La noticia de la meva hospitalització va corre molt de pressa, a la mateixa nit van venir els pares del Juan Salcedo, que no els van deixà veurem, el dia següent al matí, veig per allà el Sr. Moles parlant amb un metge i mirant unes radiografies, van entrar a la meva cambra, dient que havia tingut un infart, me havia afectat a una part petita del cor, es veu que el Sr. Moles coneixia a un Dr. principal d’allà, i van comentar el meu estat.
Estant allà nomes podien entrar els familiars i d’un en un, durant els primers dies va ser un continuo d’entrar gent, jo es veu que feia bona cara i per tots tenia una paraula, allà apart de anar-me controlant l’evolució de la malaltia, van anant fent-me probes, recordo que hem van portar cap els soterranis del hospital, on hi teníem el departament de isòtops radioactius, que segons vaig saber era l’únic que hi havia a Espanya, allà en van posar en una cambra tot sol, hi havia un aparell gran que el manaven des de l’exterior i en van fer varies fotografies del cor, també vaig portar a sobre un aparell, hem sembla que es deia el holster, durant tot el dia que marcava els batecs dels cor en totes les circumstàncies.
Desprès d’una setmana d’estar a cures intensives amb van portar a la planta baixa, on hi havia els malalts del cor, on estàvem vigilats i controlats, allà ja han podia aixecar i passejar, podia anar fins a una sala d’estar que hi havia al final, parlar amb els altres malats, a cada cambre hi havia quatre llits, que estaven tots ocupats, cadascú tenia una dolença del cor diferent, en la nostra recordo que hi havia un que el tenien que operar al cor d’una vàlvula mitral, un altre li tenien que posar un marcapassos, jo que estava pendent de la proba d’esforç , i el últim crec que tenia una arteria coronaria obturada hi li feien probes per desembussar-la, per no tenir-lo d’operar.
Allà també s’han preocupaven de com han podia haver afectat intel·lectualment l’ infart, han varem fer omplir varis test amb forces preguntes tant relacionades amb els meus hàbits habituals, com fumar, beure, menjar, estrés, ansietat, dormir etc i també fèiem reunions de grup amb altres malalts on cadascú explicava una mica la seva vida.
Cada dia venia la Núria a veurem i anava seguint l’evolució de la malaltia i també venien tot tipus de persones, des de la família amb tots els germans, els cosins de Can Feu, inclòs la tieta Anita de Barcelona amb la Marga la dona del Pere, fins també els de la feina, el Sr. Jaume que estava molt afectat, en Paul per parlar de problemes que tenia a la fabrica, com també d’encarregats, e inclòs d’algun treballador, que aprofitava que tenia de anar a Barcelona per venir a veurem, tots m’explicaven com anava la fàbrica,
Allà hi vaig estar uns 10 dies, fins que han van fer la proba d’esforç que es veu que va sortir be i desprès de tenir junt amb la Núria una extensa reunió, amb la doctora cap, en la que han van prohibí primer de tot, tornar a fumar, i no posar-me nerviós en el treball, passejar cada dia una hora, vigilar el colesterol i la pressió de la sang,i tenir cura amb el menjar, però no han van receptar cap medicament per prendre, han van donar el alta.
Allà també s’han preocupaven de com han podia haver afectat intel·lectualment l’ infart, han varem fer omplir varis test amb forces preguntes tant relacionades amb els meus hàbits habituals, com fumar, beure, menjar, estrés, ansietat, dormir etc i també fèiem reunions de grup amb altres malalts on cadascú explicava una mica la seva vida.
Cada dia venia la Núria a veurem i anava seguint l’evolució de la malaltia i també venien tot tipus de persones, des de la família amb tots els germans, els cosins de Can Feu, inclòs la tieta Anita de Barcelona amb la Marga la dona del Pere, fins també els de la feina, el Sr. Jaume que estava molt afectat, en Paul per parlar de problemes que tenia a la fabrica, com també d’encarregats, e inclòs d’algun treballador, que aprofitava que tenia de anar a Barcelona per venir a veurem, tots m’explicaven com anava la fàbrica,
Allà hi vaig estar uns 10 dies, fins que han van fer la proba d’esforç que es veu que va sortir be i desprès de tenir junt amb la Núria una extensa reunió, amb la doctora cap, en la que han van prohibí primer de tot, tornar a fumar, i no posar-me nerviós en el treball, passejar cada dia una hora, vigilar el colesterol i la pressió de la sang,i tenir cura amb el menjar, però no han van receptar cap medicament per prendre, han van donar el alta.
