Montllo - Torres Cap. 28

L’any 2010 comença celebran el 2 de gener en l’espai Tolrà l’estrena del espectacle les figures del Pessebre.

En la presentació de l’espectacle desprès de donar la benvinguda als nombrosos espectadors que van omplir tota la Sala, vaig destacar que per primera vegada el Casal d’avis feia una representació fora del seu Auditori , on l’espai i l’escenari son reduïts,en canvi aquí en la Sala Blava de l’espai Tolrà tot es molt gran i l’espectacle es fa de cara a tot el poble.
La bonica idea de fer una col•laboració de avis i nets en un mateix espectacle va ser del nostre director de Teatre Josep Clarà recentment mort, els grups de Cant i de Teatre volem dedicar-li, en aquesta vetllada, un merescut homenatge-recordatori.
A continuació varem explicar el programa, amb l’ ordre de les actuacions, amb l’escenificació del pessebre vivent per part dels nets, mentre els avis i avies del Grup de Cant van canta’n Les figures del Pessebre.

Els nets Joan fent de caçador i la Mar fent de pastoreta van col•laborar en l’espectacle.
El grup de Teatre va recitar una part del Poema de Nadal de Josep Mª Segarra, per acabar l’espectacle amb unes quantes nadales cantades pel Grup de Cant ajudat per tot el públic assistent.
També cal destacar el treball fet per l’equip de tramoistes del Teatre, ja que en el transcurs de un matí van transformar tot el gran escenari de la Sala Blava en un magnífic Naixement.
L’experiència va ser molt positiva ja que l’espectacle va tenir força qualitat i el nombrós públic, la majoria familiars, van celebrar molt efusivament les actuacions dels protagonistes.
Varem tenir també l’assistència de les primeres autoritats de la vila, l’alcalde Ignasi i la regidora Gloria, que van comentar que tot els espectacles que es fan en el Casal es tindrien que fer de cara a tot el poble de Castellar.


La vida familiar esta molt marcada per la actualitat, Espanya i Catalunya estan en plena crisis, no hi ha feina en lloc, l’Antonio i la Yu estan tots dos amb el carnet de paro, i dintre d’un any també se’ls hi acaba, donen veus a tothom, van l’Ajuntament, presenten el seu historial i en aquestes surt una empresa de Sabadell que importa teixit de la Xina, i necessitem una persona que vetlli allà les seves comandes i per mitja d’en Carles Pobla amic de l’Antonio qui hi treballa, sembla que pot ser una bona oferta, tenen un parell de entrevistes, el treball els hi va molt bé perquè la Yu pot fer d’intèrpret i la cosa en principi pinta molt bé, ja que els hi posen vivenda i cotxe a Shangai que es el centre industrial d’ on surten totes les comandes. L’Antonio està il•lusionat ja que ell i la Yu estaran en la plantilla de la fabrica de Sabadell, cobrant el sou d’aquí Espanya i tindran allà totes les facilitats en moure’s amb la Yu al costat fent d’intèrpret per anar a visitar a tots els col•laboradors. Marxen tots dos cap a Shangai, il•lusionats però es veu que allà res de lo que havien promès es compleix, la vivenda desprès d’estar tres dies en un hotel es converteix en una habitació de una casa atrotinada, el xinés responsable els tracta malament es veu que no li interessa tenir persones a prop que sàpiguen els tripijocs que porta i a més que l’entenguin el que diu, i els fa la vida impossible, la relació dura una setmana i l’Antonio i la Yu s’han van a casa de la família de la Yu, allà si passen un mes i tornen cap a casa, amb una experiència bastant amarga. Per lo menys han tingut el carnet de paro aturat uns mesos.
Per aquestes dades la Gloria m’envia per mail un vídeo fet per en Joan, on surt la neta Mar fent gimnàstica rítmica, va ser la tercera classificada del grup Aleví 2 en un campionat comarcal .
L’enllaç es aquet:
http://www.youtube.com/watch?v=4GozB--4s4M&context=C4d4f3a4ADvjVQa1PpcFPlH_vP7DMcWYxI5YmvjvdScG_4HH_g7Rg=

En el Casal tot anava continuant igual, les activitats eren moltes i les anavem incrementan amb altres, com el Bridge, joc de cartes franceses en les que es fa treballar molt el cap, tenim la gran sort de que el secretari Pedro Gargallo i la seva senyora Dora Taboada son grans jugadors de bridge, i fan de monitors a un grup de socis que van aprenen les complicades tècniques del joc. Estem convertint el Casal d’avis de Castellar en un centre on hi tenen cabuda moltes activitats i algunes de un cert prestigi.

                                                  

Les obres de la Plaça Major van endavant, però ha passat un fet que a la Junta no ha agradat gaire, i es que sense dint-se res han posat una porta que comunica el Centre Civic que ocupa l’antic mercat amb el Casal, sembla que vulgin absorvir el Casal dintre del Centre Civic, la junta escamada amb l’anterior anexió que tenim del Casal estàvem molt preocupats, preocupació que la vaig traslladar l’Alcalde, que va convocar una reunió l’Ajuntament amb tota la Junta per parlar d’aquet afer.






La trobada va ser un dilluns del mes de febrer, per una banda el Sr. Alcalde Ignasi Gimenez, i la regidora de la Gent Gran, Gloria Massaguer, per l’altre tota la Junta de l’Associació de Jubilats i Pensionistes de Castellar.
Primerament es va presentar a les autoritats locals, als nous elements de la actual Junta i seguidament es va donar a coneixia la preocupació de l’Associació per el seu futur, ja que en tota la remodelació de la Plaça Major pensen que el Casal està quedant en un segon terme, sent una de les entitats en més socis i en més solera de Castellar.
El objectiu de la Junta era saber de primera ma com quedarà el Casal d’avis de la Plaça Major respecta al Centre Cívic prevista la seva inauguració dintre de pocs dies.
El desig de la Junta seria recuperar l’espai del Casal d’avis de la Plaça Major, que es va annexionar per incloure-hi altres entitats, per posar-hi les oficines de la Associació per poder donar un millor servei als avis i avies, ja que esterien situades en el mig del poble, al mateix temps donaria peu a que la Plaça Major tingués més vida i amb el temps poder anar traslladant les activitats dins el Centre Civic.
El Sr. Alcalde va comunicar als presents que el Centre Cívic estarà obert a tot el poble de Castellar i per suposat als avis i avies de Castellar, serà un espai en varis departaments, solament requerirà demanar-ho amb la suficient antelació, i que per nosaltres que fem moltes activitats amb un horari diferent de la gent que treballa podem gaudir molt de aquet Centre Cívic.
Sense concretar res però en mig de una gran cordialitat entre tots els assistents, expressant cadascú el seu parer i amb la promesa de estudiar la petició i de tornar a repetir dintre de alguns mesos la reunió, i si pot ser, fent una visita tal com quedarà definitivament el Centre Cívic.




En el mes de març va tenir lloc l’Assemblea General Ordinària anual en la que es va explicar una mica les activitats de l’exercici de l’any passat i els projectes de cara el futur.
El any passat va haver la renovació de la Junta amb l’entrada de Ricard Carner, Pepy Ayllon, Maria Martínez i en Joan Pujals.
Desprès de fer un repàs a tot els esdeveniments més importants de l’any passat, es va donar les gracies en primer lloc a tots els monitors per donar tanta vida al Casal, i també l’ajut que tenim tant de l’Ajuntament com de la Caixa.

En el mes d’abril es va fer el circuit per terres de Navarra.
Sortida dilluns dia 12 al matí de Castellar amb direcció a Saragossà, arribada a Pamplona a les dues de la tarda, dinar en una braseria. Per la tarda visita guiada per Pamplona, recorregut pel “Paseo de Sarasate” i la plaça Consistorial on es troba l’Ajuntament, anada als “corralillos de Santo Domingo” que es el lloc on comença el encierros de Sant Fermin, passant pel carrer de la Estafeta fins la plaça de Braus, al costat hi ha l’Avinguda de Roncesvalles, on es troba un monument al clàssic “encierro” feta pel escultor Rafael Huerta de 11 metres de llarg per 4 d’ampla, visita a la Plaça del Castillo amb la seva glorieta al mig i un dels cafès més antics d’Espanya.





