Per aquet temps van entrar a col·laborar amb la junta dues persones en Joaquim Marzà, una persona entregada que tenia la particularitat de que estava predisposat ajudar a qualsevol problema que hi podés haver en el Casal, i a més era un manetes i estava allà on hi havia algun treball a fer o feia falta una ajuda, va ser una troballa, dons entenia amb tot i també degut al seva forma de ser col·laborava amb altres entitats, era el que es cuidava de l’equip de llum i el so de l’esbart Teatral de Castellar, i també ajudava amb en el Club d’Escacs de Castellar, amb nosaltres si sentia molt be, hi ajudava amb tot el que fes falta, va demanar posar a les oficines una impressora laser de color, ell s’han va cuidar de fer l’ instal·lació i junt amb en Dalma de la casa Beep, posar-la en funcionament, també es va cuidar de les projeccions que es feien cada setmana en l’Auditori, que per cert va projectar 6 documentals del Circ du Soleil de la seva propietat que li agradava molt, i també col·laborava amb el Grup de Teatre del Casal quan el necessitàvem en les seves actuacions, ell es cuidava amb la part de llum i so, va fer l’ instal·lació per connectat tots els ordinadors amb el ADSL per entrar a Internet, feia una labor important ja que tenies a prop una persona disposada ajudar. 
Un altre persona que va entrar a ajudar-nos va ser en Salvador Juliana, es una persona callada, però molt eficient, de seguida, cosa que agafa, ja te en podies oblidar, allò ja funciona, va anar fent-se responsable de diferents treballs dins el Casal, va portar les classes de fotoshop fent el suport escrit de cada lliçó, també va entrar amb la pagina web del Casal tenint-la al dia amb els escrits i fotografies, axis com amb les exposicions que cada mes es fèiem en el Casal, posant els cartells, tenia molta cura amb la confecció de l’agenda de cada mes, on hi ha totes activitats i excursions que es duen a terme en el Casal, amb el seu dia i hora. L’agenda es publica, tan a la Forja, com els 7 dies, que son las publicacions setmanals que surten a Castellar, d’aquesta manera tot el poble pot saber de les activitats del Casal, un altre manera de saber-ho, per qualsevol soci o persona de fora, es entrant a Internet i posant la pagina web del Casal http://casaldavis.entitatscastellar.cat, allà surt tot lo referent el Casal, axó també ho porta el Salvador.
Però no tot l’equip de la junta anava ben coordinat teníem dos components que per cert no eren del conjunt d’informàtica que anàvem una mica al seu aire i axó que me havien promès que de política no s’han parlaria.
Els fets van ser els següents, abans de les eleccions quan estàvem formant la nostre candidatura, en van venir a veure en Enric Falgueras i en Jose González per demanar-me d’incloure’ls a la llista nostre perquè volien treballar i formar part de la Junta, varem estar parlant de l’equip que eren, que estava format principalment per l’equip de monitors d’informàtica. En aquell moment tota ajuda era ben rebuda, però quan marxaven vaig escoltar que deien que es veurien en la seu del partit, els hi vaig preguntar quin partit eren, i han van dir que eren del partit socialista, en aquell moment els hi vaig dir que no volia cap a la junta que participes a cap partit polític, que el nostre partit eren els avis, ells hem van assegurar que només estarien per ajudar el Casal, una mica a contrapèl els vaig deixar que formessin part de l’equip.
Un altre persona que en aquells moments era desconeguda per nosaltres, era la Isabel Pedreño, amiga d’en José González, però per dues bandes diferents han tenia bones referències, i era una experta amb manualitats principalment amb treball sobre cuiro i en pintura sobre teixit i esmalt.
Enric Falgueres es cuidava dels locals, tenir cura de les queixes o deficiències i cuidar-se d’avisar per qualsevol anomalia els de la brigada de l’Ajuntament per que tot funciones be, amb les reunions de junta de tant en tant se li tenien de para els peus, perquè posava alguna cunya a la tasca dels que portaven el govern del poble, ja que eren de l’altre partit, i per ell tot ho feien malament.
En José González era més problemàtic s’han cuidava del ball, a totes les reunions de Junta, posava el ball com a prioritat, es discutia amb tots els de Junta, volia que l’Ajuntament deixes la Sala Blava de l’Espai Tolrà per fer ball amb musica en viu, deia que el ball era una activitat important per la gent gran i volia que els pocs recursos que disposàvem fer-los servir per una activitat sola, es queixava per tot, anava l’Ajuntament sovint a exclamar-se, inclòs una vegada va incitar que els que anaven el ball, enèsim amb manifestació l’Ajuntament a demanar l’ús de la sala de ball nomes per la gent gran, jo estava cansat de fer-li veure que teníem d’estar agraïts l’Ajuntament ja que tot lo que tenia el Casal era gracies a ell, on no pagàvem res, els preus de bar eren els de cost, els conserges eren treballadors de l’Ajuntament, teníem tota la prensa diària gratuïta, ser soci del Casal era completament gratuït , i edemes l’Ajuntament tenia altres entitats per atendre, i si edemes l’Ajuntament s’havia compromès com a pobla de Castellar donar suport a una activitat provincial, tothom tenia de col·laborar perquè la cosa surtis com cal, crec recordar que era una exposició itinerant per tot Catalunya i quan va tocar exposar-la a Castellar varem tenir d’estar dos diumenges sense poder fer ball, ja que l’exposició es va fer en el Casal, però el José no ho entenia, era tossut i una mica l’ovella de la discòrdia, edemes estant dins la junta va publicar un escrit als mitjans de comunicació locals anant contra l’Ajuntament per motiu de no poder fer el ball, que va provocar que li contestes en nom del Casal, per deixar clar que era una opinió seva particular i el Casal no tenia res a veure, o sigui tan un com altre a pesar de lo que en van prometre, feien servir el Casal pel seus interessos partidistes.Estava cansat de les seves provocacions però segons hem van explicar per fer cessar algun component de la junta es tenia que tornar a celebrar eleccions ja que a les ultimes es va votar a tot l’equip i per modificar-lo es tenen que tornar a fer-les o presentar-les a una Assemblea General per coneixement i aprovació dels socis o modificar els estatuts de regim interior, tot era força complicat i varem decidir tenir paciència i continuar amb unes persones que aportàvem en el Casal mes problemes que solucions.
