Montllo- Torres Cap. 23

El Casal per aquet temps va fer un circuit per terres de Cuenca, el seu punt d’estada era a Cañete, on hi ha un hotel molt casolà, i el tracta es molt familiar, junt amb en Marc i Ana es varem apuntar, i va anar molt bé.
Per la tardor del mateix any, l’excursió del Casal l’ estranger va ser un creuer pel Mediterrani, surtin de Venècia, cap a les illes del sud de Grècia, entrar el Mar de Màrmara, fins arribar a Estambul, tornada amb parada a Atenes fins tornar a Venècia. El viatge va ser preciós, va ser la primera vegada que amb la Nuria anàvem amb un creuer, i tot va ser de primera qualitat, l’entorn, el menjar, les excursions, digne tot de recordar.

Quinta sortida amb en Ramon Vila a Sant Pere de Caserres
Sortida de Castellar amb direcció cap a Sentmenat i Caldes, d’allà cap a Granollers, abans d’arribar-hi agafem l’autopista de l’Ametlla, seguint cap a Tona i d’allà a la capital de Osona, a Vic allà tens d’esta amb molta atenció de no equivocar-te, tens d’agafar la C-153 la que va de Vic a Olot, l’ intenció es visitar Sant Pere de Casseres, per axó tenim d’anar en direcció al Parador de Turisme, una vegada el Mirador on podem observar el pantà de Sau, just a la esquerra de la façana de l’hotel, hi ha un desvio que va a Sant Pere de Casseres, una de les joies del romànic català, desprès de uns cinc kilòmetres de un camí mig asfaltat arribem a l’entrada del Monestir, el dia es presenta molt emboirat i molta humitat.

Diu la llegenda que un fill del vescomte de Cardona , als tres dies de néixer va anuncià que la seva mort seria abans de un mes, i que el seu cos es tenia que posar sobre una fusta lligada a la espatlla d’un cavall i deixar-lo en llibertat, allà a on es pares es tenia que construí un monestir dedicat a Sant Pere. La llegenda diu que d’aquesta manera va nèxia aquet recinte monacal.
La seva construcció va començar sobre el 1020 i fou consagrat abadia el 1053, estava unit a la ordre benedictina de Cluny. Durant la seva existència ha tingut moltes transformacions i canvis d’amos, per acabar en mans privades per allà el 1773, desprès el 1931 va ser declarat monument històric artístic, i es va creà un patronat per restaurar-lo. Des de fa cinc anys que s’han completat les obres, des de llavors es pot veure en el seu interior com estàvem organitzats la comunitat que hi va viure durant segles. El monestir estava tot lligat al entorn del claustre, d’allà sortien totes les diferents dependencies, els dormitoris dels monges,l’església, la cuina, el menjador, i la biblioteca, totes les naus es comuniquen amb el pati central. Destaca l’existència del celler de l’entrada on si guardava el vi i el menjar dels frares, també l’església es més ampla que llarga té tres naus separades per dos pilars en forma de creu, les tres naus acaben en àbsides semicirculars amb els elements decoratius de l’època. El campanar de la torre es molt baix solament te dos pisos, segurament es va construí quan el conjunt estava acabat.

El claustre es va construí en la segona meitat del segle XI, es conserven pocs elements un pilar, dues columnes i alguns capitells que van ser trobats en les excavacions posteriors. Se sap que tenia un porxos i una sola filera de columnes.

En el seu interior hi ha un petit Museu amb unes fotografies que et donen una idea fidel de la seva situació respecta el pantà de Sau, ja que esta situat en un recolze de pantà, amb dies clars pel camí que hi ha al costat del monestir es por veure aigua del pantà pels els dos costats.
Desprès de visitar les seves dependencies es acostem al Parador de Turisme que esta mig desert i d’allà anem a dinar al restaurant Fussimanya, per la tarda ja tornem cap a Castellar, desfent el mateix camí d’anada, on hi arriben a mitja tarda, ha estat un dia instructiu, llàstima que el temps no ha acompanyat.

Un viatge que es va fer l’abril del 2004 va ser a Extremadura, on també van venir el Marc i l’Anna i el Salvador i la Carme, l’estada va ser a Mérida visitant totes les seves roines romanes i el seu entorn, axis com les capitals de Caceres i Badajoz
Aquell any la sortida al estranger va ser als Pisos Baixos, es va fer al setembre fora de la temporada alta, va ser molt cultural varen veure molts llocs històrics, com aturen l’aigua amb el gran dic, i també la desgracia que en mig del viatge en Esteva Salomó va trobar-se malament i tingué de quedar-se a Amsterdam. Un grupet per no fer tants kilòmetres amb autocar, varen fer Barcelona- Bruselles amb avió i allà ens passar a recollí l’autocar per fer tot junts el viatge.
Encara el mes de novembre es va anar a Andalusia, però el viatge va ser de Castellar a Madrid amb autocar, allà es va agafar el AVE fins a Sevilla, varem fer tot el circuit per Andalusia i la tornada tota amb l’autocar. Va ser la primera vegada d’anar amb tren d’alta velocitat i l’experiència va ser bona. L’estada en un molt bon hotel i visita a les principals ciutats del sud d’Espanya.

