Va ser per aquest temps que un diumenge, volíem anar al cine amb la Núria i no tenia diners per les entrades, jo en vaig tingué que demanar a la mare, però en va saber greu tenir de fer-ho i se’n va posar el cap de donar classes de repàs, en vam dir que el carrer de la Salut, havia una impremta que la senyora d’allà as cuidava de buscar professors i alumnes, vaig anar a veure-la i la mateixa setmana ja tenia un parell de nois que feien el batxillerat als escolapis que van venir a casa, per fer repàs, jo vaig arreglar l’habitació posant-hi unes taules i vaig començar una activitat que en va anar molt bé, en primer lloc per que disposava de cèntims meus, en segon per que m’obligava a repassar matèries que ja les havia estudiat, i també perquè tenia unes hores que estava obligat, ja que dir, que a casa els meus germans treballàvem de nit i se’n feien un tip, veient-los a ells , jo en certa manera era un privilegiat, i no en sabia greu fer-me tips d’estudiar i edemes dar classes.
Va ser un any bastant dur doncs en llevava cada dia a les sis per agafar el tren a les set , el dematí a l’acadèmia, tornava cap a Sabadell en el tren de les dues, per la tarda donava classes de repàs de 6 a 8 i la resta del dia per estudiar i dormirAls exàmens en va anar forçà bé i vaig aprovà el ingrés a Terrassa en juny, aquell estiu vaig fer vacances de debò, doncs per una cosa o per altre tots els últims estius en havia tocat estudiar, encara que les classes particulars s’han van incrementar amb nens que el curs no els hi havia anat bé, a mi a part dels diners m’obligava a repassar conceptes.
La vida en el forn continuava lo mateix amb tots nosaltres, jo ajudant a la botiga i donant classes de repàs, quan podia m’escapava cap a casa la tieta, per mirar de estar amb la Núria, i si en quedava per casa, acostumava anar al Centre Industrial, on hi havia una televisió i veiem els afers més importants que passàvem, principalment esportius, de vegades també anava al Casino, del carrer Sant Pau, allà hi havia els amics d’estudis i era també molt ben acollit.Recordo que una vegada el pare va organitzar un viatge a Golmés a casa de l’Angelina, vam anar a fer-les una visita, la Núria també va venir, l’arriba allà vam saludar a la seva mare, desprès vam anar a l’horta on hi havia en Salvador el germà gran de l’Angelina, m’agradava parlar amb en Salvador per qué as veia molt bona persona i per qualsevol tonteria s’avergonyia, jo me’l apreciava i li feia broma principalment amb les noies, ell ja tenia més de quaranta anys i estava solter, més tard també vam anar a veure en Rosendo que era el germà petit i era forner, estava cassat i tenia dues nenes petites, allà el pare s’hi trobava bé i van estar parlant de problemes del ofici, vam dinar tots plegats, però al hora de marxar el pare se li ocorre a dir que l’Angelina as podia quedar un quant temps allà per veure si as posava bona del tot, doncs sempre as queixava de una cosa u altre, l’Angelina va saltar hi agafant-se en el Josep va dir que no s’hi volia quedar allà, que d’ara en endavant ja as trobaria bé.
A “Cal Forner” en el mes de juliol va passar un fet important va ser el naixement de la Carme, la primera filla del Josep i l’Angelina, i la primera neta dels pares, va entrar per la porta gran a formar part de la família i tot eren atencions cap a ella, doncs era la més petitona de la casa.
A mitjans setembre en vaig matricular a Terrassa per començar la carrera d’enginyer tèxtil, el canvi va ser gran doncs allà no et obligaven anar a classe, ni passaven llista, o sigui que molts as saltaven les classes que no els hi agradàvem o bé que no havien preparat, també as tenien que agafar apunts de lo que explicaven per què no seguíem cap llibre, els llibres no més eren de consulta, i tenies que anar llest per agafar les idees que se exposaven a la classe, me’n vaig dar compte que a la classe ens posaven per ordre de matriculació, durant tota la carrera vaig procurar cada any ser dels primers en matricular-me, axis estava davant de tot que m’obligava està atent a la classe, que el catedràtic amb coneixes, i també per poder prendre els apunts més fàcilment.