La Isabel Pedreño era diferent, es cuidava de les manualitats, posant-hi molt interès, l’únic problema era que tenia la seva família i les seves propietats a Murcia i tenia per diferents motius de anar-hi sovint amb estades bastant llargues.Els demés components de la Junta teníem tots el mateix tarannà, eren la majoria del poble o feia molts anys que hi vivien, per aquet temps un d’ells hem va demanar per motius personals de plegar va ser en Francesc Graells gran aficionat en el mon de les abelles, es cuidava de les publicacions, amb tot axó varen fer una remodelació, posant en Francesc Ferraz com a vicepresident, que va suplir l’absència d’en Ramon Vila, i van entrar de vocals en Joaquim Marzà i en Salvador Juliana que ja col·laboraven tots dos en les tasques del Casal.
Un dels punts de l’Assemblea General d’aquest any va ser la remodelació de la Junta, amb els canvis corresponents de la nova Junta amb l’entrada d’aquestes dues persones que va ser aprovat per tots els socis assistents.
A primera reunió de Junta amb tots els nous components va tenir lloc la recriminació al company González per la publicació del seu escrit, demanant-li explicacions, la seva defensa va ser atacar a un altre component de la Junta, a la Isabel Pedreño, axó que abans havien estat amics, però que no sé que havia passat que estaven molt enfrontats, entre els dos va haver una forta discussió per qüestions del ball, barrejat amb afers seus particulars, la discussió va ser desagradable, amb insults i tot, vaig aprofitar per tallar-lo i de passada amb va anar be per treure el José de la responsabilitat del ball, d’aquesta manera deixava de tenir cap feina en el Casal, en Joaquim Marzà es va comprometre a portar-ho ell.
A partir de les hores el José González es trobava en sense cap obligació, tots excepte el seu amic del partit Enric li fèiem el vuit, però ell continuava venint en sense immutar-se.
Per aquet temps també va tenir lloc un altre afer que me afectava a mi personalment, un dia l’Elisabet Minguell, l’assistenta social de l’Ajuntament, va venir per dir-me que el despatx que ocupava, per ordre de l’alcaldessa Montse Gatell, també el havia de fer servir el Dr. Aguilar de Avant, una associació dedicada a malalties degeneratives, jo li vaig dir si no es podia buscar un altre lloc dintre del Casal , han van dir que no, vaig preguntar si seria esporàdicament o un dia a la setmana, han van dir que no, que tenia que compartir el despatx. Vaig dir que no trobava be que jo que cada dia anava allà i tenia els meus papers i ordinador, tenia que compartir el despatx amb altres persones que venien esporàdicament , i vaig deixar entreveure que si tenia de ser de aquella manera els hi deixava no el despatx si no tot l’edifici per ells, que parlaria directament amb l’alcaldessa, el cas es que desprès de varies visites en el Casal, per part de membres de l’Ajuntament, tot es va arreglar varem trobar dins el Casal un lloc mes gran que els hi anava molt més be, ja que el volien per fer un cop a la setmana teràpia de grup, axó va servir també per demostrar a tothom, que jo també tenia alguna cosa a dir dins el Casal.
Dos mesos més tard varem haver eleccions municipals i van guanyar els socialistes, o sigui que teníem en l’Ajuntament nou equip de govern, de Convergència i Unió es va passar al Partit del Socialistes de Catalunya, en Ignasi Giménez va sortir com nou alcalde, jo solament el coneixia per la seva fotografia que sortia molt sovint en els mitjans de comunicació, aquet equip tenia una regidora exclusiva per la gent gran, que era la Gloria Massaguer.
Desprès de la toma de posició varem tenir una reunió, tots els components de la Junta amb l’equip nou de l’Ajuntament, ens varem donar a connexa i explicar tot els que es feia dins el Casal, per descomptat nosaltres vam continuà fent el nostre camí, treballant per la gent gran de Castellar.
Aquest canvi no va afectar en la marxa del Casal, encara que ara per part d’en Jose i l’Enric, els qui havien en l’Ajuntament eren els més bons del mon, el González va voler tornar agafar la responsabilitat del ball, li vaig dir que ja anàvem be tal com estàvem i varem continuar esperant acabar el mandat per poder fer una reestructuració a la junta actual o donar pas a un altre equip.
Per indicació de unes famílies que venien pel Casal ans van recomanar anar a un lloc que s’han feia molta propaganda en els mitjans de comunicació nacional d’aquell temps era a Marina d’or “ Ciudad de Vacaciones”.
