Quan vaig plegar d’Hidexsa amb vaig arreglar el carnet de paro en el Inem, allà vaig coincidir amb en Josep Sans, un xicot conegut de Castellar, que hi treballava, li vaig donar l’acta de reconciliació, ell amb va ajudar amb tots els tràmits que es tenien de fer, en van donar una cartilla amb els dies que havia de presentar-me i cada fi de mes ja me ingressàvem a la Caixa lo que hem tocava cobrar, jo nomes tenia que anar en compte del dia de presentar-me per timbrà la cartilla.
Però no vaig tenir cap dia de festa, perquè desprès de les Festes de Nadal , ja vaig començar anant a Coatexsa, que estava al carrer Gorina i Pujol no 113 de Sabadell, on hi havia la Comercial al costat mateix de Tallers Tèxtils que tenia el no 111, allà feia l’horari normal de nou a dues del matí, i per la tarda de quatre a vuit, d’aquesta manera solament hi havia una hora tancada la Comercial.
Al principi va haver molta feina de col·locació de les diferents peces de recanvi, coixinets, rodes dentades, cargols, volanderes, etc, etc que tenia Tallers Tèxtils en un edifici davant mateix del magatzem, netejar-les, classificar-les, enumerar-les, posar-les un nom i nombre introduir-les l’ordinador amb la indicació de on es guardaven, per saber de seguida on estàvem col·locats, tot això va portar uns mesos de treball, però veies que anava agafant un tarannà de magatzem ben organitzat, molt net i quan demanaven una pesa, si estava en el magatzem de seguida teníem la seva situació, no mes era qüestió de buscar en el ordinador.
A part de tot el que ja teníem, va coincidir que dues Ferreteries van plegar i ans varem quedar per pocs diners tot de material que no havien venut, i nosaltres al varem classificar i el vam posar a la part alta de les prestatgeries, quan ho van tenir tot ben arreglat varem fer l’ inauguració amb un petit refrigeri, varen venir tots els clients i coneguts de Tallers Tèxtils i per descomptat els encarregats d’Hidexsa, junt amb en Colomés el nou director, i com personatge important el Sr. Jaume Mur al que li vaig ensenyar tot el magatzem, també van venir un reporter del diari Sabadell, on va sortir un escrit junt amb varies fotografies de la inauguració, tot allò em va servir per demostrar en Paul i Cia que ja m’havia espavilat i con que el magatzem era digne de veure vaig quedar força be, edemes d’allà també treia un petit sou que complementava el carnet de paro.
Varem anar junt amb en Vadillo a Cerdanyola on hi havia Redosa uns importants tallers on feien continues de filar, tan d’estam con de carda, parla’n amb ells ens van donar la representació i moltes peces de recanvi a baix cost, axis com de estam no hi havia en aquells moments moltes màquines funcionant amb carda encara hi havia varies filatures en funcionament, lo bo de tot allò es que edemes de tenir recanvi ells mateixos en feien propaganda en els seus clients que si tenien alguna dificultat, que vinguessin a veure’ns a nosaltres.
També varem fer un viatge a Itàlia, varem anar amb cotxe, l’avió li feia por en Vadillo, allà també va venir en Jordi Marine que es cuidava de la part elèctrica de les màquines, varem anar a la important casa Savio, que nomes fabricava maquines tèxtils, i també varen agafar la representació i teníem en el magatzem peces de recanvi recomanades per ells i que eren les mes propicies a fer-se malt be, amb el preu posat i que no teníem que abonar fins que no les tinguéssim venudes amb un marge important per nosaltres. Si la pesa no estava en stock de seguida telexàvem per portar-la directament d’Itàlia, ens van dur uns cartells que varen posar sobre el mostrador, tot axó feia que el nom de Coatexsa agafes una importància dins el mon tèxtil de Sabadell i Terrassa, la llàstima es que aquet mon anava malament, cada vegada hi havia menys industries tèxtils treballant i les que ho fèiem tenien molta dificultat, el tèxtil anava a menys molt apresa.
