Montllo- Torres Cap. 23

El Casal per aquet temps va fer un circuit per terres de Cuenca, el seu punt d’estada era a Cañete, on hi ha un hotel molt casolà, i el tracta es molt familiar, junt amb en Marc i Ana es varem apuntar, i va anar molt bé.
Per la tardor del mateix any, l’excursió del Casal l’ estranger va ser un creuer pel Mediterrani, surtin de Venècia, cap a les illes del sud de Grècia, entrar el Mar de Màrmara, fins arribar a Estambul, tornada amb parada a Atenes fins tornar a Venècia. El viatge va ser preciós, va ser la primera vegada que amb la Nuria anàvem amb un creuer, i tot va ser de primera qualitat, l’entorn, el menjar, les excursions, digne tot de recordar.

Quinta sortida amb en Ramon Vila a Sant Pere de Caserres
Sortida de Castellar amb direcció cap a Sentmenat i Caldes, d’allà cap a Granollers, abans d’arribar-hi agafem l’autopista de l’Ametlla, seguint cap a Tona i d’allà a la capital de Osona, a Vic allà tens d’esta amb molta atenció de no equivocar-te, tens d’agafar la C-153 la que va de Vic a Olot, l’ intenció es visitar Sant Pere de Casseres, per axó tenim d’anar en direcció al Parador de Turisme, una vegada el Mirador on podem observar el pantà de Sau, just a la esquerra de la façana de l’hotel, hi ha un desvio que va a Sant Pere de Casseres, una de les joies del romànic català, desprès de uns cinc kilòmetres de un camí mig asfaltat arribem a l’entrada del Monestir, el dia es presenta molt emboirat i molta humitat.

Diu la llegenda que un fill del vescomte de Cardona , als tres dies de néixer va anuncià que la seva mort seria abans de un mes, i que el seu cos es tenia que posar sobre una fusta lligada a la espatlla d’un cavall i deixar-lo en llibertat, allà a on es pares es tenia que construí un monestir dedicat a Sant Pere. La llegenda diu que d’aquesta manera va nèxia aquet recinte monacal.
La seva construcció va començar sobre el 1020 i fou consagrat abadia el 1053, estava unit a la ordre benedictina de Cluny. Durant la seva existència ha tingut moltes transformacions i canvis d’amos, per acabar en mans privades per allà el 1773, desprès el 1931 va ser declarat monument històric artístic, i es va creà un patronat per restaurar-lo. Des de fa cinc anys que s’han completat les obres, des de llavors es pot veure en el seu interior com estàvem organitzats la comunitat que hi va viure durant segles. El monestir estava tot lligat al entorn del claustre, d’allà sortien totes les diferents dependencies, els dormitoris dels monges,l’església, la cuina, el menjador, i la biblioteca, totes les naus es comuniquen amb el pati central. Destaca l’existència del celler de l’entrada on si guardava el vi i el menjar dels frares, també l’església es més ampla que llarga té tres naus separades per dos pilars en forma de creu, les tres naus acaben en àbsides semicirculars amb els elements decoratius de l’època. El campanar de la torre es molt baix solament te dos pisos, segurament es va construí quan el conjunt estava acabat.

El claustre es va construí en la segona meitat del segle XI, es conserven pocs elements un pilar, dues columnes i alguns capitells que van ser trobats en les excavacions posteriors. Se sap que tenia un porxos i una sola filera de columnes.

En el seu interior hi ha un petit Museu amb unes fotografies que et donen una idea fidel de la seva situació respecta el pantà de Sau, ja que esta situat en un recolze de pantà, amb dies clars pel camí que hi ha al costat del monestir es por veure aigua del pantà pels els dos costats.
Desprès de visitar les seves dependencies es acostem al Parador de Turisme que esta mig desert i d’allà anem a dinar al restaurant Fussimanya, per la tarda ja tornem cap a Castellar, desfent el mateix camí d’anada, on hi arriben a mitja tarda, ha estat un dia instructiu, llàstima que el temps no ha acompanyat.