Breu historia del Casal d’avis de Castellar
Durant la nostre infantessa, amb les mancances de desprès de la guerra civil, era freqüent veure els avis reunits prenen el sol a la Plaça Major, o bé esperant l'arribada de la Vallesana, o algun altre indret, parlant de les seves histories, els que podien una mica anàvem al Café o l’Ateneu, o bé al Casino a jugar i estar resguardats del temps i molts la majoria per falta de diners, no es movien de casa seva, axó passava a tots els pobles de Espanya, a Castellar també era normal veure avis reunits parlant de les seves coses, fins que un dia de primavera de l’any 1970, l’alcalde de aleshores, en Llorenç Casas va prometre als avis que estàvem assentats prenen el sol a la Plaça Major, que el si feria un lloc on podessin estar resguardats de les inclemències del temps. El lloc escollit va ser a la mateixa Plaça Major on hi havia la piscina municipal , allà va manar construir un edifici exclusivament pels avis de Castellar.

L’ inauguració es va fer el mateix any, i li van posar el nom del “Hogar del Jubilado”.
L’administració del local va anar a càrrec de Asvat grup afiliat al Sindicat vertical d’aquell temps.
Aquest grup tenia com a objecta atendre les necessitats de les persones grans que ja no treballàvem i que es podien desplaçar fins el Hogar, en un principi no més hi anàvem els més pobres del poble principalment emigrants d’altres pobles d’Espanya, es parlava bastant el castellà, els natius i els que econòmicament podien tenien varis llocs a Castellar per reunir-se, La Rabassada, L’ Ateneo, El California, La Penya etc.
Amb el temps i principalment l’augmentar la població, el Casal d’avis també va anar creixent, i els propis avis van constituí una junta que vetllava pels interessos dels avis que hi anaven, es van marcar uns estatuts, i es va anar consolidant com una entitat que cuidava de la gent gran de Castellar, també les avies, es van anar fent un lloc dins el Casal, axó va ser molt important, ja que van donar molta vida a l’entitat, gracies a la gran labor de les primeres juntes el Casal va tenir un reso important dins el poble, van ser populars els equips de petanca que hi havia, també les sortides mensuals amb autocar per llocs turístics de Catalunya, on participaven molts avis i avies, més tard els viatges tan per Espanya com per l’estranger.
Quan hi va haver la primera ampliació de cases a Castellar, degut a que el Casal de la Plaça Major es feia petit, l’Ajuntament va guardar un lloc per col·locar un altre espai per la gent gran que vivien per aquells indrets que es deia la Farinera, perquè antigament hi havia un moli de fer farina, o sigui que dins a Castellar, hi havia dos llocs d’estada per la gent gran, a tots dos també si feien algunes activitats.
El Casal de la Farinera estava al costat mateix d’altres cases i de seguida els veins es van anar a queixar-se del soroll, tant del personal, com dels aparells d’aire acondicio nat que hi havia en el local.
En una segona ampliació de Castellar als voltants de la Plaça Catalunya, l’Ajuntament tenia un solar que donava a un gran pati i que estava una mica aïllat i allà va edificar un modern edifici pensant amb els avis de Castellar.
La seva construcció ja va ser pensant amb la gent gran, consta de dues plantes, la planta baixa on hi ha tres sales per jocs de taula, un billar, biblioteca, ordinadors pel personal, i per exposicions per una banda i per l’altre una gran sala per ball i un auditori per Teatre, conferencies, Sala d’actes etc. A la planta pis hi han sales per poder-hi fer diferents activitats, apart de les oficines, administració, enfermeria, la comunicació entre les dues plantes apart de l’escala hi ha també un ascensor.
L’idea va ser tancar l’espai de la Farinera i traslladar el Casal ha aquet nou espai, axó també comportava que les poques activitats que es feien en el Casal de la Plaça Major també es trasladesin en el nou Casal, aquet Casal se’l va anomenar Casal Catalunya per està al costat de la Plaça Catalunya, en el carrer Prat de la Riba, 17.
A Castellar quan es va construir el primer Casal hi havia poques entitats, aquestes generalment tenien el seu propi local on desenvolupàvem les seves activitats, els socis pagàvem una quota i d’allò mes una subvenció que demanaven l’Ajuntament es mantenien, el cas del Centre Excursionista, El Club Esportiu Castellar, El Club de Caçadors i Pescadors, el Club de Tenis, el Club d’Escacs, La Penya etc.
Al cap de alguns anys la cosa va anar canviant, qualsevol entitat que estigues registrada i tingues uns els estatuts aprovats, tenia dret anar l’Ajuntament i demanar un lloc per poder reunir-se, axó va fer que faltessin espais en el poble per col·locar-hi entitats.
Al pasar les activitats del Casal de la Plaça Major al Casal Catalunya, quedavem lliures una part del Casal, l’Ajuntament hi va col·locar l’entitat del Punt Jove destinat al joven de Castellar, que deseguida, van fer modificacions, van pintar i van posar tot el mobiliaria nou, es va convertir amb el seu punt de trobada.

La Junta del Casal, en aquell temps estava molt dividida, amb molts problemes interns, pràcticament estava inoperant, no va donar cap pas amb reinvicar aquell espai.
Posteriorment buscant en tota la documentació del Casal, no es va trobar cap document que certifiqui la propietat de cap edifici a favor dels avis de Castellar, hi ha solament un escrit de un ple de l’ Ajuntament en que destina el Casal de la Plaça Major per ús exclusiu dels avis.
Per la explicació anterior l’Ajuntament va disposà dels locals segons el seu interès i les seves necessitats però respectant el ús exclusiu para la gent gran.
L’Ajuntament per la part social, li convé molt que el poble tingui uns llocs apropiats per la gent gran i que el Casal d’avis funcioni, primera perque allà se aplegan moltes persones grans, es un colectiu amb molta força en el poble, i han molts interessos i diners invertits i també molts vots, per axó va provocar la celebració d’eleccions per donar un canvi i més vida a l’entitat.