Continuació viatge cap el nord de Navarra, on desprès de passar per un parell de túnels el paisatge canvia radicalment, prats d’un intens verd amb casones escampades molt semblant als paisatges suissos, hem entrat a la vall de Baztan, la seva capital es Elizondo on hi tenim l’hotel d’estada.
El dimarts anada al sud de França, visitem la ciutat de Bayona, la seva magnifica catedral gòtica de Santa Maria, amb el claustre més bonic d’Europa. Continuem viatge cap a la ciutat balneari de Biarritz, i Sant Joan de Luz. Tornada a Espanya per dinar en un molt bon restaurant.
Per la tarda visita a la ciutat de Hondarribia de 17.000 habitants en la que destaca les seves muralles de protecció, construïdes a la edat mitjana per resguardar-se de les nombroses invasions.
El dimecres anada a Larrun on hi ha un petit tren cremallera que puja a 905 metres d’alçada i des de on es veu una magnifica vista de tota la costa des de Sant Sebastià a Biarritz. Per la tarda anada al Parc Natural de Bertiz, on es fa una visita guiada per tot el recinte on ans explicant les característiques dels diferents arbres originals de totes les parts del mon.
El dijous anada a Sant Jean de Port, que era un punt de descans per tots els peregrins europeos avans de començar el dur recorregut muntanyós cap a Santiago, tot el poble respira ambient peregri, anada fins dalt el castell des de on es veu tota la comarca.


Continuem el viatge pujant cap el Alt de la Ibañeta, punt de partida de nombrosos peregrins per continuar cap a Roncesvalles on es troba l’ermita dels peregrins, tornada cap l’hotel però abans visita a una granja on fabricant el famós formatge procedent de les ovelles llatxas oriündes d’aquelles terres.
El divendres tornada cap a Catalunya, sortida de bon matí per fer parada a Tudela, segona ciutat de Navarra amb 35.000 habitants, visitem la seva Catedral amb las tres portades, la de Santa Maria, la romànica i la del Judici.
Fem una ullada a l’església romànica de la Magdalena, axí com a l’important torre romànica, passem per la Plaza de los Fueros i acabem la visita a la ciutat compran els famosos esparrecs.
Parada al Castell de Bonavia per gaudir de un bon dinar de comiat, tot seguit emprendre viatge cap a Castellar on hi arriben passades les set de la tarda, amb un gran record de la anada per terres de Navarra i del Sud de Françe.


En el mes de maig va tenir lloc la sortida l’extranjer, en concret del 23 de maig al 4 de juny i va ser un creuer al CAP NORD.
Al principi varem tenir una mica de problemes, ja que degut a l’erupció del volcà d’Islàndia que llençava molta cendra l’espai, l’aeroport de Amsterdam estava tancat, i segons les previsions per Internet, era que no s’obriria fins el dilluns al migdia, i aquella hora ja teniem de haver embarcat, varem solucionar el problema surtin un dia abans, si no podiem anar amb avió, teniem un autocar a la nostre disposició per portar-nos per carretera fins Amsterdan i no perdre el vaixell. Finalment tot es va solucionar surtin el diumenge de Castellar i pasant un dia sencer a Amsterdam.


El dilluns al migdia embarcaben en el Costa Luminosa, un vaixell molt gran, la sortida va ser a les sis de la tarda amb direcció a Noruega, el primer dia va ser tot de navegació , per arribar el dia següent a primera hora del mati a Hellesylt , allà van agafar un autocar que ans va portar a veure un dels fiords més grans de Noruega, junt amb el llac Hornidal, el més profund d’Europa, l’excursió va ser molt llarga i entretinguda, veient uns paisatges i muntanyes encara molt nevades del passat hivern, el dia següent tot el dia navegació per arribar fins dalt al Cap Nord, el dia va ser esplendit, molt soleat, però feia un vent gelat que et tenies que abrigar molt, l’experiencia va ser molt positiva, encara que l’estada va ser curta ja que en aquell indret no havia moltes coses per veure.
La tornada amb el vaixell va ser fent escales a diferents punts de Noruega, amb tots teniem el nostre autocar am el guia de parla espanyola que ans anava explicant una mica la historia de cada un dels llocs, varem visitar la ciutat de Tromso, punt de sortida de les expedicions polars, varem pujar amb telecabina a 420 metres, on es divisa tota la ciutat, un altre parada va ser a les Illes Lofoten, eminenment pescadores, on la seva subsistencia es basa a la exportació de peix previament secat, visitem un museu metalurgic dedicat a la pesca.



La següent parada del vaixell, va ser a la ciutat de Trondheim, on hi ha la Catedral de Nidardos, la mes antiga i bonica de Escandinavia, d’estil gótic que es remunta al segle XII, seguidament la visita al Museu Folk, on una part es l’aire lliure, mostrant la forma de viure dels antics vikings en l’edat mitjana. Retorn al vaixell que ans porta fins a Andalnes la llar dels Troll, els mítics ogros nordics, de gran nas i orelles que vivien sota terra i s’alimentaven de sers humans. L’excursió per aquets paratges, en una sinuosa carretera fins la visita de un saltans d’aigua extraordinaris, per continuar pujant cap al cim de la muntanya cada vegada amb més neu fins a trobar la paret perpendicular més alta d’Europa “Trollwall” de més de 915 metres, la baixada es far al costat de la gran cascada on la carretera té uns revolts de 180 graus, al arribar abaix una petita parada per la fotografia de la pared des de un altre prespectiva.
L’ultima parada del vaixell per terres de Noruega va ser a Bergen segona ciutat en importancia te 250.000 habitatns i es la porta d’entrada als famosos fiords noruegos, la visita a la ciutat de les set muntanyes que l’envoltant, la fem a un museu l’aire lliure on ans mostren la manera de viure, de principis de segle dels seus habitants, mostrant-nos el seu mobiliari, aliments, estancies etc, seguidament visita a la esglesia de fusta Fantoft reconstruida desprès del foc del 1992, seguint exactament el model original del 1150. Tornada al centre de la ciutat on es fa la compra del famos salmó salvatge per part de tots els components de la excursió.
Tornada al vaixell que deixa les aigües noruegues per retornar cap a Amsterdam, després de un dia sencer de navegació, on tothom va anar gaudint de tots els espectecles i entreteniments que disposava el vaixell per tots els passatjers, l’arribada va ser a les 9 del matí, despres de recollí les maletes un autocar ans porta directament del Port d’Amsterdam al seu Aeroport de Schipol, on l’avió sortia puntualment a les tres de la tarda, l’arribada a Barcelona va ser a les cinc de la tarda i a Castellar cap a les vuit del vespre.
Tot va funcionar a la perfecció, el desenvolupament de totes les excursions molt bona, el creuer fantàstic, i molt ben atesos pels guies, en Marco i el Andrés, tot plegat ha estat una excursió digne de recordar.


El dimecres 16 de juny en l’Espai Tolrà va tenir lloc la Festa de Fi de Curs del Casal d’avis, amb un Homenatge els monitors, en l’acte s’hi van aplegar mes de cinc-centes persones.
Va obrir l’acte el Grup de Cant amb el Himne del Casal, a continuació com a president vaig fer la presentació de l’acte, destacant la gran tasca que fan els monitors, ja que apart de les seves ensenyances es la gran labor de convivencia que fan en el Casal. La Junta del Casal està molt orgullosa de com han funcionat totes les activitats en el present curs i creu que s’està fent un servei important a la Gent Gran de Castellar.


Seguidament va pendre la paraula el Sr, Alcalde destacant la importancia de l’acte, dient que el Casal es una de les entitats amb mes socis de Castellar, que la labor dels monitors es importatísima i també va destacar la tasca dels components de la Junta del Casal, per el seu treball desinteresat en vers a la Gent Gran de Castellar.