La convalescència la vaig fer a casa en el Airesol, al mig del bosc, allà han van venir a veure tots els veïns i també la gent de la feina, passejava pel bosc i de seguida han vaig anar trobant be, al cap de un mes ja tornava anar a la feina i posant-me altre vegada al corrent amb tots els problemes habituals del treball.
A casa principalment la Núria no mes estava pendent de mi, i de l’evolució de la malaltia, la veritat es que jo cada vegada ham sentia mes valent per continuar la vida normal.
Un que venia cada dia venia a veurem era en Marine, que m'informava de totes les millores que es feien a la fabrica.
A casa principalment la Núria no mes estava pendent de mi, i de l’evolució de la malaltia, la veritat es que jo cada vegada ham sentia mes valent per continuar la vida normal.
Un que venia cada dia venia a veurem era en Marine, que m'informava de totes les millores que es feien a la fabrica.
Va ser per aquet temps que la Dolors hem va dir que sortia amb un xicot, que estava divorciat i que ja tenia dos fills de 10 i 11 anys, es deia Jordi Bartrolí Molins, era un seu professor de la Universitat, es veu que feia dies que m’ho volia dir però tenia una mica de por de la meva reacció, jo li vaig dir que per ella volia lo millor, i que considerava que tenia el suficient criteri, per donar aquell pas i que per mi estava ben donat, que el portés a casa per donar-li la benvinguda.
El dia que va venir el Jordi a casa, tots estàvem una mica nerviosos era una situació nova, tot va anar molt be, el Jordi se’l veia un molt bon xicot i de seguida es va ser com un mes de nosaltres.
El dia que va venir el Jordi a casa, tots estàvem una mica nerviosos era una situació nova, tot va anar molt be, el Jordi se’l veia un molt bon xicot i de seguida es va ser com un mes de nosaltres.
Ans va explicar que havia nascut a Vilassar de Mar, allà tenia un àtic de quan es va casar, i vivia junt amb els seus fills, també a Vilassar hi vivíem els seus pares que tenien una industria del ram de l’aigua, tenia tres germans, dels quatre ell era el tercer, varem quedar que un dia aniríem a Vilassar a conegué als seus pares, tota la presentació va transcorre amb una gran normalitat.
Al poc temps d’ aquesta entrevista, un dia varem anar a Vilassar a veure als pares de Jordi, en Ramon i la Rosa, eren una de les famílies de solera de Vilassar, inclòs en Ramon havia estat alcalde, tenien el costat de la casa la fàbrica, que en Ramon m’he la va ensenyar, era una industria que tintàvem teixit de genero de punt, que s'han feia molt per el Mareme, era una de les tints més antics de Vilassar , el portàvem entre ell i el seu fill gran, en aquells moments tenien problemes, la feina no era molt abundant.
Eren bona gent , ja coneixien a la Dolors i se’ls veia que l’acceptàvem amb molt grat, estan allà van venir les dues germanes d’en Jordi per fer també la presentació, tot va ser molt cordial.
Al poc temps d’ aquesta entrevista, un dia varem anar a Vilassar a veure als pares de Jordi, en Ramon i la Rosa, eren una de les famílies de solera de Vilassar, inclòs en Ramon havia estat alcalde, tenien el costat de la casa la fàbrica, que en Ramon m’he la va ensenyar, era una industria que tintàvem teixit de genero de punt, que s'han feia molt per el Mareme, era una de les tints més antics de Vilassar , el portàvem entre ell i el seu fill gran, en aquells moments tenien problemes, la feina no era molt abundant.
Eren bona gent , ja coneixien a la Dolors i se’ls veia que l’acceptàvem amb molt grat, estan allà van venir les dues germanes d’en Jordi per fer també la presentació, tot va ser molt cordial.
L’Antoni havia fet l’aprenentatge en els laboratoris de Polinyà sense cobrar res, havien quedat que estaria allà fins fer la mili, desprès ja hem parlaríem de treballar cobrant, mes endavant va sortir l’oportunitat de la participació a la nova empresa que es va creà junt amb els de Talleres Textiles, cosa que en un principi vaig pensar en ell, perquè participes com a amo en una empresa, inclòs en un permís que va tenir de la mili, el vaig fer anar allà perquè comences a veure el treball dels metal·lúrgics i donar-se compte de la empresa que era, encara que hem va dir que en Vadillo el va fer treballar dedicant-se durant tot el mes, junt amb un altre xicot a traslladar ferros de una banda al altre.