Actualment però la política de l’Ajuntament ha canviat ja que volen que els Casals estiguin oberts a altres entitats, volen compartir i que convisquin diferents entitats, encara que els avis en lo que respecta els Casals tenen preferència però si es dona es cas també el pugin gaudir-lo altres entitats quan queden espais lliures, o que en aquells moments no es facin servir, axó comporta moltes vegades una certes friccions, ja que també es fan servir els seus equipaments, que han costat uns diners al intentes conservar i no tothom respecta lo que no es seu i també perquè la gent gran tenim un esperit de possessió molt forta.

De seguida de sortir l’anunci de les eleccions a la nova Junta va venir a casa en Antoni Calaf per fer equip amb ell, jo li vaig dir que no, i que si hem decidia seria jo el de portar el cotxe, imitant-lo a lo que havia dit ell, s’han va anar enfadat.
Amb el nucli de monitors que tenia d’informàtica varem decidir formar una candidatura, on si van afegir cinc elements que ans van fer costat, i varen formar un grup de 11 persones, apart de las que també van incloure com membres d’ajut, posant a cadascú competències que tindrien en el cas de sortir elegits.
Junt amb la nostre es van presentar tres candidatures mes: la de la Montserrat Boadella, que va posar al davant el nom de Josep Sales, que representava la continuació de la que hi havia, la del Antoni Calaf, catalanista i principal opositor a la actual Junta, i la del Sr. Garrido que junt amb altres seus companys feien la candidatura castellana per oposar-se a la del Calaf.
Va haver una reunió en la regidoria de Cultura, encapçalada per la regidora Mireia Casamada, junt amb Joan Montes, la assistenta social Elisabet, en Manel Lopez l’actual president, i els representants de les quatre candidatures i desprès de varis punts de vista es va quedar de que la setmana abans de les eleccions en l’Auditori del Casal Catalunya, cada candidatura tindria una tarda per exposar el seu programa i lo que pensava fer perquè els socis podessin decidir el projecta que més li agradés.

Les setmanes abans de les eleccions en el Casal hi va haver un gran moviment de persones que formaven els seus grups parla’n de com anirien, principalment la candidatura de l’Antoni Calaf anava a les cases particulars dels seus amics perquè l’anessin a votar, el cas es que en el Casal hi havia una vida fora de lo normal.

La setmana de les votacions cada candidatura va disposar una tarda per dir les seves propostes a la resta de socis, tot anava seguint el seu curs, el dia abans de les eleccions la candidatura d’en Garrido es va ajuntar amb la del Antonio Calaf amb l’últim intent de poder guanyar, el dissabte a la tarda en un ambient festiu en el Casal Catalunya van tenir lloc les eleccions.
Les eleccions van començar a les cinc de la tarda i tots es van quedar perquè al final dirien el seu resultat, tothom estava nerviós hi havia comentaris per tot arreu, es parlava hi molt de la unió de les dues candidatures la dels catalans i la dels castellans, ja que abans uns malparlaven dels altres i al últim es van ajuntar, quan a les set van donar per acabada les eleccions es va passar a recontar els vots, es veia a sobre la taula on posaven les paperetes, i n’hi havia una pila que estava molt alta.

La fotocopia del resultat va ser el següent:

Quan el president de la taula el Sr. Parcerisa va dir en veu alta el resultat i els crits espontanis d’alegria de molta gent va ser digne de recordar.
El discurs d'en Manel Montllo que va fer posteriorment en la presa de possessió va ser el següent:

“Primerament donar les gracies a tots, per com as han desenvolupar les passades eleccions, per la vostra generosa participació, i demostració d’un comportament i civisme digne de la gent gran de Castellar.

Agrair també el suport rebut, que ens carrega a tota la junta de responsabilitat i que ens obliga, si cap, a posar més de nosaltres al servei de l’entitat.
Com ja vaig dir, teniu que tenir per segur, i ho hem demostrat, que som un conjunt de persones, que solament ens mou el ànim de servei els demés, i que ens esforçarem per aconseguir que el Casal sigui el punt de referència que tots volem, encara que el treball sabem que no serà fàcil i que els resultats, degut a lo parada que estat l’entitat, tardaran una mica en arribar.
Les tres idees bàsiques del nostra programa son:
Primer de tot la integració volem que tothom si senti bé en nosaltres, evitar qualsevol diferencia.
Segon la de fer foc nou, deixar lo passat i mirar endavant i fer front els problemes que as presentin.
Tercer, continuar, sempre que es pugui, amb la línea marcada de la voluntarietat, ens tenim que ajudar desinteressadament uns als altres.
Els components de la nova junta son:
President: Manel Montlló
Vicepresident: Ramon Vila
Secretari: Pere Gargallo
Tresorer: Merce Domenech
Vocal informàtica: Francesc Ferraz
Vocal Jocs: Montserrat Guiu
Vocal Comunicació: Francesc Graells
Vocal Excursions: Pere Puigdomenech
Vocal Activitats: Isabel Pedreño
Vocal Ball: Josep Gonzalez
Vocal Locals: Enric Falgueras
Membres d’ajut:
Area Teatre: Carme Vidal
Area Musica: Jacint Roca
Area Docencia: Maria Marin
Area Ajuda: Antonio Suarez
Hi ha dues àrees que per la seva importància as faran amb participació de varies persones de la junta, que son LES EXCURSIONS i L’AJUDA SOCIAL.