A continuació es va fer entrega de un petit obsequi a tots els monitors i col•laboradors del Casal, per continuar en un berenar de germanor, l’acte va acabar cap a les vuit del vespre amb un animat ball de musica en viu.
Com a colofó de la Festa de Fi de Curs, el dissabte dia 19, a les cinc de la tarda, en l’Auditori del Casal Catalunya va tenir lloc per primera vegada un Festival de Fi de Curs.


Aquet festival el vam du a terme els grups de Teatre, el de Cant, el de Sardanes i el de Sevillanes.
Aquets quatre grups, van formar un entretingut i variat espectacle, el nombrós public assistent va comprobar durant un parell d’hores, l’alegria i el saber estar dels diferents grups dalt el escenari, els quals van fer una demostració del seu aprenentatge en el passat curs.


La neta gran l’Anna està feta una doneta acaba de fer els 18 anys hi es una presiositat, amb els estudis com sempre va molt bé, fà honor als pares que té.
La vida familiar continua amb l’alicient de la nova parella que havia arribat a la família, tothom s’han fa creus de que l’Antonio tingues parella, la seva preocupació era la trobada de treball, però la cosa està molt malament, amb la Nuria donem veus a les nostres amistats, principalment a les autoritats del Ajuntament que donen molta feina a parats del poble, la Yu per mitja de la Gloria Massaguer la regidora de la Gent Gran troba feina en un restaurant de Matadepera però el treball li va durar solsament un parell de mesos ja que la senyora que portava la cuina tenia molt que desitja, i els clients cada vegada eren menys, l’amo es va veure obligat a tancar.
L’Antonio per la seva banda li parlant d’ una empresa de Tànger que necessiten personal qualificat amb tintoreria, principalment amb tintura de prendas fetes, sembla que allà falten tecnics hi va amb un bon contracte, però problemes de vivenda te de fer vida l’hotel, li surt car i torna ja que hi ha cinc dies de festa i no pot fer vida l’hotel, lo que li havien dit de que li proporcionavem vivenda no era tal. Al tornar hi ha problemes de qualitat amb l’antic tècnic i amb una despesa econòmica important entremig, l’amo tanca la fàbrica. L’Antonio es el únic que va cobrar la seva curta estada, però té de tornar cap a Espanya.


La YU ha quedat amb estat i mentre l’Antonio està a Tanger en una revisió li diuen que hen porta dues criatures, o sigui que tenin a casa l’Antonio amb carnet de paro, i la seva dona la Yu prenyada de dues criatures, la Nuria està esberada, i jo estic una mica content val més aumentar que disminuir, no m’han faig càrrec de la feina que portarà.
Amb pocs mesos la Yu es va engraixar moltisim, li feien revisions sovint, l’Antonio anava be que estès a casa perquè l’acompanyava a les probes que li feien.
En el mes de setembre durant la Festa Major, en el Casal hi va haver l’exposició dels diferents treballs que es duen a terme en el Casal junt amb una exposició de fotografies de l’anada al Cap Nord.


Durant el mes de setembre el Casal va tornar a tenir el clàssic moviment de gent que s’apuntaven en les diferents activitats de cara el futur curs.
En la primera setmana de Novembre va tenir lloc la tradicional Festa de la Vellesa, cal destacar de la Festa d’ enguany l’extraordinària participació dels socis del Casal a tots els actes organitzats.
La Festa va començar, el dissabte al matí, amb un esmorzar de germanor celebrat en el Espai Tolrà, prop de tres-centes persones ans van aplegar l’acte, que va estar amenitzat per la Cobla Jovenívola de Sabadell, fent un petit concert i amb una audició de musica de ball i sardanes.
Per la tarda, en el Casal Catalunya inauguració de una bonica exposició de fotografies de la Festa de la Vellesa, de l’any passat feta per en Salvador Juliana.




Seguidament en l’Auditori del Casal completament ple, el Grup de Teatre, va posar en escena una divertida obra, titulada la “Malaltia de moda “ meravellosament interpretada per el quadre de actors del Casal.
A la sortida tant l’alcalde Ignasi com la Regidora Gloria van comentar en el Grup de Teatre que la mateixa obra es tenia que fer en l’Auditori del Mirador per tot el poble de Castellar que ja buscarien la dada per fer-ho.
El diumenge la Missa de dotze va estar dedicada a tots els socis i sòcies recentment traspassats, si van aplegar bastants socis , la cerimònia va ser acompanyada per els cants de la Coral Sant Josep.
Per la tarda com a cloenda de tota la Festa, el ball de tots els diumenges va ser amb musica en viu.
Destacar que a tots els actes van tenir la presencia del Alcalde Sr. Ignasi Giménez i de la Regidora de la Gent Gran, Gloria Massaguer.
Per últim donar les gracies molt especialment a la Ferreteria del Vallès, perquè que desinteressadament ha volgut, com cada any, ajudar-nos en els despeses de la Festa i als mitjans de comunicació locals per la seva difusió de la Festa a tot el poble de Castellar.
A les poques setmanes es va tornar a repetir el mateix programa però en l’Auditori Miquel Pont de l’edifici del Mirador amb un gran èxit de públic.
Tant el Grup de Teatre interpretant “La malaltia de moda”, com el Grup de Cant que ans van amenitzar amb un sortit de cançons, que van estar intercalades per diverses poesies i amb un extraordinari monòleg del popular còmic en Joan Capri, interpretat per en Antonio Carreras va acabar l’espectacle, on tots plegats van realitzar un espectacle molt entretingut i grat de veure.


La meva activitat esportiva, era exclusivament jugar a tenis, durant força temps anava a jugar a tenis a Matadepera on hi ha el club Èpic, allà érem una colla de socis, més o menys de la mateixa edat que ans trobaven tres cops per setmana, per disputat renyits partits de tenis, aquet exercici m’anava molt be, per la salut tan del cos com de l’esperit.
Amb el temps es va formar el grup del diumenge, que consistia esta en el club a les vuit del matí sens falta, aquella hora teníem totes les pistes per nosaltres fèiem la partida lo més equilibrada que podíem amb els presents que fóssim els que fóssim ningú es quedava sense jugar, desprès una bona dutxa i esmorzar tots junts amb l’alegria i tertúlia corresponent per acabar el matí amb disputades partides de domino.

Els diumenges era molt gratificant aixecar-te d’hora, i anar cap el Epic, ja que la carretera d’anar a Matadepera per Can Font està plena de corbes, però aquella hora hi ha molt poc transit, i principalment l’ hivern que encara era fosc, gaudies molt conduint el cotxe pel mig del bosc.

Generalment sempre érem la mateixa colla.
Angel Cornet, Francesc Elias, Miquel Sentis, Manel Montlló, Miquel González, Emili Nieto, Francesc Martínez, Fermin Gil, i Josep Dosta.
Fa un dotze anys enrere, en l’Èpic hi va haver una gran nevada que va tirar un pi a terra, s’ ans va acudir a demanar que guardessin la llenya per poder fer una gran costellada en el mig del bosc, i van instaurar que un cop l’any fer un dinar tot a la brasa al mig del bosc s’hi van apuntar força gent normalment érem de quinze a vint persones que gaudíem de un dinar campestre. Invitàvem als conserges que pràcticament ans feien tota la feina de tenir-ho tot apunt, uns quans ens cuidàvem de comprar la carn i la botifarra, i tot el que feia falta i gaudíem tots plegats de un dia amb molta gresca i alegria, d’aquesta manera va quedar instaurada aquesta diada que sempre procuràvem que fos cap els últims dies d’ hivern, per assegurar tenir un bon dia i que permetessin de poder fer foc en el mig del bosc. érem una colla d’amics que intentàvem passar-ho lo millor possible.


Amb reunió de Junta del Casal d’avis varem decidir a fer la Festa del Prenadal diferent i també limitar la entrega de lots nadalencs, ja que la subvenció de l’Ajuntament no la havíem rebut i teníem que mirar les despeses acuradament.

La Festa del Prenadal la varem fer a Prats de Lluçanès com si fos la sortida mensual que feia el Casal, en sense dir res a la regidora Gloria, per no tenir de convidar a ningú de l’Ajuntament, però resulta que el saber-ho amb truca per preguntar-me que si hem sembla bé que junt amb l’alcalde Ignasi vinguin a celebrar la Festa amb nosaltres, jo li vaig explicar el perquè s’ha havia decidit fer-ho axis, va dir que cap problema que ells pagaran com tots els demés els seus tiquets.