Quan estava a punt d’acabar la mili, el van venir a buscar del laboratori, es veu que un comercial que tenien va plegar i li van oferir el lloc a ell, jo li vaig dir que preferia amb dir anar de comercial, a mi amb va anar be ja que estava a punt de marxar de Hidexsa, seria jo el de defensar els interessos amb la nova empresa.
La Gloria continuava la seva vida amb en Juan, que per cert era el que m’anava vigilant amb la meva convalescència, era molt estricta i volia que no hem passes amb res, no vaig poder tornar a jugar a tenis en sense el seu vist i plau, hem sembla que asta es passava amb la seva rigidesa.
Quan estava a punt d’acabar la mili, el van venir a buscar del laboratori, es veu que un comercial que tenien va plegar i li van oferir el lloc a ell, jo li vaig dir que preferia amb dir anar de comercial, a mi amb va anar be ja que estava a punt de marxar de Hidexsa, seria jo el de defensar els interessos amb la nova empresa.
La Gloria continuava la seva vida amb en Juan, que per cert era el que m’anava vigilant amb la meva convalescència, era molt estricta i volia que no hem passes amb res, no vaig poder tornar a jugar a tenis en sense el seu vist i plau, hem sembla que asta es passava amb la seva rigidesa.
Durant l’estiu el pare va caure malalt que el va obligar a estar ingressat, primer en el Taulí, desprès al van portar a Barcelona a la Clínica de la Vall de Ebrón, quan van veure que ja no podien fer-hi res, al van portar cap a casa del Josep a Sabadell, allà i va haver una reunió dels germans per tornant-se en la vigilància del pare, al cap de poc estan la Núria de guàrdia el pare es va morir, tenia 79 anys, la seva mort va ser molt sentida a Castellar, l’església es va omplir al màxim, va ser enterrat junt amb la mare en el nínxol de l’avi Manel en el cementiri de Castellar.
Quan es va morir el pare ans van convocar a tots els germans a casa del notari per dir el testament dels pares, a la reunió també va assistir el cunyat del Josep ,en Joan Ferran per vigilar, suposo els interessos del Josep, resulta que segons el testament tot s’ho quedava l’hereu, nosaltres res de res, però en Jaume es quedava la nau on hi tenia els telers, que es veu que li van deixar al seu nom, per la nau tenia que pagar els drets reals que pujava alguns cèntims, resulta que es va esbarrar per tenir de pagar i va anar a trobar el cunyat de la Anna, el Esteve Faus que era advocat, i li va tenir de explicar com havia anat tot, en Esteve va dir que no era just lo que s’havia quedat, que tots els germans podíem demanar la legítima que per dret ans tocava, el cas es que es va demanar la legítima i a cada germà el Josep va tenir que abonar-li un milió de pessetes com compensació de tot el patrimoni que hi havia, recordo que hem van venir a veure l’Airesol en Josep i l’Angelina per discutir la resolució, els hi vaig dir que segons hem va explicar l’Anna va ser cosa d’en Jaume, que allò era feina d’advocats, que si teníem que discutir-ho nosaltres amb les parelles de cadascú, segur que ans barallaríem que era millor fer lo que diguessin els advocats, lo que si que no hem vaig poder callar per dir-li en el Josep que hi feia el seu cunyat Joan amb la reunió dels germans amb el notari, fet que no hem va semblar correcte.
Desprès d’infart el anar a la fabrica tothom es va anar interessant per el meu estat, jo poc a poc anava agafant el tarannà de la feina, però la veritat que me ho mirava han un altre perspectiva, també he de dir que tothom procurava que no hem poses nerviós. En aquell temps es van incorporar tot un seguit de màquines que tenien els canvis automàtics tant a la filatura com a la preparació, en els doblats també es van incorpora Hamels de doble etapa, on calia fer probes de les torsions, tant les que es donaven a la primera etapa i com el complement a la segona, aquesta es feia deixant sola la màquina en sense personal, tota la part tècnica de la fàbrica, estàvem ben distrets amb les noves tecnologies, que les màquines incorporàvem, també per poder complir unes comandes de Alemanya, varem col·locar a quatre cares de les continues de filar, el sistema de Syrospun de la casa Sinzer, amb la cura adequada per evitar defectes, les peces ans ha les va subministrar Talleres Tèxtils al preu de cost en compensació a deixar-lo copia les peces originals que teníem en el laboratori.