Som un col·lectiu de gent gran, que vol dir que a lo llarg de la vida , amb les seves penes i alegries, ans ha portat a on som ara i que actualment estem a primera línea i lo que tenim que fer es gaudir el màxim del que ens queda; aprofitar tot lo bo que tenim i si podeu ajudar en qualsevol activitat fer-ho veureu que es molt gratificant poder ajudar els demés.”

Tot axó passava els primers dies de juny i cap a mig del mes ja hi havia el fi de curs, l’Ajuntament tenia previst fer un berenar de germanor, cosa que per la nova junta va anar molt be, ja que entravem i al cap de quinze dies ja fèiem per tots els socis un berenar gratuït, tots els de junta van col·laborar perquè surtis un berenar amb tots els requisits, desprès ja van venir les vacances per començar el nou curs en el setembre.
L’idea del voluntariat la teníem molt enraigada a tots els membres de la junta i era la nostre norma, en Josep Sales i en Joan Urbano que feien l’activitat de pintura, ja es van oferir voluntàriament amb continuar les classes sense cap tipus de dispendi, varem estar molt agraïts, la que no va voler continuar va ser la dona del president sortint, la Neus, hem va dir que per fer caritat no calia fer-ho a les avies del Casal que tenien molts diners, varem prescindir, recordo que les seves alumnes en van venir a veure que tenien treballs a mig acabar, jo els hi vaig dir si no hi havia cap d’elles que volgués continuar, no en va sortir cap, o també que entre totes paguessin a la monitora lo que cobrava, tampoc ho van voler, aquella activitat es va deixar de fer.
Durant l’estiu buscàvem a personal que sabessin fer alguna manualitat perquè l’ensenyessin a altres persones, ja teníem per una banda l’informàtica que movia a força personal, en una trobada a Sabadell ho vaig dir a la meva germana Anna que sap molt de cosir i ella junt amb la nostre cosina Maria del Carme, ja es van comprometre venir de Sabadell a Castellar un cop a la setmana per tirar endavant l’activitat de cosir de blanc, va venir desprès en Rafel Gil per fer l’activitat de dibuix, la del ganxet va venir la Josefa Bautista, i com no l’ Isabel Pedreño de la junta que feia treballs sobre cuiro i junt amb l’Aurora Carbonell pintura sobre teixit, per començar va ser un èxit, teníem varies activitats totes en voluntariat. També va començar l’activitat del Teatre, en Josep Clarà conegut actor català que participava en la popular sèrie de la televisió el “Cor de la Ciutat” es va fer càrrec del grup d’actors del Casal, posant-se el davant, un altre activitat que es va continuar va ser la emissió de radio de la “Carpeta de l’avi”, en Francisco Espinosa cada divendres dirigia un espai a la Radio per donar noticies del Casal.

Escrit que vaig fer amb motiu de la mort d’en Ramón Vila
En Ramón hem va fer que conegués, per mitja de unes excursions, uns indrets preciosos als voltants de casa nostre i que no havia vist mai. La primera excursió va ser a la Serra de l’Obac, el 3 de juliol del 2004.
La segona va ser al Montseny, en concret a Les Agudes, el 13 de juliol del 2004.
La tercera a les Masies per la Serra de l’Obac, el 27 de juliol del 2004.
La quarta a Montserrat, amb el tren cremallera, pujar a Sant Joan i anar fins a Sant Jeroni, el 15 d’octubre del 2004.
La quinta a Sant Pere de Casseres, al costat del Pantà de Sau, el 14 de desembre del 2004.
Durant el 2005 hi van haver diferents esdeveniments que van dificultar la continuació d’aquestes sortides, entre ells les eleccions al Casal d’avis, i encara que el grupet continuàvem fent sortides, jo no els vaig poder acompanyar, en una d’elles en el mes de novembre, torna’n d’una anada al Montseny, en Ramón Vila acompanyat d’en Pere Puigdomènech van tenir un accident de cotxe en el que en Ramón va perdre la vida.
Solsament van ser cinc excursions, però molt enriquidores per la pedagogia que en Ramón hi sabia donar a cada una de les muntanyes tan estimades per ell.
Un record emocionat pel l’amic Ramón, ja que gracies a ell, vaig copsar que a la nostra Catalunya, i particularment als voltants d’ on van néixer, hi han indrets dignes de ser coneguts i admirats.
Per la Festa Major el Casal va fer una exposició de treballs fets per els alumnes en el passat curs i una mostra de treballs que preparen els monitors en el proper curs .exposició de fotografies de les excursions fetes recentment pel Casal.
L’Ajuntament va regalar a totes les entitats que van col·laborar en la Festa Major un pernil, el Casal va aprofitar d’una banda el pernil i per altre l’oferta del senyor Josep Pujol de fent-se una xocolatada i el Casal va organitzar el dia 25 d’octubre a les cinc de la tarda per fer un Gran Berenar de Germanor, en la Sala Blava de l’espai Tolrà, convidant a tots els socis, finalitzant la festa amb ball de musica en viu.