També cada any per Nadal obsequiàvem amb un lot de Nadal a persones que durant l’any ans ajudàvem a la bona marxa del Casal, també fèiem entrega de 10 lots l’hospital en nom del Casal, aquest any es va mirar molt l’entrega d’aquets lots extres, per estalviar al màxim, cosa que també vaig comentar-ho amb la Regidora, o sigui que es va deixar de donar uns quants lots extres.

Abans d’acabar l’any encara varem tenir un altre esdeveniment en l’Auditori Miquel Pont del Mirador, va ser tornar a fer amb certes modificacions l’espectacle nadalenc de “Les Figures del Pessebre”.

El grup de Cant, junt amb el Grup de Teatre varem repetir l’espectacle però aquesta vegada en el Auditori Municipal, situat en el mig del poble; les despeses dels tècnics de llum i so va anar a càrrec de l’Ajuntament.

La propaganda feta per el poble de l’èxit de l’anterior vetllada i l’actuació de molta gent coneguda va fer que l’Auditori s’ha omplis del tot.

L’espectacle va consistir, per part del Grup de Teatre de la lectura de una part del Poema de Nadal de Josep Mª Segarra i per part del Grup de Cant del Casal anar cantant el Cant de les Figures del Pessebre mentre els nets anaven escenificant el Pessebre vivent.

Aquesta vegada, els nets en Joan i la Mar van col•laborar representant Sant Josep i la Mare de Deu.

Per completar el espectacle, el grup de Cant van cantar un sortit de Nadales moltes d’elles amb la participació del públic assistent, va acabar vetllada amb tot el públic en peu cantant el “Cant del adeus”.

En el espectacle també van assistir les autoritats locals, els comentaris a la sortida era que havia estat un esdeveniment molt digne i que havia estat una funció nadalenca molt entretinguda i molt ben representada.

Montlló - Torres Cap- 27

El començament del 2009 i desprès de les festes nadalenques, el Casal va tornar a la seva activitat habitual, digne de veure era les tardes del Casal Catalunya, on hi havia molt moviment de personal, degut a que edemes dels habituals avis i avies que omplien les taules jugant al dominó i les cartes, venien els participants de les variades activitats que es duien a terme. Hi havia una activitat que es feia fora del Casal, cada divendres a les onze del matí a Radi Castellar tenia lloc l’emissió la Carpeta de l’avi, dirigida per personal del Casal, on durant una hora i mitja s’explicaven les noticies, excursions i activitats que es produïen en el Casal, també s’invitaven a diferents personatges rellevants del poble per ser entrevistats, els que portaven aquesta activitat eren en Francisco Espinosa, Isabel Mach i Joan Daví, el divendres 23 de gener, el personatge

invitat per anar-hi, va ser el Sr. Alcalde, Ignasi Gimenez, en Francisco hem va demanar la meva assistència per fer-li preguntes. Les preguntes que li varem fer tenien una caràcter general, recordo que lo primer va ser la crisis amb la falta de treball, el nou president de EEUU, la importància del bosc en el municipi de Castellar, ja que es dona la circumstancia que el municipi de Castellar es un dels mes grans de la província de Barcelona i que té en els seus 45 km2 d’extensió, una massa forestal del 85%, es un dels pobles en el que tenim l’aire més pur de la província. També l’ importància de la classificació de les deixalles, la neteja dels carrers el seu cost, i principalment de la vida actual dels Casals d’avis que tenim a Castellar, traslladant-li l’aspiració de recuperar la part annexionada del Casal de la Plaça Major. El diàleg va ser molt interessant, instructiu i dens que inclòs no va donar temps a tenir l’espai publicitari habitual, al final es va invitar al Sr. Alcalde a venir al Casal Catalunya a fer una xerrada, explicant la vida del municipi i en particular la relació de l’Ajuntament amb el Casal. Jo continuava anant a jugar a tenis, però ja feia temps que de tant en tant principalment quan feia una petita correguda notava un fort dolor en el pit, però quan quedava quiet s’han anava, vaig dir-ho al Dr. Moya i en va fer anar aSant Felix de Sabadell a veure un cardiòleg, i han van dir que hem programarien per fer una proba d’esforç. Quan va estar feta en van dir que tenia una coronaria una mica tapada i que lo millor era posar unes molles per obrir les venes, un dimarts del mes febrer m’he avisen de que a les nou del vespre ingressi al Taulí per posar-me les molles. El dimecres a mig matí hem porten al quiròfan i per el canell amb una agulla de donar injeccions hem van passar uns tubs fins el cor i jo vaig anar sentint els comentaris que feien els metges mentre treballaven, han van posar tres stens (molles). Lo que han va omplir de satisfacció va ser que quan van acabar els dos doctors es van felicitar de la feina feta, vaig estar tota la tarda amb observació i el dijous ja han van donar d’alta i a dinar a casa, pràcticament ningú del Casal es va donar compte de res. Vaig tornar a jugar a tenis i no vaig tornar a tenir cap molèstia, semblava impossible que podessin posar molles pel canell fins el cor en sense cap intervenció. A finals de febrer tres matrimonis en Salvador Juliana i l’Emilià, l’Anna Mª (la meva germana) i el Marc i jo i la Núria varem anar a Galícia en un viatge cultural del Imserso. L’estada va ser en el Monto do Goso lloc reservat pels peregrins quan van de peregrinació a Santiago, les habitacions estan en pavellons i el menjadors separats de les habitacions, teníem cada dia les excursions programades, no et tenies que preocupa de res, varem visitar Pontevedra, La Toja, i un recorregut per les “Rias Baixas”, desprès tot el dia a Santiago anant a la seva Catedral, varem veure a funcionar el clàssic “botafumeiro” gracies a que hi havia una delegació japonesa, també varem visitar el Museu Galego.

Al dia següent varen anar a la Coruña, veien la Torre de Hèrcules, el passeig marítim, el port i varem anar dinar en un restaurant al costat del camp de pilota Riazor tot a base de marisc, per la tarda a Betanzos i recorregut per les “Rias Altas”, acabant anant a Finisterre. Va ser una excursió cultural molt distreta i econòmica. En el mes de març del 2009 va tenir lloc l’Assemblea General ordinària, en ella es va comentar que l’actual junta feia quatre anys i tocava renovar-la, que posaríem un cartell per el que es volgués presentar. Varem posar en el taulell d’anuncis la convocatòria de les eleccions a la nova junta, passaven els dies i no es presentava cap candidatura, parlant-ne amb els components de l’actual junta varen decidir continuar quatre anys més fent una petita remodelació, ja que ni havien que no volien continuar, varen confeccionar una nou equip que es va presentar com a continuació. Per aquet temps va tenir lloc la mort del nostre director de Teatre en Josep Clarà, el escrit que li vaig fer i que va sortir publicat a la Forja va ser el següent:

Amb en Josep ans varen coneixia personalment ara farà quatre anys, amb motiu de fer-se càrrec de la secció de Teatre del Casal d’avis, ell ja era molt conegut a totes les llars catalanes per la seva participació en la sèrie televisiva el “Cor de la ciutat”, on durant bastant de temps va fer el paper de farmacèutic; era un hom de teatre. De bon principi varen tenir els dos, molt bona sintonia, li vaig proposà ser l’enllaç entre la junta i la secció de teatre, cosa que va refusar ja que encara estava ocupat amb la seva activitat professional, però va deixar clar que col•laboraria en el Casal en tot lo que fes falta. De seguida el grup de Teatre van preparà el Poema de Nadal de Josep Mª de Segarra, i dues obres petites, tot el grup estava encantat amb ell, les seves indicacions eren molt ben rebudes per tothom, va ensenyar a moure’s per el escenari, els comentaris de tots era que estaven aprenen molt, a poc a poc va anar transformen a persones grans, aficionades al teatre, en verdaders actors i actrius, fins que va agafar el repta important de representar el Hostal de la Gloria, drama rural en vers i català, al principi només ell creia que aquesta obra tan complexa es podria dur a terme i s’han van arribar fer 14 representacions totes elles amb un gran èxit. Sota la seva direcció es van fer variades representacions en l’Auditori del Casal Catalunya, també arreu on anaven fora de Castellar, el Grup de Teatre del Casal Catalunya eren rebuts molt cordialment, havien aconseguit tenir un merescut prestigi. També recordar la seva participació amb activitats que fèiem en el Casal, era membre del grup de Cant del Casal, on va donar idees per fer un espectacle conjuntament amb el grup de teatre. En Josep, era un gran company, un amic molt animós, un gran actor i rapsode, feia honor a les seves arrels, transmetia un gran engrescament a tot el que feia, era un exemple per tots nosaltres, per la seva generositat i entrega, per la seva alegria de viure, era molt difícil està trist al seu costat, per la seva enteresa en moments molt difícils de la seva vida, en quan a la seva activitat en el Casal, amb ell no tenies mai cap problema, havia assajat amb quasi totes les dependencies del Casal. Fa un any se li va declarà un càncer, el van operar, tothom tenia l’esperança de que tenia que anar be, no podia ser que un hom bo li passes allò, va recaure, però ell tossut continuava portant el Grup de Teatre, últimament malmès físicament dirigia els assajats amb un coixí, però de la seva boca no va sortir cap queixa, al contrari li vaig sentir dir que si no fos per tota la colla del teatre, ja no hi estaria en aquet mon, que es sentia molt estimat per tot el grup, i que la ajudàvem molt a viure. La vida continua, tenim que seguir el seu exemple, tenim que lluitar i continuar la seva tasca, estic segur que axó és lo que ell voldria, per acabar diuen que la persona mentre se la recordi està viva, en Josep estarà sempre viu en mig de nosaltres.

La vida familiar continuava igual, durant la setmana santa ans varem reunir tots plegats a casa per celebrar la entrega de les mones de Pascua dels padrins als fillols, la trobada va ser molt alegre, l’Anna continuava sent de les primeres de la classe i una noia molt responsable, en Joan i la Mar també els seus estudis anaven progressant be en sense massa dificultats, i hem vaig assabentar que la Mar feia gimnàstica rítmica i en un campionat va quedar campiona de la seva categoria, ans va fer una demostració i amb la Núria varem quedar parats de la seva agilitat i de com feia la vertical.




L’hora de anar donant els regals a tothom varen treure uns quadres pintats per en Joan Urbano, que era un monitor de l’activitat de pintura del Casal, i que es dedicava a fer retrats de persones per encàrrec, feia temps que me havia proposat fer-los a la Núria i a mi , varem escollir unes fotografies i d’elles ans va fer uns quadros, també es va cuidar de posar-hi uns marcs i els teníem embolicats i encara no els havien vist, quan en mig de una gran expectació dels reunits els varen desembolicar, van ser molt celebrats la Núria la va treure força be, jo hem veig una mica diferent però fan la seva gracia, la Dolors ja de seguida als va tenir col•locats a la paret, es te de dir que econòmicament ens van sortir molt be de preu.




Un dia del mes maig del 2009, a les 7 de la tarda quan arribo del Casal a casa el meu fill Antoni ans presenta a la Núria i a mi, a la Yu, una noia xinesa, per cert molt bufona i ans comunica que el dissabte aniran l’Ajuntament per casar-se, segons va dir, ella ho necessita per obtenir el permís de residencia aquí a Espanya, però que ell continuaria fent la vida aquí a casa i ella el pis a on viu, semblava que era un casament de conveniència, hi ja està, tot això a peu dret, la Núria i jo parats semblava que fóssim muts i sords, no varem dir res, adéu i ja està.


El dissabte jo no vaig voler anar l’Ajuntament ja que no veia clar tot aquell enrenou, la Núria si que hi va anar, en va explicar que va estar tota la cerimònia plorant, junt amb la Yu i l’Antoni solament hi havia dos testimonis amics per firmar els documents, a la nit l’Antoni va venir a dormir al pis sense fer cap comentari, com si res hagués passat.
Desprès d’aquet esdeveniment, l’Antoni va continuar fent la vida normal, la Yu igual, cadascú a casa seva, amb la Núria manteníem amb secret lo que passava a la resta de la família, perquè tot era molt confós, estava fet tot el contrari de lo normal ó de lo que estàvem acostumats i no es veia clar el seu desenllaç.
En el mes de març en el Casal va tenir lloc el tradicional circuit de primavera aquesta vegada l’anada va ser a Cantabrià.
Sortida de Castellar, el 26 de març, en direcció a Saragossà, allà desvio cap al nord per dinar a Logroño, continuem per la tarda cap a Bilbao, per la cornisa cantàbrica arriba fins als voltants de Santander, d’allà ens desviem cap a Mogro, on hi havia l’hotel Milagros Golf on varem fer l’estada.
L’hotel estava situat en front de una ria, on cada dia per la tarda degut a la marea tenia l’aigua tocant al passeig marítim que havia davant de l’hotel, i el matí l’aigua ja se havia retirat un kilòmetre enllà, o sigui que davant de l’hotel les aigües sempre estàvem tranqui-les i per arribar a les ones del mar obert tenies que caminar un kilòmetre endins.
Las instal•lacions, el servei i el tracta varem ser molt bons, destacar l’atenció rebuda en el menjador, el servei, la quantitat i la qualitat van ser extraordinàries.
La primera excursió varem anar als Pics d’Europa, per l’autovia del Cantàbric fins arribar a l’alçada de San Vicente de la Barquera, per desviar-nos cap a Potes passant per el congost de La Hermida, on la carretera transcorre pel costat del riu Deva, durant uns 21 Km, en mig de un morallons calissos amb parets verticals de més de 600 metres d’alçada ; quan passes per aquet congost et fas l’idea del perquè allà va començar la Reconquista, ja que els àrabs no van poder mai conquistar aquell territori. Arribem fins a Fuente De, el cor dels Pics d’Europa, on hi ha el telefèric que puja a 753 metres fins el mirador, on es poden veure els principals pics de tota la serralada plena de neu i tota la fundaria de la vall, dinar a Potes i per la tarda ans vam arribar a Comillas per veure el Capritx de Gaudi i el Palau de Sobrellano.
La sortida del dia següent va ser a Santillana del Mar, poblet molt tranquil ple de cases senyorials amb el seu escut a la façana, els carrers tots empedrats, disposats en forma de Y que dona a la gran plaça porticada, on si troba l’església.
Seguidament anem a visitar el Museu de Altimira que està al costat de la cova original, que està tancada per prevenir la seva conservació, veient la reproducció de les seves famoses pintures rupestres dins coves prefabricades, per la tarda anada a Santander vista panoràmica de la ciutat , anada fins el Faro i visita a la Catedral.

Al dia següent cap a Cabarceno on si troba en un antic terreny miner un parc zoològic amb més de 50 especies d’animals diferents que es troben en semi llibertat, va estar una visita molt entretinguda i còmoda de fer, ja que l’autocar ens anava portant per tot el espectacular terreny fent petites parades en els llocs estratègics per veure els animals moure’s en el seu ambient. Per la tarda visita al bonic poblet de Barcena la Major que es una mostra de com es vivia en l’antiga Cantabrià rural.
Al endemà visita al Santuari de la “Bienaparecida”, patrona de Cantabrià, seguidament anada a la població de Limpias a veure el Crist de la agonia, per continuar fins a Santoña molt anomenat per la seva industria conservera, visita a casa la “Emilià” per veure com preparen les conserves de les anxoves, degustació i compra. Tornada l’hotel a dinar, per la tarda a passejar pels jardins Santander, anada fins a la península de la Magdalena, pujada amb carrilet fins l’antic Palau Reial, convertit avui dia en la Universitat Menendez i Pelayo, visita l’aquari i les caravel•les que hi han a la seva entrada,


Dia de tornada, extraordinari dinar de comiat prop de Saragossà en el Castell Bonavia, després continuar el viatge per autopista fins a Castellar, arribada sans i estalvis a mitja tarda.
Ha estat un circuit molt instructiu, Santander ans ha agradat molt, la seva netedat i espais verds, els Pics d’Europa, poblets cantàbrics, la verdor dels seus prats i sobre tot l’estada i les atencions del personal de l’hotel ans han deixat un molt bon record.


