L’altre va ser al mes de juliol l’estranger, fent tota la part Nord de Alemanya, anada amb avió fins a Frankfurt, navega pel Rin fins a Colònia, i després amb autocar recorrent les ciutats de a Hannover, Bremen, Hamburg, Berlin. Postdam, Dresden, Leipzig i Frankfurt. Un viatge molt cultural i molt ben aprofitat com tots els que organitza la Nuria.
Per la tardor no varem fer cap circuit, encara estava la Junta als principis de la seva gestió entre organitzar les sortides mensuals i desprès el berenar de germanor del mes d’octubre, i el Prenadal ja no ans va donar temps a fer res més.Al principi la Junta es va anar acomodant en el Casal Catalunya, en la part del pis, en una estança varem col·locar les oficines amb tres escriptoris un per el despatx de la gent, un altre per la Mercè la nostre tresorera i l’altre per en Pedro es nostre secretari, junt amb els arxivadors, la fotocopiadora Canon, i una impressora connectada als ordinadors. Al costat hi havia un altre lloc on estava el forn de la ceràmica, allà si va col·locar un escriptori junt amb arxivadors i una taula amb quatre cadires per la presidencia.
Els començaments de la nostre gestió tothom volia col·laborar i els avis que tenien alguna afició et donàvem el seu parer, axó va passar amb la musica hi havia en Jacint Roca que li agradava molt la música a casa seva tenia uns equips de gravació molt bons, podia d’antics discos i de cintes passar-les a CD moderns, amb ell eren vells coneguts de la feina i parlant-ne ja han va grava un CD tot de cançons antigues de Antonio Machin, desinteressadament ens va donar-nos CD de música de la que tenia gravada a casa seva, i també va anar gravant musica de grans orquestres, d’aquets en va fer uns quinze CD de diferents orquestres famoses, com Ray Connif, Paul Mauriat, Andre Rieu, James Last, Frank Pourcel, etc, més tard DVD de grans concerts per poder-los veure en pantalla gran o per la Televisió que eren preciosos, varem aprendre per ordinador a traspassar cançons i feies els teus propis CD escollint la musica que t’agradava més de cada CD.
Ens va fer un gran favor varem entrar en el mon de la musica i apart de tornar escoltar cançons que ja teníem mig oblidades, creàvem els nostres propis CD amb temes escollits del nostre gust. Mereix un apartat els DVD de concerts de grans orquestres, noms com Andre Rieu, o James Last que no havíem sentit mai, varen arribar a ser per tots nosaltres com familiars, l’actuació de les seves orquestres era un espectacle digne de veure, de tots s’han passaven en l’Auditori del Casal.
També un dia ham trobo pel poble en Juan de Dios, que jugàvem a tenis l’Airesol, hi parlant-ne ens va deixa una col·lecció de 25 Sarsueles per passar-les en el Casal, també va ser una trobada junt amb pel·lícules i reportatges que ens deixaven teníem diferent material per projectar.
Am la gran ajuda del conserge Antonio, es va anar adequant l’Auditori a poder fer-hi projeccions, es va col·locar una pantalla gran de cine, teníem també de quan el Grup de Teatre actuava en l’Auditori gran del poble un equip de so i llum molt bo que valia molt diners, i es van anar posant en funcionament, en un principi quan teníem algun treball per exhibir demanàvem l’Ajuntament un projector, més endavant quan van rebre la subvenció de la Caixa varem a comprar-ne un per posar-lo fixo en l’Auditori, es va col·locar al sostre no feia cap nosa i quedava dissimulat, de seguida de tenir-lo, van organitzar una activitat més dins el Casal, un dia a la setmana, teníem la tarda ocupada passant algun que altre treball, fos pel·lícula, concert de gran orquestra, reportatge cultural, una sarsuela, o treballs nostres de les excursions que fèiem, també de vegades hi havia alguna que altre conferencia o xerrada, amb tot axó i els assaigs i actuacions del Grup de Teatre, l’Auditori quedava força ocupat.