La Festa va tenir un gran èxit de públic, al haver-hi ball amb musica en viu i el berenar gratuït van venir molta gent que no havíem vist mai, varem tenir por de que no hi hauria prou berenar per tanta gent, axó ens va fer pensar de que si les festes es fèiem gratuïtament, l’entrada tenia que ser controlada.
L’altre festa que es va fer va ser el Prenadal que seguin la costum ho varem fer a la Sala Blava de l’espai Tolrà, a base de un servei de càtering, que es van cuidar de tot, ens vam aplegar a força personal varem estar acompanyats de la regidora Mireia Casamada, el problema va ser de que la nau es molt gran i no tenia un adequat sistema de calefacció i molta gent va patir fred.

Montllo-Torres Cap. 22

Un dia quan vaig en el Casal a pagar l’excursió del mes, estaven en les oficines el president Sr. Lopez, el secretari l’Antoni Larrosa i la Montserrat Boadella i als hi pregunto per el curs d’informàtica que feia casi un any que estàvem apuntats i no hem sabíem res. El president hem diu que ja un senyor de Terrassa però que per venir a donar classes en demana molts diners, jo pensant amb el curset d’Internet que varen fer en el Institut que va ser un fracàs, s’han va acudir dir: ¿Perquè els que saben fer anar el retolí no ensenyem lo poc que sabem als demes i quan tinguem algú que ens ensenyi tots estarem al mateix nivell ?. Allò va semblar que els hi treia un pes de sobre, hem van ensenyar de seguida el lloc on tenien els 5 ordinadors, tots havien estat donats per l’ Ajuntament, eren de segona ma, i una llista de 30 persones amb el seu nombre de telèfon per avisar-los i hem donen tota la autonomia, per fer lo que creies convenient.

De seguida a tots el que coneixia que sabien alguna cosa d’informàtica els hi vaig parlar i d’aquesta manera varem començar, recordo al primer va ser en Francesc Ferraz que venia a la Penya, que de seguida es va posar al meu costat, desprès en Ramon Vila, ell estava molt lligat amb un estudi de les fonts de Castellar, i en el Centre Excursionista, però que no hem podia dir que no i un dia a la setmana el podia distreure, la Carme Vidal també va voler col·laborar, hi havia en Salvador Pujol que també sabia fer anar l’ordinador, cada dia es posava a la Bolsa, també l’Antonio Suarez es va apuntar l’equip, a ell no el coneixia però en van informar que en sabia bastant i estava disposat a ajudar-nos. Amb tot ells varem fer una reunió i els hi vaig explicar el que tenia pensat.

