Montllo-Torres Cap. 25

Per aquet temps van entrar a col·laborar amb la junta dues persones en Joaquim Marzà, una persona entregada que tenia la particularitat de que estava predisposat ajudar a qualsevol problema que hi podés haver en el Casal, i a més era un manetes i estava allà on hi havia algun treball a fer o feia falta una ajuda, va ser una troballa, dons entenia amb tot i també degut al seva forma de ser col·laborava amb altres entitats, era el que es cuidava de l’equip de llum i el so de l’esbart Teatral de Castellar, i també ajudava amb en el Club d’Escacs de Castellar, amb nosaltres si sentia molt be, hi ajudava amb tot el que fes falta, va demanar posar a les oficines una impressora laser de color, ell s’han va cuidar de fer l’ instal·lació i junt amb en Dalma de la casa Beep, posar-la en funcionament, també es va cuidar de les projeccions que es feien cada setmana en l’Auditori, que per cert va projectar 6 documentals del Circ du Soleil de la seva propietat que li agradava molt, i també col·laborava amb el Grup de Teatre del Casal quan el necessitàvem en les seves actuacions, ell es cuidava amb la part de llum i so, va fer l’ instal·lació per connectat tots els ordinadors amb el ADSL per entrar a Internet, feia una labor important ja que tenies a prop una persona disposada ajudar.
Un altre persona que va entrar a ajudar-nos va ser en Salvador Juliana, es una persona callada, però molt eficient, de seguida, cosa que agafa, ja te en podies oblidar, allò ja funciona, va anar fent-se responsable de diferents treballs dins el Casal, va portar les classes de fotoshop fent el suport escrit de cada lliçó, també va entrar amb la pagina web del Casal tenint-la al dia amb els escrits i fotografies, axis com amb les exposicions que cada mes es fèiem en el Casal, posant els cartells, tenia molta cura amb la confecció de l’agenda de cada mes, on hi ha totes activitats i excursions que es duen a terme en el Casal, amb el seu dia i hora. L’agenda es publica, tan a la Forja, com els 7 dies, que son las publicacions setmanals que surten a Castellar, d’aquesta manera tot el poble pot saber de les activitats del Casal, un altre manera de saber-ho, per qualsevol soci o persona de fora, es entrant a Internet i posant la pagina web del Casal http://casaldavis.entitatscastellar.cat, allà surt tot lo referent el Casal, axó també ho porta el Salvador.
Però no tot l’equip de la junta anava ben coordinat teníem dos components que per cert no eren del conjunt d’informàtica que anàvem una mica al seu aire i axó que me havien promès que de política no s’han parlaria.
Els fets van ser els següents, abans de les eleccions quan estàvem formant la nostre candidatura, en van venir a veure en Enric Falgueras i en Jose González per demanar-me d’incloure’ls a la llista nostre perquè volien treballar i formar part de la Junta, varem estar parlant de l’equip que eren, que estava format principalment per l’equip de monitors d’informàtica. En aquell moment tota ajuda era ben rebuda, però quan marxaven vaig escoltar que deien que es veurien en la seu del partit, els hi vaig preguntar quin partit eren, i han van dir que eren del partit socialista, en aquell moment els hi vaig dir que no volia cap a la junta que participes a cap partit polític, que el nostre partit eren els avis, ells hem van assegurar que només estarien per ajudar el Casal, una mica a contrapèl els vaig deixar que formessin part de l’equip.
Un altre persona que en aquells moments era desconeguda per nosaltres, era la Isabel Pedreño, amiga d’en José González, però per dues bandes diferents han tenia bones referències, i era una experta amb manualitats principalment amb treball sobre cuiro i en pintura sobre teixit i esmalt.
Enric Falgueres es cuidava dels locals, tenir cura de les queixes o deficiències i cuidar-se d’avisar per qualsevol anomalia els de la brigada de l’Ajuntament per que tot funciones be, amb les reunions de junta de tant en tant se li tenien de para els peus, perquè posava alguna cunya a la tasca dels que portaven el govern del poble, ja que eren de l’altre partit, i per ell tot ho feien malament.
En José González era més problemàtic s’han cuidava del ball, a totes les reunions de Junta, posava el ball com a prioritat, es discutia amb tots els de Junta, volia que l’Ajuntament deixes la Sala Blava de l’Espai Tolrà per fer ball amb musica en viu, deia que el ball era una activitat important per la gent gran i volia que els pocs recursos que disposàvem fer-los servir per una activitat sola, es queixava per tot, anava l’Ajuntament sovint a exclamar-se, inclòs una vegada va incitar que els que anaven el ball, enèsim amb manifestació l’Ajuntament a demanar l’ús de la sala de ball nomes per la gent gran, jo estava cansat de fer-li veure que teníem d’estar agraïts l’Ajuntament ja que tot lo que tenia el Casal era gracies a ell, on no pagàvem res, els preus de bar eren els de cost, els conserges eren treballadors de l’Ajuntament, teníem tota la prensa diària gratuïta, ser soci del Casal era completament gratuït , i edemes l’Ajuntament tenia altres entitats per atendre, i si edemes l’Ajuntament s’havia compromès com a pobla de Castellar donar suport a una activitat provincial, tothom tenia de col·laborar perquè la cosa surtis com cal, crec recordar que era una exposició itinerant per tot Catalunya i quan va tocar exposar-la a Castellar varem tenir d’estar dos diumenges sense poder fer ball, ja que l’exposició es va fer en el Casal, però el José no ho entenia, era tossut i una mica l’ovella de la discòrdia, edemes estant dins la junta va publicar un escrit als mitjans de comunicació locals anant contra l’Ajuntament per motiu de no poder fer el ball, que va provocar que li contestes en nom del Casal, per deixar clar que era una opinió seva particular i el Casal no tenia res a veure, o sigui tan un com altre a pesar de lo que en van prometre, feien servir el Casal pel seus interessos partidistes.
Estava cansat de les seves provocacions però segons hem van explicar per fer cessar algun component de la junta es tenia que tornar a celebrar eleccions ja que a les ultimes es va votar a tot l’equip i per modificar-lo es tenen que tornar a fer-les o presentar-les a una Assemblea General per coneixement i aprovació dels socis o modificar els estatuts de regim interior, tot era força complicat i varem decidir tenir paciència i continuar amb unes persones que aportàvem en el Casal mes problemes que solucions.
La Isabel Pedreño era diferent, es cuidava de les manualitats, posant-hi molt interès, l’únic problema era que tenia la seva família i les seves propietats a Murcia i tenia per diferents motius de anar-hi sovint amb estades bastant llargues.
Els demés components de la Junta teníem tots el mateix tarannà, eren la majoria del poble o feia molts anys que hi vivien, per aquet temps un d’ells hem va demanar per motius personals de plegar va ser en Francesc Graells gran aficionat en el mon de les abelles, es cuidava de les publicacions, amb tot axó varen fer una remodelació, posant en Francesc Ferraz com a vicepresident, que va suplir l’absència d’en Ramon Vila, i van entrar de vocals en Joaquim Marzà i en Salvador Juliana que ja col·laboraven tots dos en les tasques del Casal.