També un dia ham trobo pel poble en Juan de Dios, que jugàvem a tenis l’Airesol, hi parlant-ne ens va deixa una col·lecció de 25 Sarsueles per passar-les en el Casal, també va ser una trobada junt amb pel·lícules i reportatges que ens deixaven teníem diferent material per projectar.
Am la gran ajuda del conserge Antonio, es va anar adequant l’Auditori a poder fer-hi projeccions, es va col·locar una pantalla gran de cine, teníem també de quan el Grup de Teatre actuava en l’Auditori gran del poble un equip de so i llum molt bo que valia molt diners, i es van anar posant en funcionament, en un principi quan teníem algun treball per exhibir demanàvem l’Ajuntament un projector, més endavant quan van rebre la subvenció de la Caixa varem a comprar-ne un per posar-lo fixo en l’Auditori, es va col·locar al sostre no feia cap nosa i quedava dissimulat, de seguida de tenir-lo, van organitzar una activitat més dins el Casal, un dia a la setmana, teníem la tarda ocupada passant algun que altre treball, fos pel·lícula, concert de gran orquestra, reportatge cultural, una sarsuela, o treballs nostres de les excursions que fèiem, també de vegades hi havia alguna que altre conferencia o xerrada, amb tot axó i els assaigs i actuacions del Grup de Teatre, l’Auditori quedava força ocupat.
Un punt que varen millorar va ser les excursions mensuals, d’aquestes sortides s’han cuidava en Pere Puigdomenech, ell era del poble coneixia a tota la gent, en aquesta activitat hi havia varius punts a tocar, s’ha havia creat una costum en que hi havia persones que en les excursions de cada mes, ja tenien el seu lloc reservat en l’autocar, en Pere perquè no hi haguessin problemes, els apuntava quan havien pagat, i a l’excursió següent els anava canviant els llocs de manera que els que anàvem sempre a les excursions cada vegada els hi avençava el seient un lloc, quan s’arribava al principi de l’autocar al viatge següent li tocava anar al final, d’aquesta manera no hi havia privilegis per ningú, també automàticament el personal quedava apuntat per la excursió del mes següent, solament es tenia d’avisar si no hi podia anar.
Un altre punt conflictiu era l’entrada als restaurants, ni havien que corrien apresa i reservàvem els llocs de les taules per els seus companys, les persones amb dificultats o que no anàvem amb colla es quedàvem sense lloc, inclòs havia passat d’ algun matrimoni de tenir d’asseure’s amb taules diferents perquè no havia ningú que es volgués moure. Una idea que seguida varen posar a la practica va ser la del Sr. Cirici, que era la de amb una cartolina doblada per la meitat posar el nom de la persona i col·locar davant del seu plat de manera que el entrar al restaurant cadascú ja tenia reservat el seu lloc a la taula.
Encara que eren petites coses tothom veia que s’intentava per part de la nova junta que tots fossin iguals que no hi haguéssim privilegis per ningú, encara que portava la seva feina el Pere de seguida ho va anar portant tot força be, tenia un planell de l’autocar amb els noms posats , apuntàvem també on pujava cadascú i de qualsevol queixa que hi havia s’han parlava per millorar.
Un altre punt conflictiu era l’entrada als restaurants, ni havien que corrien apresa i reservàvem els llocs de les taules per els seus companys, les persones amb dificultats o que no anàvem amb colla es quedàvem sense lloc, inclòs havia passat d’ algun matrimoni de tenir d’asseure’s amb taules diferents perquè no havia ningú que es volgués moure. Una idea que seguida varen posar a la practica va ser la del Sr. Cirici, que era la de amb una cartolina doblada per la meitat posar el nom de la persona i col·locar davant del seu plat de manera que el entrar al restaurant cadascú ja tenia reservat el seu lloc a la taula.
Encara que eren petites coses tothom veia que s’intentava per part de la nova junta que tots fossin iguals que no hi haguéssim privilegis per ningú, encara que portava la seva feina el Pere de seguida ho va anar portant tot força be, tenia un planell de l’autocar amb els noms posats , apuntàvem també on pujava cadascú i de qualsevol queixa que hi havia s’han parlava per millorar.