Quan es va morir el pare ans van convocar a tots els germans a casa del notari per dir el testament dels pares, a la reunió també va assistir el cunyat del Josep ,en Joan Ferran per vigilar, suposo els interessos del Josep, resulta que segons el testament tot s’ho quedava l’hereu, nosaltres res de res, però en Jaume es quedava la nau on hi tenia els telers, que es veu que li van deixar al seu nom, per la nau tenia que pagar els drets reals que pujava alguns cèntims, resulta que es va esbarrar per tenir de pagar i va anar a trobar el cunyat de la Anna, el Esteve Faus que era advocat, i li va tenir de explicar com havia anat tot, en Esteve va dir que no era just lo que s’havia quedat, que tots els germans podíem demanar la legítima que per dret ans tocava, el cas es que es va demanar la legítima i a cada germà el Josep va tenir que abonar-li un milió de pessetes com compensació de tot el patrimoni que hi havia, recordo que hem van venir a veure l’Airesol en Josep i l’Angelina per discutir la resolució, els hi vaig dir que segons hem va explicar l’Anna va ser cosa d’en Jaume, que allò era feina d’advocats, que si teníem que discutir-ho nosaltres amb les parelles de cadascú, segur que ans barallaríem que era millor fer lo que diguessin els advocats, lo que si que no hem vaig poder callar per dir-li en el Josep que hi feia el seu cunyat Joan amb la reunió dels germans amb el notari, fet que no hem va semblar correcte.
Desprès d’infart el anar a la fabrica tothom es va anar interessant per el meu estat, jo poc a poc anava agafant el tarannà de la feina, però la veritat que me ho mirava han un altre perspectiva, també he de dir que tothom procurava que no hem poses nerviós. En aquell temps es van incorporar tot un seguit de màquines que tenien els canvis automàtics tant a la filatura com a la preparació, en els doblats també es van incorpora Hamels de doble etapa, on calia fer probes de les torsions, tant les que es donaven a la primera etapa i com el complement a la segona, aquesta es feia deixant sola la màquina en sense personal, tota la part tècnica de la fàbrica, estàvem ben distrets amb les noves tecnologies, que les màquines incorporàvem, també per poder complir unes comandes de Alemanya, varem col·locar a quatre cares de les continues de filar, el sistema de Syrospun de la casa Sinzer, amb la cura adequada per evitar defectes, les peces ans ha les va subministrar Talleres Tèxtils al preu de cost en compensació a deixar-lo copia les peces originals que teníem en el laboratori.
Per aquet temps en Vadillo de Tallers Tèxtils hem parla de que pràcticament te venuda l’altre metxera de torsió que ans quedava en el magatzem, però que li falta’n cèntims, jo li parlo de quans en necessitaria amb diu que si li podia deixar tres milions de pessetes, i que aquella operació aniríem a mitges, creia que han podia treure sis milions un cop repassada i que en mig any m’han tornaria quatre i mig, jo vaig veure un gran negoci, i en vaig parlar amb la Nuria i també amb el soci del Vadillo, en Benito que en mereixia tota la confiança del mon, que hem va dir que ell responia pel seu soci, varem treure el cèntims hi els hi varem deixar per que podes compra altre metxera.
Al cap de mig any quan tenia que tornar els diners hem va proposar que havien parlat amb el Benito, de muntar una empresa per la venta de peces de recanvi per la Industria Textil, en la que jo tindria un 30 % , el Benito i en Vadillo un altre 30% i 10% el encarregat de tenien a Tallers Tèxtils en Pintado que era molt entès en preparació i d’aquesta manera el tindrien lligat a l’empresa, la meva aportació serien els cinc milions i ells tota la secció de recanvis, junt amb tota la part de ferreteria i tornilleria que tenien d’ estoc, i també es ferien càrrec de tota la posta en marxa i les modificacions a una nau que varem llogar al costat mateix del Taller, allà es va posar a la practica una idea del Benito, en que els passadissos entre les prestatges eren de planxa i manats per un motor pujàvem i baixàvem a l’alçada de cada prestatge, d’aquesta manera no calien escales i es podia omplir tot el alt.
Varem anar a un advocat per constituir la nova societat, que es diria COATEXSA (Comerç i Accessoris Tèxtils S.A.), jo en aquells moments pensava que segons com anessin les coses podia ser una bona cosa pel nostre Antonio i també segons com anés inclòs per mi.