Els socis de Coatexsa hi havia en Benito Cantan, que ja ans coneixíem de joves, perquè resulta que la meva novia Nuria i la seva novia Rosa Mª eren companyes de quan treballaven juntes a Llorens i Torra, i tenien molt bona relació, nosaltres van anar al seu casament i ells van venir al nostre, també en Benito havia tingut relació amb el pare de la Nuria ja que aprenia de torner i li havia ensenyat coses de l’ofici, en Benito era un dels torners mes bons de Sabadell, abans de Coatexsa de tant en tant coincidíem en algunes visites que feien les famílies, recordo que nosaltres dos ans posàvem a fer una partida d’escats, mentre les dones xerràvem de les seves coses, teníem molt bona relació, i els diners els vaig deixar per ell, per mi era una persona de paraula, que lo que deia as feia.
En Joan Vadillo ja era un altre cosa, ens coneixíem de quan havia vingut a Hidexsa a buscar feina per uns doblats que hi havia a Monistrol de Calders, en que era l’amo el Sr. Bosch, aquells doblats junt amb els de Domingo Cano havien treballat molt per Hidexsa.
En Vadillo era un home que les dones el portàvem de cap, estava separat de la seva dona de la qual tenia una filla, i estava ajuntat amb una treballadora de la fabrica del Josep Mª Sabates que eren molt amics, però es que edemes en tenia dues o tres més de recanvi, resulta que aquell estiu va anar a Sud-americà, al Perú concretament, per veure com estava el tèxtil allà, hi va estar tres setmanes i allà ja es va ajuntar amb la filla de un director de una fabrica, i va tenir problemes l’hora de marxar. De tot axó en Benito no han sabia gran cosa.
L’altre soci en Pintado era un xicot callat i entès en lo que tocava, havia estat muntador de la fabrica Comes i coneixia be la maquinaria, hi havia moltes empreses que quan tenien una averia volien que hi anés ell abans que qualsevol altre, ja que solucionava aviat els problemes, ell tenia de estar mig any al meu costat i desprès ja tornaria a passar a Tallers Tèxtils, ho varem fer perquè Coatexsa tingues algú en plantilla. Particularment no sabies el que pensava, al meu davant parlava malament d’en Vadillo, però quan el veia tot eren rialles.
Desprès de les vacances d’estiu al tornar en Vadillo del seu viatge la seva actitud respecta a Coatexsa va canviar molt, tot eren critiques i que si perdien diners, tot ajudat per en Pintado que no deia res, en Benito estava al marge.
A la reunió dels socis on jo presentava al llistat de tot el que hi havia en el magatzem amb el valor de cost i el de venta, en Vadillo va dir que allò era paper mullat, que la realitat era una altre, jo em vaig defensar dient que des de un principi sempre s’ha havia fet igual, ell va dir que aquell negoci es tenia que plegar que cadascú agafes la part del material que li tocava i que s’espavilés, jo era l’únic que no era del ofici i a veure que en feia de les peces. Varem quedar que tots ho penséssim i que a la pròxima reunió parlaríem seriosament de la liquidació de la societat, que ells ho posarien en mans d’un advocat.
Tot va anar molt apresa, en Vadillo volia liquidar el negoci ràpidament ajudat perquè en Benito, ell estava dedicat al taller i feia el que li deien, en Pintado no deia res, l’únic que allà sobrava era jo.
Estava en aquest impàs quan va venir en Josep Martínez un vell conegut que es dedicava a la compra i venda de maquinaria tèxtil de segona ma, amb els seus recanvis, li vaig ensenyar tot el magatzem i amb diu que l’agrada molt, que estava molt ben organitzat, i que tot allò val molts diners, jo dic que li venc un 30 %, ell serio em diu quan en demano, jo li dic que posi ell el preu, torna a donar una volta per tot el magatzem i amb diu que seria un complement molt important pel seu negoci i m’ofereix uns dotze milions de pessetes, jo li dic que en vuit amb conformo, li dic als altres socis que tindria, amb diu que ja els coneix i que en Vadillo li te ganes, que el coneix bastant i no es de fiar. Quedem que ho parlarà amb el seu advocat que em dirà alguna cosa. Als pocs dies em truca dient que l’havien aconsellat que era un malt pas entra en una societat en que ja no s’entengués amb els altres socis.