En el mes d’abril un grupet de 28 persones varem anar a fer una estada de 7 dies a Marina d’or.
El dia 15 d’abril a les 9 del matí sortida de Castellar, agafem l’autopista en direcció a Tarragona, continuem cap a Tortosa, entrem a la província de Valencia, abans d’arribar a Castelló hi ha Oropesa de Mar, allà ans desviem fins arribar a Marina d’Or que està al costat. L’arribada va ser el mig dia, tenim temps per acomodant-se amb un edifici d’apartaments situat al costat de l’hotel. El menjador estava en l’hotel era de bufet obert amb tot tipus de begudes amb força varietat i qualitat.
Van ser uns dies de estada, de passejar per uns jardins grans que hi havia davant d’hotel, també per una gran platja, veure tot un complex que estava a mig fer-se exclusivament pel turisme al costat del mar, tot eren edificis d’apartaments la majoria per comprar, era un lloc que nomes es vivia pel turisme, hi havia hotels de diferents estrelles, junt amb un balneari amb tota classe de serveis. L’estada va ser molt tranqui-la i relaxant.
Destacar el dinar de comiat a Sant Carles de la Ràpita tot a base de peix i marisc.
El circuit que varem fer el mes de maig va ser per terres de Castella i Lleó.
L’estada va ser a la Hostal del “Ventorro” situada en Aranda del Duero, allà era el punt d’estada i de sortida de totes excursions,
El primer dia visita a la ciutat de Aranda del Duero, amb les seves places, esglésies i cellers subterranis,
El segon dia pel matí era la visita a la important població de Santo Domingo de Silos, però abans d’arribar-hi parem a passejar per la gorja de Yecla, on la natura a format unes escletxes entre les roques, per on hi podies passar-hi tranquil·lament, després ans arriben fins l’important monestir de Santo Domingo de Silos, punt obligat dels peregrins en la seva caminada a Santiago. Visitem el monestir destacant el seu claustre de doble pis, i l’important biblioteca bressol de la llengua castellana. Per la tarda visita a la ciutat de Burgos, la seva grandiosa Catedral, i passejar per la ciutat.
El tercer dia anem en direcció sud fins al “Palau Reial de la Granja” on fem una extensa visita al Palau i els jardins on fem la foto de grup, continuem fins a Segòvia, on dinem el famós “cochinillo”, visitem el aqüeducte, la Catedral i el Alcasser.
El quart dia es desplacem fins a “Quintanar de la Sierra” situat a dos mil metres d’alçada per fer una passejada per aquells alts indrets i acabar amb un dinar campestre en plena natura, Per la tarda ans arribem a “Hacinas” petit poblet castellà on hi han els arbres fossilitzats.
El quint dia anada a Peñafiel, visitant la plaça major i el famós castell en forma de vaixell, situat dalt un turó. Per la tarda visita la ciutat de Lerma amb la seva gran plaça ducal de 6,800 metres, on hi ha el Parador de Turisme que ocupa l’antic Palau del Duque de Lerma, visitem el convent de la Ascensió habitat per les monges clarisses amb axó donem el circuit per acabat.
De tota l’excursió mereix un apartat especial el tracta rebut per tot el personal del Hostal del Ventorro, tots eren de família i s’han cuidaven de tota l’excursió, el Gabri va ser el nostre guia durant tot el circuit, era una persona mot culta amb un gran sentit del humor, un altre germana l’Asun portava tota l’administració del hostal i era la que ans atenia en el menjador, la mare estava a la cuina i un altre germana la Carmen era l’animadora, cada dia desprès de sopar ans tenia distrets amb tota classe de jocs.
Ha estat una setmana molt entretinguda ja que apart de veure moltes coses noves s’ha fet molta cultura.
La vida en el Casal va continuar amb totes les activitats, cada vegada teníem més personal gaudint de les activitats que es duien a terme.
Cal destacar la festa de fi de Curs, es va fer el dia 26 de juny en el Espai Tolrà amb una assistència de prop de cinc-centes persones van assistir el alcalde recientment nombrat a Castellar, en Ignasi Giménez, la Regidora de la Gent Gran Gloria Massaguer, la Regidora de Cultura Pepa González, i també varem convidar l’antiga regidora de Convergència i Unió Mireia Casamada que va ser la que va instituir aquesta festa quan varem entrar de Junta.
L’acte va començar amb un parlament meu com a President, donant la benvinguda a tots els presents en especial a les autoritats recentment anomenades i fent referència a la Mireia que va ser la inductora de la Festa, seguidament destacant la gran labor que fan els monitors dient que aquesta festa es un homenatge a tots ells, per el seu treball dins el Casal on edemes ho fan de una forma voluntària i desinteressada. Seguidament el alcalde Ignasi va quedar sorprès de la quantitat de personal que estava concentrat, va destacar el treball de la junta, dient que en l’Ajuntament trobarem tota l’ajuda que necessiten per tirar endavant el Casal. Seguidament entrega de un petit obsequi als monitors, per continuar amb un berenar de germanor, acabant amb un concorregut ball de musica en viu.
L’estiu d’aquest any del 10 al 16 de juliol varem fer un extraordinari viatge al estranger en concret a Rússia.
Sortida de Castellar cap l’aeroport de Barcelona d’allà cap a Frankfurt i Moscou.