En el Casal, el 13 de juny, en l’Auditori del Casal Catalunya va tenir lloc una Assemblea Extraordinària per la proclamació de la Nova Junta del Casal d’avis.

Aquest any, segons marquen els estatuts tocava el canvi de Junta reglamentari, tota manera que solament es va presentar una sola candidatura, no va fer falta la celebració d’eleccions.
La candidatura presentada es de continuïtat de l’anterior, amb algunes absències que van ser cobertes per noves incorporacions, que foren presentades als socis assistents.


La nova Junta ha quedat constituïda de la següent manera:


President                              Manel Montlló
Sots-president                     Salvador Juliana
Secretari                               Pedro Gargallo
Tresorera                             Mercè Domènech
Vocal-Excursions               Pere Puigdomenech
Vocal-Jocs                            Montse Guiu
Vocal- Viatges                     Ricard Carner
Vocal-Projeccions             Maria Martínez
Vocal- Activitats                Pepy Ayllon
Vocal- Locals                      Joan Pujals
Que va ser aprovada per unanimitat.
En el mateix mes de juny va tenir lloc la Festa de fi de Curs sent un homenatge els monitors.

La festa va començar amb l’estrena de l’himne del Casal, cantada per el Grup de Cant del Casal. L’himne ha estat composat, lletra i musica pel nostre director de Cant, Lluis Coma.


La lletra diu axis:
Quan la tardor ens fa tornar els cabells blancs

Si jove el cor sentim a dins el pit
L’esperit reviu, la vida somriu,
I ens apleguem al Casal.
Casal Catalunya, caliu de germanor,
Amb tu la primavera hem retrobat,
Casal Catalunya, Font d’alegria i amistat

Seguidament, com a president del Casal vaig donar la benvinguda l’ Ignasi, el nostre alcalde, a la Gloria la nostra regidora i a la nombrosa concurrència de socis, mes de cinc-cents socis es van aplegar en l’espai Tolrà per celebrar la festa de fi de Curs.

Vaig començar destacant la estrena de l’himne del Casal, fent especial referència a la seva lletra que indica molt fidelment la vida del Casal.
Donant les gracies a tots els monitors i col•laboradors per la seva la gran tasca que fan, edemes de una manera desinteressada i que ara son els protagonistes i els hi fem aquet merescut homenatge.
També apart de les nombroses activitats que as duen a terme va destacar la seva qualitat només cal veure les exposicions mensuals per dar-se compte de que es fan moltes coses i ben fetes.
La junta està molt satisfeta de la gran tasca que es fa en el Casal, i per part tots els seus components desitja a tots unes bones vacances.
El Sr. Alcalde va comentar que es sentia molt orgullós de la feina que es porta a terme en el Casal i que per ell assistir aquesta festa de reconeixement de la labor dels monitors es un gran plaer anima a tothom a continuar aquest camí. Seguidament es va donar en mig de grans aplaudiments un petit obsequi a cada monitor per continuar amb un berenar de germanor, acabant la festa amb un animat ball.


El viatge l’estranger d’ enguany va ser un circuit per Sicília i anada a Nàpols.
Sortida el dimarts dia 2 de juny cap l’aeroport per agafar l’avió que ens du a Palerm capital de Sicília, anada l’hotel i dinar. Per la tarda anada al Santuari de Santa Rosalia situat dalt la muntanya, visita detallada, continuar fins a la Mondelo el nucli residencial de Palerm.
Dimecres visita a la Ciutat de Palerm, anada a las quatre cantonades, la plaça Pretoria o de la Vergonya, al seu costat hi ha la Plaça Bellini on es troba “La Morterana” amb un interior preciós ple de pintures i mosaics bizantins. Anada a la Catedral on es fa una visita detallada, després anada a la Capella Palatina on cal destacar l’ imatge del Pantocràtor de la cúpula, aplicat a Crist senyor de l’univers.




Per la tarda a 11 kilòmetres de Palerm arribada a Monreale, on la ciutat està dalt un turó en la que destaca la seva Catedral, l’anada dalt la Catedral la fem amb taxi, és un dels edificis més bells de l’arquitectura normanda, destacar el seu claustre, format per galeries d’arcades sostingudes per columnes dobles i coronades per capitells esculpits amb una gran varietat de motius.
El dijous dia 4, sortim de bon matí de Palerm amb direcció a Sagesta, antiga colònia grega habitada des del segle VI aC. Allà és troba l’únic temple que conserva l’estructura oberta, està amb un estat de conservació excel•lent, està format per 36 columnes, 6 de frontals i 14 de laterals.
Per la tarda continuem cap a Selinunte, important colònia cartaginesa, fem la visita motoritzats ja que les seves roines ocupen una considerable extensió.
Arribada al vespre a la ciutat d’ Agrigento, abans de anar l’hotel anada a la Vall dels Temples a fotografiar-los de nit ja que estan il•luminats i es un espectacle.
El endemà divendres de bon mati anada a la Vall dels Temples, l’autocar ans deixa dalt de la vall, per desprès passejant de cara avall per la Via Sacra, anar visitant les restes dels diferents temples, que demostren que la ciutat de Agrigento va ser molt important, va arribar a tenir 250.000 habitants.
Continuem viatge cap l’interior de l’illa, anem a Piazza Armenia fins arribà a Villa Casale, que va ser una luxosa residencia del emperador Maximiliano, que va governà el imperi romà del 286 al 305 dC.
On hi han 50 sales que tenen el paviment ple de mosaics, que decoren totes les dependencies de la vil•la. Les figures i els dibuixos d’aquets mosaics han permès que als historiadors coneguin detalls importants de la societat romana d’aquells temps. L’explicació a la seva extraordinària conservació es deu a un corriment de terres en el 1161 que va cobrir tota la vil•la protegint-la durant molts segles dels elements naturals.
Seguim el viatge fins arribar a Siracusa, on a la nit assistim en un petit teatre, molt a prop de l’hotel, a un espectacle de titelles sicilianes, on el valent Orlando lluita per la bella Angelica.
El dissabte dia 6, visita a Siracusa, és una ciutat amb un gran atractiu turístic per els monuments que conserva, és divideix en dues parts, l’illa de Ortigia, on hi tot el centre històric, i la Neàpolis tot el parc arqueològic antic.
Per la tarda visitem la ciutat de Catania, la segona de Sicília amb 400.000 habitants, aquesta ciutat ha sigut en el curs dels segles, grega, romana, bizantina, àrab, normanda, borbònica, aragonesa i per suposat italiana, de tots ells hi han empremtes.


Diumenge dia 7, de bon matí excursió al volcà Etna, , en mig d’un paisatge cada vegada més feréstec i volcànic, pugem fins a Nicolosi a 1923 metres, allà amb una moderna telecabina ans porta en pocs minuts als 2500 metres d’alçada.
La visita després de dinar és a la ciutat de Taormina, que està situada a 200 metres d’alçada, des de on hi ha unes vistes panoràmiques magnífiques tant del volcà Etna, com de tota la costa.
Dilluns dia 8, sortida cap a Messina, la ciutat és molt coneguda pel seu estret, solament 3 kilòmetres separa l’illa del continent, des de molt antic s’ha parlat de fer un pont que els uneixi, però degut a ser un territori amb moviments sísmics freqüents i el fort vent que sempre bufa allà, el projecta a quedat aturat.
Continuem viatge cap a Cefalu, punt turístic molt visitat, seguidament continuem viatge cap a Palerm; a mitja tarda arribada al port, on embarquen al Ferrys SNAV CAMPANIA que mentre sopen i descansem en camarots dobles, el vaixell ens porta durant la nit a Nàpols.

Breu historia de l’illa de Sicília,
El nom li be dels seus habitants primitius, els elimos, els siculos, i els sicanos.