També per aquet temps va donar la casualitat que van venir a casa de visita la meva germana Anna, hi va sortir el problema que tenia amb Coatexsa, i que tindria que buscar un advocat per vetllar els meus interessos, ella en va dir que ho parlaria amb el seu cunyat en Esteve Faus que era l’advocat del Banc de Sabadell, perquè m’aconselles algun, es veu que entre ells as coneixen tots, el cas es que els pocs dies, hem truca l’Esteve i amb cita al Banc de Sabadell que li porti-hi tota la documentació que tingui que ell mateix defensarà el cas. Li vaig explicar tot el que em passava des del principi i li vaig porta tots els papers de la societat que tenia, li vaig dir el nom del seu advocat i que lo que volia era recuperar l’aportació dels cinc milions de quan es va constituí la societat, em va dir que defensarà el cas com si fos per ell, que estès tranquil, vaig sortir d’allà com si peses menys.
A la pròxima reunió, els fums ja estàvem aplacats, es veu que havien parlat els dos advocats i semblava que hi havia bastant a perdre per part de tots, jo els hi vaig comentar la proposició d’en Josep Martínez, i lo que hem donava, en Benito li sabia greu lo que passava va dir que ells buscarien els cèntims que hi havia posat per liquidar-me el mes aviat millor, en Vadillo se li va escapar de dir que ell hagués anat a judici i que jo no n’hagués tret ni cinc.
A les poques setmanes varen tenir tots plegats una reunió, en la que hi va voler està present l’Esteve, on en van liquidar els cinc milions que havíem quedat i van donar tot l’afer per tancat.
L’Esteve no va voler cobrar res de tota la gestió que va fer, con que sabia que li agradàvem molt les antiguitats, aconsellats per la meva germana, li van comprar un gerro xinés que hi anava el darrera, crec que va estar content de l’obsequi.
Al cap de poc temps desprès ens van trobar per la Rambla amb en Benito i tots dos van estar contents de retrobar-nos i varen parlar com si no hagués passat res, jo m’hauria sabut molt greu perdre la seva amistat.
La relació d’en Benito i en Vadillo no va dura gaire, resulta que la peruana es va presentar a Sabadell de cop i volta i es va organitzar un rebombori amb les dones d’en Vadillo, tot el seu joc es va destapar i en Benito que era bastant estricta no li va agradar gens i van partir peres, en Vadillo es va quedar el magatzem que hi anava el darrera des de el principi i en Benito el taller amb tot el personal, el Vadillo amb la peruana s’han van anar a Mèxic, segons en van explicar es veu que volia endur-se el magatzem, però els ports li costaven més que el seu contingut, va deixa a una persona responsable i ell s’han va anar a Mèxic que allà el tèxtil encara funcionava força be, hi ja no ni sabut res mes.
D’ Hidexsa les coses també anaven malament, en Colomés el director va dura un any escàs, se que hi varen haver forces problemes, en Paul estava a les reunions amb els enllaços, un d’ells va venir a Coatexsa varies vegades a veurem i m’explicava com estaven, resulta que els treballadors estaven enfadats amb en Colomés perquè els tractava despòticament i estaven acostumats al meu tracta, i havia mal estar, Hidexsa es va anar apaga’n amb tres anys hi van haver cinc directors diferents, cap d’ells es va entendre amb en Paul, nomes aguantava el Sr. Meier que venia un parell de dies cada dos mesos a cobrar i s’han anava, això si, feia un report per escrit, de lo que es tenia de fer i ja havia complert la seva feina.
Varen tenir bastants problemes de qualitat, un d’ells va ser amb una comanda per Egipte que resulta que el fil quan va arribar allà estava podrit, analitzant el problema es veu que l’aigua estava contaminada i havia fet fermentar la llana, resultat van parar tota la màquina Morel que donava humitat al fil, en lloc de controlar la puresa de l’aigua van anular tota l’ instal·lació que hi havia, van fer venir l’aigua directament de Sabadell amb tot el cost que suposava i tota la secció de repàs va quedar parada tal com volia en Paul des de feia temps.