El primer dia varem visitat el Metro, veient diferents estacions cada una d’elles era com un Museu, on apart de la decoració hi havien pintures i escultures, situades a 100 metres de fondària, sortim a la Plaça Roja, punt de concentració de tot els esdeveniments politics russos, veient l’imponent Catedral de Sant Basili, per la tarda visita el Kremlin, amb la Plaça de les Catedrals, i els edificis del govern rus.
El dia següent anada a Serguiev Posad centre religiós de la Església Ortodoxa Russa, visitem les diferents edificacions religioses, desprès de dinar tornada a la capital Moscou, allà varem tenir un temps lliure en un carrer per a vianants al mig de la ciutat, passejada amb vaixell per el riu Moscova, veient els edificis emblemàtics des de un alta perspectiva, i sopar en el mateix vaixell, per a continuació anar cap a l’estació de tren, ja que durant la nit ans portarà cap a la ciutat de Sant Petersburg.
Arribada a les vuit del matí a Sant Petersburg, desprès d’esmorzar fent una extensa visita amb l’autocar per tota la ciutat, parem a la Plaça de Sant Isaac, amb la seva Catedral i el monument eqüestre de Nicolas II, fem un altre parada al costat del riu Neva en front de l’Ermitage, veiem la flama eterna i la Catedral de la Sang Vessada.
Per la tarda desprès de descansar una bona estona anem a un teatre a veure el ballet El llac dels Cignes, a continuació a sopar i descansar.
De bon matí ans desplacem amb l’autocar a Peterhoff, allà es troba el palau construït pel tsar Pere el gran, es el Versalles rus, visitem el seu interior, a la sortida en el jardins hi ha la Gran Cascada plena de figures daurades, estàvem celebrant una festa, hi havia tot de personal vestits de l’època amb totes les cascades funcionant era maco de veure, seguidament un vaixell pel Mar Bàltic ans torna cap a la ciutat.
Per la tarda anem de visita l’Ermitage on va ser residencia oficial de Catalina II impulsora de la compra d’obres d’art que les anava distribuint en edificacions al costat del Palau.
Actualment si troben 2,5 milions d’obres d’art exposades en 420 sales, es un dels Museus més grans del mon.
El sopar d’aquet dia es fa en un restaurant situat a les afores de la ciutat, distribuït el seu interior en petits apartats amb musics, va acabar el dia cantant i ballant tots plegats.
Sortida al matí cap a Tsarkoye Selo que està a 30 kilòmetres de Sant Petersburg era la residencia campestre de la família imperial rusa, l’arribar un grup de musics ans dona la benvinguda tocant Els Segadors, visitem el Palau, passegem pels seus jardins, i anem a dinar en un restaurant típic prop amb molta musica i vodka. Per la tarda tornada a la ciutat per visitar la Fortalesa de Sant Pere i Sant Pau que esta protegida per un muro de 12 metres d’alçada, dins si troba la seva Catedral i es el lloc d’enterrament dels tsars.
El sopar de comiat es fa en un restaurant prop de la Catedral de la Sang Vessada.
El dia de tornada va ser el matí anada l’aeroport per agafar l’avió que ans porta a Frankfurt.
A les 4,30 de la tarda un altre avió ans dur a Barcelona, l’arribada a Castellar va ser passades les deu del vespre.
Ha estat un viatge preciós veient molts palaus, jardins, molt cultural e instructiu i degut potser a la nostre educació des de petits era atractiu veure, ja que segons ans havien explicat eren altres maneres de viure, i que en realitat eren molt semblants a les nostres.
En el Casal, el setembre durant Festa Major, varem fer l’exposició de treballs de les diferents activitats que es desenvolupaven en el Casal junt amb fotografies del viatge a Rússia, també les projeccions en l’Auditori dels treballs fets per socis del Casal de les diferents excursions fetes durant l’any.
A primera reunió de Junta amb tots els nous components va tenir lloc la recriminació al company González per la publicació del seu escrit, demanant-li explicacions, la seva defensa va ser atacar a un altre component de la Junta, a la Isabel Pedreño, axó que abans havien estat amics, però que no sé que havia passat que estaven molt enfrontats, entre els dos va haver una forta discussió per qüestions del ball, barrejat amb afers seus particulars, la discussió va ser desagradable, amb insults i tot, vaig aprofitar per tallar-lo i de passada amb va anar be per treure el José de la responsabilitat del ball, d’aquesta manera deixava de tenir cap feina en el Casal, en Joaquim Marzà es va comprometre a portar-ho ell.
A partir de les hores el José González es trobava en sense cap obligació, tots excepte el seu amic del partit Enric li fèiem el vuit, però ell continuava venint en sense immutar-se.
Per aquet temps també va tenir lloc un altre afer que me afectava a mi personalment, un dia l’Elisabet Minguell, l’assistenta social de l’Ajuntament, va venir per dir-me que el despatx que ocupava, per ordre de l’alcaldessa Montse Gatell, també el havia de fer servir el Dr. Aguilar de Avant, una associació dedicada a malalties degeneratives, jo li vaig dir si no es podia buscar un altre lloc dintre del Casal , han van dir que no, vaig preguntar si seria esporàdicament o un dia a la setmana, han van dir que no, que tenia que compartir el despatx. Vaig dir que no trobava be que jo que cada dia anava allà i tenia els meus papers i ordinador, tenia que compartir el despatx amb altres persones que venien esporàdicament , i vaig deixar entreveure que si tenia de ser de aquella manera els hi deixava no el despatx si no tot l’edifici per ells, que parlaria directament amb l’alcaldessa, el cas es que desprès de varies visites en el Casal, per part de membres de l’Ajuntament, tot es va arreglar varem trobar dins el Casal un lloc mes gran que els hi anava molt més be, ja que el volien per fer un cop a la setmana teràpia de grup, axó va servir també per demostrar a tothom, que jo també tenia alguna cosa a dir dins el Casal.