Un dels punts de l’Assemblea General d’aquest any va ser la remodelació de la Junta, amb els canvis corresponents de la nova Junta amb l’entrada d’aquestes dues persones que va ser aprovat per tots els socis assistents.
A primera reunió de Junta amb tots els nous components va tenir lloc la recriminació al company González per la publicació del seu escrit, demanant-li explicacions, la seva defensa va ser atacar a un altre component de la Junta, a la Isabel Pedreño, axó que abans havien estat amics, però que no sé que havia passat que estaven molt enfrontats, entre els dos va haver una forta discussió per qüestions del ball, barrejat amb afers seus particulars, la discussió va ser desagradable, amb insults i tot, vaig aprofitar per tallar-lo i de passada amb va anar be per treure el José de la responsabilitat del ball, d’aquesta manera deixava de tenir cap feina en el Casal, en Joaquim Marzà es va comprometre a portar-ho ell.
A partir de les hores el José González es trobava en sense cap obligació, tots excepte el seu amic del partit Enric li fèiem el vuit, però ell continuava venint en sense immutar-se.
Per aquet temps també va tenir lloc un altre afer que me afectava a mi personalment, un dia l’Elisabet Minguell, l’assistenta social de l’Ajuntament, va venir per dir-me que el despatx que ocupava, per ordre de l’alcaldessa Montse Gatell, també el havia de fer servir el Dr. Aguilar de Avant, una associació dedicada a malalties degeneratives, jo li vaig dir si no es podia buscar un altre lloc dintre del Casal , han van dir que no, vaig preguntar si seria esporàdicament o un dia a la setmana, han van dir que no, que tenia que compartir el despatx. Vaig dir que no trobava be que jo que cada dia anava allà i tenia els meus papers i ordinador, tenia que compartir el despatx amb altres persones que venien esporàdicament , i vaig deixar entreveure que si tenia de ser de aquella manera els hi deixava no el despatx si no tot l’edifici per ells, que parlaria directament amb l’alcaldessa, el cas es que desprès de varies visites en el Casal, per part de membres de l’Ajuntament, tot es va arreglar varem trobar dins el Casal un lloc mes gran que els hi anava molt més be, ja que el volien per fer un cop a la setmana teràpia de grup, axó va servir també per demostrar a tothom, que jo també tenia alguna cosa a dir dins el Casal.
Dos mesos més tard varem haver eleccions municipals i van guanyar els socialistes, o sigui que teníem en l’Ajuntament nou equip de govern, de Convergència i Unió es va passar al Partit del Socialistes de Catalunya, en Ignasi Giménez va sortir com nou alcalde, jo solament el coneixia per la seva fotografia que sortia molt sovint en els mitjans de comunicació, aquet equip tenia una regidora exclusiva per la gent gran, que era la Gloria Massaguer.
Desprès de la toma de posició varem tenir una reunió, tots els components de la Junta amb l’equip nou de l’Ajuntament, ens varem donar a connexa i explicar tot els que es feia dins el Casal, per descomptat nosaltres vam continuà fent el nostre camí, treballant per la gent gran de Castellar.
Aquest canvi no va afectar en la marxa del Casal, encara que ara per part d’en Jose i l’Enric, els qui havien en l’Ajuntament eren els més bons del mon, el González va voler tornar agafar la responsabilitat del ball, li vaig dir que ja anàvem be tal com estàvem i varem continuar esperant acabar el mandat per poder fer una reestructuració a la junta actual o donar pas a un altre equip.
Per indicació de unes famílies que venien pel Casal ans van recomanar anar a un lloc que s’han feia molta propaganda en els mitjans de comunicació nacional d’aquell temps era a Marina d’or “ Ciudad de Vacaciones”.
En el mes d’abril un grupet de 28 persones varem anar a fer una estada de 7 dies a Marina d’or.

El dia 15 d’abril a les 9 del matí sortida de Castellar, agafem l’autopista en direcció a Tarragona, continuem cap a Tortosa, entrem a la província de Valencia, abans d’arribar a Castelló hi ha Oropesa de Mar, allà ans desviem fins arribar a Marina d’Or que està al costat. L’arribada va ser el mig dia, tenim temps per acomodant-se amb un edifici d’apartaments situat al costat de l’hotel. El menjador estava en l’hotel era de bufet obert amb tot tipus de begudes amb força varietat i qualitat.
Van ser uns dies de estada, de passejar per uns jardins grans que hi havia davant d’hotel, també per una gran platja, veure tot un complex que estava a mig fer-se exclusivament pel turisme al costat del mar, tot eren edificis d’apartaments la majoria per comprar, era un lloc que nomes es vivia pel turisme, hi havia hotels de diferents estrelles, junt amb un balneari amb tota classe de serveis. L’estada va ser molt tranqui-la i relaxant.
Destacar el dinar de comiat a Sant Carles de la Ràpita tot a base de peix i marisc.
El circuit que varem fer el mes de maig va ser per terres de Castella i Lleó.
L’estada va ser a la Hostal del “Ventorro” situada en Aranda del Duero, allà era el punt d’estada i de sortida de totes excursions,
El primer dia visita a la ciutat de Aranda del Duero, amb les seves places, esglésies i cellers subterranis,
El segon dia pel matí era la visita a la important població de Santo Domingo de Silos, però abans d’arribar-hi parem a passejar per la gorja de Yecla, on la natura a format unes escletxes entre les roques, per on hi podies passar-hi tranquil·lament, després ans arriben fins l’important monestir de Santo Domingo de Silos, punt obligat dels peregrins en la seva caminada a Santiago. Visitem el monestir destacant el seu claustre de doble pis, i l’important biblioteca bressol de la llengua castellana. Per la tarda visita a la ciutat de Burgos, la seva grandiosa Catedral, i passejar per la ciutat.

El tercer dia anem en direcció sud fins al “Palau Reial de la Granja” on fem una extensa visita al Palau i els jardins on fem la foto de grup, continuem fins a Segòvia, on dinem el famós “cochinillo”, visitem el aqüeducte, la Catedral i el Alcasser.
El quart dia es desplacem fins a “Quintanar de la Sierra” situat a dos mil metres d’alçada per fer una passejada per aquells alts indrets i acabar amb un dinar campestre en plena natura, Per la tarda ans arribem a “Hacinas” petit poblet castellà on hi han els arbres fossilitzats.
El quint dia anada a Peñafiel, visitant la plaça major i el famós castell en forma de vaixell, situat dalt un turó. Per la tarda visita la ciutat de Lerma amb la seva gran plaça ducal de 6,800 metres, on hi ha el Parador de Turisme que ocupa l’antic Palau del Duque de Lerma, visitem el convent de la Ascensió habitat per les monges clarisses amb axó donem el circuit per acabat.
De tota l’excursió mereix un apartat especial el tracta rebut per tot el personal del Hostal del Ventorro, tots eren de família i s’han cuidaven de tota l’excursió, el Gabri va ser el nostre guia durant tot el circuit, era una persona mot culta amb un gran sentit del humor, un altre germana l’Asun portava tota l’administració del hostal i era la que ans atenia en el menjador, la mare estava a la cuina i un altre germana la Carmen era l’animadora, cada dia desprès de sopar ans tenia distrets amb tota classe de jocs.
Ha estat una setmana molt entretinguda ja que apart de veure moltes coses noves s’ha fet molta cultura.
La vida en el Casal va continuar amb totes les activitats, cada vegada teníem més personal gaudint de les activitats que es duien a terme.
Cal destacar la festa de fi de Curs, es va fer el dia 26 de juny en el Espai Tolrà amb una assistència de prop de cinc-centes persones van assistir el alcalde recientment nombrat a Castellar, en Ignasi Giménez, la Regidora de la Gent Gran Gloria Massaguer, la Regidora de Cultura Pepa González, i també varem convidar l’antiga regidora de Convergència i Unió Mireia Casamada que va ser la que va instituir aquesta festa quan varem entrar de Junta.
L’acte va començar amb un parlament meu com a President, donant la benvinguda a tots els presents en especial a les autoritats recentment anomenades i fent referència a la Mireia que va ser la inductora de la Festa, seguidament destacant la gran labor que fan els monitors dient que aquesta festa es un homenatge a tots ells, per el seu treball dins el Casal on edemes ho fan de una forma voluntària i desinteressada. Seguidament el alcalde Ignasi va quedar sorprès de la quantitat de personal que estava concentrat, va destacar el treball de la junta, dient que en l’Ajuntament trobarem tota l’ajuda que necessiten per tirar endavant el Casal. Seguidament entrega de un petit obsequi als monitors, per continuar amb un berenar de germanor, acabant amb un concorregut ball de musica en viu.
L’estiu d’aquest any del 10 al 16 de juliol varem fer un extraordinari viatge al estranger en concret a Rússia.
Sortida de Castellar cap l’aeroport de Barcelona d’allà cap a Frankfurt i Moscou.
El primer dia varem visitat el Metro, veient diferents estacions cada una d’elles era com un Museu, on apart de la decoració hi havien pintures i escultures, situades a 100 metres de fondària, sortim a la Plaça Roja, punt de concentració de tot els esdeveniments politics russos, veient l’imponent Catedral de Sant Basili, per la tarda visita el Kremlin, amb la Plaça de les Catedrals, i els edificis del govern rus.