En Paul per aquet temps estava molt pacífic es cuidava de les seves coses i deixava fer a la fabrica, vaig aconseguir que la qualitat de llana 100 % el escandalls es fessin amb els preus que li corresponien, tan de la primera matèria posant la qualitat de llana que li tocava, com d’anar les màquines més poc a poc en el seu procés amb el cost que axó comportava i es van acabar una mica les reclamacions, perquè van venir poques comandes que acceptessin els preus que sortia el fil, vaig fer veure a gerència que havien comprat unes màquines automàtiques per evitar aturades, i poder fer molta producció, buscàvem anar molt de pressa i que no teníem màquines adequades per fer una qualitat de llana 100% .
Vaig anar a la Escola de Enginyers Tèxtils de Terrassa, a buscar algun estudiant avantatjat que voles venir a la fàbrica, allà vaig coincidir amb dos companys de curs de quan estudiaven, en Colom i en Mumbrú que feien de catedràtics a l’escola els hi vaig dir el que volia , hem van dir que hi havia molts pocs estudiants de Textil, i el que estudiava era perquè a casa seva tenia industria, que era molt diferent de quan nosaltres estudiàvem que de totes maneres mirarien que podien fer.
Jo allà cada dia caminava durant una hora pels voltants de la fabrica tal com m’havien aconsellat, recordo que varem comprar uns aparells en que quan hem demanàvem en el despatx o per telèfon, en Cristóbal en seguida hem podia localitzar.
Quan semblava que tot tornava a ser com abans apareix un dia el Sr. Meier, me’l presentant, jo li dic que ja ans coneixíem, havien anat a veure’l al nord de France amb en Burgés de Standard Fil, quan ell estava a les Filatures de Fourmier, ell ja no s’han recordava.
El Sr. Meier quan estava en el complex de les Filatures de Fourmier una empresa francesa molt important, que agrupava moltes filatures del nord de France, que inclòs cotitzava en Bolsa, van voler ampliar al mercat buscant incorporà alguna filatura d’aquí Espanya i en aquell temps va fer una visita a Hidexsa que estava començant i també a Standard Fil entre d’altres, amb en Burges al varen visitar a France per veure com estava tot aquell projecta.
Amb el Sr. Meier li vaig ensenyar tota la fabrica, explicant-li l’ incorporació de les noves màquines automàtiques, i la compra dels nous doblats, contestant-li a totes les preguntes que hem feia, apart de la neteja i l’ordre, lo que hi havia va quedar parat de la forma tan senzilla que havien resolt el moviment del fil dins la fabrica i també especialment de la secció de acabats amb va felicitar no ho havia vist mai la cura i la presentació que hi havia amb l’entrega de fil, allà li vaig fer veure la poca diferencia que hi havia de pes amb les caixes un cop plenes de fil.
Desprès ja no el vaig veure més, sé que va anar a dinar amb el Sr. Moles i en Paul però ja no van veure més per la fabrica.
Al cap de mig any quan tenia que tornar els diners hem va proposar que havien parlat amb el Benito, de muntar una empresa per la venta de peces de recanvi per la Industria Textil, en la que jo tindria un 30 % , el Benito i en Vadillo un altre 30% i 10% el encarregat de tenien a Tallers Tèxtils en Pintado que era molt entès en preparació i d’aquesta manera el tindrien lligat a l’empresa, la meva aportació serien els cinc milions i ells tota la secció de recanvis, junt amb tota la part de ferreteria i tornilleria que tenien d’ estoc, i també es ferien càrrec de tota la posta en marxa i les modificacions a una nau que varem llogar al costat mateix del Taller, allà es va posar a la practica una idea del Benito, en que els passadissos entre les prestatges eren de planxa i manats per un motor pujàvem i baixàvem a l’alçada de cada prestatge, d’aquesta manera no calien escales i es podia omplir tot el alt.
Varem anar a un advocat per constituir la nova societat, que es diria COATEXSA (Comerç i Accessoris Tèxtils S.A.), jo en aquells moments pensava que segons com anessin les coses podia ser una bona cosa pel nostre Antonio i també segons com anés inclòs per mi.