Un viatge que es va fer l’abril del 2004 va ser a Extremadura, on també van venir el Marc i l’Anna i el Salvador i la Carme, l’estada va ser a Mérida visitant totes les seves roines romanes i el seu entorn, axis com les capitals de Caceres i Badajoz
Aquell any la sortida al estranger va ser als Pisos Baixos, es va fer al setembre fora de la temporada alta, va ser molt cultural varen veure molts llocs històrics, com aturen l’aigua amb el gran dic, i també la desgracia que en mig del viatge en Esteva Salomó va trobar-se malament i tingué de quedar-se a Amsterdam. Un grupet per no fer tants kilòmetres amb autocar, varen fer Barcelona- Bruselles amb avió i allà ens passar a recollí l’autocar per fer tot junts el viatge.
Encara el mes de novembre es va anar a Andalusia, però el viatge va ser de Castellar a Madrid amb autocar, allà es va agafar el AVE fins a Sevilla, varem fer tot el circuit per Andalusia i la tornada tota amb l’autocar. Va ser la primera vegada d’anar amb tren d’alta velocitat i l’experiència va ser bona. L’estada en un molt bon hotel i visita a les principals ciutats del sud d’Espanya.

Breu historia del Casal d’avis de Castellar
Durant la nostre infantessa, amb les mancances de desprès de la guerra civil, era freqüent veure els avis reunits prenen el sol a la Plaça Major, o bé esperant l'arribada de la Vallesana, o algun altre indret, parlant de les seves histories, els que podien una mica anàvem al Café o l’Ateneu, o bé al Casino a jugar i estar resguardats del temps i molts la majoria per falta de diners, no es movien de casa seva, axó passava a tots els pobles de Espanya, a Castellar també era normal veure avis reunits parlant de les seves coses, fins que un dia de primavera de l’any 1970, l’alcalde de aleshores, en Llorenç Casas va prometre als avis que estàvem assentats prenen el sol a la Plaça Major, que el si feria un lloc on podessin estar resguardats de les inclemències del temps. El lloc escollit va ser a la mateixa Plaça Major on hi havia la piscina municipal , allà va manar construir un edifici exclusivament pels avis de Castellar.

L’ inauguració es va fer el mateix any, i li van posar el nom del “Hogar del Jubilado”.
L’administració del local va anar a càrrec de Asvat grup afiliat al Sindicat vertical d’aquell temps.
Aquest grup tenia com a objecta atendre les necessitats de les persones grans que ja no treballàvem i que es podien desplaçar fins el Hogar, en un principi no més hi anàvem els més pobres del poble principalment emigrants d’altres pobles d’Espanya, es parlava bastant el castellà, els natius i els que econòmicament podien tenien varis llocs a Castellar per reunir-se, La Rabassada, L’ Ateneo, El California, La Penya etc.
Amb el temps i principalment l’augmentar la població, el Casal d’avis també va anar creixent, i els propis avis van constituí una junta que vetllava pels interessos dels avis que hi anaven, es van marcar uns estatuts, i es va anar consolidant com una entitat que cuidava de la gent gran de Castellar, també les avies, es van anar fent un lloc dins el Casal, axó va ser molt important, ja que van donar molta vida a l’entitat, gracies a la gran labor de les primeres juntes el Casal va tenir un reso important dins el poble, van ser populars els equips de petanca que hi havia, també les sortides mensuals amb autocar per llocs turístics de Catalunya, on participaven molts avis i avies, més tard els viatges tan per Espanya com per l’estranger.
Quan hi va haver la primera ampliació de cases a Castellar, degut a que el Casal de la Plaça Major es feia petit, l’Ajuntament va guardar un lloc per col·locar un altre espai per la gent gran que vivien per aquells indrets que es deia la Farinera, perquè antigament hi havia un moli de fer farina, o sigui que dins a Castellar, hi havia dos llocs d’estada per la gent gran, a tots dos també si feien algunes activitats.
El Casal de la Farinera estava al costat mateix d’altres cases i de seguida els veins es van anar a queixar-se del soroll, tant del personal, com dels aparells d’aire acondicio nat que hi havia en el local.
En una segona ampliació de Castellar als voltants de la Plaça Catalunya, l’Ajuntament tenia un solar que donava a un gran pati i que estava una mica aïllat i allà va edificar un modern edifici pensant amb els avis de Castellar.
La seva construcció ja va ser pensant amb la gent gran, consta de dues plantes, la planta baixa on hi ha tres sales per jocs de taula, un billar, biblioteca, ordinadors pel personal, i per exposicions per una banda i per l’altre una gran sala per ball i un auditori per Teatre, conferencies, Sala d’actes etc. A la planta pis hi han sales per poder-hi fer diferents activitats, apart de les oficines, administració, enfermeria, la comunicació entre les dues plantes apart de l’escala hi ha també un ascensor.
L’idea va ser tancar l’espai de la Farinera i traslladar el Casal ha aquet nou espai, axó també comportava que les poques activitats que es feien en el Casal de la Plaça Major també es trasladesin en el nou Casal, aquet Casal se’l va anomenar Casal Catalunya per està al costat de la Plaça Catalunya, en el carrer Prat de la Riba, 17.
A Castellar quan es va construir el primer Casal hi havia poques entitats, aquestes generalment tenien el seu propi local on desenvolupàvem les seves activitats, els socis pagàvem una quota i d’allò mes una subvenció que demanaven l’Ajuntament es mantenien, el cas del Centre Excursionista, El Club Esportiu Castellar, El Club de Caçadors i Pescadors, el Club de Tenis, el Club d’Escacs, La Penya etc.
Al cap de alguns anys la cosa va anar canviant, qualsevol entitat que estigues registrada i tingues uns els estatuts aprovats, tenia dret anar l’Ajuntament i demanar un lloc per poder reunir-se, axó va fer que faltessin espais en el poble per col·locar-hi entitats.
Al pasar les activitats del Casal de la Plaça Major al Casal Catalunya, quedavem lliures una part del Casal, l’Ajuntament hi va col·locar l’entitat del Punt Jove destinat al joven de Castellar, que deseguida, van fer modificacions, van pintar i van posar tot el mobiliaria nou, es va convertir amb el seu punt de trobada.