El dia següent anada a Serguiev Posad centre religiós de la Església Ortodoxa Russa, visitem les diferents edificacions religioses, desprès de dinar tornada a la capital Moscou, allà varem tenir un temps lliure en un carrer per a vianants al mig de la ciutat, passejada amb vaixell per el riu Moscova, veient els edificis emblemàtics des de un alta perspectiva, i sopar en el mateix vaixell, per a continuació anar cap a l’estació de tren, ja que durant la nit ans portarà cap a la ciutat de Sant Petersburg.
Arribada a les vuit del matí a Sant Petersburg, desprès d’esmorzar fent una extensa visita amb l’autocar per tota la ciutat, parem a la Plaça de Sant Isaac, amb la seva Catedral i el monument eqüestre de Nicolas II, fem un altre parada al costat del riu Neva en front de l’Ermitage, veiem la flama eterna i la Catedral de la Sang Vessada.
Per la tarda desprès de descansar una bona estona anem a un teatre a veure el ballet El llac dels Cignes, a continuació a sopar i descansar.
De bon matí ans desplacem amb l’autocar a Peterhoff, allà es troba el palau construït pel tsar Pere el gran, es el Versalles rus, visitem el seu interior, a la sortida en el jardins hi ha la Gran Cascada plena de figures daurades, estàvem celebrant una festa, hi havia tot de personal vestits de l’època amb totes les cascades funcionant era maco de veure, seguidament un vaixell pel Mar Bàltic ans torna cap a la ciutat.
Per la tarda anem de visita l’Ermitage on va ser residencia oficial de Catalina II impulsora de la compra d’obres d’art que les anava distribuint en edificacions al costat del Palau.
Actualment si troben 2,5 milions d’obres d’art exposades en 420 sales, es un dels Museus més grans del mon.
El sopar d’aquet dia es fa en un restaurant situat a les afores de la ciutat, distribuït el seu interior en petits apartats amb musics, va acabar el dia cantant i ballant tots plegats.
Sortida al matí cap a Tsarkoye Selo que està a 30 kilòmetres de Sant Petersburg era la residencia campestre de la família imperial rusa, l’arribar un grup de musics ans dona la benvinguda tocant Els Segadors, visitem el Palau, passegem pels seus jardins, i anem a dinar en un restaurant típic prop amb molta musica i vodka. Per la tarda tornada a la ciutat per visitar la Fortalesa de Sant Pere i Sant Pau que esta protegida per un muro de 12 metres d’alçada, dins si troba la seva Catedral i es el lloc d’enterrament dels tsars.
El sopar de comiat es fa en un restaurant prop de la Catedral de la Sang Vessada.
El dia de tornada va ser el matí anada l’aeroport per agafar l’avió que ans porta a Frankfurt.
A les 4,30 de la tarda un altre avió ans dur a Barcelona, l’arribada a Castellar va ser passades les deu del vespre.
Ha estat un viatge preciós veient molts palaus, jardins, molt cultural e instructiu i degut potser a la nostre educació des de petits era atractiu veure, ja que segons ans havien explicat eren altres maneres de viure, i que en realitat eren molt semblants a les nostres.
En el Casal, el setembre durant Festa Major, varem fer l’exposició de treballs de les diferents activitats que es desenvolupaven en el Casal junt amb fotografies del viatge a Rússia, també les projeccions en l’Auditori dels treballs fets per socis del Casal de les diferents excursions fetes durant l’any.

Durant el mes de setembre ja varem obrir llistes per inscriu-se a les activitats de cara el curs 2007-2008, en el que destaquen noves activitats, la de les puntes al coixí, un altre va ser en Lluis Coma per posar en marxa un grup de Cant, aquesta activitat va tenir de seguida un èxit notable ja que tots els components del teatre si van apuntar, formant tots plegats un grup de unes trenta persones.
En el mes d’octubre va tenir lloc la Festa de la Vellesa, seguint el següent programa, el dissabte dia 20, en el Espai Tolrà va tenir lloc un esmorzar de germanor, on si van aplegar unes quatre-centes persones.
L’acte va començar amb els parlaments de presentació, donar gracies l’ajuntament, a la Caixa i especialment a la Ferreteria Vallès, que per mitja del seu propietari l’amic Quico Figueres, va voler col·laborar amb les despeses de la Festa, seguidament l’esmorzar de germanor i l’actuació de la cobla la Jovenívola de Sabadell, que va fer un concert i una audició de sardanes, per la tarda en l’Auditori del Casal Catalunya actuació del Grup de Teatre i del grup de Ball, Tot ballant.
El diumenge dia 21, la missa de 12 va ser en record dels socis traspassats amb l’actuació de la Coral Sant Josep, per la tarda l’activitat de ball va ser en musica en viu, d’aquesta manera aconseguíem que aquell fi de setmana el poble de Castellar parles dels avis.
Encara aquell any del 2007 a instancies d’en Josep Alcaraz es va organitzar un circuit per el sud de France en concret a Rocamadur.
La sortida va ser el dilluns 22 d’octubre, el dia desprès de celebrar la Festa de la Vellesa, va ser un circuit cultural molt ben aprofitat.
Anada cap a França, amb arribada a Carcassone on dinen dins la ciutadella fortificada, per la tarda continuem el viatge cap a Toulouse i Cahors fins arribar a Rocamadour.
Allotjament en el hotel Chateau, situat al costat del castell en la part alta del poble.
Rocamadour es un poblet de 1000 habitants, on hi ha un penya-segat de 102 metres d’alçada, e incrustat en el terreny, hi ha construït el Santuari de la Verge Negra, que data del 1166, que des de un principi va ser un lloc famós de peregrinació.
La primera visita es a Serlat població de 12.000 habitants, va ser durant l’edat mitja un lloc de pas dels mercaders, on van deixar nombroses empremtes, declarat per la UNESCO Patrimoni Nacional, passejada en barca per el riu Dordogne, veient des de el riu a varis Castells edificats a la seva bora del riu, junt amb els penya-segats de Pendoles.
Visita a Figeac, població de 10,500 habitants punt obligat per tots els peregrins que anàvem a veure a la Verge Negra, classificada ciutat privilegiada d’art e història, on si troba la plaça de les escriptures on hi ha una reproducció de la pedra roseta, gracies a la qual va permetre a Champollion, fill de Figeac, el descobriment de la escriptura de l’antic Egipte.
Una de les característiques d’aquesta zona es la existència de gran quantitat de grutes naturals, visitem la més gran de totes, la gruta de Padirac de 103 metres de fondària, en el fons hi ha un gran llac per on naveguem durant cinc-cents metres, tan la baixada com la pujada ho fem amb ascensors.
Visitem les poblacions de Carennac i Loubressac, també una granja on comprem el famós formatge de cabra.
Ha estat un circuit, amb molta historia, en aquets indrets durant l’edat mitja va tenir lloc el important moviment religiós dels càtars, que ajudats pels senyors feudals es van aposentat per aquells indrets, destacar també el tracta rebut durant tota l’estada amb l’extraordinària presentació i mostra de la cuina francesa, i sobre tot la gran convivència de tot el grup de persones que varem participar en aquet circuit, que ens a deixat a tots un molt bon record.
El Casal va organitzar el dinar de gala del Prenadal en l’Hotel Urpi de Sabadell, el dimecres 19 de desembre un parell d’autocars varem desplaçar prop de tres-centes persones, ben mudades a Sabadell a gaudir del dinar, amb un èxit extraordinari, ja que es va repetir el mateix lloc de l’any anterior, que havia anat molt be i al acabar es va fer l’entrega a cada persona el seu lot de Nadal corresponent, també van tenir l’assistència de les autoritats, va ser una bona manera d’acabar l’any.
La vida familiar continuava en sense gaires esdeveniments nous, ans reuníem tots plegats per la celebració de qualsevol Sant o aniversari d’algun membre de la família amb la tertúlia corresponent.
Amb la Dolors era molt freqüent gaudir de la seva companyia tant nosaltres anar a Sabadell com ells venir a Castellar, destacar la anada a la Vall d’Aran on la família d’en Jordi tenien un pis, volien que un cop l’any anéssim junts a passar uns dies , a mi particularment m’agradava passaves uns dies lluny de casa amb uns ambient i paisatges diferents i el principal estàvem tots reunits amb una convivència gran, i cada dia hi havia alguna excursió a fer per aquells indrets d’alta muntanya.
Amb la família de la Gloria era més esporàdic, però quan ans veiem, principalment amb la Mar i en Joan petit, desfruitàvem molt d’estar junts.