En Paul per aquet temps estava molt pacífic es cuidava de les seves coses i deixava fer a la fabrica, vaig aconseguir que la qualitat de llana 100 % el escandalls es fessin amb els preus que li corresponien, tan de la primera matèria posant la qualitat de llana que li tocava, com d’anar les màquines més poc a poc en el seu procés amb el cost que axó comportava i es van acabar una mica les reclamacions, perquè van venir poques comandes que acceptessin els preus que sortia el fil, vaig fer veure a gerència que havien comprat unes màquines automàtiques per evitar aturades, i poder fer molta producció, buscàvem anar molt de pressa i que no teníem màquines adequades per fer una qualitat de llana 100% .
Vaig anar a la Escola de Enginyers Tèxtils de Terrassa, a buscar algun estudiant avantatjat que voles venir a la fàbrica, allà vaig coincidir amb dos companys de curs de quan estudiaven, en Colom i en Mumbrú que feien de catedràtics a l’escola els hi vaig dir el que volia , hem van dir que hi havia molts pocs estudiants de Textil, i el que estudiava era perquè a casa seva tenia industria, que era molt diferent de quan nosaltres estudiàvem que de totes maneres mirarien que podien fer.
Jo allà cada dia caminava durant una hora pels voltants de la fabrica tal com m’havien aconsellat, recordo que varem comprar uns aparells en que quan hem demanàvem en el despatx o per telèfon, en Cristóbal en seguida hem podia localitzar.
Quan semblava que tot tornava a ser com abans apareix un dia el Sr. Meier, me’l presentant, jo li dic que ja ans coneixíem, havien anat a veure’l al nord de France amb en Burgés de Standard Fil, quan ell estava a les Filatures de Fourmier, ell ja no s’han recordava.
El Sr. Meier quan estava en el complex de les Filatures de Fourmier una empresa francesa molt important, que agrupava moltes filatures del nord de France, que inclòs cotitzava en Bolsa, van voler ampliar al mercat buscant incorporà alguna filatura d’aquí Espanya i en aquell temps va fer una visita a Hidexsa que estava començant i també a Standard Fil entre d’altres, amb en Burges al varen visitar a France per veure com estava tot aquell projecta.
Amb el Sr. Meier li vaig ensenyar tota la fabrica, explicant-li l’ incorporació de les noves màquines automàtiques, i la compra dels nous doblats, contestant-li a totes les preguntes que hem feia, apart de la neteja i l’ordre, lo que hi havia va quedar parat de la forma tan senzilla que havien resolt el moviment del fil dins la fabrica i també especialment de la secció de acabats amb va felicitar no ho havia vist mai la cura i la presentació que hi havia amb l’entrega de fil, allà li vaig fer veure la poca diferencia que hi havia de pes amb les caixes un cop plenes de fil.
Desprès ja no el vaig veure més, sé que va anar a dinar amb el Sr. Moles i en Paul però ja no van veure més per la fabrica.
Al cap de dos mesos però va torna a venir, en Paul hem diu que estarà tres dies per la fabrica que li donen tot el que demani i pregunti, se que van tenir una llarga conversació amb en Felix del Laboratori, i el veies que preguntava amb els encarregats, aquest hem deien qui era aquell Sr. que hi feia, la veritat es que ni jo ho sabia, era cosa de gerència, i no me havien dit res, però ho vaig anar suposant, era el conseller d’en Paul, con que a mi hem tenia que deixa tranquil, tenia algú per explicar-li tot lo de la fabrica. Quan s’han va anar en Paul amb don un report de unes cinc fulles fet pel Meier de com havia vist la fabrica, quan vaig llegir que posava algun reparo a la secció de repàs del fil, vaig comprendre que en Paul n’ havia parlat , i vaig veure clar que aquell Sr. nomes buscava la seva comissió.
En una altre visita del Sr. Meier va passar un fet que hem va sorprendre, resulta que estava jo en el despatx quan de sobta entren el Sr. Meier i en Felix discutint, en Felix amb diu que no pensa explicar-li res de la feina, ja que aquet Sr. ve aprendre, i desprès fa reports per gerència, que nomes li explicarà coses si jo li demano, vaig quedar sorprès de la reacció d’en Felix ja que normalment era un xicot callat i humil, però es que encara vaig quedar mes sorprès de la reacció del Sr. Meier que va sortir en sense dir res.