La seva posició estratègica al mig del Mar Mediterrani, va ser que fos un punt de repòs dels navegants de les antigues civilitzacions que anàvem pel mar a descobrir mon, primer els fenicis, més tard els grecs que van formar colònies a Sicília, van continuar els cartaginesos, seguit dels romans, desprès van tenir l’ invasió dels bàrbars, amb els vàndals, que van ser expulsats pels ostrogods, van continuar a mitjans del segle VI invasió dels bizantins (turcs) que si van quedar 400 anys, a continuació els sarrains (àrabs), la van conquistar, s’hi van quedar 150 anys. En el segle XI els normands, que anàvem a Terra Santa per les Creuades, al fer escala a l’illa van ajudar els natius sicilians que estaven en guerra amb els àrabs, els van expulsar, però si van quedar ells, van treure als àrabs de l’illa, i van conquistar la part sud d’Itàlia formant el Regne de les Dues Sicilias, que el van incorporà al “Sacro Imperio Germànico” amb temps de Enric VI d’Alemanya. La Església de Roma no va veure gaire be la proximitat dels alemanys al Estat del Vaticà i el Papa va cridar a la corona d’Aragó per fer fora els alemanys, desprès de varies batalles, la part de l’illa va quedar per la corona d’Aragó, i la part continental es va formar el Regne de Nàpols.
El Regne d’Espanya per mitjà de Fernando I (El Catòlic) van heretà Sicília, el territori es va transformar amb un lloc ple terratinents i latifundistes, tot el territori estava amb poques mans, axó va donar origen a la Màfia, que va nèxia com organització dels petits camperols contra els grans latifundistes.
En el segle XIX, Garibaldí va tornar Sicília a Itàlia, des de llavors es un regió autònoma amb govern i parlament propi.
Poques nacions en el mon, han tingut en el curs de la seva historia, l’influencia de tantes cultures diferents, on cada una d’elles ha deixat la seva petjada, que s’han fet evidents amb totes les restes que hem visitat.

El dimarts dia 9, arribada a Nàpols a les set del matí, desembarquem i anem cap l’hotel a esmorzar, tot seguit a Pompeià antiga ciutat romana, que en l’agost de l’any 79 dC, va quedar sepultada a conseqüència de l’erupció del volcà Vesuvi.



La visita va ser guiada i molt interessant, degut a que l’erupció va agafar a una població de 20.000 habitants sorpresos, per un núvol de gas tòxic que va cobrir la ciutat seguit de una pluja de roques i cendra que van deixa la ciutat pràcticament arrasada, però resguardada de les inclemències del temps posteriors, axis s’han conservat perfectament intactes els edificis, carrers, organització, pintures, tendes, mercat, forn de pa, bordell, termes, Teatre, etc, etc, de una ciutat prospera i comercial d ‘aquell temps.

A la tarda visita a la ciutat de Nàpols, capital de la regió de la Campanià, té uns quatre milions de habitants, els grecs, romans, normands i espanyols han deixat empremta a la ciutat, visita el centre històric de la ciutat, la Plaça del Plebistici considerada la més gran d’Itàlia, on hi ha el Palau Reial, i en front l’església de Sant Francesc de Paula, amb la seva gran cúpula de 53 metres d’alçada, decorada el seu exterior amb 38 columnes dòriques.
Visitem les Galeries Umberto, desprès veiem el castell Nuovo construït el 1270 per Carles d’ Anjou, va ser residencia de reis, més tard de grans figures de les arts i les lletres. A prop de l’hotel hi ha la Catedral amb la façana d’estil gòtic i la capella del tresor, on es troba la famosa estàtua de Sant Gennaro, d’estil barroc.

Dimecres dia 10, sortida de l’hotel cap el port de Nàpols, on iniciem l’excursió cap a l’illa de Caprí, amb una barca fem un passeig per la costa de Caprí, gaudint de les seves cales molt semblant a les de la costa brava nostra, parant en la “gruta maraviliosa” que està dins la roca, i travessant los “farallons” grans roques que sobresurten en el mar,
L’anada fins dalt al centre comercial de Caprí la fem amb uns microbusos, allà recorrem els seus carrers plens de botigues de moda, i cases d’aspecte mediterrani pintades de color blanc, es una localitat d’estiueig, molt freqüentada per gent famosa i adinerada.
Dijous dia 11, tornada cap a Barcelona, on hi arribem a les tres i mitja, allà en l’aeroport ja tenim l’autocar que ens porta cap a Castellar, on arriben sans i estalvis als voltants de les sis de la tarda.
Ha estat un viatge sorprenent no m’imaginava que Sicília tingués en el seu territori tanta i tant variada historia, molts noms de llocs escoltats i llegits en els llibres de primària els varen trepitjar, va ser bastant emotiu, i molt interessant.


La vida particular a casa continuava igual, l’Antoni i la Yu, encara que oficialment estaven casats continuaven fent la vida cadascú pel seu compte, a la Yu no la ven veure més. Cinc mesos desprès del casament l’Antoni ans diu que amb la Yu s’han van a la Xina a conegué la seva família, que marxen la setmana que ver, jo ni li vaig contestar, axó passava cap a últims de setembre, jo per dins estava cada vegada mes emprenyat perquè creia que no ans mereixem lo que l’Antoni estava fent, el teníem a casa a pa i ganivet i nosaltres no contaven per res , vaig estar a punt de posar las cartes sobre la taula i si convenia, estripar-les i fotral fora de casa, però vaig pensar que hi hauria un enrenou molt gran a la família i que a lo millor es quedàvem a viure a la Xina, vaig anar callant i al mateix temps reconeixent que certa culpa de lo que estava passant era meva per haver-lo criat d’aquesta manera, ara els 44 anys ja era molt difícil adreçar-lo, però es té de pensar que l’Antoni estava al paro, i el noi es casa i ara s’han va a la Xina, en sense cap més explicació.



De la seva estada a la Xina varen tenir molt poques noticies, nomes ans va enviar quatre fotografies per correu electrònic amb una nota dient que estaven be, tornen de la Xina al cap de dos mesos i venen cap a casa ja que no tenen cap lloc on anar com si fos lo més normal del mon, com si tornessin de viatja de nuvis, recordo que a ella casi ni la vaig veure la cara que feia perquè va arribar marejada i de seguida es va tancar a la habitació, semblava que a casa l’arribà ells i sobràvem nosaltres.
L’Antoni a la seva manera ans va anar explicant una mica el viatge que van fer, com era la família de la Yu, la ciutat on vivien, i tot el que van veure, la muralla, la capital Pekín i no gaires coses mes.
Tots dos estàvem amb el carnet de paro, la Yu al anar a la China també va perdre la feina, estava en un restaurant xinés prop del camp de futbol del Castellar, al tornar van anar a buscar feina, la Yu en va trobar de seguida en un restaurant situat al dalt de tot del poble, no més hi anava els caps de setmana i dies de festa i a hores, en sense cap contracte, axó va durar pocs mesos l’explotaven venia cansadíssima, no sé el que cobrava però fos el que fos s’ho tenia ben merescut, fins que l’Antoni va dir que li fessin un contracte, no van voler i es va acabar la feina.


El circuit de la tardor del Casal la fem el mes d’octubre i anem a Murcia a visitar la Manga del Mar Menor.
Sortida el dilluns 19 d’octubre per autopista cap a Valencia, parada a Alacant per dinar en un restaurant, Racó del Pla, situat al mig de la ciutat. Continuem viatge cap a Murcia i d’allà cap a la Manga del Mar Menor, que es una franja de terreny de 18,5 quilometres de llargada que està rodejada d’aigua per tots dos costats formant junt amb la terra ferma una llacuna d’aigua salada amb 36 quilometres de platja interior.
L’hotel on ens allotgem es diu “Las Gaviotas “, a 200 metres ja es troba el mar, per un costat la llacuna o Mar Menor i per l’altre la platja lliure del Mar Mediterrani.
El dimarts fem la ruta dels molins, anem a Torre Pacheco, ciutat de 30.000 habitants, on tenen restaurat molins de vent de cara el turisme, tant per moldre gra per fer farina, com per pujar aigua de una cisterna, i que durant molts anys van tenir una importància cabdal per l’agricultura de l’entorn.