La Junta del Casal, en aquell temps estava molt dividida, amb molts problemes interns, pràcticament estava inoperant, no va donar cap pas amb reinvicar aquell espai.
Posteriorment buscant en tota la documentació del Casal, no es va trobar cap document que certifiqui la propietat de cap edifici a favor dels avis de Castellar, hi ha solament un escrit de un ple de l’ Ajuntament en que destina el Casal de la Plaça Major per ús exclusiu dels avis.
Per la explicació anterior l’Ajuntament va disposà dels locals segons el seu interès i les seves necessitats però respectant el ús exclusiu para la gent gran.
L’Ajuntament per la part social, li convé molt que el poble tingui uns llocs apropiats per la gent gran i que el Casal d’avis funcioni, primera perque allà se aplegan moltes persones grans, es un colectiu amb molta força en el poble, i han molts interessos i diners invertits i també molts vots, per axó va provocar la celebració d’eleccions per donar un canvi i més vida a l’entitat.

Actualment però la política de l’Ajuntament ha canviat ja que volen que els Casals estiguin oberts a altres entitats, volen compartir i que convisquin diferents entitats, encara que els avis en lo que respecta els Casals tenen preferència però si es dona es cas també el pugin gaudir-lo altres entitats quan queden espais lliures, o que en aquells moments no es facin servir, axó comporta moltes vegades una certes friccions, ja que també es fan servir els seus equipaments, que han costat uns diners al intentes conservar i no tothom respecta lo que no es seu i també perquè la gent gran tenim un esperit de possessió molt forta.

De seguida de sortir l’anunci de les eleccions a la nova Junta va venir a casa en Antoni Calaf per fer equip amb ell, jo li vaig dir que no, i que si hem decidia seria jo el de portar el cotxe, imitant-lo a lo que havia dit ell, s’han va anar enfadat.
Amb el nucli de monitors que tenia d’informàtica varem decidir formar una candidatura, on si van afegir cinc elements que ans van fer costat, i varen formar un grup de 11 persones, apart de las que també van incloure com membres d’ajut, posant a cadascú competències que tindrien en el cas de sortir elegits.
Junt amb la nostre es van presentar tres candidatures mes: la de la Montserrat Boadella, que va posar al davant el nom de Josep Sales, que representava la continuació de la que hi havia, la del Antoni Calaf, catalanista i principal opositor a la actual Junta, i la del Sr. Garrido que junt amb altres seus companys feien la candidatura castellana per oposar-se a la del Calaf.
Va haver una reunió en la regidoria de Cultura, encapçalada per la regidora Mireia Casamada, junt amb Joan Montes, la assistenta social Elisabet, en Manel Lopez l’actual president, i els representants de les quatre candidatures i desprès de varis punts de vista es va quedar de que la setmana abans de les eleccions en l’Auditori del Casal Catalunya, cada candidatura tindria una tarda per exposar el seu programa i lo que pensava fer perquè els socis podessin decidir el projecta que més li agradés.

Les setmanes abans de les eleccions en el Casal hi va haver un gran moviment de persones que formaven els seus grups parla’n de com anirien, principalment la candidatura de l’Antoni Calaf anava a les cases particulars dels seus amics perquè l’anessin a votar, el cas es que en el Casal hi havia una vida fora de lo normal.