Mentre Hidexsa anava a menys en Paul va muntar un despatx al mig de Sabadell, allà encara anava tractant amb els clients que havia fet el estranger i si agafava alguna comanda la donava a fer alguna empresa en sense participar en la seva execució, va anar abandonant tot lo que representava Hidexsa, de manera que va preparar el terreny per quan Hidexsa fes fallida, cosa que no va tardar gaire temps, es van vendre tota la maquinaria per deixa tota l’edificació lliure per poder ser més fàcil la seva venda.
En Vadillo era un home que les dones el portàvem de cap, estava separat de la seva dona de la qual tenia una filla, i estava ajuntat amb una treballadora de la fabrica del Josep Mª Sabates que eren molt amics, però es que edemes en tenia dues o tres més de recanvi, resulta que aquell estiu va anar a Sud-americà, al Perú concretament, per veure com estava el tèxtil allà, hi va estar tres setmanes i allà ja es va ajuntar amb la filla de un director de una fabrica, i va tenir problemes l’hora de marxar. De tot axó en Benito no han sabia gran cosa.
L’altre soci en Pintado era un xicot callat i entès en lo que tocava, havia estat muntador de la fabrica Comes i coneixia be la maquinaria, hi havia moltes empreses que quan tenien una averia volien que hi anés ell abans que qualsevol altre, ja que solucionava aviat els problemes, ell tenia de estar mig any al meu costat i desprès ja tornaria a passar a Tallers Tèxtils, ho varem fer perquè Coatexsa tingues algú en plantilla. Particularment no sabies el que pensava, al meu davant parlava malament d’en Vadillo, però quan el veia tot eren rialles.
Desprès de les vacances d’estiu al tornar en Vadillo del seu viatge la seva actitud respecta a Coatexsa va canviar molt, tot eren critiques i que si perdien diners, tot ajudat per en Pintado que no deia res, en Benito estava al marge.
A la reunió dels socis on jo presentava al llistat de tot el que hi havia en el magatzem amb el valor de cost i el de venta, en Vadillo va dir que allò era paper mullat, que la realitat era una altre, jo em vaig defensar dient que des de un principi sempre s’ha havia fet igual, ell va dir que aquell negoci es tenia que plegar que cadascú agafes la part del material que li tocava i que s’espavilés, jo era l’únic que no era del ofici i a veure que en feia de les peces. Varem quedar que tots ho penséssim i que a la pròxima reunió parlaríem seriosament de la liquidació de la societat, que ells ho posarien en mans d’un advocat.
Tot va anar molt apresa, en Vadillo volia liquidar el negoci ràpidament ajudat perquè en Benito, ell estava dedicat al taller i feia el que li deien, en Pintado no deia res, l’únic que allà sobrava era jo.
Estava en aquest impàs quan va venir en Josep Martínez un vell conegut que es dedicava a la compra i venda de maquinaria tèxtil de segona ma, amb els seus recanvis, li vaig ensenyar tot el magatzem i amb diu que l’agrada molt, que estava molt ben organitzat, i que tot allò val molts diners, jo dic que li venc un 30 %, ell serio em diu quan en demano, jo li dic que posi ell el preu, torna a donar una volta per tot el magatzem i amb diu que seria un complement molt important pel seu negoci i m’ofereix uns dotze milions de pessetes, jo li dic que en vuit amb conformo, li dic als altres socis que tindria, amb diu que ja els coneix i que en Vadillo li te ganes, que el coneix bastant i no es de fiar. Quedem que ho parlarà amb el seu advocat que em dirà alguna cosa. Als pocs dies em truca dient que l’havien aconsellat que era un malt pas entra en una societat en que ja no s’entengués amb els altres socis.
També per aquet temps va donar la casualitat que van venir a casa de visita la meva germana Anna, hi va sortir el problema que tenia amb Coatexsa, i que tindria que buscar un advocat per vetllar els meus interessos, ella en va dir que ho parlaria amb el seu cunyat en Esteve Faus que era l’advocat del Banc de Sabadell, perquè m’aconselles algun, es veu que entre ells as coneixen tots, el cas es que els pocs dies, hem truca l’Esteve i amb cita al Banc de Sabadell que li porti-hi tota la documentació que tingui que ell mateix defensarà el cas. Li vaig explicar tot el que em passava des del principi i li vaig porta tots els papers de la societat que tenia, li vaig dir el nom del seu advocat i que lo que volia era recuperar l’aportació dels cinc milions de quan es va constituí la societat, em va dir que defensarà el cas com si fos per ell, que estès tranquil, vaig sortir d’allà com si peses menys.