Un altre dia junt el Sr. Meier junt amb en Paul van fer venir els tècnics de la Plat Sacolowel, perquè dèiem que els corrons del estiratge no tenien la fondària necessària per tenir un bon control de la matèria, resulta que junt amb els tècnics va venir el seu gerent el Sr. Hostenc que era amic personal del Sr. Moles, junts va a dinar, jo ho vaig saber quan ja tenia la fabrica plena de tècnics mirant-se les continues, con que no han sabia res, no han vaig moure del despatx, en Paul i el Sr. Meier i junt amb els tècnics de la Plat estàvem entremig de les continues parlant, amb aquestes entra al despatx el Sr. Moles amb el Sr. Hostenc i hem pregunten per el problema que hi ha, els hi dic que no ser res de cap problema, el Sr. Hostenc li diu al Sr. Moles que li semblava que no sabien lo que demanàvem, tot seguit entren en el despatx el Sr. Meier amb en Marine amb un corro a la ma perquè li miri la fondària, en Mariné va a buscar el peu de rei i li diu que hi ha mig mil·límetre, en Meier li diu que no pot ser en Marine s’enfada i li don el peu de rei perquè ell mateix ho comprovi, dient-li fa 30 anys que vaig servir aquest aparell, es veu que el Sr. Meier es va confondre i va fer venir tots els tècnics de la Plat per res.
En una altre visita del Sr. Meier va passar un fet que hem va sorprendre, resulta que estava jo en el despatx quan de sobta entren el Sr. Meier i en Felix discutint, en Felix amb diu que no pensa explicar-li res de la feina, ja que aquet Sr. ve aprendre, i desprès fa reports per gerència, que nomes li explicarà coses si jo li demano, vaig quedar sorprès de la reacció d’en Felix ja que normalment era un xicot callat i humil, però es que encara vaig quedar mes sorprès de la reacció del Sr. Meier que va sortir en sense dir res.
Un altre dia junt el Sr. Meier junt amb en Paul van fer venir els tècnics de la Plat Sacolowel, perquè dèiem que els corrons del estiratge no tenien la fondària necessària per tenir un bon control de la matèria, resulta que junt amb els tècnics va venir el seu gerent el Sr. Hostenc que era amic personal del Sr. Moles, junts va a dinar, jo ho vaig saber quan ja tenia la fabrica plena de tècnics mirant-se les continues, con que no han sabia res, no han vaig moure del despatx, en Paul i el Sr. Meier i junt amb els tècnics de la Plat estàvem entremig de les continues parlant, amb aquestes entra al despatx el Sr. Moles amb el Sr. Hostenc i hem pregunten per el problema que hi ha, els hi dic que no ser res de cap problema, el Sr. Hostenc li diu al Sr. Moles que li semblava que no sabien lo que demanàvem, tot seguit entren en el despatx el Sr. Meier amb en Marine amb un corro a la ma perquè li miri la fondària, en Mariné va a buscar el peu de rei i li diu que hi ha mig mil·límetre, en Meier li diu que no pot ser en Marine s’enfada i li don el peu de rei perquè ell mateix ho comprovi, dient-li fa 30 anys que vaig servir aquest aparell, es veu que el Sr. Meier es va confondre i va fer venir tots els tècnics de la Plat per res.
En el mes d’octubre va tenir lloc a Paris la Fira Internacional de la Maquinaria Textil, en Paul , jo i en Felix varem anar a Paris, en Paul va buscar un hotel per nosaltres i la seva dona, resulta que el hotel estava al altre banda de Paris per anar fins la Fira teníem que agafar el Metro, i fer transbordo en tres estacions, el hotel era petit hi havia reservat dues habitacions una per ell i la seva dona, la filla del Sr. Moles i l’altre la compartíem en Felix i jo.
Sortíem als tres del hotel d’hora, deixàvem a la Sra. del Paul dormint, teníem una estona llarga fins arribar a la Fira, allà ans trobàvem amb el Sr. Moles i el Sr. Jaume, al cap de poc també venia el Sr. Meier que era el que portava la veu cantant i deia les visites que teníem que fer i en cada visita ja coneixia el personal nosaltres estàvem allà de espectadors, en Paul era el que s’ho passava millor, en Felix i jo poques coses dèiem.
El Sr. Moles i el Sr. Jaume solament van estar amb nosaltres el primer dia, desprès ja no els van veure mes, dinàvem a la Fira i sopàvem en l’ hotel junt amb la Sra. d’en Paul, el segon dia de Fira la varem fer nosaltres quatre, dos que parlàvem entre ells, de nous projectes i noves màquines, i nosaltres dos que anàvem fent la visita pel nostre banda en sense participar massa en la conversa.
Recordo la tornada en l’avió que hem va tocar asseure al costat del matrimoni Paul i la seva dona, es van passar tot el viatge volen saber coses del Sr. Jaume, preguntant-me afers de la seva vida particular, jo al veure el seu interès solament els hi parlava de la meva relació en el treball.