Un altre punt a millorar dins l’edifici era l’Auditori, quedava obert, es sentia més als que jugàvem al domino que els actors en el escenari, segons l’acte que es feia molestava molt el soroll exterior, teníem que buscar la manera de que quedes una mica aïllat, parlant amb un fuster del poble, varem posar una porta corredera que no molestes que inclòs es podia tancar, quedava molt dissimulada si no es feia servir, l’ arreglo va ser una mica costos, però “la Caixa” va ajudar amb la seva despesa.
Varem també col·locar en una sala gran uns focus dissimulats en el sostre i la teníem apart de fer-li servir per jugar a jocs de taula, poder-hi fer exposicions, cada mes un artista o altre del Casal exposava el seu treball, també de les diferents manualitats que es feien en el Casal, com pintura, treballs sobre teixit i cuiro, fotografies, puntes, etc. Els monitors de pintura també van ajudar econòmicament a la seva despesa.
Varem organitzar que cada dia hi hagués dues persones de junta per atendre als socis o be a la gent a preguntar qualsevol consulta, d’aquesta manera tots els de junta teníem un dia a la setmana d’estar a les oficines, i al ser dues persones es podíem anar rellevant, de forma que no era gens carregós i s’aconseguia que tothom s’anava coneixent.
Generalment el últim divendres de mes fèiem la reunió mensual de Junta, allà exposàvem les activitats properes a fer i el resultat de les que havien fet a més dels problemes que anaven surtin, en Pedro Gargallo, el secretari, omplia un acta que en donava una copia a tots els components.
Varem organitzar que cada dia hi hagués dues persones de junta per atendre als socis o be a la gent a preguntar qualsevol consulta, d’aquesta manera tots els de junta teníem un dia a la setmana d’estar a les oficines, i al ser dues persones es podíem anar rellevant, de forma que no era gens carregós i s’aconseguia que tothom s’anava coneixent.
Generalment el últim divendres de mes fèiem la reunió mensual de Junta, allà exposàvem les activitats properes a fer i el resultat de les que havien fet a més dels problemes que anaven surtin, en Pedro Gargallo, el secretari, omplia un acta que en donava una copia a tots els components.
El secretari Sr. Gargallo va fer una tasca molt important dins el Casal, ja que la entitat tenia més de 1700 socis hi no hi havia cap registre. Primer va arreglar tots els arxivadors i després va fer una relació de tots els socis amb el seu DNI adreça i numero de telèfon, per la Junta va ser un gran treball, i era un punt de consulta molt freqüent, va posar tota la paperassa, que ni havia molta, amb ordre, també hi havia un dia a la setmana per donar-se d’alta de soci, al principi cada setmana s’ apuntàvem de cinc a deu persones més, hi havia uns fitxers dels socis molt gran amb la seves dades i la seva fotografia, tot ho portava controlat.
Un altre persona que feia una labor molt important era la Mercè Domènech la nostre tresorera, ella portava controlat fins el cèntim totes les despeses, i els ingressos que hi havia en el Casal, cada reunió de Junta donava amb tot detall el estat de comptes de l’Entitat.
El Casal apart de la subvenció de l’Ajuntament i la de Fundació “La Caixa” tenia uns ingressos que provenien de les Agencies de viatges, si a qualsevol excursió teníem la sort d’omplir l’autocar l’Agencia donava unes bonificacions per estimular que els viatges fossin rentables, aquets diners la Mercè es posava en un compte apart, i es feien servir principalment al final d’any en la Festa del Prenadal, aplicant perquè entre la Festa i els lots extres surtis tot molt be de preu. També amb aquets cèntims fèiem front a totes les despeses per tenir el funcionament del bar a ple rendiment, al manteniment dels equips d’informàtica, tant de tinta per l’impressora com de paper per les fotografies, així com CD i DVD per les copies, també per de tant en tant fer ball amb musica en viu i poder pagar al music, també les despeses del Grup de Teatre tant per la seva tramoia i vestuari com pels seus desplaçaments.