L’Antonio continuava fent la seva vida una mica apartat de la resta de la família, nomes quan hi havia un esdeveniment important, una mica rondinar, feia acte de presencia.
Amb l’Antonio passava un cas curiós, quan estàvem amb la Nuria de viatge, casi cada dia ans trucava per telèfon, pregunta’n on érem i com estàvem, comentàvem nosaltres que parlàvem més amb el nostre fill quan estàvem fora que quan vivíem junts a casa.

Montllo - Torres Cap. 24

En el transcurs de l’any 2005 es van fer organitzades pel Casal d’avis, dues excursions la de primavera en el mes d’abril que es va anar a la Ruta de la Plata visitant una part de Castella-Lleó, amb les ciutats de Salamanca, Zamora i Lleó, arribant-se fins a Ponferrada i Astorga.
L’altre va ser al mes de juliol l’estranger, fent tota la part Nord de Alemanya, anada amb avió fins a Frankfurt, navega pel Rin fins a Colònia, i després amb autocar recorrent les ciutats de a Hannover, Bremen, Hamburg, Berlin. Postdam, Dresden, Leipzig i Frankfurt. Un viatge molt cultural i molt ben aprofitat com tots els que organitza la Nuria.
Per la tardor no varem fer cap circuit, encara estava la Junta als principis de la seva gestió entre organitzar les sortides mensuals i desprès el berenar de germanor del mes d’octubre, i el Prenadal ja no ans va donar temps a fer res més.
Al principi la Junta es va anar acomodant en el Casal Catalunya, en la part del pis, en una estança varem col·locar les oficines amb tres escriptoris un per el despatx de la gent, un altre per la Mercè la nostre tresorera i l’altre per en Pedro es nostre secretari, junt amb els arxivadors, la fotocopiadora Canon, i una impressora connectada als ordinadors. Al costat hi havia un altre lloc on estava el forn de la ceràmica, allà si va col·locar un escriptori junt amb arxivadors i una taula amb quatre cadires per la presidencia.

Els començaments de la nostre gestió tothom volia col·laborar i els avis que tenien alguna afició et donàvem el seu parer, axó va passar amb la musica hi havia en Jacint Roca que li agradava molt la música a casa seva tenia uns equips de gravació molt bons, podia d’antics discos i de cintes passar-les a CD moderns, amb ell eren vells coneguts de la feina i parlant-ne ja han va grava un CD tot de cançons antigues de Antonio Machin, desinteressadament ens va donar-nos CD de música de la que tenia gravada a casa seva, i també va anar gravant musica de grans orquestres, d’aquets en va fer uns quinze CD de diferents orquestres famoses, com Ray Connif, Paul Mauriat, Andre Rieu, James Last, Frank Pourcel, etc, més tard DVD de grans concerts per poder-los veure en pantalla gran o per la Televisió que eren preciosos, varem aprendre per ordinador a traspassar cançons i feies els teus propis CD escollint la musica que t’agradava més de cada CD.

Ens va fer un gran favor varem entrar en el mon de la musica i apart de tornar escoltar cançons que ja teníem mig oblidades, creàvem els nostres propis CD amb temes escollits del nostre gust. Mereix un apartat els DVD de concerts de grans orquestres, noms com Andre Rieu, o James Last que no havíem sentit mai, varen arribar a ser per tots nosaltres com familiars, l’actuació de les seves orquestres era un espectacle digne de veure, de tots s’han passaven en l’Auditori del Casal.
També un dia ham trobo pel poble en Juan de Dios, que jugàvem a tenis l’Airesol, hi parlant-ne ens va deixa una col·lecció de 25 Sarsueles per passar-les en el Casal, també va ser una trobada junt amb pel·lícules i reportatges que ens deixaven teníem diferent material per projectar.
Am la gran ajuda del conserge Antonio, es va anar adequant l’Auditori a poder fer-hi projeccions, es va col·locar una pantalla gran de cine, teníem també de quan el Grup de Teatre actuava en l’Auditori gran del poble un equip de so i llum molt bo que valia molt diners, i es van anar posant en funcionament, en un principi quan teníem algun treball per exhibir demanàvem l’Ajuntament un projector, més endavant quan van rebre la subvenció de la Caixa varem a comprar-ne un per posar-lo fixo en l’Auditori, es va col·locar al sostre no feia cap nosa i quedava dissimulat, de seguida de tenir-lo, van organitzar una activitat més dins el Casal, un dia a la setmana, teníem la tarda ocupada passant algun que altre treball, fos pel·lícula, concert de gran orquestra, reportatge cultural, una sarsuela, o treballs nostres de les excursions que fèiem, també de vegades hi havia alguna que altre conferencia o xerrada, amb tot axó i els assaigs i actuacions del Grup de Teatre, l’Auditori quedava força ocupat.

Un punt que varen millorar va ser les excursions mensuals, d’aquestes sortides s’han cuidava en Pere Puigdomenech, ell era del poble coneixia a tota la gent, en aquesta activitat hi havia varius punts a tocar, s’ha havia creat una costum en que hi havia persones que en les excursions de cada mes, ja tenien el seu lloc reservat en l’autocar, en Pere perquè no hi haguessin problemes, els apuntava quan havien pagat, i a l’excursió següent els anava canviant els llocs de manera que els que anàvem sempre a les excursions cada vegada els hi avençava el seient un lloc, quan s’arribava al principi de l’autocar al viatge següent li tocava anar al final, d’aquesta manera no hi havia privilegis per ningú, també automàticament el personal quedava apuntat per la excursió del mes següent, solament es tenia d’avisar si no hi podia anar.
Un altre punt conflictiu era l’entrada als restaurants, ni havien que corrien apresa i reservàvem els llocs de les taules per els seus companys, les persones amb dificultats o que no anàvem amb colla es quedàvem sense lloc, inclòs havia passat d’ algun matrimoni de tenir d’asseure’s amb taules diferents perquè no havia ningú que es volgués moure. Una idea que seguida varen posar a la practica va ser la del Sr. Cirici, que era la de amb una cartolina doblada per la meitat posar el nom de la persona i col·locar davant del seu plat de manera que el entrar al restaurant cadascú ja tenia reservat el seu lloc a la taula.
Encara que eren petites coses tothom veia que s’intentava per part de la nova junta que tots fossin iguals que no hi haguéssim privilegis per ningú, encara que portava la seva feina el Pere de seguida ho va anar portant tot força be, tenia un planell de l’autocar amb els noms posats , apuntàvem també on pujava cadascú i de qualsevol queixa que hi havia s’han parlava per millorar.

Un altre punt a millorar dins l’edifici era l’Auditori, quedava obert, es sentia més als que jugàvem al domino que els actors en el escenari, segons l’acte que es feia molestava molt el soroll exterior, teníem que buscar la manera de que quedes una mica aïllat, parlant amb un fuster del poble, varem posar una porta corredera que no molestes que inclòs es podia tancar, quedava molt dissimulada si no es feia servir, l’ arreglo va ser una mica costos, però “la Caixa” va ajudar amb la seva despesa.

Varem també col·locar en una sala gran uns focus dissimulats en el sostre i la teníem apart de fer-li servir per jugar a jocs de taula, poder-hi fer exposicions, cada mes un artista o altre del Casal exposava el seu treball, també de les diferents manualitats que es feien en el Casal, com pintura, treballs sobre teixit i cuiro, fotografies, puntes, etc. Els monitors de pintura també van ajudar econòmicament a la seva despesa.
Varem organitzar que cada dia hi hagués dues persones de junta per atendre als socis o be a la gent a preguntar qualsevol consulta, d’aquesta manera tots els de junta teníem un dia a la setmana d’estar a les oficines, i al ser dues persones es podíem anar rellevant, de forma que no era gens carregós i s’aconseguia que tothom s’anava coneixent.
Generalment el últim divendres de mes fèiem la reunió mensual de Junta, allà exposàvem les activitats properes a fer i el resultat de les que havien fet a més dels problemes que anaven surtin, en Pedro Gargallo, el secretari, omplia un acta que en donava una copia a tots els components.