Dos mesos més tard varem haver eleccions municipals i van guanyar els socialistes, o sigui que teníem en l’Ajuntament nou equip de govern, de Convergència i Unió es va passar al Partit del Socialistes de Catalunya, en Ignasi Giménez va sortir com nou alcalde, jo solament el coneixia per la seva fotografia que sortia molt sovint en els mitjans de comunicació, aquet equip tenia una regidora exclusiva per la gent gran, que era la Gloria Massaguer.
Desprès de la toma de posició varem tenir una reunió, tots els components de la Junta amb l’equip nou de l’Ajuntament, ens varem donar a connexa i explicar tot els que es feia dins el Casal, per descomptat nosaltres vam continuà fent el nostre camí, treballant per la gent gran de Castellar.
Aquest canvi no va afectar en la marxa del Casal, encara que ara per part d’en Jose i l’Enric, els qui havien en l’Ajuntament eren els més bons del mon, el González va voler tornar agafar la responsabilitat del ball, li vaig dir que ja anàvem be tal com estàvem i varem continuar esperant acabar el mandat per poder fer una reestructuració a la junta actual o donar pas a un altre equip.
Per indicació de unes famílies que venien pel Casal ans van recomanar anar a un lloc que s’han feia molta propaganda en els mitjans de comunicació nacional d’aquell temps era a Marina d’or “ Ciudad de Vacaciones”.
En el mes d’abril un grupet de 28 persones varem anar a fer una estada de 7 dies a Marina d’or.
El dia 15 d’abril a les 9 del matí sortida de Castellar, agafem l’autopista en direcció a Tarragona, continuem cap a Tortosa, entrem a la província de Valencia, abans d’arribar a Castelló hi ha Oropesa de Mar, allà ans desviem fins arribar a Marina d’Or que està al costat. L’arribada va ser el mig dia, tenim temps per acomodant-se amb un edifici d’apartaments situat al costat de l’hotel. El menjador estava en l’hotel era de bufet obert amb tot tipus de begudes amb força varietat i qualitat.
Van ser uns dies de estada, de passejar per uns jardins grans que hi havia davant d’hotel, també per una gran platja, veure tot un complex que estava a mig fer-se exclusivament pel turisme al costat del mar, tot eren edificis d’apartaments la majoria per comprar, era un lloc que nomes es vivia pel turisme, hi havia hotels de diferents estrelles, junt amb un balneari amb tota classe de serveis. L’estada va ser molt tranqui-la i relaxant.
Destacar el dinar de comiat a Sant Carles de la Ràpita tot a base de peix i marisc.
El circuit que varem fer el mes de maig va ser per terres de Castella i Lleó.
L’estada va ser a la Hostal del “Ventorro” situada en Aranda del Duero, allà era el punt d’estada i de sortida de totes excursions,
El primer dia visita a la ciutat de Aranda del Duero, amb les seves places, esglésies i cellers subterranis,
El segon dia pel matí era la visita a la important població de Santo Domingo de Silos, però abans d’arribar-hi parem a passejar per la gorja de Yecla, on la natura a format unes escletxes entre les roques, per on hi podies passar-hi tranquil·lament, després ans arriben fins l’important monestir de Santo Domingo de Silos, punt obligat dels peregrins en la seva caminada a Santiago. Visitem el monestir destacant el seu claustre de doble pis, i l’important biblioteca bressol de la llengua castellana. Per la tarda visita a la ciutat de Burgos, la seva grandiosa Catedral, i passejar per la ciutat.
El tercer dia anem en direcció sud fins al “Palau Reial de la Granja” on fem una extensa visita al Palau i els jardins on fem la foto de grup, continuem fins a Segòvia, on dinem el famós “cochinillo”, visitem el aqüeducte, la Catedral i el Alcasser.
El quart dia es desplacem fins a “Quintanar de la Sierra” situat a dos mil metres d’alçada per fer una passejada per aquells alts indrets i acabar amb un dinar campestre en plena natura, Per la tarda ans arribem a “Hacinas” petit poblet castellà on hi han els arbres fossilitzats.
El quint dia anada a Peñafiel, visitant la plaça major i el famós castell en forma de vaixell, situat dalt un turó. Per la tarda visita la ciutat de Lerma amb la seva gran plaça ducal de 6,800 metres, on hi ha el Parador de Turisme que ocupa l’antic Palau del Duque de Lerma, visitem el convent de la Ascensió habitat per les monges clarisses amb axó donem el circuit per acabat.
De tota l’excursió mereix un apartat especial el tracta rebut per tot el personal del Hostal del Ventorro, tots eren de família i s’han cuidaven de tota l’excursió, el Gabri va ser el nostre guia durant tot el circuit, era una persona mot culta amb un gran sentit del humor, un altre germana l’Asun portava tota l’administració del hostal i era la que ans atenia en el menjador, la mare estava a la cuina i un altre germana la Carmen era l’animadora, cada dia desprès de sopar ans tenia distrets amb tota classe de jocs.