Primer de tot varem triar cadascú el dia de la setmana que per les seves obligacions els hi anés millor, desprès amb tots els apuntats van fer el mateix de manera que teníem distribuïts a tot el personal i monitors varem posar l’horari de dilluns a divendres de les cinc a les set de la tarda.
Les primeres sessions van ser de conegué l’equip de informàtica, teclat, torre i pantalla, posar-lo en marxa, escriure i esborrar, fer anar el retolí, axó ho varem ensenyar a jugar als jocs de cartes que hi havia dins l’ordinador, era una manera de practicar moure el retolí per el escriptori, important era també anant-se coneixent mútuament.
Per poder distribuir tot el personal, necessitàvem un altre ordinador d’aquesta manera cada alumne disposaria d’un ordinador. La junta es va moure i en pocs dies varem tenir l’ordinador sisè. Els ordinadors tots eren de segona ma teníem amb alguns d’ells moltes dificultats, però con que tots estàvem bastant verds, moltes vegades principalment al principi ans passàvem mitja classe intentant obrir-lo, teníem molta paciència.
Jo vaig tenir l’ajuda de la meva filla Gloria, que feia de professora d’informàtica en el Essec de Sabadell, que hem aclaria els dubtes que m’anaven surtin, també hem va donar tots els CD del Word per que estudies i d’allà vaig anar creant lliçons, on explicava pas x pas les tecles que tenien que tocar perquè a la pantalla anés surtin el que volien, aleshores hem fèiem copies i tots anàvem seguint els mateixos passos, al repetir la lliçó a cada classe aquesta s’anava polint, d’aquesta manera es van anar fent les primeres lliçons, desprès ja han va sortir altres monitors que va preparar altres lliçons, tot amb un gran esperit de camaraderia varem anar desenvolupant tot el curs, els primers beneficiats érem nosaltres mateixos ja que apreníem dels demés, i lo poc que sabíem el repetir-lo tantes vegades es quedava més a la memòria, amb una gran alegria ens ajudaven mútuament, d’aquesta manera es va anant formant un equip vol ben compenetrat.
El ambient que hi havia en l’equip de informàtica era de un grup de persones molt ben avingut amb molta alegria i camaraderia, en canvi no passava el mateix en la junta cadascú anava el seu aire no hi havia bon ambient, tothom deia pestes del president, que pràcticament estava sol, nomes tenia el secretari el senyor Larrosa i la Montserrat Boadella que es cuidava de les excursions, el tresorer Angel Calvó va plegar de mala manera, l’ambient estava molt embolicat, a continuació va plegar l’Antoni Larrosa, els demés components de la junta, passàvem de tot.
En el Casal es feien poques activitats les clàssiques de Gimnàstica i ioga que les feia la Julia, la pintura que les feia Josep Sales i Joan Urbano i la de ceràmica que la feia la Neus, la senyora del president, els monitors d’aquestes activitats tenien un sou mensual, i nosaltres els d’informàtica era voluntariat, allà no es pagava ni cobrava ningú, i era la que hi havia bon ambient, per això tothom venia a explicar-nos els problemes que havia en el Casal, i més d’un volia que es seguís el nostre exemple.
Potser degut a tot aquest ambient la junta no proposava l’assemblea anual obligatòria, tothom deia la seva fins que se’ls va pressionar i obligar a que es fes per aclarir les actuacions i els problemes que hi havia.
De seguida que hi va haver dada de l’assemblea, l’Antoni Calaf que era un dels opositors en va venir a veure perquè li fes costat, jo li vaig dir que no aniria a l’assemblea, l’ambient no me agradava que no contés amb mi per res, s’han va anar enfadat, però jo quedava tranquil.
Desprès de l'assemblea, per lo que es va publicar i pels escrits posteriors, es veu que l’assemblea va ser penosa, amb crits i acusacions per tot arreu, de manera que va acabar de mala manera en sense aclarir res, van intervenir tothom i el president defensant-se com podia, va ser un espectacle dels avis barallant-se entre ells, tots van quedar retratats de com eren, fins que el president va donar l’assemblea per acabada fins l’any següent.
En el setmanari local La Forja van sortir escrits de la Junta del Casal per una banda, i per altre de l’ Antoni Calaf, i de l’ Antoni Larrosa acusant a la junta de lo malament que ho feien i de tot el que estava passant en el Casal d’avis, unes setmanes desprès de tots aquets aldarulls, hem va trucar a casa la regidora Gemma Perich. que era la filla del amic Antonio, ja ens coneixíem amb la Nuria havíem anat al seu casament i ham cita per trobar-nos en l’Ajuntament, vaig allà i hem presenta a la Alcaldessa, Montse Gatell, varem tindre una reunió els tres, hem pregunten per lo que està passant en el Casal, jo els hi explico que hi han molts antagonismes dins del Casal, que la junta està sola, que hi van tenir una assemblea, on s’ha van dir tot, que el grup d’informàtica estava una mica al marge de tot el que passava, que nosaltres fèiem la nostre, i que no teníem res a dir de la junta, ja que per nosaltres tot eren facilitats. Hem pregunten que si es celebressin eleccions, si jo hem presentaria, els hi vaig contestar que ja havia tingut varies insinuacions amb aquet sentit, que era possible que hem presentes si aconseguia formar un equip bàsicament amb els components que tenia d’informàtica, que eren les persones que coneixia més. Vaig sortir de l’Ajuntament amb la sensació que bastant aviat hi haurien eleccions en el Casal.
Un diumenge estant de visita a casa la Dolors, ens diu a la Nuria i a mi que havia parlar amb la Gloria, per anar tots junts a la casa rural de la Garrotxa, en concret a Maspuelles que ja hi havíem estat, a passar un fi de setmana tots junts allà i celebraríem els quaranta anys de casats, ja que ens tocava aquest any, jo con tal de poder estar tots junts un fi de setmana hem semblava molt be.
Un divendres a mitja tarda amb els dos cotxes plens varem anar per l’autopista fins a Girona i allà ens van desvia cap a la carretera d’Olot, estàvem tots excepte en Jordi, el marit de la Dolors, que arribaria més tard per la feina. Amb gran alegria d’estar tots allà reunits al mig de la natura, en una casa rural amb totes les comoditats ja fèiem festa.
La casa té cinc habitacions, una gran sala de estar, dos menjadors, ja que també era com un petit restaurant per personal de fora i molt important, tenien una molt bona cuina casolana amb productes propis de la terra, tot molt be. Abans de sopar va arribar en Jordi, tots junts estàvem sopant amb molta alegria quan la Dolors ans diu que demà ens tenim que llevar molt d’hora, ja que tenim que anar junts a una excursió, els petits tots contents i els grans esperant saber quina ens tenien preparada, ja que no van voler dir a on aniríem, que era una sorpresa. Desprès de fer una llarga tertúlia tots cap a dormir ocupant totes les habitacions de la casa.
Estàvem encara en plena nit quan la Dolors ans truca a la habitació que es hora de llevar-nos que no féssim soroll per no despertar als demés, que ans esperen baix. Allà només hi havia la Dolors i la Gloria, jo els hi dic i la resta hem diuen que els deixem dormir que nosaltres els hi preparàvem la sorpresa, jo vaig anar seguint. Agafem el cotxe els quatre, la Dolors , la Gloria, la Nuria i jo, anem cap la ciutat d’Olot, quan estem allà s’orienten per agafar un altre carretera, jo pensava es la primera vegada que venen per aquí, a veure quina en tenen preparada, fins que veuen un cartell, i diuen ja anem be al cap de pocs quilòmetres trenquen i en una explanada ja veiem varius cotxes aparcats amb tot de personal parlant.
La Dolors diu ja hem arribat, jo i la Nuria no enteníem res, fins que arriba una furgoneta que treu un paquet molt voluminós que el desplegar-lo era un globus, a partir d’aquell moment ja ho vaig veure clar ens van apuntar a fer un vol amb globus, l’idea hem va semblar molt divertida, ja hem va entrar les pessigolles l’estomac de l’aventura.
Els encarregats del vol van posar una botella de butà, de manera que el globus es va anar inflant, van arribar dues furgonetes més hi van fer la mateixa operació, s’anava aclarint el dia i ja teníem en aquella explanada tres globus molt grans a punt per el personal. Cada globus portava una cistella per 8 persones.
La Dolors va parlar amb el responsable que ens va indicar el globus que ens tocava i ens van ajudar a pujar dalt dins la cistella, la resta de components eren tres matrimonis amics que feien entre ells la seva broma, junt amb nosaltres va pujar un pilot que estava per radio en contacte amb els de baix, i també amb l’aeroport de Girona, ens va explicar que una vista preciosa era volar sobre el llac de Banyoles, però que degut a la direcció del vent, els controladors de l’ aeroport de Girona els havia aconsellat que voléssim cap a la zona volcànica d’Olot, pels voltants de Castellfollit de la Roca, i de Sant Joan les Fonts.
L’experiència va ser molt positiva ja que tot es molt suau, vas pujant en sense cap sensació de perill, vas gaudint del paisatge amb molta tranquil·litat, el dia era preciós es va aixecar el sol i tenies una vistes precioses, el pilot ens explicava tot el que anàvem veien i estava comunicat amb un tot terreny que ens anava seguint per terra, es veia tot controlat, quan estàvem dalt va treure coca i una botella de cava i gots i tots els presents varem brindar el bateig de pujar en globus, també ens va fer donar compte de que al mig de la cistella, no passava gens d’aire, es podia encendre una cigarreta, en canvi no mes que treies la ma de la cistella senties un fort vent, plàcidament anàvem passejant per els aires quan el globus es va acostar en un lloc ple d’arbres en mig d’un bosc aleshores donava més fort el butà, varem tornar a pujar, quan va trobar un lloc amb una mica de pendent per poder aterrar va anar disminuint el gas del butà fins apagar-lo del tot i vam aterrar.
Quan van arribar a terra ja teníem el tot terreny al nostre costat, que per cert van aterrar al costat de una quadre de vaques que ens van venir a veure totes amb una cara d’ espantades, i estranyades no sabien d’ on havíem sortit.
Quan varem baixar de la cistella tots els homes vam ajudar a plegar el globus, que el van posar dins del cotxe i junt amb tots nosaltres ens va portar el punt de sortida i d’allà tots els components dels tres globus ans van portar a un restaurant que hi havia a prop, on ens van servir un copiós esmorzar, i on tothom parlava dels nervis que havíem passat, explicaven la seva experiència, al final ens van anar donar un diploma que donava fe de la nostre proesa i cap a la una del migdia van venir tota la família a recollint-nos, tota la tornada va ser explicant l’aventura viscuda. D’aquesta manera varem celebrar els quaranta anys de casats.
La tercera sortida amb en Ramon Vila a les Masies de la Serra de l’Obac
Sortim de Castellar cap a Matadepera, Coll d’Estenalles i Mura, continuem en direcció a Rocafort i en el trencall que ho indica prenem el camí per dirigir-nos al Puig de la Balma.
Puig de la Balma té una construcció especial que data del 1170, i està feta enganxada a les roques, saludem al Sr. Puig que ans explica que documentació dels seus avantpassats i lo que veiem es fruit de varies generacions.
Seguim camí a Collet Roig i baixem cap el Torrent de l’ Infern per continuar seguint la seva llera fins a on hi desguassa el Torrent del Còdol Llarg, punt en que la pista que seguim, dita del Mal Pas, s’uneix amb la que baixa del Coll de la Creueta formant-ne una sola per continuar cap a Sta. Creu de Palou i el Farell.
La bonica Alzina dels Penitents, es indica l’entrada de la pista que puja a dalt de l’encimbellada i monumental masia del Farell. Desprès d’una llambregada a les tines de l’era, passem en el interior de la molt malmesa casa.
Seguidament emprenen el camí cap a Puidoure, masia que visitem per l’exterior, contemplem les seves antigues i ruïnoses dependencies voltades d’un gràcil i espès alzinar. Finalment ens dirigim al mirador de la creu de Puigdoure, per contemplar des d’aquet inigualable balcó, l’impressionant panoràmica que ens posa l’abast estendre la vista a més de 180º. Per llevant la Carena de l’Espluga, Castellsapera, i el Paller de Tot Any, a baix la masia de Matarodona, en front La Morella i la Carena del Camí Ral que s’esmuny cap a ponent fins més enllà de Sant Jaume de Vallhonesta.
Retornem a Puidoure i desfem el camí fins al Farell enfilem la pista de la Baga de Casassaies fins el Coll de la Creueta per continuar vers la ctra. de Mura a Rocafort.
Fem una escapada a Rocafort buscant un restaurant, que no trobem i retornem a Mura per anar a dinar a Cal Carter.