La setmana de les votacions cada candidatura va disposar una tarda per dir les seves propostes a la resta de socis, tot anava seguint el seu curs, el dia abans de les eleccions la candidatura d’en Garrido es va ajuntar amb la del Antonio Calaf amb l’últim intent de poder guanyar, el dissabte a la tarda en un ambient festiu en el Casal Catalunya van tenir lloc les eleccions.
Les eleccions van començar a les cinc de la tarda i tots es van quedar perquè al final dirien el seu resultat, tothom estava nerviós hi havia comentaris per tot arreu, es parlava hi molt de la unió de les dues candidatures la dels catalans i la dels castellans, ja que abans uns malparlaven dels altres i al últim es van ajuntar, quan a les set van donar per acabada les eleccions es va passar a recontar els vots, es veia a sobre la taula on posaven les paperetes, i n’hi havia una pila que estava molt alta.

La fotocopia del resultat va ser el següent:

Quan el president de la taula el Sr. Parcerisa va dir en veu alta el resultat i els crits espontanis d’alegria de molta gent va ser digne de recordar.
El discurs d'en Manel Montllo que va fer posteriorment en la presa de possessió va ser el següent:

“Primerament donar les gracies a tots, per com as han desenvolupar les passades eleccions, per la vostra generosa participació, i demostració d’un comportament i civisme digne de la gent gran de Castellar.

Agrair també el suport rebut, que ens carrega a tota la junta de responsabilitat i que ens obliga, si cap, a posar més de nosaltres al servei de l’entitat.
Com ja vaig dir, teniu que tenir per segur, i ho hem demostrat, que som un conjunt de persones, que solament ens mou el ànim de servei els demés, i que ens esforçarem per aconseguir que el Casal sigui el punt de referència que tots volem, encara que el treball sabem que no serà fàcil i que els resultats, degut a lo parada que estat l’entitat, tardaran una mica en arribar.
Les tres idees bàsiques del nostra programa son:
Primer de tot la integració volem que tothom si senti bé en nosaltres, evitar qualsevol diferencia.
Segon la de fer foc nou, deixar lo passat i mirar endavant i fer front els problemes que as presentin.
Tercer, continuar, sempre que es pugui, amb la línea marcada de la voluntarietat, ens tenim que ajudar desinteressadament uns als altres.
Els components de la nova junta son:
President: Manel Montlló
Vicepresident: Ramon Vila
Secretari: Pere Gargallo
Tresorer: Merce Domenech
Vocal informàtica: Francesc Ferraz
Vocal Jocs: Montserrat Guiu
Vocal Comunicació: Francesc Graells
Vocal Excursions: Pere Puigdomenech
Vocal Activitats: Isabel Pedreño
Vocal Ball: Josep Gonzalez
Vocal Locals: Enric Falgueras
Membres d’ajut:
Area Teatre: Carme Vidal
Area Musica: Jacint Roca
Area Docencia: Maria Marin
Area Ajuda: Antonio Suarez
Hi ha dues àrees que per la seva importància as faran amb participació de varies persones de la junta, que son LES EXCURSIONS i L’AJUDA SOCIAL.

Som un col·lectiu de gent gran, que vol dir que a lo llarg de la vida , amb les seves penes i alegries, ans ha portat a on som ara i que actualment estem a primera línea i lo que tenim que fer es gaudir el màxim del que ens queda; aprofitar tot lo bo que tenim i si podeu ajudar en qualsevol activitat fer-ho veureu que es molt gratificant poder ajudar els demés.”