També es van anar posant en funcionament els equips de música que teníem, i fen petits apanyo a les instal·lacions per adequar-les els avis i avies que cada dia venien al Casal.
La veritat es que els objectius marcats s’anaven complint, es veia que el personal es sentia be, i principalment les tardes que era quan es feien el gruix de les activitats el moviment de persones dins el Casal era gran.
Mereix un capítol apart els jocs de taula, junt amb la Montse Guiu que era la encarregada de la junta, varem organitzar uns campionats de domino per parelles, l’idea era que s’apuntessin matrimonis i jugar entre ells, de manera que juguessin uns contra els altres i fer que principalment les senyores acompanyessin els seus marits a venir al Casal, s’han van apuntar unes 18 parelles, però també si van apuntar homes que cada dia jugàvem junts, era el primer campionat que feia el Casal, es va fer un calendari i cada parella tenia una partida a la setmana, també a cada parella li varen donar una llista de participació amb els noms i nombre de telèfon de forma que si per qualsevol motiu no podien jugar es comuniquessin i busquessin un altre dia, axó feia que hi hagués una relació entre tots, la Montse portava la classificació i el campionat era motiu per trobar-se un dia a la setmana al Casal. Un altre joc va ser de cartes , el popular remigio, varem idear una puntuació i també un cop a la setmana s’aplegaven unes 20 persones a jugar al remigio, d’aquesta manera fèiem dels jocs de taula un motiu de convivència de tots els que participàvem.
La Junta acceptava tots el suggeriments que venien de qualsevol soci, recordo que va venir un senyor, no recordo el nom, explicant que havia estat a Lanzarote en un hotel de cinc estrelles amb la modalitat de tot inclòs que era una passada de lo bé que els havien atès, amb va portar la propaganda de l’hotel, era l’ Occidental Alegro Oasis. Nosaltres ho varem ensenyar a una agencia que organitzava les sortides mensuals ens va estudiar l’estada allà de una setmana. En el mes de març del 2006 un grup de 26 persones varem anar a Lanzarote i va ser una estada molt bona, allà també ens va apuntar a les excursions més clàssiques de l’illa, anant al Parc de Tinamfaya, pujar amb dromedari, anar a la Cova dels Verds, visitar la Fundació Cèsar Manrique, anada a unes illes properes i fer vida en un fabulós hotel amb la particularitat del sistema “tot inclòs” que feia que podies gaudir durant tot el dia de tot els serveis del hotel, axis com de menjar i beure, piscina i tot el que disposava l’hotel. Va ser una estada molt bona.
El Casal apart de la subvenció de l’Ajuntament i la de Fundació “La Caixa” tenia uns ingressos que provenien de les Agencies de viatges, si a qualsevol excursió teníem la sort d’omplir l’autocar l’Agencia donava unes bonificacions per estimular que els viatges fossin rentables, aquets diners la Mercè es posava en un compte apart, i es feien servir principalment al final d’any en la Festa del Prenadal, aplicant perquè entre la Festa i els lots extres surtis tot molt be de preu. També amb aquets cèntims fèiem front a totes les despeses per tenir el funcionament del bar a ple rendiment, al manteniment dels equips d’informàtica, tant de tinta per l’impressora com de paper per les fotografies, així com CD i DVD per les copies, també per de tant en tant fer ball amb musica en viu i poder pagar al music, també les despeses del Grup de Teatre tant per la seva tramoia i vestuari com pels seus desplaçaments.
També es van anar posant en funcionament els equips de música que teníem, i fen petits apanyo a les instal·lacions per adequar-les els avis i avies que cada dia venien al Casal.
La veritat es que els objectius marcats s’anaven complint, es veia que el personal es sentia be, i principalment les tardes que era quan es feien el gruix de les activitats el moviment de persones dins el Casal era gran.