El secretari Sr. Gargallo va fer una tasca molt important dins el Casal, ja que la entitat tenia més de 1700 socis hi no hi havia cap registre. Primer va arreglar tots els arxivadors i després va fer una relació de tots els socis amb el seu DNI adreça i numero de telèfon, per la Junta va ser un gran treball, i era un punt de consulta molt freqüent, va posar tota la paperassa, que ni havia molta, amb ordre, també hi havia un dia a la setmana per donar-se d’alta de soci, al principi cada setmana s’ apuntàvem de cinc a deu persones més, hi havia uns fitxers dels socis molt gran amb la seves dades i la seva fotografia, tot ho portava controlat.

Un altre persona que feia una labor molt important era la Mercè Domènech la nostre tresorera, ella portava controlat fins el cèntim totes les despeses, i els ingressos que hi havia en el Casal, cada reunió de Junta donava amb tot detall el estat de comptes de l’Entitat.
El Casal apart de la subvenció de l’Ajuntament i la de Fundació “La Caixa” tenia uns ingressos que provenien de les Agencies de viatges, si a qualsevol excursió teníem la sort d’omplir l’autocar l’Agencia donava unes bonificacions per estimular que els viatges fossin rentables, aquets diners la Mercè es posava en un compte apart, i es feien servir principalment al final d’any en la Festa del Prenadal, aplicant perquè entre la Festa i els lots extres surtis tot molt be de preu. També amb aquets cèntims fèiem front a totes les despeses per tenir el funcionament del bar a ple rendiment, al manteniment dels equips d’informàtica, tant de tinta per l’impressora com de paper per les fotografies, així com CD i DVD per les copies, també per de tant en tant fer ball amb musica en viu i poder pagar al music, també les despeses del Grup de Teatre tant per la seva tramoia i vestuari com pels seus desplaçaments.
També es van anar posant en funcionament els equips de música que teníem, i fen petits apanyo a les instal·lacions per adequar-les els avis i avies que cada dia venien al Casal.
La veritat es que els objectius marcats s’anaven complint, es veia que el personal es sentia be, i principalment les tardes que era quan es feien el gruix de les activitats el moviment de persones dins el Casal era gran.
Mereix un capítol apart els jocs de taula, junt amb la Montse Guiu que era la encarregada de la junta, varem organitzar uns campionats de domino per parelles, l’idea era que s’apuntessin matrimonis i jugar entre ells, de manera que juguessin uns contra els altres i fer que principalment les senyores acompanyessin els seus marits a venir al Casal, s’han van apuntar unes 18 parelles, però també si van apuntar homes que cada dia jugàvem junts, era el primer campionat que feia el Casal, es va fer un calendari i cada parella tenia una partida a la setmana, també a cada parella li varen donar una llista de participació amb els noms i nombre de telèfon de forma que si per qualsevol motiu no podien jugar es comuniquessin i busquessin un altre dia, axó feia que hi hagués una relació entre tots, la Montse portava la classificació i el campionat era motiu per trobar-se un dia a la setmana al Casal. Un altre joc va ser de cartes , el popular remigio, varem idear una puntuació i també un cop a la setmana s’aplegaven unes 20 persones a jugar al remigio, d’aquesta manera fèiem dels jocs de taula un motiu de convivència de tots els que participàvem.
La Junta acceptava tots el suggeriments que venien de qualsevol soci, recordo que va venir un senyor, no recordo el nom, explicant que havia estat a Lanzarote en un hotel de cinc estrelles amb la modalitat de tot inclòs que era una passada de lo bé que els havien atès, amb va portar la propaganda de l’hotel, era l’ Occidental Alegro Oasis. Nosaltres ho varem ensenyar a una agencia que organitzava les sortides mensuals ens va estudiar l’estada allà de una setmana. En el mes de març del 2006 un grup de 26 persones varem anar a Lanzarote i va ser una estada molt bona, allà també ens va apuntar a les excursions més clàssiques de l’illa, anant al Parc de Tinamfaya, pujar amb dromedari, anar a la Cova dels Verds, visitar la Fundació Cèsar Manrique, anada a unes illes properes i fer vida en un fabulós hotel amb la particularitat del sistema “tot inclòs” que feia que podies gaudir durant tot el dia de tot els serveis del hotel, axis com de menjar i beure, piscina i tot el que disposava l’hotel. Va ser una estada molt bona.

Un altre sortida recomanada va ser a la Terra Alta, una regió de Catalunya no gaire coneguda, on va tenir lloc una part de la nostre historia recent, la batalla de l’Ebre en la guerra civil espanyola.
Aquet circuit es va fer el mes de maig el punt d’estada va ser a Horta de Sant Juan, en el Hotel Miralles, durant el circuit varem fer una anada en barca per l’Ebre fins a Miravet, varem visitar Vallderoures, Morella, Alcañiz, i Calaceite, i per descomptat tot el poble de Horta de Sant Joan, visitant el Museu Picasso, que recorda l’estada del pintor per aquelles terres, també hi ha en el seu terme “Lo Parot” una olivera mil·lenària, junt amb un esmorzar a la “Franqueta” en plena natura, veient Les Roques d’en Benet on van fer la foto de grup, tot plegat va fer un circuit cultural, veient-hi terres amb molta història.

L’excursió l’estranger del 2006 va ser pel juliol hi va ser a Madeira, les illes portugueses situades al mig de l’Atlàntic, també va ser per mi un descobriment, ja que encara que en havia sentit a parlar, i en concret la meva filla Dolors hi va anar en viatge de noces, no tenia idea de lo gran i maco que era tota l’illa, la seva historia, i les peculiaritats que tenia que malgrat estar al mig de l’oceà Atlàntic, d’aigua no ni faltava, ja que els vents humits que bufen en el mig de l’oceà topen amb les altes muntanyes que te l’illa fent que l’aigua brolli de dalt la muntanya, i junt amb el seu clima molt suau, que tinguin tota classe de flors, els seus recons, els seus jardins, tot plegat va fer una excursió que ens va deixar molt bon record.

Encara aquell any de 2006 varem fer en el mes d’octubre un circuit pel País Basc, visitant les seves principals capitals com Vitoria-Gasteiz, Donostia, Santuari de Loyola, Bilbao, Lekeito, Guernica, Amorabieta i el castell de Butron. L’hotel estava situat en la ciutat d’Eibar i des de allà sortíem a fer les excursions, també va ser un circuit molt interessant, on varem gaudir de apart de la riquesa d’aquelles terres de la seva important gastronomia.
Les festes del Casal, la primera va ser el mes de juny, concretament el dia 27 varem celebrar en la Sala Blava de l’Espai Tolrà , la festa de fi de curs va aplegar unes tres-centes persones va ser de homenatge als monitors com a record se’ls va fer una placa personalitzada a cada monitor, per la seva entrega varem compta amb la presencia de la regidora de Cultura, Mireia Casamada i la festa va acabar amb un ball de musica en viu.
Per la tardor, els dies 25 i 26 de novembre, varem introduir La Festa de la Vellesa, recordant el homenatge que es feia a Castellar als nostres avis quan nosaltres érem joves i fèiem de padrins.