Ha estat una setmana molt entretinguda ja que apart de veure moltes coses noves s’ha fet molta cultura.
La vida en el Casal va continuar amb totes les activitats, cada vegada teníem més personal gaudint de les activitats que es duien a terme.Cal destacar la festa de fi de Curs, es va fer el dia 26 de juny en el Espai Tolrà amb una assistència de prop de cinc-centes persones van assistir el alcalde recientment nombrat a Castellar, en Ignasi Giménez, la Regidora de la Gent Gran Gloria Massaguer, la Regidora de Cultura Pepa González, i també varem convidar l’antiga regidora de Convergència i Unió Mireia Casamada que va ser la que va instituir aquesta festa quan varem entrar de Junta.
L’acte va començar amb un parlament meu com a President, donant la benvinguda a tots els presents en especial a les autoritats recentment anomenades i fent referència a la Mireia que va ser la inductora de la Festa, seguidament destacant la gran labor que fan els monitors dient que aquesta festa es un homenatge a tots ells, per el seu treball dins el Casal on edemes ho fan de una forma voluntària i desinteressada. Seguidament el alcalde Ignasi va quedar sorprès de la quantitat de personal que estava concentrat, va destacar el treball de la junta, dient que en l’Ajuntament trobarem tota l’ajuda que necessiten per tirar endavant el Casal. Seguidament entrega de un petit obsequi als monitors, per continuar amb un berenar de germanor, acabant amb un concorregut ball de musica en viu.
L’estiu d’aquest any del 10 al 16 de juliol varem fer un extraordinari viatge al estranger en concret a Rússia.
Sortida de Castellar cap l’aeroport de Barcelona d’allà cap a Frankfurt i Moscou.
El primer dia varem visitat el Metro, veient diferents estacions cada una d’elles era com un Museu, on apart de la decoració hi havien pintures i escultures, situades a 100 metres de fondària, sortim a la Plaça Roja, punt de concentració de tot els esdeveniments politics russos, veient l’imponent Catedral de Sant Basili, per la tarda visita el Kremlin, amb la Plaça de les Catedrals, i els edificis del govern rus.
El dia següent anada a Serguiev Posad centre religiós de la Església Ortodoxa Russa, visitem les diferents edificacions religioses, desprès de dinar tornada a la capital Moscou, allà varem tenir un temps lliure en un carrer per a vianants al mig de la ciutat, passejada amb vaixell per el riu Moscova, veient els edificis emblemàtics des de un alta perspectiva, i sopar en el mateix vaixell, per a continuació anar cap a l’estació de tren, ja que durant la nit ans portarà cap a la ciutat de Sant Petersburg.
Arribada a les vuit del matí a Sant Petersburg, desprès d’esmorzar fent una extensa visita amb l’autocar per tota la ciutat, parem a la Plaça de Sant Isaac, amb la seva Catedral i el monument eqüestre de Nicolas II, fem un altre parada al costat del riu Neva en front de l’Ermitage, veiem la flama eterna i la Catedral de la Sang Vessada.
Per la tarda desprès de descansar una bona estona anem a un teatre a veure el ballet El llac dels Cignes, a continuació a sopar i descansar.
De bon matí ans desplacem amb l’autocar a Peterhoff, allà es troba el palau construït pel tsar Pere el gran, es el Versalles rus, visitem el seu interior, a la sortida en el jardins hi ha la Gran Cascada plena de figures daurades, estàvem celebrant una festa, hi havia tot de personal vestits de l’època amb totes les cascades funcionant era maco de veure, seguidament un vaixell pel Mar Bàltic ans torna cap a la ciutat.
Per la tarda anem de visita l’Ermitage on va ser residencia oficial de Catalina II impulsora de la compra d’obres d’art que les anava distribuint en edificacions al costat del Palau.
Actualment si troben 2,5 milions d’obres d’art exposades en 420 sales, es un dels Museus més grans del mon.
El sopar d’aquet dia es fa en un restaurant situat a les afores de la ciutat, distribuït el seu interior en petits apartats amb musics, va acabar el dia cantant i ballant tots plegats.
Sortida al matí cap a Tsarkoye Selo que està a 30 kilòmetres de Sant Petersburg era la residencia campestre de la família imperial rusa, l’arribar un grup de musics ans dona la benvinguda tocant Els Segadors, visitem el Palau, passegem pels seus jardins, i anem a dinar en un restaurant típic prop amb molta musica i vodka. Per la tarda tornada a la ciutat per visitar la Fortalesa de Sant Pere i Sant Pau que esta protegida per un muro de 12 metres d’alçada, dins si troba la seva Catedral i es el lloc d’enterrament dels tsars.
El sopar de comiat es fa en un restaurant prop de la Catedral de la Sang Vessada.
El dia de tornada va ser el matí anada l’aeroport per agafar l’avió que ans porta a Frankfurt.
A les 4,30 de la tarda un altre avió ans dur a Barcelona, l’arribada a Castellar va ser passades les deu del vespre.
Ha estat un viatge preciós veient molts palaus, jardins, molt cultural e instructiu i degut potser a la nostre educació des de petits era atractiu veure, ja que segons ans havien explicat eren altres maneres de viure, i que en realitat eren molt semblants a les nostres.
En el Casal, el setembre durant Festa Major, varem fer l’exposició de treballs de les diferents activitats que es desenvolupaven en el Casal junt amb fotografies del viatge a Rússia, també les projeccions en l’Auditori dels treballs fets per socis del Casal de les diferents excursions fetes durant l’any.
