varem tenir un temps lliure en un carrer per a vianants al mig de la ciutat, passejada amb vaixell per el riu Moscova, veient els edificis emblemàtics des de un alta perspectiva, i sopar en el mateix vaixell, per a continuació anar cap a l’estació de tren, ja que durant la nit ans portarà cap a la ciutat de Sant Petersburg.
Arribada a les vuit del matí a Sant Petersburg, desprès d’esmorzar fent una extensa visita amb l’autocar per tota la ciutat, parem a la Plaça de Sant Isaac, amb la seva Catedral i el monument eqüestre de Nicolas II, fem un altre parada al costat del riu Neva en front de l’Ermitage, veiem la flama eterna i la Catedral de la Sang Vessada.
Per la tarda desprès de descansar una bona estona anem a un teatre a veure el ballet El llac dels Cignes, a continuació a sopar i descansar.
De bon matí ans desplacem amb l’autocar a Peterhoff, allà es troba el palau construït pel tsar Pere el gran, es el Versalles rus, visitem el seu interior, a la sortida en el jardins hi ha la Gran Cascada plena de figures daurades, estàvem celebrant una festa, hi havia tot de personal vestits de l’època amb totes les cascades funcionant era maco de veure, seguidament un vaixell pel Mar Bàltic ans torna cap a la ciutat.
Per la tarda anem de visita l’Ermitage on va ser residencia oficial de Catalina II impulsora de la compra d’obres d’art que les anava distribuint en edificacions al costat del Palau.
Actualment si troben 2,5 milions d’obres d’art exposades en 420 sales, es un dels Museus més grans del mon.
El sopar d’aquet dia es fa en un restaurant situat a les afores de la ciutat, distribuït el seu interior en petits apartats amb musics, va acabar el dia cantant i ballant tots plegats.
Sortida al matí cap a Tsarkoye Selo que està a 30 kilòmetres de Sant Petersburg era la residencia campestre de la família imperial rusa, l’arribar un grup de musics ans dona la benvinguda tocant Els Segadors, visitem el Palau, passegem pels seus jardins, i anem a dinar en un restaurant típic prop amb molta musica i vodka. Per la tarda tornada a la ciutat per visitar la Fortalesa de Sant Pere i Sant Pau que esta protegida per un muro de 12 metres d’alçada, dins si troba la seva Catedral i es el lloc d’enterrament dels tsars.
El sopar de comiat es fa en un restaurant prop de la Catedral de la Sang Vessada.
El dia de tornada va ser el matí anada l’aeroport per agafar l’avió que ans porta a Frankfurt.
A les 4,30 de la tarda un altre avió ans dur a Barcelona, l’arribada a Castellar va ser passades les deu del vespre.
Ha estat un viatge preciós veient molts palaus, jardins, molt cultural e instructiu i degut potser a la nostre educació des de petits era atractiu veure, ja que segons ans havien explicat eren altres maneres de viure, i que en realitat eren molt semblants a les nostres.
En el Casal, el setembre durant Festa Major, varem fer l’exposició de treballs de les diferents activitats que es desenvolupaven en el Casal junt amb fotografies del viatge a Rússia, també les projeccions en l’Auditori dels treballs fets per socis del Casal de les diferents excursions fetes durant l’any.

Durant el mes de setembre ja varem obrir llistes per inscriu-se a les activitats de cara el curs 2007-2008, en el que destaquen noves activitats, la de les puntes al coixí, un altre va ser en Lluis Coma per posar en marxa un grup de Cant, aquesta activitat va tenir de seguida un èxit notable ja que tots els components del teatre si van apuntar, formant tots plegats un grup de unes trenta persones.
En el mes d’octubre va tenir lloc la Festa de la Vellesa, seguint el següent programa, el dissabte dia 20, en el Espai Tolrà va tenir lloc un esmorzar de germanor, on si van aplegar unes quatre-centes persones.
L’acte va començar amb els parlaments de presentació, donar gracies l’ajuntament, a la Caixa i especialment a la Ferreteria Vallès, que per mitja del seu propietari l’amic Quico Figueres, va voler col·laborar amb les despeses de la Festa, seguidament l’esmorzar de germanor i l’actuació de la cobla la Jovenívola de Sabadell, que va fer un concert i una audició de sardanes, per la tarda en l’Auditori del Casal Catalunya actuació del Grup de Teatre i del grup de Ball, Tot ballant.