La Festa començava al dissabte dia 25, amb un esmorzar de germanor, en un principi estava previst fer-ho tot en el Casal, aprofitant el gran patí que hi ha al darrere i que el Casal era el únic que hi tenia accés, varem demanar les cadires i un entarimat a l’Ajuntament i feríem la festa com una cosa particular, però a ultima hora ans van avisar que el pati es comunitari i teníem que tenir el permís de tots els veïns, per poder-ho fer, cosa materialment impossible per falta de temps, van organitzar la entrega dels entrepans en la Plaça Catalunya, posant les cadires als voltants, i desprès desplaçar-se fins l’Auditori del Casal, allà es van fer els parlaments de la presentació de la Festa amb la Regidora de Cultura la Mireia Casamada i la de Benestar Social , la Nuria Juncadella, seguidament vam inaugurar una exposició de fotografies antigues, recordant la Festa dels nostres avis, per acabar el matí amb l’actuació del grup local de Havaneres “ La Nostre Terra”. Érem 330 persones que varem col·lapsar tot el Casal.
Per la tarda a les 5,30 en l’Auditori, el Grup de Teatre del Casal varen posar en escena dos curts sainets, poesies, acudits i van aprofitar la Festa per fer un homenatge al actor més veterà que tenien, que era en Josep Mª Ferrer, tot va ser molt emotiu.
El diumenge dia 26 la Missa de dotze va ser amb record als socis que durant l’any s’havien mort , la Missa va ser amenitzada pels cants dels Sr. Gené, varem comptar amb l’assistència de bastants socis del Casal.
El ball de la tarda en el Casal va ser amb musica en viu, i amb axó es va donar per acabada la Festa de la Vellesa.
Lo que es va aconseguir desprès de tants anys va ser recordar lo que abans es feia als nostres avis, i també que el poble aquell fi de setmana es parlés dels avis i avies de Castellar.
També a mitjans de desembre, va ser diferent la Festa del Prenadal, la varen fer al Hotel Urpì de Sabadell, va tenir un èxit extraordinari perquè aconseguíem que els avis i avies de Castellar, ben mudats anàvem fins a Sabadell, a gaudir de un dinar de gala. Dos autocars ans portàvem i ans recollien i edemes incloíem un lot molt ben presentat de la Pastisseria Villaró que quedava tot força bé, i con que hi aplicàvem els beneficis de les excursions sortia tot molt be de preu, tothom quedava satisfet.
Seguint una mica la costum de quan treballava varem fer uns quan lots extres que entregàvem a persones que ans ajudàvem en el desenvolupament del Casal, com l’alcaldessa, el Mossèn, els setmanaris de la Forja i els 7 dies, els conserges, i també uns quans l’hospital, i per descomptat als monitors que no havien pogut venir a la Festa.

La vida familiar continuava el seu curs La Dolors i la Gloria vivint a Sabadell, sovint ans reuníem principalment a casa la Dolors, continuàvem les nostres partides de domino, la convivència entre les dues famílies era molt bona, la Dolors cada dia trucava per telèfon a la seva mare, les dues nomes de sentir-se ja estàvem contentes, amb la Gloria era una mica diferent, ella es decantava mes cap a la família del seu marit, només trucava a la seva mare quan necessitava alguna ajuda, encara que en aquell temps la Nuria baixava sovint a Sabadell anar a buscar els petits al col·legi i fer-les companyia fins que arribàvem els seus pares, l’Anna ja anava soleta, i en Joan i la Mar entre l’avia i la família del Joan, també s’anaven arreglant, només els duien a Castellar quan hi havia per part dels petits algun problema de salut, aleshores la Nuria tenia cura d’ells, no recordo de quedar-se a dormir mai a casa en Joan i la Mar, en canvi l’Anna de petitona ja tenia la seva habitació en el pis.

L’Antonio feia la seva vida apart solament estava a casa quan venia a dormir, nosaltres li fèiem mala cara quan venia molt tard, per lo demes mai sabies si vindria a dinar o sopar, la relació amb les seves germanes també era molt escassa, teníem feina a que assistís a les celebracions familiars, i de vegades posar-te serio, ja que semblava que no fos de la família, ell anava a treballar i feia la seva vida.

Montllo- Torres Cap. 23

El Casal per aquet temps va fer un circuit per terres de Cuenca, el seu punt d’estada era a Cañete, on hi ha un hotel molt casolà, i el tracta es molt familiar, junt amb en Marc i Ana es varem apuntar, i va anar molt bé.
Per la tardor del mateix any, l’excursió del Casal l’ estranger va ser un creuer pel Mediterrani, surtin de Venècia, cap a les illes del sud de Grècia, entrar el Mar de Màrmara, fins arribar a Estambul, tornada amb parada a Atenes fins tornar a Venècia. El viatge va ser preciós, va ser la primera vegada que amb la Nuria anàvem amb un creuer, i tot va ser de primera qualitat, l’entorn, el menjar, les excursions, digne tot de recordar.

Quinta sortida amb en Ramon Vila a Sant Pere de Caserres
Sortida de Castellar amb direcció cap a Sentmenat i Caldes, d’allà cap a Granollers, abans d’arribar-hi agafem l’autopista de l’Ametlla, seguint cap a Tona i d’allà a la capital de Osona, a Vic allà tens d’esta amb molta atenció de no equivocar-te, tens d’agafar la C-153 la que va de Vic a Olot, l’ intenció es visitar Sant Pere de Casseres, per axó tenim d’anar en direcció al Parador de Turisme, una vegada el Mirador on podem observar el pantà de Sau, just a la esquerra de la façana de l’hotel, hi ha un desvio que va a Sant Pere de Casseres, una de les joies del romànic català, desprès de uns cinc kilòmetres de un camí mig asfaltat arribem a l’entrada del Monestir, el dia es presenta molt emboirat i molta humitat.

Diu la llegenda que un fill del vescomte de Cardona , als tres dies de néixer va anuncià que la seva mort seria abans de un mes, i que el seu cos es tenia que posar sobre una fusta lligada a la espatlla d’un cavall i deixar-lo en llibertat, allà a on es pares es tenia que construí un monestir dedicat a Sant Pere. La llegenda diu que d’aquesta manera va nèxia aquet recinte monacal.
La seva construcció va començar sobre el 1020 i fou consagrat abadia el 1053, estava unit a la ordre benedictina de Cluny. Durant la seva existència ha tingut moltes transformacions i canvis d’amos, per acabar en mans privades per allà el 1773, desprès el 1931 va ser declarat monument històric artístic, i es va creà un patronat per restaurar-lo. Des de fa cinc anys que s’han completat les obres, des de llavors es pot veure en el seu interior com estàvem organitzats la comunitat que hi va viure durant segles. El monestir estava tot lligat al entorn del claustre, d’allà sortien totes les diferents dependencies, els dormitoris dels monges,l’església, la cuina, el menjador, i la biblioteca, totes les naus es comuniquen amb el pati central. Destaca l’existència del celler de l’entrada on si guardava el vi i el menjar dels frares, també l’església es més ampla que llarga té tres naus separades per dos pilars en forma de creu, les tres naus acaben en àbsides semicirculars amb els elements decoratius de l’època. El campanar de la torre es molt baix solament te dos pisos, segurament es va construí quan el conjunt estava acabat.

El claustre es va construí en la segona meitat del segle XI, es conserven pocs elements un pilar, dues columnes i alguns capitells que van ser trobats en les excavacions posteriors. Se sap que tenia un porxos i una sola filera de columnes.

En el seu interior hi ha un petit Museu amb unes fotografies que et donen una idea fidel de la seva situació respecta el pantà de Sau, ja que esta situat en un recolze de pantà, amb dies clars pel camí que hi ha al costat del monestir es por veure aigua del pantà pels els dos costats.
Desprès de visitar les seves dependencies es acostem al Parador de Turisme que esta mig desert i d’allà anem a dinar al restaurant Fussimanya, per la tarda ja tornem cap a Castellar, desfent el mateix camí d’anada, on hi arriben a mitja tarda, ha estat un dia instructiu, llàstima que el temps no ha acompanyat.

Un viatge que es va fer l’abril del 2004 va ser a Extremadura, on també van venir el Marc i l’Anna i el Salvador i la Carme, l’estada va ser a Mérida visitant totes les seves roines romanes i el seu entorn, axis com les capitals de Caceres i Badajoz
Aquell any la sortida al estranger va ser als Pisos Baixos, es va fer al setembre fora de la temporada alta, va ser molt cultural varen veure molts llocs històrics, com aturen l’aigua amb el gran dic, i també la desgracia que en mig del viatge en Esteva Salomó va trobar-se malament i tingué de quedar-se a Amsterdam. Un grupet per no fer tants kilòmetres amb autocar, varen fer Barcelona- Bruselles amb avió i allà ens passar a recollí l’autocar per fer tot junts el viatge.
Encara el mes de novembre es va anar a Andalusia, però el viatge va ser de Castellar a Madrid amb autocar, allà es va agafar el AVE fins a Sevilla, varem fer tot el circuit per Andalusia i la tornada tota amb l’autocar. Va ser la primera vegada d’anar amb tren d’alta velocitat i l’experiència va ser bona. L’estada en un molt bon hotel i visita a les principals ciutats del sud d’Espanya.