Durant el mes de setembre ja varem obrir llistes per inscriu-se a les activitats de cara el curs 2007-2008, en el que destaquen noves activitats, la de les puntes al coixí, un altre va ser en Lluis Coma per posar en marxa un grup de Cant, aquesta activitat va tenir de seguida un èxit notable ja que tots els components del teatre si van apuntar, formant tots plegats un grup de unes trenta persones.
En el mes d’octubre va tenir lloc la Festa de la Vellesa, seguint el següent programa, el dissabte dia 20, en el Espai Tolrà va tenir lloc un esmorzar de germanor, on si van aplegar unes quatre-centes persones.
L’acte va començar amb els parlaments de presentació, donar gracies l’ajuntament, a la Caixa i especialment a la Ferreteria Vallès, que per mitja del seu propietari l’amic Quico Figueres, va voler col·laborar amb les despeses de la Festa, seguidament l’esmorzar de germanor i l’actuació de la cobla la Jovenívola de Sabadell, que va fer un concert i una audició de sardanes, per la tarda en l’Auditori del Casal Catalunya actuació del Grup de Teatre i del grup de Ball, Tot ballant.
El diumenge dia 21, la missa de 12 va ser en record dels socis traspassats amb l’actuació de la Coral Sant Josep, per la tarda l’activitat de ball va ser en musica en viu, d’aquesta manera aconseguíem que aquell fi de setmana el poble de Castellar parles dels avis.
Encara aquell any del 2007 a instancies d’en Josep Alcaraz es va organitzar un circuit per el sud de France en concret a Rocamadur.
La sortida va ser el dilluns 22 d’octubre, el dia desprès de celebrar la Festa de la Vellesa, va ser un circuit cultural molt ben aprofitat.
Anada cap a França, amb arribada a Carcassone on dinen dins la ciutadella fortificada, per la tarda continuem el viatge cap a Toulouse i Cahors fins arribar a Rocamadour.
Allotjament en el hotel Chateau, situat al costat del castell en la part alta del poble.
Rocamadour es un poblet de 1000 habitants, on hi ha un penya-segat de 102 metres d’alçada, e incrustat en el terreny, hi ha construït el Santuari de la Verge Negra, que data del 1166, que des de un principi va ser un lloc famós de peregrinació.
La primera visita es a Serlat població de 12.000 habitants, va ser durant l’edat mitja un lloc de pas dels mercaders, on van deixar nombroses empremtes, declarat per la UNESCO Patrimoni Nacional, passejada en barca per el riu Dordogne, veient des de el riu a varis Castells edificats a la seva bora del riu, junt amb els penya-segats de Pendoles.
Visita a Figeac, població de 10,500 habitants punt obligat per tots els peregrins que anàvem a veure a la Verge Negra, classificada ciutat privilegiada d’art e història, on si troba la plaça de les escriptures on hi ha una reproducció de la pedra roseta, gracies a la qual va permetre a Champollion, fill de Figeac, el descobriment de la escriptura de l’antic Egipte.
Una de les característiques d’aquesta zona es la existència de gran quantitat de grutes naturals, visitem la més gran de totes, la gruta de Padirac de 103 metres de fondària, en el fons hi ha un gran llac per on naveguem durant cinc-cents metres, tan la baixada com la pujada ho fem amb ascensors.
Visitem les poblacions de Carennac i Loubressac, també una granja on comprem el famós formatge de cabra.
Ha estat un circuit, amb molta historia, en aquets indrets durant l’edat mitja va tenir lloc el important moviment religiós dels càtars, que ajudats pels senyors feudals es van aposentat per aquells indrets, destacar també el tracta rebut durant tota l’estada amb l’extraordinària presentació i mostra de la cuina francesa, i sobre tot la gran convivència de tot el grup de persones que varem participar en aquet circuit, que ens a deixat a tots un molt bon record.
El Casal va organitzar el dinar de gala del Prenadal en l’Hotel Urpi de Sabadell, el dimecres 19 de desembre un parell d’autocars varem desplaçar prop de tres-centes persones, ben mudades a Sabadell a gaudir del dinar, amb un èxit extraordinari, ja que es va repetir el mateix lloc de l’any anterior, que havia anat molt be i al acabar es va fer l’entrega a cada persona el seu lot de Nadal corresponent, també van tenir l’assistència de les autoritats, va ser una bona manera d’acabar l’any.
La vida familiar continuava en sense gaires esdeveniments nous, ans reuníem tots plegats per la celebració de qualsevol Sant o aniversari d’algun membre de la família amb la tertúlia corresponent.
Amb la Dolors era molt freqüent gaudir de la seva companyia tant nosaltres anar a Sabadell com ells venir a Castellar, destacar la anada a la Vall d’Aran on la família d’en Jordi tenien un pis, volien que un cop l’any anéssim junts a passar uns dies , a mi particularment m’agradava passaves uns dies lluny de casa amb uns ambient i paisatges diferents i el principal estàvem tots reunits amb una convivència gran, i cada dia hi havia alguna excursió a fer per aquells indrets d’alta muntanya.
Amb la família de la Gloria era més esporàdic, però quan ans veiem, principalment amb la Mar i en Joan petit, desfruitàvem molt d’estar junts.
En el mes d’octubre va tenir lloc la Festa de la Vellesa, seguint el següent programa, el dissabte dia 20, en el Espai Tolrà va tenir lloc un esmorzar de germanor, on si van aplegar unes quatre-centes persones.