Mereix un capítol apart els jocs de taula, junt amb la Montse Guiu que era la encarregada de la junta, varem organitzar uns campionats de domino per parelles, l’idea era que s’apuntessin matrimonis i jugar entre ells, de manera que juguessin uns contra els altres i fer que principalment les senyores acompanyessin els seus marits a venir al Casal, s’han van apuntar unes 18 parelles, però també si van apuntar homes que cada dia jugàvem junts, era el primer campionat que feia el Casal, es va fer un calendari i cada parella tenia una partida a la setmana, també a cada parella li varen donar una llista de participació amb els noms i nombre de telèfon de forma que si per qualsevol motiu no podien jugar es comuniquessin i busquessin un altre dia, axó feia que hi hagués una relació entre tots, la Montse portava la classificació i el campionat era motiu per trobar-se un dia a la setmana al Casal. Un altre joc va ser de cartes , el popular remigio, varem idear una puntuació i també un cop a la setmana s’aplegaven unes 20 persones a jugar al remigio, d’aquesta manera fèiem dels jocs de taula un motiu de convivència de tots els que participàvem.
La Junta acceptava tots el suggeriments que venien de qualsevol soci, recordo que va venir un senyor, no recordo el nom, explicant que havia estat a Lanzarote en un hotel de cinc estrelles amb la modalitat de tot inclòs que era una passada de lo bé que els havien atès, amb va portar la propaganda de l’hotel, era l’ Occidental Alegro Oasis. Nosaltres ho varem ensenyar a una agencia que organitzava les sortides mensuals ens va estudiar l’estada allà de una setmana. En el mes de març del 2006 un grup de 26 persones varem anar a Lanzarote i va ser una estada molt bona, allà també ens va apuntar a les excursions més clàssiques de l’illa, anant al Parc de Tinamfaya, pujar amb dromedari, anar a la Cova dels Verds, visitar la Fundació Cèsar Manrique, anada a unes illes properes i fer vida en un fabulós hotel amb la particularitat del sistema “tot inclòs” que feia que podies gaudir durant tot el dia de tot els serveis del hotel, axis com de menjar i beure, piscina i tot el que disposava l’hotel. Va ser una estada molt bona.
Un altre sortida recomanada va ser a la Terra Alta, una regió de Catalunya no gaire coneguda, on va tenir lloc una part de la nostre historia recent, la batalla de l’Ebre en la guerra civil espanyola.
Aquet circuit es va fer el mes de maig el punt d’estada va ser a Horta de Sant Juan, en el Hotel Miralles, durant el circuit varem fer una anada en barca per l’Ebre fins a Miravet, varem visitar Vallderoures, Morella, Alcañiz, i Calaceite, i per descomptat tot el poble de Horta de Sant Joan, visitant el Museu Picasso, que recorda l’estada del pintor per aquelles terres, també hi ha en el seu terme “Lo Parot” una olivera mil·lenària, junt amb un esmorzar a la “Franqueta” en plena natura, veient Les Roques d’en Benet on van fer la foto de grup, tot plegat va fer un circuit cultural, veient-hi terres amb molta història.
Aquet circuit es va fer el mes de maig el punt d’estada va ser a Horta de Sant Juan, en el Hotel Miralles, durant el circuit varem fer una anada en barca per l’Ebre fins a Miravet, varem visitar Vallderoures, Morella, Alcañiz, i Calaceite, i per descomptat tot el poble de Horta de Sant Joan, visitant el Museu Picasso, que recorda l’estada del pintor per aquelles terres, també hi ha en el seu terme “Lo Parot” una olivera mil·lenària, junt amb un esmorzar a la “Franqueta” en plena natura, veient Les Roques d’en Benet on van fer la foto de grup, tot plegat va fer un circuit cultural, veient-hi terres amb molta història.
L’excursió l’estranger del 2006 va ser pel juliol hi va ser a Madeira, les illes portugueses situades al mig de l’Atlàntic, també va ser per mi un descobriment, ja que encara que en havia sentit a parlar, i en concret la meva filla Dolors hi va anar en viatge de noces, no tenia idea de lo gran i maco que era tota l’illa, la seva historia, i les peculiaritats que tenia que malgrat estar al mig de l’oceà Atlàntic, d’aigua no ni faltava, ja que els vents humits que bufen en el mig de l’oceà topen amb les altes muntanyes que te l’illa fent que l’aigua brolli de dalt la muntanya, i junt amb el seu clima molt suau, que tinguin tota classe de flors, els seus recons, els seus jardins, tot plegat va fer una excursió que ens va deixar molt bon record.