A la tornada ja tenia molt clar el que tenia de fer i als pocs dies vaig dir que a final d’any deixava l’empresa, degut potser a lo que havia passat feia un any, hem van deixar tranquil tots els dies que quedàvem. En Felix va fer el mateix que jo, i també va donar l’acomiadament.
Van posar un anunci als diaris demanant un nou director, dels que es van presentar en Meier en va escollir un, en Colomés que venia de Terrassa, me’l van presentar, jo li vaig ensenyar tota la fabrica i presentar els encarregats i caps de secció.
En Pablo Urroz el nostra advocat laboral, li va saber greu el que passava, hem va dir que la liquidació la havia preparat en Paul, i m’anava explicant els nombres, jo li vaig dir que no calien masses explicacions , me conformava amb tot que lo que volia era marxa.
Sortíem als tres del hotel d’hora, deixàvem a la Sra. del Paul dormint, teníem una estona llarga fins arribar a la Fira, allà ans trobàvem amb el Sr. Moles i el Sr. Jaume, al cap de poc també venia el Sr. Meier que era el que portava la veu cantant i deia les visites que teníem que fer i en cada visita ja coneixia el personal nosaltres estàvem allà de espectadors, en Paul era el que s’ho passava millor, en Felix i jo poques coses dèiem.
El Sr. Moles i el Sr. Jaume solament van estar amb nosaltres el primer dia, desprès ja no els van veure mes, dinàvem a la Fira i sopàvem en l’ hotel junt amb la Sra. d’en Paul, el segon dia de Fira la varem fer nosaltres quatre, dos que parlàvem entre ells, de nous projectes i noves màquines, i nosaltres dos que anàvem fent la visita pel nostre banda en sense participar massa en la conversa.
Recordo la tornada en l’avió que hem va tocar asseure al costat del matrimoni Paul i la seva dona, es van passar tot el viatge volen saber coses del Sr. Jaume, preguntant-me afers de la seva vida particular, jo al veure el seu interès solament els hi parlava de la meva relació en el treball.
A la tornada ja tenia molt clar el que tenia de fer i als pocs dies vaig dir que a final d’any deixava l’empresa, degut potser a lo que havia passat feia un any, hem van deixar tranquil tots els dies que quedàvem. En Felix va fer el mateix que jo, i també va donar l’acomiadament.
Van posar un anunci als diaris demanant un nou director, dels que es van presentar en Meier en va escollir un, en Colomés que venia de Terrassa, me’l van presentar, jo li vaig ensenyar tota la fabrica i presentar els encarregats i caps de secció.
En Pablo Urroz el nostra advocat laboral, li va saber greu el que passava, hem va dir que la liquidació la havia preparat en Paul, i m’anava explicant els nombres, jo li vaig dir que no calien masses explicacions , me conformava amb tot que lo que volia era marxa.
Dos dies abans de plegar a la una del mig dia quan es trobàvem els treballadors del torn del mati i de la tarda hem van citar en el menjador que teníem en el subterrani per donar-me una placa, recordo que un d’ells portava tot un escrit, va ser un acta bastant emotiu, amb molts d’ells havien treballat junts durant catorze anys, la relació que teníem era mes d’amistat i camaraderia, que de Director a treballador.
Per part de gerència no hi haver cap acte, nomes el Sr. Jaume que hem va dir que la nostra amistat continuava igual i que contava en mi per tot, que ja hem trucaria.
Per part de gerència no hi haver cap acte, nomes el Sr. Jaume que hem va dir que la nostra amistat continuava igual i que contava en mi per tot, que ja hem trucaria.
La vida familiar continuava per el Airesol amb els afers normals de la convivència i la rutina diària, la Dolors anant cada dia a la Universitat Autònoma a Bellaterra , fent la llicenciatura de Química Orgànica, portant bones notes i de tant en tant quan hi havia exàmens reunió amb companys seus per fer estudis de conjunt, fins que va acabar la carrera, desprès va presentar la tesis de final de carrera que per cert amb la Nuria varem anar a la Universitat i amb una aula plena de personal i davant de un tribunal composat per tres catedràtics, la Dolors va desenvolupar tot un treball de química que va ser felicitada per tots els components del tribunal, i dels amics i amigues que omplien el recinte, jo hem vaig sentir interiorment molt orgullós d’ ella.