El diumenge dia 21, la missa de 12 va ser en record dels socis traspassats amb l’actuació de la Coral Sant Josep, per la tarda l’activitat de ball va ser en musica en viu, d’aquesta manera aconseguíem que aquell fi de setmana el poble de Castellar parles dels avis.
Encara aquell any del 2007 a instancies d’en Josep Alcaraz es va organitzar un circuit per el sud de France en concret a Rocamadur.
La sortida va ser el dilluns 22 d’octubre, el dia desprès de celebrar la Festa de la Vellesa, va ser un circuit cultural molt ben aprofitat.
Anada cap a França, amb arribada a Carcassone on dinen dins la ciutadella fortificada, per la tarda continuem el viatge cap a Toulouse i Cahors fins arribar a Rocamadour.
Allotjament en el hotel Chateau, situat al costat del castell en la part alta del poble.
Rocamadour es un poblet de 1000 habitants, on hi ha un penya-segat de 102 metres d’alçada, e incrustat en el terreny, hi ha construït el Santuari de la Verge Negra, que data del 1166, que des de un principi va ser un lloc famós de peregrinació.
La primera visita es a Serlat població de 12.000 habitants, va ser durant l’edat mitja un lloc de pas dels mercaders, on van deixar nombroses empremtes, declarat per la UNESCO Patrimoni Nacional, passejada en barca per el riu Dordogne, veient des de el riu a varis Castells edificats a la seva bora del riu, junt amb els penya-segats de Pendoles.
Visita a Figeac, població de 10,500 habitants punt obligat per tots els peregrins que anàvem a veure a la Verge Negra, classificada ciutat privilegiada d’art e història, on si troba la plaça de les escriptures on hi ha una reproducció de la pedra roseta, gracies a la qual va permetre a Champollion, fill de Figeac, el descobriment de la escriptura de l’antic Egipte.
Una de les característiques d’aquesta zona es la existència de gran quantitat de grutes naturals, visitem la més gran de totes, la gruta de Padirac de 103 metres de fondària, en el fons hi ha un gran llac per on naveguem durant cinc-cents metres, tan la baixada com la pujada ho fem amb ascensors.
Visitem les poblacions de Carennac i Loubressac, també una granja on comprem el famós formatge de cabra.
Ha estat un circuit, amb molta historia, en aquets indrets durant l’edat mitja va tenir lloc el important moviment religiós dels càtars, que ajudats pels senyors feudals es van aposentat per aquells indrets, destacar també el tracta rebut durant tota l’estada amb l’extraordinària presentació i mostra de la cuina francesa, i sobre tot la gran convivència de tot el grup de persones que varem participar en aquet circuit, que ens a deixat a tots un molt bon record.
El Casal va organitzar el dinar de gala del Prenadal en l’Hotel Urpi de Sabadell, el dimecres 19 de desembre un parell d’autocars varem desplaçar prop de tres-centes persones, ben mudades a Sabadell a gaudir del dinar, amb un èxit extraordinari, ja que es va repetir el mateix lloc de l’any anterior, que havia anat molt be i al acabar es va fer l’entrega a cada persona el seu lot de Nadal corresponent, també van tenir l’assistència de les autoritats, va ser una bona manera d’acabar l’any.
La vida familiar continuava en sense gaires esdeveniments nous, ans reuníem tots plegats per la celebració de qualsevol Sant o aniversari d’algun membre de la família amb la tertúlia corresponent.
Amb la Dolors era molt freqüent gaudir de la seva companyia tant nosaltres anar a Sabadell com ells venir a Castellar, destacar la anada a la Vall d’Aran on la família d’en Jordi tenien un pis, volien que un cop l’any anéssim junts a passar uns dies , a mi particularment m’agradava passaves uns dies lluny de casa amb uns ambient i paisatges diferents i el principal estàvem tots reunits amb una convivència gran, i cada dia hi havia alguna excursió a fer per aquells indrets d’alta muntanya.
Amb la família de la Gloria era més esporàdic, però quan ans veiem, principalment amb la Mar i en Joan petit, desfruitàvem molt d’estar junts.

L’Antonio continuava fent la seva vida una mica apartat de la resta de la família, nomes quan hi havia un esdeveniment important, una mica rondinar, feia acte de presencia.
Amb l’Antonio passava un cas curiós, quan estàvem amb la Nuria de viatge, casi cada dia ans trucava per telèfon, pregunta’n on érem i com estàvem, comentàvem nosaltres que parlàvem més amb el nostre fill quan estàvem fora que quan vivíem junts a casa.