A mitjans setembre en vaig matricular a Terrassa per començar la carrera d’enginyer tèxtil, el canvi va ser gran doncs allà no et obligaven anar a classe, ni passaven llista, o sigui que molts as saltaven les classes que no els hi agradàvem o bé que no havien preparat, també as tenien que agafar apunts de lo que explicaven per què no seguíem cap llibre, els llibres no més eren de consulta, i tenies que anar llest per agafar les idees que se exposaven a la classe, me’n vaig dar compte que a la classe ens posaven per ordre de matriculació, durant tota la carrera vaig procurar cada any ser dels primers en matricular-me, axis estava davant de tot que m’obligava està atent a la classe, que el catedràtic amb coneixes, i també per poder prendre els apunts més fàcilment.
Durant el curs vaig conegué en Miquel Vives que repetia el primer curs, era fill de un fabricant molt conegut de Sabadell, la fabrica que tenien as deia “Cala Daniela” el seu pare era el amo as deia Vives-Jenny i la fabrica estava a la carretera de la Salut, ell anava a Terrassa en Vespa, que en aquell temps ni havien poques, jo moltes vegades anava amb ell de paquet, vivia al carrer de la Industria amb una casa molt gran, i de vagades hi anava a estudiar i recordo que quan eren les sis tocava des de el seva habitació una campana i es presentava una minyona uniformada amb la seva còfia i portava una bandeja amb un berenar variat i dos vasos de llet, en Miquel en feia menjar lo que més m’agrades, tot lo de aquella casa era molt sofisticat, en Miquel encara que bastant orgullós amb mi as va portar molt bé, moltes vegades m’esperava que acabés les classes per portar-me amb la vespa, però la cosa no va durar gaire, resulta que en Miquel va repetir el primer curs perquè li van quedar dues assignatures, les matemàtiques i la filatura, i en un examen parcial de filatura, el catedràtic senyor Pey, el va agafar copiant, jo quan vaig acabar el vaig buscar per veure com li havia anat i ja no el vaig veure, després de una setmana en sense saber res d’ell, vaig anar a casa seva i la seva mare en va explicar que en Miquel, de resultes d’haver-lo agafat copiant va tenir una impressió molt forta i va perdre la memòria i no coneixia ni les lletres, ni els nombres, i que s’estava recuperant en una clínica a Suïssa i que segurament deixaria els estudis, el cas es que vaig tardar un parell anys a tornar-lo a veure per Sabadell.
Apart del Miquel Vives que va deixar els estudis, en aquell curs era jo sol de Sabadell, que feien el segon curs hi havia en Josep Mª Forrellat, que ja ens coneixíem dels Escolapis, i en Santiago Figueres, tots dos eren de casa rica, i el seu punt de reunió era al Casino, i la veritat es que no els veia gaire, en canvi amb els que ja feien el tercer curs, que eren en Joan Comas, que ja eren amics d’abans, en Pere Masallera que els seus pares havien estat forners iguals que els meus, i en Josep Albiol, tots eren de Sabadell, aquets en deixaven els seus apunts i m’ajudaven en qualsevol dubte que tingués.
Apart del Miquel Vives que va deixar els estudis, en aquell curs era jo sol de Sabadell, que feien el segon curs hi havia en Josep Mª Forrellat, que ja ens coneixíem dels Escolapis, i en Santiago Figueres, tots dos eren de casa rica, i el seu punt de reunió era al Casino, i la veritat es que no els veia gaire, en canvi amb els que ja feien el tercer curs, que eren en Joan Comas, que ja eren amics d’abans, en Pere Masallera que els seus pares havien estat forners iguals que els meus, i en Josep Albiol, tots eren de Sabadell, aquets en deixaven els seus apunts i m’ajudaven en qualsevol dubte que tingués.
Les classes eren pel matí començàvem a les nou fins a l’una, normalment agafava el tren del nord hi en presentava a la escola a les vuit i mitja era un dels primers en arribar i de seguida en vaig fer amic dels bedels que tenien cura de tota l’organització de l’escola, hi havia uns dies a la setmana que també teníem classe de pràctiques a la tarda aleshores me’n portava un entrepà de casa i me’l menjava en un bar que hi havia davant de l’escola, les classes de pràctiques les portàvem senyors que treballaven en fabriques i que coneixien les màquines de fer-les funcionar, totes eren manuals perquè veiéssim com funcionaven, eren divertides i en aquelles classes si que passaven llista d’assistència i si tenies més de quatre faltes ja no podies aprovar l’assignatura, també teníem per la tarda laboratori de química, allà anàvem en bata blanca, i feien els experiments que ens manava el professor, principalment tot lo referent en reconeixement de fibres i en la tintura de les diferents matèries tèxtils.