Calmades la gana i la set, enfilem la variant que ens porta fins a la ctra. De Monistrol, allà tombem cap a St. Llorenç avall, i seguim fins a l’entrada del trencall de la vall d’Horta. Prenen la pista a fi d’apropar-nos el Marquet de la Roca i la font del Llor. Per finalitzar l’excursió fem una ràpida volta per la resta de la vall, emprenem el retorn a Castellar.
Com les demés excursions amb l’amic Ramon ens ha instruït amb una pila de noms e indrets que no havia passat mai.
Aquest any el circuit que va fer el Casal per terres espanyoles va ser a la Sierra de Cazorla, , era un lloc que el havia sentit força per la radio i la televisió degut a que tant en Franco com el naturalista Rodríguez de la Fuente i era el seu lloc habitual de caça, allà ens hi varem apuntar va ser del 17 al 21 d’abril del 2002.
En Pere de l’agencia Samblas de la Garriga ens feia de xofer i guia, anàvem amb un autocar petit ja que hi havia poc personal apuntat, en el blog de viatges hi ha el detall de tot el circuit.
L’excursió el estranger va ser al mig d’Europa a Praga i Budapest va estar una excursió molt instructiva, recordo el guia Celedonio que ens va explicar la evolució que va fer el poble xec, davant de l’opressió comunista va ser molt instructiu, també hi ha un gran report en el blog de viatges.