Tot axó passava els primers dies de juny i cap a mig del mes ja hi havia el fi de curs, l’Ajuntament tenia previst fer un berenar de germanor, cosa que per la nova junta va anar molt be, ja que entravem i al cap de quinze dies ja fèiem per tots els socis un berenar gratuït, tots els de junta van col·laborar perquè surtis un berenar amb tots els requisits, desprès ja van venir les vacances per començar el nou curs en el setembre.
L’idea del voluntariat la teníem molt enraigada a tots els membres de la junta i era la nostre norma, en Josep Sales i en Joan Urbano que feien l’activitat de pintura, ja es van oferir voluntàriament amb continuar les classes sense cap tipus de dispendi, varem estar molt agraïts, la que no va voler continuar va ser la dona del president sortint, la Neus, hem va dir que per fer caritat no calia fer-ho a les avies del Casal que tenien molts diners, varem prescindir, recordo que les seves alumnes en van venir a veure que tenien treballs a mig acabar, jo els hi vaig dir si no hi havia cap d’elles que volgués continuar, no en va sortir cap, o també que entre totes paguessin a la monitora lo que cobrava, tampoc ho van voler, aquella activitat es va deixar de fer.
Durant l’estiu buscàvem a personal que sabessin fer alguna manualitat perquè l’ensenyessin a altres persones, ja teníem per una banda l’informàtica que movia a força personal, en una trobada a Sabadell ho vaig dir a la meva germana Anna que sap molt de cosir i ella junt amb la nostre cosina Maria del Carme, ja es van comprometre venir de Sabadell a Castellar un cop a la setmana per tirar endavant l’activitat de cosir de blanc, va venir desprès en Rafel Gil per fer l’activitat de dibuix, la del ganxet va venir la Josefa Bautista, i com no l’ Isabel Pedreño de la junta que feia treballs sobre cuiro i junt amb l’Aurora Carbonell pintura sobre teixit, per començar va ser un èxit, teníem varies activitats totes en voluntariat. També va començar l’activitat del Teatre, en Josep Clarà conegut actor català que participava en la popular sèrie de la televisió el “Cor de la Ciutat” es va fer càrrec del grup d’actors del Casal, posant-se el davant, un altre activitat que es va continuar va ser la emissió de radio de la “Carpeta de l’avi”, en Francisco Espinosa cada divendres dirigia un espai a la Radio per donar noticies del Casal.

Escrit que vaig fer amb motiu de la mort d’en Ramón Vila
En Ramón hem va fer que conegués, per mitja de unes excursions, uns indrets preciosos als voltants de casa nostre i que no havia vist mai. La primera excursió va ser a la Serra de l’Obac, el 3 de juliol del 2004.
La segona va ser al Montseny, en concret a Les Agudes, el 13 de juliol del 2004.
La tercera a les Masies per la Serra de l’Obac, el 27 de juliol del 2004.
La quarta a Montserrat, amb el tren cremallera, pujar a Sant Joan i anar fins a Sant Jeroni, el 15 d’octubre del 2004.
La quinta a Sant Pere de Casseres, al costat del Pantà de Sau, el 14 de desembre del 2004.
Durant el 2005 hi van haver diferents esdeveniments que van dificultar la continuació d’aquestes sortides, entre ells les eleccions al Casal d’avis, i encara que el grupet continuàvem fent sortides, jo no els vaig poder acompanyar, en una d’elles en el mes de novembre, torna’n d’una anada al Montseny, en Ramón Vila acompanyat d’en Pere Puigdomènech van tenir un accident de cotxe en el que en Ramón va perdre la vida.
Solsament van ser cinc excursions, però molt enriquidores per la pedagogia que en Ramón hi sabia donar a cada una de les muntanyes tan estimades per ell.
Un record emocionat pel l’amic Ramón, ja que gracies a ell, vaig copsar que a la nostra Catalunya, i particularment als voltants d’ on van néixer, hi han indrets dignes de ser coneguts i admirats.
Per la Festa Major el Casal va fer una exposició de treballs fets per els alumnes en el passat curs i una mostra de treballs que preparen els monitors en el proper curs .exposició de fotografies de les excursions fetes recentment pel Casal.
L’Ajuntament va regalar a totes les entitats que van col·laborar en la Festa Major un pernil, el Casal va aprofitar d’una banda el pernil i per altre l’oferta del senyor Josep Pujol de fent-se una xocolatada i el Casal va organitzar el dia 25 d’octubre a les cinc de la tarda per fer un Gran Berenar de Germanor, en la Sala Blava de l’espai Tolrà, convidant a tots els socis, finalitzant la festa amb ball de musica en viu.

La Festa va tenir un gran èxit de públic, al haver-hi ball amb musica en viu i el berenar gratuït van venir molta gent que no havíem vist mai, varem tenir por de que no hi hauria prou berenar per tanta gent, axó ens va fer pensar de que si les festes es fèiem gratuïtament, l’entrada tenia que ser controlada.
L’altre festa que es va fer va ser el Prenadal que seguin la costum ho varem fer a la Sala Blava de l’espai Tolrà, a base de un servei de càtering, que es van cuidar de tot, ens vam aplegar a força personal varem estar acompanyats de la regidora Mireia Casamada, el problema va ser de que la nau es molt gran i no tenia un adequat sistema de calefacció i molta gent va patir fred.