Encara aquell any de 2006 varem fer en el mes d’octubre un circuit pel País Basc, visitant les seves principals capitals com Vitoria-Gasteiz, Donostia, Santuari de Loyola, Bilbao, Lekeito, Guernica, Amorabieta i el castell de Butron. L’hotel estava situat en la ciutat d’Eibar i des de allà sortíem a fer les excursions, també va ser un circuit molt interessant, on varem gaudir de apart de la riquesa d’aquelles terres de la seva important gastronomia.
Les festes del Casal, la primera va ser el mes de juny, concretament el dia 27 varem celebrar en la Sala Blava de l’Espai Tolrà , la festa de fi de curs va aplegar unes tres-centes persones va ser de homenatge als monitors com a record se’ls va fer una placa personalitzada a cada monitor, per la seva entrega varem compta amb la presencia de la regidora de Cultura, Mireia Casamada i la festa va acabar amb un ball de musica en viu.
Per la tardor, els dies 25 i 26 de novembre, varem introduir La Festa de la Vellesa, recordant el homenatge que es feia a Castellar als nostres avis quan nosaltres érem joves i fèiem de padrins.
Les festes del Casal, la primera va ser el mes de juny, concretament el dia 27 varem celebrar en la Sala Blava de l’Espai Tolrà , la festa de fi de curs va aplegar unes tres-centes persones va ser de homenatge als monitors com a record se’ls va fer una placa personalitzada a cada monitor, per la seva entrega varem compta amb la presencia de la regidora de Cultura, Mireia Casamada i la festa va acabar amb un ball de musica en viu.
Per la tardor, els dies 25 i 26 de novembre, varem introduir La Festa de la Vellesa, recordant el homenatge que es feia a Castellar als nostres avis quan nosaltres érem joves i fèiem de padrins.
La Festa començava al dissabte dia 25, amb un esmorzar de germanor, en un principi estava previst fer-ho tot en el Casal, aprofitant el gran patí que hi ha al darrere i que el Casal era el únic que hi tenia accés, varem demanar les cadires i un entarimat a l’Ajuntament i feríem la festa com una cosa particular, però a ultima hora ans van avisar que el pati es comunitari i teníem que tenir el permís de tots els veïns, per poder-ho fer, cosa materialment impossible per falta de temps, van organitzar la entrega dels entrepans en la Plaça Catalunya, posant les cadires als voltants, i desprès desplaçar-se fins l’Auditori del Casal, allà es van fer els parlaments de la presentació de la Festa amb la Regidora de Cultura la Mireia Casamada i la de Benestar Social , la Nuria Juncadella, seguidament vam inaugurar una exposició de fotografies antigues, recordant la Festa dels nostres avis, per acabar el matí amb l’actuació del grup local de Havaneres “ La Nostre Terra”. Érem 330 persones que varem col·lapsar tot el Casal.
Per la tarda a les 5,30 en l’Auditori, el Grup de Teatre del Casal varen posar en escena dos curts sainets, poesies, acudits i van aprofitar la Festa per fer un homenatge al actor més veterà que tenien, que era en Josep Mª Ferrer, tot va ser molt emotiu.
El diumenge dia 26 la Missa de dotze va ser amb record als socis que durant l’any s’havien mort , la Missa va ser amenitzada pels cants dels Sr. Gené, varem comptar amb l’assistència de bastants socis del Casal.
El ball de la tarda en el Casal va ser amb musica en viu, i amb axó es va donar per acabada la Festa de la Vellesa.
Lo que es va aconseguir desprès de tants anys va ser recordar lo que abans es feia als nostres avis, i també que el poble aquell fi de setmana es parlés dels avis i avies de Castellar.