.Els nets Anna, Joan i Mar anavem creixent

La vida familiar continuava amb sense gaires entrebancs, els nets anàvem creixent i la convivència amb tots era molt estreta, la Nuria continuava baixant a Sabadell a fer de cangur dels fills de la Gloria, l’Anna ja la portava a casa seva la mare de la seva amiga Inés i a les festes senyalades gaudíem tots de una bona harmonia.
Quarta sortida amb en Ramon a Montserrat
Sortida de Castellar en direcció a Monistrol de Montserrat, allà prenen el tren cremallera per apropar-nos al Monestir de Montserrat.

Desprès d’esmorzar prenen el funicular que ens puja a Sant Joan. Iniciem la caminada vers Sant Jeroni pel sender de la Serra de l’Alzina de les Paparres.
En el primer revolt i enfront nostre comencem a descobrir entre d’altres, els monòlits de la Mòmia, l’Elefant, la Panxa del Bisbe, la Prenyada, Sant Salvador i molt a la dreta en una punta l’ermita de Sant Dimas.

Seguint el sender,un xic més enllà, passem per la base de la Gorra Marinera, les Magdalenes i la gorra Frígida. Poc desprès sota el camí, ens topem amb el monòlit del Trencabarrals i comprovem que a la carena de la Serra ja apareix la roca del Projectil.
Continuant endavant tenim l’imponent presència del Cavall Bernat. Arribats al mirador quedem a l’abast de la nostre vista per l’esquerre, Els Pollegons, El Camell de Sant Jeroni, l’Albarda Castellana, el Mont Gros, la Roca Plana dels Llamps i Els Ecos.

A la nostra dreta veiem entre varis els monòlits d’ El Moro, l’Estació Superior de Sant Jeroni i també les ruïnes de l’encimbellada ermita de Sant Antoni.
Tot fent camí deixem el corriol de l’Artiga i ens apropem ja al Cigronet sense deixar d’admirar allà al fons el conjunt dels Flautats.

Tenim enfront la singular roca del Cap de Mort i el Serrat de Sant Patrici i un xic enlaire veiem el Mirador de Sant Jeroni. Passades les “marmites de gegant”, trobem a la nostre dreta l’indicador del sender que mena a la Serra de les Lluernes i al Pla dels Ocells.

El camí comença a pujar fent algunes ziga-zagues i poc a poc ens apropa a l’ermita de Sant Jeroni on ens va bé un petit descans. Ja refets reprenem la marxa pujant tranquils i des d’un enlairat collet, contemplem l’angost paratge del torrent del Migdia amb els Plecs del Llibre al fons. Envolten el lloc en arrogant actitud, el Camell de Sant Jeroni, el Mont Gros, El Gegant Encantat, Les Talaies i Els Ecos entre d’altres. Passades ja les restes de l’antic restaurant enfilem la costeruda escala de 225 graons que ens pugen al mirador de Sant Jeroni, sostre de Montserrat de 1236 metres d’altura.

Des d’aquet privilegiat mirador s’endevina darrera Les Talaies el lluminós Coll del Migdia. Més enllà s’alcen altius Els Frares Encantats que ens priven de veure la zona de les Agulles. Davant nostre l’espectacle corprèn ja que es veuen amb amplitud les dues vessants del torrent de Santa María amb el fons de Sant Salvador i Els Flautats per un cantó i Les Gorres i Les Magdalenes per l’altre.

Darrera i a sota nostre queden petits el Monestir de Santa Cecilia i les poblacions de Monistrol, Marganell, Sant Vicenç de Castellet, Manresa, etc. etc.
Amb l’ajut de la taula d’orientació anem endevinant en la llunyania alguns cims dels Pirineus, el Matagalls, Les Agudes, El Turó de l’Home, Sant Llorenç i la Serra de l’Obac, la Serra Marina, el mar Mediterrani, El Montnegre, etc. I un remat de llocs impensables de veure des d’algun altre punt proper.
Amb el goig d’haver pogut contemplar paisatges únics des d’aquest emblemàtic cim, iniciem el retorn a Sant Joan desfent el camí de pujada mentre comentem detalls i paratges de l’excursió. Dessota la base de les Magdalenes parem, mengem un xic de fruita i calmem la set, ja que fa quatre hores que hem sortit de Sant Joan.
Reprenen el camí per arribar a Sant Joan. Prenen el funicular i baixem al Monestir, en el restaurant a dinar al “self-service”. En la sobretaula es va suggerir que per arrodonir la tarda es podria anar a visitar el museu de Montserrat, la idea fou tan ben acollida que immediatament la posarem en pràctica efectuant una molt interessant visita, en el important i dotat museu.
Desprès de la visita prenguérem de nou el cremallera perquè en baixes a Monistrol i tornar cap a Castellar.

L'amic Ramon Vila apart d’explicar-nos sobre el terreny lo que anàvem veient, amb el seu to pedagògic, desprès de la excursió et donava el suport escrit amb els tots els datells, els noms de les roques i llocs on havíem passat, tot junt amb un planell per si volies tornar-hi no et perdessis, les vegades que havia estat a Montserrat i que no havia vist res, no mes roques de diferenta forma,va ser un luxe anar acompanyat d’en Ramon, les seves sortides van ser precioses, anant amb ell et feia estima la natura, i et feia donar compta de lo que anaves veient, era un savi de la naturalesa.