Visitem el Santuari de la Verge del Pasico que està al costat del molí, i seguim la tradició de passar un clavell per la pedra on es troba la Verge pensant en un desig.
Tarda sortida cap la ciutat de Mazarron, en el seu territori existeixen restes fenícies, els quals en el seus viatges marítims hi paraven freqüentment per la mineria existent de plata i plom.
En el temps dels romans, per aquests paratges va comença l’industria metal•lúrgica, ja que s’han trobat restes de forns, propis de l’industria minera. Abans però parem a Bolnuevo que està a primera línea de mar, en una de les seves platges es troben unes formacions de un material argilós format sílice i plom, on l’aire acompanyat de la sorra i aigua han anat modelant curioses figures donant lloc al “ Paisaje encantado de Bolnuevo”, els locals fan servir el lloc com l’escenari d’actuacions artístiques, durant les seves festes patronals.



El dimecres anem cap a la ciutat de Cartagena, te una antiguitat de 3000 anys, degut a la seva posició estratègica en que la entrada del mar esta protegida per dues muntanyes, i es molt fàcil de vigilar i protegir va ser un indret molt apreciat per el cartaginesos amb la seva lluita amb els romans.
El general cartaginès Asdrúbal, i el seu successor Anibal van fer d’ aquelles terres la seva principal base militar, mes tard Publio Cornelio Escipion conquista la ciutat i li don el nom de Cartago Nova, l’influencia romana guanyadora dels cartaginesos es fa palesa amb els nombroses restes que te la ciutat.
El primer que visitem es la muralla que rodeja tota la ciutat, després veiem la reproducció del primer submarí torpede, que en 1885 va inventar Isaac Peral, fill de Cartagena científic, marí, i militar.



La ciutat de Cartagena a tingut a lo llarg de la seva historia l’influencia de tres civilitzacions que han deixat la seva emprèn-te a la ciutat. Primer van ser els romans que han deixat diferent testimonis del seu pas per la ciutat. En segon lloc en el 1700 la van fer una base militar, degut al seu emplaçament de fàcil defensa, va ser una plaça on es van dur a terme nombroses construccions militars i en tercer lloc la mineria, era un lloc on es trobaven grans jaciments de diferents metalls molt apreciats, axó va provocar que fos una ciutat amb molts prohoms de gran poder econòmic, que van construí en el seu terme grans edificacions, destacant les fetes per l’arquitecte català Víctor Beltri que va ser deixeble d’Antoni Gaudi.
Visitem les restes del Teatre Romà, que mostren la grandesa de la ciutat en aquells temps, durant molts anys Cartagena, junt amb Tarragona i Mérida van ser les tres grans ciutats que tenien els romans a España.
Passeig amb catamarà per el port de Cartagena, on et fas idea del entorn natural del seu port que està custodiat a l’entrada per les dues muntanyes.
Per la tarda anada Faro del Cabo de Palos, situat sobre un promontori rocós, aquet punt es l’iniciï de l’ urbanització de la “Manga del Mar Menor”.




La “Manga del Mar Menor” es una llacuna d’aigua salada que es va formar als unir-se petites illes volcàniques, que estaven molt juntes que amb el temps si van anar depositant sediments de terra i es van anar unint formant un petit mar interior, on la seva fondària màxima es de 7 metres, i les seves aigües estan més tranqui-les, i degut a la evaporació solar més rica amb sal, els dos mars estan units per petits canals.
Als anys 60 fou descobert pel turisme i l’estiu arriben habitar unes 500.000 persones entre turistes nacionals i estrangers, si han construït molts hotels i segones residencies.
El dijous dia 22, sortida cap a Murcia capital, te una població de 430.000 habitants, la primera visita es a la seva imponent Catedral, situada a la plaça del Cardenal Belluga.



La seva façana es una obra mestre del barroc llevantí. Destaca el seu campanar de casi cent metres d’alçada, dotat de 27 campanes.
el seu interior es majoritàriament gòtic, destaca la “Capilla de los Velez” que degut a la seva alçada sobresurt en l’exterior de la Catedral, destacant els escuts i la cadena de pedra que rodeja la part superior.
Visitem el Monestir de Santa Clara la Real, i dinen en el restaurant “El Corral”.
Per la tarda ans desplacem, fins a la població de Caravaca de la Creu, es un lloc de referència per l’Església Catòlica, ja que el papa Joan Pau II la va catalogà com una de les cinc ciutats que en tot el mon tenen el privilegi de celebrar el jubileu a perpetuïtat.
Visitem la Basílica de la Santíssima i Vera Creu que va començar la seva construcció, el 1617 dalt d’un turó sobre una capella medieval que tenia un “lignun crucis”, un fragment de la verdadera creu on Jesús va ser crucificat. La Basílica va ser declarada en 1944, Monument Històric Artístic, es venera la famosa Creu de Caravaca, i des de segle XIII es lloc de peregrinació.
El divendres, 23 d’octubre sortida cap a la població de Lorca, coneguda per la ciutat dels 100 escuts, ja que durant la Reconquesta va ser una ciutat fronterera amb el Regne Moro de Granada, que necessitava molta protecció , per axó molts nobles castellans, per defensar-la van traslladar allà la seva residencia, i posaven el seu escut nobiliari a la façana.
La primera visita que fem a Lorca es a la Església de Santo Domingo, que es la seu del Museu del “Paso Blanco”, una de les principals Confraries dels desfiles biblio-pasionales de Lorca. A continuació visitem la Col•legiata de San Patricio que es dels elements més destacats de Lorca, la seva façana junt amb la de la Catedral de Murcia son les úniques monumentals amb tota la regió.



A continuació visitem l’edifici mes significatiu del barroc llevantí de Lorca, que pertany a la família Guevara.
Per la tarda ans desplacem cap al nord fins a la població de Totana, on a 7 quilometres es troba l’ermita de Santa Eulàlia.
La seva construcció data del 1570 que junt amb les construccions posteriors adjacents a l’ermita la han convertit en Santuari.
Les pintures murals de l’ interior de l’ermita son un relat de la vida i miracles de la Santa, axis com també de la vida i passió del Senyor.
El dissabte de bon matí sortim de l’hotel, cap a l’una del migdia arribem a Sant Carles de la Ràpita, on fem un bon dinar de comiat, continuant cap a Castellar, on arribem a les sis de la tarda amb el record de haver fet un circuit molt ben aprofitat per terres de Murcia.
Al primer fi de setmana del mes de novembre varem celebrar la Festa de la Vellesa, la Festa va començar el dissabte mati en el Espai Tolrà amb un esmorzar de germanor, amenitzat per la Cobla Jovenívola, per la tarda en l’Auditori del Casal Catalunya, actuació del Grup de Teatre i del Grup de Cant del Casal.



El diumenge la Missa de dotze va ser dedicada als socis absents durant l’any, va està acompanyada per els cants de la Coral Sant Josep. Per la tarda el tradicional ball del diumenge va estar amb musica en viu.
Destacar també l’exposició de fotografies corresponents a diferents anys de diades de la Festa de la Vellesa, treball de recerca d’en Salvador Juliana.
Com sempre varem tenir en tots els actes la presencia de les primeres autoritats, l’alcalde Ignasi Giménez i a la regidora de la Gent Gran Gloria Messeguer, en el capítol de donar les gracies destacar especialment la desinteressada col•laboració de Ferreteria Vallés amb les despeses de la Festa
Per últim el dimecres dia 16 de desembre varem celebrar la Festa del Prenadal, aquest any s’ha fet en el Hostal del Cim a Sant Feliu del Racó.



En quan als afers familiars hi ha no es va poder amagar més tota l’historia del casament de l’Antoni a la resta de la família i van haver comentaris i pensaments per tots els gustos, tots van quedar parats de lo que passava, però ja coneixien l’Antoni que anava bastant per lliure.



La Festa de Nadal que es va celebrar a casa la Dolors i la de Cap d’any celebrada en el pis, van ser presentació a la resta de la família de la Yu i la seva incorporació en el clan familiar.