També a mitjans de desembre, va ser diferent la Festa del Prenadal, la varen fer al Hotel Urpì de Sabadell, va tenir un èxit extraordinari perquè aconseguíem que els avis i avies de Castellar, ben mudats anàvem fins a Sabadell, a gaudir de un dinar de gala. Dos autocars ans portàvem i ans recollien i edemes incloíem un lot molt ben presentat de la Pastisseria Villaró que quedava tot força bé, i con que hi aplicàvem els beneficis de les excursions sortia tot molt be de preu, tothom quedava satisfet.
Seguint una mica la costum de quan treballava varem fer uns quan lots extres que entregàvem a persones que ans ajudàvem en el desenvolupament del Casal, com l’alcaldessa, el Mossèn, els setmanaris de la Forja i els 7 dies, els conserges, i també uns quans l’hospital, i per descomptat als monitors que no havien pogut venir a la Festa.
Per la tarda a les 5,30 en l’Auditori, el Grup de Teatre del Casal varen posar en escena dos curts sainets, poesies, acudits i van aprofitar la Festa per fer un homenatge al actor més veterà que tenien, que era en Josep Mª Ferrer, tot va ser molt emotiu.
El diumenge dia 26 la Missa de dotze va ser amb record als socis que durant l’any s’havien mort , la Missa va ser amenitzada pels cants dels Sr. Gené, varem comptar amb l’assistència de bastants socis del Casal.
El ball de la tarda en el Casal va ser amb musica en viu, i amb axó es va donar per acabada la Festa de la Vellesa.
Lo que es va aconseguir desprès de tants anys va ser recordar lo que abans es feia als nostres avis, i també que el poble aquell fi de setmana es parlés dels avis i avies de Castellar.
També a mitjans de desembre, va ser diferent la Festa del Prenadal, la varen fer al Hotel Urpì de Sabadell, va tenir un èxit extraordinari perquè aconseguíem que els avis i avies de Castellar, ben mudats anàvem fins a Sabadell, a gaudir de un dinar de gala. Dos autocars ans portàvem i ans recollien i edemes incloíem un lot molt ben presentat de la Pastisseria Villaró que quedava tot força bé, i con que hi aplicàvem els beneficis de les excursions sortia tot molt be de preu, tothom quedava satisfet.
Seguint una mica la costum de quan treballava varem fer uns quan lots extres que entregàvem a persones que ans ajudàvem en el desenvolupament del Casal, com l’alcaldessa, el Mossèn, els setmanaris de la Forja i els 7 dies, els conserges, i també uns quans l’hospital, i per descomptat als monitors que no havien pogut venir a la Festa.
La vida familiar continuava el seu curs La Dolors i la Gloria vivint a Sabadell, sovint ans reuníem principalment a casa la Dolors, continuàvem les nostres partides de domino, la convivència entre les dues famílies era molt bona, la Dolors cada dia trucava per telèfon a la seva mare, les dues nomes de sentir-se ja estàvem contentes, amb la Gloria era una mica diferent, ella es decantava mes cap a la família del seu marit, només trucava a la seva mare quan necessitava alguna ajuda, encara que en aquell temps la Nuria baixava sovint a Sabadell anar a buscar els petits al col·legi i fer-les companyia fins que arribàvem els seus pares, l’Anna ja anava soleta, i en Joan i la Mar entre l’avia i la família del Joan, també s’anaven arreglant, només els duien a Castellar quan hi havia per part dels petits algun problema de salut, aleshores la Nuria tenia cura d’ells, no recordo de quedar-se a dormir mai a casa en Joan i la Mar, en canvi l’Anna de petitona ja tenia la seva habitació en el pis.
L’Antonio feia la seva vida apart solament estava a casa quan venia a dormir, nosaltres li fèiem mala cara quan venia molt tard, per lo demes mai sabies si vindria a dinar o sopar, la relació amb les seves germanes també era molt escassa, teníem feina a que assistís a les celebracions familiars, i de vegades posar-te serio, ja que semblava que no fos de la família, ell anava a treballar i feia la seva vida.