L’acte va començar amb els parlaments de presentació, donar gracies l’ajuntament, a la Caixa i especialment a la Ferreteria Vallès, que per mitja del seu propietari l’amic Quico Figueres, va voler col·laborar amb les despeses de la Festa, seguidament l’esmorzar de germanor i l’actuació de la cobla la Jovenívola de Sabadell, que va fer un concert i una audició de sardanes, per la tarda en l’Auditori del Casal Catalunya actuació del Grup de Teatre i del grup de Ball, Tot ballant.
El diumenge dia 21, la missa de 12 va ser en record dels socis traspassats amb l’actuació de la Coral Sant Josep, per la tarda l’activitat de ball va ser en musica en viu, d’aquesta manera aconseguíem que aquell fi de setmana el poble de Castellar parles dels avis.
Encara aquell any del 2007 a instancies d’en Josep Alcaraz es va organitzar un circuit per el sud de France en concret a Rocamadur.
La sortida va ser el dilluns 22 d’octubre, el dia desprès de celebrar la Festa de la Vellesa, va ser un circuit cultural molt ben aprofitat.
Anada cap a França, amb arribada a Carcassone on dinen dins la ciutadella fortificada, per la tarda continuem el viatge cap a Toulouse i Cahors fins arribar a Rocamadour.
Allotjament en el hotel Chateau, situat al costat del castell en la part alta del poble.
Rocamadour es un poblet de 1000 habitants, on hi ha un penya-segat de 102 metres d’alçada, e incrustat en el terreny, hi ha construït el Santuari de la Verge Negra, que data del 1166, que des de un principi va ser un lloc famós de peregrinació.La primera visita es a Serlat població de 12.000 habitants, va ser durant l’edat mitja un lloc de pas dels mercaders, on van deixar nombroses empremtes, declarat per la UNESCO Patrimoni Nacional, passejada en barca per el riu Dordogne, veient des de el riu a varis Castells edificats a la seva bora del riu, junt amb els penya-segats de Pendoles.
Visita a Figeac, població de 10,500 habitants punt obligat per tots els peregrins que anàvem a veure a la Verge Negra, classificada ciutat privilegiada d’art e història, on si troba la plaça de les escriptures on hi ha una reproducció de la pedra roseta, gracies a la qual va permetre a Champollion, fill de Figeac, el descobriment de la escriptura de l’antic Egipte.
Una de les característiques d’aquesta zona es la existència de gran quantitat de grutes naturals, visitem la més gran de totes, la gruta de Padirac de 103 metres de fondària, en el fons hi ha un gran llac per on naveguem durant cinc-cents metres, tan la baixada com la pujada ho fem amb ascensors.
Visitem les poblacions de Carennac i Loubressac, també una granja on comprem el famós formatge de cabra.
Ha estat un circuit, amb molta historia, en aquets indrets durant l’edat mitja va tenir lloc el important moviment religiós dels càtars, que ajudats pels senyors feudals es van aposentat per aquells indrets, destacar també el tracta rebut durant tota l’estada amb l’extraordinària presentació i mostra de la cuina francesa, i sobre tot la gran convivència de tot el grup de persones que varem participar en aquet circuit, que ens a deixat a tots un molt bon record.
El Casal va organitzar el dinar de gala del Prenadal en l’Hotel Urpi de Sabadell, el dimecres 19 de desembre un parell d’autocars varem desplaçar prop de tres-centes persones, ben mudades a Sabadell a gaudir del dinar, amb un èxit extraordinari, ja que es va repetir el mateix lloc de l’any anterior, que havia anat molt be i al acabar es va fer l’entrega a cada persona el seu lot de Nadal corresponent, també van tenir l’assistència de les autoritats, va ser una bona manera d’acabar l’any.La vida familiar continuava en sense gaires esdeveniments nous, ans reuníem tots plegats per la celebració de qualsevol Sant o aniversari d’algun membre de la família amb la tertúlia corresponent.
Amb la Dolors era molt freqüent gaudir de la seva companyia tant nosaltres anar a Sabadell com ells venir a Castellar, destacar la anada a la Vall d’Aran on la família d’en Jordi tenien un pis, volien que un cop l’any anéssim junts a passar uns dies , a mi particularment m’agradava passaves uns dies lluny de casa amb uns ambient i paisatges diferents i el principal estàvem tots reunits amb una convivència gran, i cada dia hi havia alguna excursió a fer per aquells indrets d’alta muntanya.
Amb la família de la Gloria era més esporàdic, però quan ans veiem, principalment amb la Mar i en Joan petit, desfruitàvem molt d’estar junts.
L’Antonio continuava fent la seva vida una mica apartat de la resta de la família, nomes quan hi havia un esdeveniment important, una mica rondinar, feia acte de presencia.
Amb l’Antonio passava un cas curiós, quan estàvem amb la Nuria de viatge, casi cada dia ans trucava per telèfon, pregunta’n on érem i com estàvem, comentàvem nosaltres que parlàvem més amb el nostre fill quan estàvem fora que quan vivíem junts a casa.
Amb l’Antonio passava un cas curiós, quan estàvem amb la Nuria de viatge, casi cada dia ans trucava per telèfon, pregunta’n on érem i com estàvem, comentàvem nosaltres que parlàvem més amb el nostre fill quan estàvem fora que quan vivíem junts a casa.