Breu historia del Casal d’avis de Castellar
Durant la nostre infantessa, amb les mancances de desprès de la guerra civil, era freqüent veure els avis reunits prenen el sol a la Plaça Major, o bé esperant l'arribada de la Vallesana, o algun altre indret, parlant de les seves histories, els que podien una mica anàvem al Café o l’Ateneu, o bé al Casino a jugar i estar resguardats del temps i molts la majoria per falta de diners, no es movien de casa seva, axó passava a tots els pobles de Espanya, a Castellar també era normal veure avis reunits parlant de les seves coses, fins que un dia de primavera de l’any 1970, l’alcalde de aleshores, en Llorenç Casas va prometre als avis que estàvem assentats prenen el sol a la Plaça Major, que el si feria un lloc on podessin estar resguardats de les inclemències del temps. El lloc escollit va ser a la mateixa Plaça Major on hi havia la piscina municipal , allà va manar construir un edifici exclusivament pels avis de Castellar.

L’ inauguració es va fer el mateix any, i li van posar el nom del “Hogar del Jubilado”.
L’administració del local va anar a càrrec de Asvat grup afiliat al Sindicat vertical d’aquell temps.
Aquest grup tenia com a objecta atendre les necessitats de les persones grans que ja no treballàvem i que es podien desplaçar fins el Hogar, en un principi no més hi anàvem els més pobres del poble principalment emigrants d’altres pobles d’Espanya, es parlava bastant el castellà, els natius i els que econòmicament podien tenien varis llocs a Castellar per reunir-se, La Rabassada, L’ Ateneo, El California, La Penya etc.
Amb el temps i principalment l’augmentar la població, el Casal d’avis també va anar creixent, i els propis avis van constituí una junta que vetllava pels interessos dels avis que hi anaven, es van marcar uns estatuts, i es va anar consolidant com una entitat que cuidava de la gent gran de Castellar, també les avies, es van anar fent un lloc dins el Casal, axó va ser molt important, ja que van donar molta vida a l’entitat, gracies a la gran labor de les primeres juntes el Casal va tenir un reso important dins el poble, van ser populars els equips de petanca que hi havia, també les sortides mensuals amb autocar per llocs turístics de Catalunya, on participaven molts avis i avies, més tard els viatges tan per Espanya com per l’estranger.
Quan hi va haver la primera ampliació de cases a Castellar, degut a que el Casal de la Plaça Major es feia petit, l’Ajuntament va guardar un lloc per col·locar un altre espai per la gent gran que vivien per aquells indrets que es deia la Farinera, perquè antigament hi havia un moli de fer farina, o sigui que dins a Castellar, hi havia dos llocs d’estada per la gent gran, a tots dos també si feien algunes activitats.
El Casal de la Farinera estava al costat mateix d’altres cases i de seguida els veins es van anar a queixar-se del soroll, tant del personal, com dels aparells d’aire acondicio nat que hi havia en el local.
En una segona ampliació de Castellar als voltants de la Plaça Catalunya, l’Ajuntament tenia un solar que donava a un gran pati i que estava una mica aïllat i allà va edificar un modern edifici pensant amb els avis de Castellar.
La seva construcció ja va ser pensant amb la gent gran, consta de dues plantes, la planta baixa on hi ha tres sales per jocs de taula, un billar, biblioteca, ordinadors pel personal, i per exposicions per una banda i per l’altre una gran sala per ball i un auditori per Teatre, conferencies, Sala d’actes etc. A la planta pis hi han sales per poder-hi fer diferents activitats, apart de les oficines, administració, enfermeria, la comunicació entre les dues plantes apart de l’escala hi ha també un ascensor.
L’idea va ser tancar l’espai de la Farinera i traslladar el Casal ha aquet nou espai, axó també comportava que les poques activitats que es feien en el Casal de la Plaça Major també es trasladesin en el nou Casal, aquet Casal se’l va anomenar Casal Catalunya per està al costat de la Plaça Catalunya, en el carrer Prat de la Riba, 17.
A Castellar quan es va construir el primer Casal hi havia poques entitats, aquestes generalment tenien el seu propi local on desenvolupàvem les seves activitats, els socis pagàvem una quota i d’allò mes una subvenció que demanaven l’Ajuntament es mantenien, el cas del Centre Excursionista, El Club Esportiu Castellar, El Club de Caçadors i Pescadors, el Club de Tenis, el Club d’Escacs, La Penya etc.
Al cap de alguns anys la cosa va anar canviant, qualsevol entitat que estigues registrada i tingues uns els estatuts aprovats, tenia dret anar l’Ajuntament i demanar un lloc per poder reunir-se, axó va fer que faltessin espais en el poble per col·locar-hi entitats.
Al pasar les activitats del Casal de la Plaça Major al Casal Catalunya, quedavem lliures una part del Casal, l’Ajuntament hi va col·locar l’entitat del Punt Jove destinat al joven de Castellar, que deseguida, van fer modificacions, van pintar i van posar tot el mobiliaria nou, es va convertir amb el seu punt de trobada.

La Junta del Casal, en aquell temps estava molt dividida, amb molts problemes interns, pràcticament estava inoperant, no va donar cap pas amb reinvicar aquell espai.
Posteriorment buscant en tota la documentació del Casal, no es va trobar cap document que certifiqui la propietat de cap edifici a favor dels avis de Castellar, hi ha solament un escrit de un ple de l’ Ajuntament en que destina el Casal de la Plaça Major per ús exclusiu dels avis.
Per la explicació anterior l’Ajuntament va disposà dels locals segons el seu interès i les seves necessitats però respectant el ús exclusiu para la gent gran.
L’Ajuntament per la part social, li convé molt que el poble tingui uns llocs apropiats per la gent gran i que el Casal d’avis funcioni, primera perque allà se aplegan moltes persones grans, es un colectiu amb molta força en el poble, i han molts interessos i diners invertits i també molts vots, per axó va provocar la celebració d’eleccions per donar un canvi i més vida a l’entitat.

Actualment però la política de l’Ajuntament ha canviat ja que volen que els Casals estiguin oberts a altres entitats, volen compartir i que convisquin diferents entitats, encara que els avis en lo que respecta els Casals tenen preferència però si es dona es cas també el pugin gaudir-lo altres entitats quan queden espais lliures, o que en aquells moments no es facin servir, axó comporta moltes vegades una certes friccions, ja que també es fan servir els seus equipaments, que han costat uns diners al intentes conservar i no tothom respecta lo que no es seu i també perquè la gent gran tenim un esperit de possessió molt forta.

De seguida de sortir l’anunci de les eleccions a la nova Junta va venir a casa en Antoni Calaf per fer equip amb ell, jo li vaig dir que no, i que si hem decidia seria jo el de portar el cotxe, imitant-lo a lo que havia dit ell, s’han va anar enfadat.
Amb el nucli de monitors que tenia d’informàtica varem decidir formar una candidatura, on si van afegir cinc elements que ans van fer costat, i varen formar un grup de 11 persones, apart de las que també van incloure com membres d’ajut, posant a cadascú competències que tindrien en el cas de sortir elegits.
Junt amb la nostre es van presentar tres candidatures mes: la de la Montserrat Boadella, que va posar al davant el nom de Josep Sales, que representava la continuació de la que hi havia, la del Antoni Calaf, catalanista i principal opositor a la actual Junta, i la del Sr. Garrido que junt amb altres seus companys feien la candidatura castellana per oposar-se a la del Calaf.
Va haver una reunió en la regidoria de Cultura, encapçalada per la regidora Mireia Casamada, junt amb Joan Montes, la assistenta social Elisabet, en Manel Lopez l’actual president, i els representants de les quatre candidatures i desprès de varis punts de vista es va quedar de que la setmana abans de les eleccions en l’Auditori del Casal Catalunya, cada candidatura tindria una tarda per exposar el seu programa i lo que pensava fer perquè els socis podessin decidir el projecta que més li agradés.

Les setmanes abans de les eleccions en el Casal hi va haver un gran moviment de persones que formaven els seus grups parla’n de com anirien, principalment la candidatura de l’Antoni Calaf anava a les cases particulars dels seus amics perquè l’anessin a votar, el cas es que en el Casal hi havia una vida fora de lo normal.

La setmana de les votacions cada candidatura va disposar una tarda per dir les seves propostes a la resta de socis, tot anava seguint el seu curs, el dia abans de les eleccions la candidatura d’en Garrido es va ajuntar amb la del Antonio Calaf amb l’últim intent de poder guanyar, el dissabte a la tarda en un ambient festiu en el Casal Catalunya van tenir lloc les eleccions.
Les eleccions van començar a les cinc de la tarda i tots es van quedar perquè al final dirien el seu resultat, tothom estava nerviós hi havia comentaris per tot arreu, es parlava hi molt de la unió de les dues candidatures la dels catalans i la dels castellans, ja que abans uns malparlaven dels altres i al últim es van ajuntar, quan a les set van donar per acabada les eleccions es va passar a recontar els vots, es veia a sobre la taula on posaven les paperetes, i n’hi havia una pila que estava molt alta.