Els exàmens finals va anar força bé, solament en va quedar les matemàtiques pel setembre,
Durant l’estiu anava a tres cops per setmana a casa del Pere Masallera que feia dos cursos més endavant que jo i de matemàtiques en sabia molt i en donava classes, en Pere ja estava casat i as guanyava la vida donant classes a l’escola industrial i particularment a casa seva, a mi en va anar molt bé, doncs el setembre vaig aprovar l’únic obstacle que en quedava, per començar el segon curs net.Aquell estiu, la mare va anar l’ajuntament a veure al senyor Marcet, que era l’alcalde i demanar-li si jo podia anar a la seva fabrica a fer practiques, els pares i els senyors Marcet, eren coneguts doncs apart de viure a prop venien a comprar el pa a casa i edemes el senyor Marcet havia estat a casa en motiu de la relació que tenia el pare amb el equip de pilota del Sabadell, el cas es, que aquell estiu un dilluns vaig anar a la fabrica del Marcet a fer pràctiques, el primer dia vaig anar al seu despatx i allà el senyor Marcet as va interesar pels meus estudis i en va dir que començaria per lo primer de tot que era el sorteig de la llana fins arribar al despatx de la roba acabada, i que hi podia anar sempre que volés, es te de dir que a “Cal Marcet” era una de les fabriques més grans de Sabadell, entrava la llana tal com l’esquilàvem en el camp, i sortia d’allà teixit apunt per fer-te un vestit, hi havia tot el procés complet de la industria llanera.
Lo primer de tot en va presentar a un senyor que en va dur cap el planta baixa on hi descarregàvem els camions, allà en van presentar
Els exàmens finals va anar força bé, solament en va quedar les matemàtiques pel setembre,
Durant l’estiu anava a tres cops per setmana a casa del Pere Masallera que feia dos cursos més endavant que jo i de matemàtiques en sabia molt i en donava classes, en Pere ja estava casat i as guanyava la vida donant classes a l’escola industrial i particularment a casa seva, a mi en va anar molt bé, doncs el setembre vaig aprovar l’únic obstacle que en quedava, per començar el segon curs net.Aquell estiu, la mare va anar l’ajuntament a veure al senyor Marcet, que era l’alcalde i demanar-li si jo podia anar a la seva fabrica a fer practiques, els pares i els senyors Marcet, eren coneguts doncs apart de viure a prop venien a comprar el pa a casa i edemes el senyor Marcet havia estat a casa en motiu de la relació que tenia el pare amb el equip de pilota del Sabadell, el cas es, que aquell estiu un dilluns vaig anar a la fabrica del Marcet a fer pràctiques, el primer dia vaig anar al seu despatx i allà el senyor Marcet as va interesar pels meus estudis i en va dir que començaria per lo primer de tot que era el sorteig de la llana fins arribar al despatx de la roba acabada, i que hi podia anar sempre que volés, es te de dir que a “Cal Marcet” era una de les fabriques més grans de Sabadell, entrava la llana tal com l’esquilàvem en el camp, i sortia d’allà teixit apunt per fer-te un vestit, hi havia tot el procés complet de la industria llanera.
Lo primer de tot en va presentar a un senyor que en va dur cap el planta baixa on hi descarregàvem els camions, allà en van presentar
l’encarregat, en van deixa una taula on hi posàvem la llana tal com sortia del be després de esquilar-lo, en van ensenyar que a dins el mateix be la llana es molt diferent depenent de la seva situació, la part de les potes del animal es molt basta i porta molt pel, la part de més amunt es més bona i la part del llom es la més apreciada, a aleshores al costat de la taula i van posar quatre cistells grossos i tenies que anar separant les diferents classes de llana que trobés, primer vaig estar al costat de unes dones per veure com ho feien i després en vaig deixar sol, quan tenia els cistells plens venia l’encarregat ho repassava i ho posava a la pila, en aquella mateixa secció hi havia el rentat de la llana, la màquina que ho feia ja ho havia estudiat a l’escola as deia “Leibiatan” hi consistia anar passant la llana de un bany a un altre fins que quedava neta de tot el greix que porta la llana, quan tocaves la llana les mans et quedàvem molt fines del greix que porta la llana, aquesta grasa as diu “lanolina” i es molt apreciada en el ram de la cosmètica, desprès va a un bombo molt gran on se seca, i d’allà per conduccions d’aire calent cap al primer pis on hi havia la secció de cardatge i pentinatge. Aquesta secció hi vaig estar uns quinze dies, i després ja vaig pujar a la secció de filatura, allà començava en el cardatge que era l’operació de obrir les fibres de llana i col·locar-les unes al costat d’altres, això s’ha aconseguia amb unes màquines anomenades cardes que eren molt grans i tenien uns bombos amb unes guarnicions d’agulles que anaven formant un vel amb les fibres de la llana, que as recollia en forma de bobina, i de allà anava a la pentinadora que era una màquina que treia les fibres més curtes i deixava la llana tota de una llargada uniforme, a punt per tenyir-la o bé entrar directament a la secció de filatura.