A la pròxima reunió, els fums ja estàvem aplacats, es veu que havien parlat els dos advocats i semblava que hi havia bastant a perdre per part de tots, jo els hi vaig comentar la proposició d’en Josep Martínez, i lo que hem donava, en Benito li sabia greu lo que passava va dir que ells buscarien els cèntims que hi havia posat per liquidar-me el mes aviat millor, en Vadillo se li va escapar de dir que ell hagués anat a judici i que jo no n’hagués tret ni cinc.
A les poques setmanes varen tenir tots plegats una reunió, en la que hi va voler està present l’Esteve, on en van liquidar els cinc milions que havíem quedat i van donar tot l’afer per tancat.
L’Esteve no va voler cobrar res de tota la gestió que va fer, con que sabia que li agradàvem molt les antiguitats, aconsellats per la meva germana, li van comprar un gerro xinés que hi anava el darrera, crec que va estar content de l’obsequi.
Al cap de poc temps desprès ens van trobar per la Rambla amb en Benito i tots dos van estar contents de retrobar-nos i varen parlar com si no hagués passat res, jo m’hauria sabut molt greu perdre la seva amistat.
La relació d’en Benito i en Vadillo no va dura gaire, resulta que la peruana es va presentar a Sabadell de cop i volta i es va organitzar un rebombori amb les dones d’en Vadillo, tot el seu joc es va destapar i en Benito que era bastant estricta no li va agradar gens i van partir peres, en Vadillo es va quedar el magatzem que hi anava el darrera des de el principi i en Benito el taller amb tot el personal, el Vadillo amb la peruana s’han van anar a Mèxic, segons en van explicar es veu que volia endur-se el magatzem, però els ports li costaven més que el seu contingut, va deixa a una persona responsable i ell s’han va anar a Mèxic que allà el tèxtil encara funcionava força be, hi ja no ni sabut res mes.
D’ Hidexsa les coses també anaven malament, en Colomés el director va dura un any escàs, se que hi varen haver forces problemes, en Paul estava a les reunions amb els enllaços, un d’ells va venir a Coatexsa varies vegades a veurem i m’explicava com estaven, resulta que els treballadors estaven enfadats amb en Colomés perquè els tractava despòticament i estaven acostumats al meu tracta, i havia mal estar, Hidexsa es va anar apaga’n amb tres anys hi van haver cinc directors diferents, cap d’ells es va entendre amb en Paul, nomes aguantava el Sr. Meier que venia un parell de dies cada dos mesos a cobrar i s’han anava, això si, feia un report per escrit, de lo que es tenia de fer i ja havia complert la seva feina.
Varen tenir bastants problemes de qualitat, un d’ells va ser amb una comanda per Egipte que resulta que el fil quan va arribar allà estava podrit, analitzant el problema es veu que l’aigua estava contaminada i havia fet fermentar la llana, resultat van parar tota la màquina Morel que donava humitat al fil, en lloc de controlar la puresa de l’aigua van anular tota l’ instal·lació que hi havia, van fer venir l’aigua directament de Sabadell amb tot el cost que suposava i tota la secció de repàs va quedar parada tal com volia en Paul des de feia temps.
Mentre Hidexsa anava a menys en Paul va muntar un despatx al mig de Sabadell, allà encara anava tractant amb els clients que havia fet el estranger i si agafava alguna comanda la donava a fer alguna empresa en sense participar en la seva execució, va anar abandonant tot lo que representava Hidexsa, de manera que va preparar el terreny per quan Hidexsa fes fallida, cosa que no va tardar gaire temps, es van vendre tota la maquinaria per deixa tota l’edificació lliure per poder ser més fàcil la seva venda.
No hay comentarios:
Publicar un comentario