La fotocopia del resultat va ser el següent:

Quan el president de la taula el Sr. Parcerisa va dir en veu alta el resultat i els crits espontanis d’alegria de molta gent va ser digne de recordar.
El discurs d'en Manel Montllo que va fer posteriorment en la presa de possessió va ser el següent:

“Primerament donar les gracies a tots, per com as han desenvolupar les passades eleccions, per la vostra generosa participació, i demostració d’un comportament i civisme digne de la gent gran de Castellar.

Agrair també el suport rebut, que ens carrega a tota la junta de responsabilitat i que ens obliga, si cap, a posar més de nosaltres al servei de l’entitat.
Com ja vaig dir, teniu que tenir per segur, i ho hem demostrat, que som un conjunt de persones, que solament ens mou el ànim de servei els demés, i que ens esforçarem per aconseguir que el Casal sigui el punt de referència que tots volem, encara que el treball sabem que no serà fàcil i que els resultats, degut a lo parada que estat l’entitat, tardaran una mica en arribar.
Les tres idees bàsiques del nostra programa son:
Primer de tot la integració volem que tothom si senti bé en nosaltres, evitar qualsevol diferencia.
Segon la de fer foc nou, deixar lo passat i mirar endavant i fer front els problemes que as presentin.
Tercer, continuar, sempre que es pugui, amb la línea marcada de la voluntarietat, ens tenim que ajudar desinteressadament uns als altres.
Els components de la nova junta son:
President: Manel Montlló
Vicepresident: Ramon Vila
Secretari: Pere Gargallo
Tresorer: Merce Domenech
Vocal informàtica: Francesc Ferraz
Vocal Jocs: Montserrat Guiu
Vocal Comunicació: Francesc Graells
Vocal Excursions: Pere Puigdomenech
Vocal Activitats: Isabel Pedreño
Vocal Ball: Josep Gonzalez
Vocal Locals: Enric Falgueras
Membres d’ajut:
Area Teatre: Carme Vidal
Area Musica: Jacint Roca
Area Docencia: Maria Marin
Area Ajuda: Antonio Suarez
Hi ha dues àrees que per la seva importància as faran amb participació de varies persones de la junta, que son LES EXCURSIONS i L’AJUDA SOCIAL.

Som un col·lectiu de gent gran, que vol dir que a lo llarg de la vida , amb les seves penes i alegries, ans ha portat a on som ara i que actualment estem a primera línea i lo que tenim que fer es gaudir el màxim del que ens queda; aprofitar tot lo bo que tenim i si podeu ajudar en qualsevol activitat fer-ho veureu que es molt gratificant poder ajudar els demés.”

Tot axó passava els primers dies de juny i cap a mig del mes ja hi havia el fi de curs, l’Ajuntament tenia previst fer un berenar de germanor, cosa que per la nova junta va anar molt be, ja que entravem i al cap de quinze dies ja fèiem per tots els socis un berenar gratuït, tots els de junta van col·laborar perquè surtis un berenar amb tots els requisits, desprès ja van venir les vacances per començar el nou curs en el setembre.
L’idea del voluntariat la teníem molt enraigada a tots els membres de la junta i era la nostre norma, en Josep Sales i en Joan Urbano que feien l’activitat de pintura, ja es van oferir voluntàriament amb continuar les classes sense cap tipus de dispendi, varem estar molt agraïts, la que no va voler continuar va ser la dona del president sortint, la Neus, hem va dir que per fer caritat no calia fer-ho a les avies del Casal que tenien molts diners, varem prescindir, recordo que les seves alumnes en van venir a veure que tenien treballs a mig acabar, jo els hi vaig dir si no hi havia cap d’elles que volgués continuar, no en va sortir cap, o també que entre totes paguessin a la monitora lo que cobrava, tampoc ho van voler, aquella activitat es va deixar de fer.
Durant l’estiu buscàvem a personal que sabessin fer alguna manualitat perquè l’ensenyessin a altres persones, ja teníem per una banda l’informàtica que movia a força personal, en una trobada a Sabadell ho vaig dir a la meva germana Anna que sap molt de cosir i ella junt amb la nostre cosina Maria del Carme, ja es van comprometre venir de Sabadell a Castellar un cop a la setmana per tirar endavant l’activitat de cosir de blanc, va venir desprès en Rafel Gil per fer l’activitat de dibuix, la del ganxet va venir la Josefa Bautista, i com no l’ Isabel Pedreño de la junta que feia treballs sobre cuiro i junt amb l’Aurora Carbonell pintura sobre teixit, per començar va ser un èxit, teníem varies activitats totes en voluntariat. També va començar l’activitat del Teatre, en Josep Clarà conegut actor català que participava en la popular sèrie de la televisió el “Cor de la Ciutat” es va fer càrrec del grup d’actors del Casal, posant-se el davant, un altre activitat que es va continuar va ser la emissió de radio de la “Carpeta de l’avi”, en Francisco Espinosa cada divendres dirigia un espai a la Radio per donar noticies del Casal.

Escrit que vaig fer amb motiu de la mort d’en Ramón Vila
En Ramón hem va fer que conegués, per mitja de unes excursions, uns indrets preciosos als voltants de casa nostre i que no havia vist mai. La primera excursió va ser a la Serra de l’Obac, el 3 de juliol del 2004.
La segona va ser al Montseny, en concret a Les Agudes, el 13 de juliol del 2004.
La tercera a les Masies per la Serra de l’Obac, el 27 de juliol del 2004.
La quarta a Montserrat, amb el tren cremallera, pujar a Sant Joan i anar fins a Sant Jeroni, el 15 d’octubre del 2004.
La quinta a Sant Pere de Casseres, al costat del Pantà de Sau, el 14 de desembre del 2004.
Durant el 2005 hi van haver diferents esdeveniments que van dificultar la continuació d’aquestes sortides, entre ells les eleccions al Casal d’avis, i encara que el grupet continuàvem fent sortides, jo no els vaig poder acompanyar, en una d’elles en el mes de novembre, torna’n d’una anada al Montseny, en Ramón Vila acompanyat d’en Pere Puigdomènech van tenir un accident de cotxe en el que en Ramón va perdre la vida.
Solsament van ser cinc excursions, però molt enriquidores per la pedagogia que en Ramón hi sabia donar a cada una de les muntanyes tan estimades per ell.
Un record emocionat pel l’amic Ramón, ja que gracies a ell, vaig copsar que a la nostra Catalunya, i particularment als voltants d’ on van néixer, hi han indrets dignes de ser coneguts i admirats.
Per la Festa Major el Casal va fer una exposició de treballs fets per els alumnes en el passat curs i una mostra de treballs que preparen els monitors en el proper curs .exposició de fotografies de les excursions fetes recentment pel Casal.
L’Ajuntament va regalar a totes les entitats que van col·laborar en la Festa Major un pernil, el Casal va aprofitar d’una banda el pernil i per altre l’oferta del senyor Josep Pujol de fent-se una xocolatada i el Casal va organitzar el dia 25 d’octubre a les cinc de la tarda per fer un Gran Berenar de Germanor, en la Sala Blava de l’espai Tolrà, convidant a tots els socis, finalitzant la festa amb ball de musica en viu.

La Festa va tenir un gran èxit de públic, al haver-hi ball amb musica en viu i el berenar gratuït van venir molta gent que no havíem vist mai, varem tenir por de que no hi hauria prou berenar per tanta gent, axó ens va fer pensar de que si les festes es fèiem gratuïtament, l’entrada tenia que ser controlada.
L’altre festa que es va fer va ser el Prenadal que seguin la costum ho varem fer a la Sala Blava de l’espai Tolrà, a base de un servei de càtering, que es van cuidar de tot, ens vam aplegar a força personal varem estar acompanyats de la regidora Mireia Casamada, el problema va ser de que la nau es molt gran i no tenia un adequat sistema de calefacció i molta gent va patir fred.