Aquell estiu vaig fer aquestes dues seccions en va anar molt bé per fer-me una idea de com as treballava a la fabrica, doncs fins aleshores no havia estat mai a cap d’elles, on vaig veure l’ambient que as respirava, els problemes dels treballadors, jo els hi portava coca de casa i en vaig fer amic pricipalment dels encarregats i també molt important vaig veure la diferencia entre la teoria i la practica.
Aquell estiu vaig fer aquestes dues seccions en va anar molt bé per fer-me una idea de com as treballava a la fabrica, doncs fins aleshores no havia estat mai a cap d’elles, on vaig veure l’ambient que as respirava, els problemes dels treballadors, jo els hi portava coca de casa i en vaig fer amic pricipalment dels encarregats i també molt important vaig veure la diferencia entre la teoria i la practica.
La fabrica de “Cal Marcet” estava molt a prop de “Cal Llorenç i Torra” on treballava la Núria, o sigui que quan sortia de una fabrica anava a esperar-la l’altre, jo amb les classes de repàs que donava per la tarda, anar a “Cal Marcet”, repassar les matemàtiques que en van quedar penjades, ajudar a casa a despatxar el pa i anar a veure i passejar amb la Núria vaig passar un estiu la mar d’entretingut.
Pel setembre enseguida que vaig aprovar les matemàtiques en vaig matricular per fer el segon curs, ho vaig fer per tenir un nombre baix, amb va tocar el dos i en van fer seure a la primera fila ben bé a davant de la taula del catedràtic, allà tenies que estar atent a la força, una de les primeres sorpreses es que del cinquanta que van començar la carrera, en aquell segon curs en quedàvem uns trenta escassos, molts ho van deixar i d’altres van repetir el primer curs.Aquest segon curs en va vanar molt bé, ho vaig aprovat tot pel juny, recordo que hi havia l’assignatura de genero de punt, que la donava el catedràtic senyor Josep Mº Canals, i resulta que per la tarda teníem classes de practiques que ens ensenyàvem les diferents màquines que hi havia de genero de punt, i com treballava cada una d’elles, encara que eren manuals et feies una idea del seu treball i funcionament, jo degut el meu caràcter enseguida en vaig fer amic del professor, li donava tabac i xerrera, resulta que un dia en va posar a mi sol davant de una tricotosa i amb diu que lo primer de tot es té que mirar que totes les agulles estiguin ben posades amb una posició determinada doncs sinó as produeixen forats en el teixit o alguna cosa semblant, resulta que pocs dies després de haver-me explicat això, a la classe el senyor Canals molt ceremoniosament pregunta a tothom que es lo primer que es tenir en compta en la tricotosa, ningú ho sabia, jo vaig dir lo que m’havia explicat el professor de pràctiques i això li va agradar molt, inclòs en va dir si a casa teníem màquines de punt, el cas és que as va quedar amb la meva fesomia, i quan no tenia ganes de dar classe deia “vamos a jugar a ingenieros” i en feia sortir a mi com a moderador i jo hi posava una mica de comèdia que amb ell li agradava, per exemple quan algun company volia dir alguna cosa, jo deia “A ver Señor Sanchez, levantese, que tiene que decir Vd al respecto” i ningú podia enraonar si jo no li donava permís, la veritat que tots plegats feien la classe força divertida. Aquesta va ser l’assignatura que vaig treure millor nota de tota la carrera.
Pel setembre enseguida que vaig aprovar les matemàtiques en vaig matricular per fer el segon curs, ho vaig fer per tenir un nombre baix, amb va tocar el dos i en van fer seure a la primera fila ben bé a davant de la taula del catedràtic, allà tenies que estar atent a la força, una de les primeres sorpreses es que del cinquanta que van començar la carrera, en aquell segon curs en quedàvem uns trenta escassos, molts ho van deixar i d’altres van repetir el primer curs.Aquest segon curs en va vanar molt bé, ho vaig aprovat tot pel juny, recordo que hi havia l’assignatura de genero de punt, que la donava el catedràtic senyor Josep Mº Canals, i resulta que per la tarda teníem classes de practiques que ens ensenyàvem les diferents màquines que hi havia de genero de punt, i com treballava cada una d’elles, encara que eren manuals et feies una idea del seu treball i funcionament, jo degut el meu caràcter enseguida en vaig fer amic del professor, li donava tabac i xerrera, resulta que un dia en va posar a mi sol davant de una tricotosa i amb diu que lo primer de tot es té que mirar que totes les agulles estiguin ben posades amb una posició determinada doncs sinó as produeixen forats en el teixit o alguna cosa semblant, resulta que pocs dies després de haver-me explicat això, a la classe el senyor Canals molt ceremoniosament pregunta a tothom que es lo primer que es tenir en compta en la tricotosa, ningú ho sabia, jo vaig dir lo que m’havia explicat el professor de pràctiques i això li va agradar molt, inclòs en va dir si a casa teníem màquines de punt, el cas és que as va quedar amb la meva fesomia, i quan no tenia ganes de dar classe deia “vamos a jugar a ingenieros” i en feia sortir a mi com a moderador i jo hi posava una mica de comèdia que amb ell li agradava, per exemple quan algun company volia dir alguna cosa, jo deia “A ver Señor Sanchez, levantese, que tiene que decir Vd al respecto” i ningú podia enraonar si jo no li donava permís, la veritat que tots plegats feien la classe força divertida. Aquesta va ser l’assignatura que vaig treure millor nota de tota la carrera.
Un altre fet que en va anar força bé, va ser a la classe de matemàtiques, resulta que el catedràtic, el senyor Castillo, al mig de una explicació va sortir un problema de barreja una mica complicat i va anar preguntant a varis i ningú ho sabia, fins que enrabiat pregunta qui de la classe ho sap, que allò era un problema de batxillerat, jo vaig sortir a resoldre el problema, perquè ho havia donat a les classes de repàs que feia a casa i ho tenia fresc a la memòria, això també en va ajudar per aprovar l’assignatura.
A “Cal Forner” continuava la vida amb d’inèrcia de la feina diària, recordo que una vegada as feien obres a casa i as renovava crec recordar la cuina i l’eixida, resulta que el pare deia una cosa i la mare un altre, el cas es que jo estava estudiant i des de la meva habitació els sentia discutir, de sobta sento a la mare que diu si hem pegués me’n vaig de aquesta casa, jo com un llamp baixo cap vaig i li dic al pare que si toca a la mare se les veure amb mi o alguna cosa semblant, el pare va calla i as va fer el silenci, quan pujava cap a l’habitació, en Josep estava a punt de baixar, en va dir que per ajudar-me.
A “Cal Forner” continuava la vida amb d’inèrcia de la feina diària, recordo que una vegada as feien obres a casa i as renovava crec recordar la cuina i l’eixida, resulta que el pare deia una cosa i la mare un altre, el cas es que jo estava estudiant i des de la meva habitació els sentia discutir, de sobta sento a la mare que diu si hem pegués me’n vaig de aquesta casa, jo com un llamp baixo cap vaig i li dic al pare que si toca a la mare se les veure amb mi o alguna cosa semblant, el pare va calla i as va fer el silenci, quan pujava cap a l’habitació, en Josep estava a punt de baixar, en va dir que per ajudar-me.
Per el maig va nàixer la Quima, la segona filla de en Josep i l’Angelina, també va ser un motiu de força alegria la vinguda d’una nova persona a la família, recordo una vegada que jo estava a la meva habitació estudiant, i la Quima estava en la habitació del seus pares en el bressol, i no parava de plorar, jo hi vaig anar i estava posada entremig dels barrots del llitet i el cap que casi li tocava a terra, la vaig agafar i me la vaig endur cap a la meva habitació i estudiava amb la nena a coll, ella reia al meu costat, al cap de una estona llarga ve l’Angelina esverada perquè no trobava a la Quima a la habitació, fins que ens va veure estudiant a tots dos.
Aquell estiu no en va quedar cap assignatura, i el Senyor Marcet, as va morir, i no vaig poder continuar les pràctiques a la seva fabrica degut a que amb el seu fill, el Plàcid Marcet, no hi teníem franquesa, però vaig anar aprendre de teixir amb el amic del pare, en Arnaldo Carbonell, que tenia telers i treballava a mans per fabricants de Sabadell, els matins anava al final del carrer Sant Pau, on hi havia un vapor i allà hi tenia els telers, ja el primer dia en va ensenyar a engegar i parar el teler i s’han va anar deixant-me sol, jo només patia perquè quan tornés els telers estesin en marxa, al cap de poc dies ja en deixava sol durant casi tot el mati, i jo portava els telers i més endavant també la màquina de fer canons per alimentar la llançadora, aquell estiu vaig aprendre lo que era un teler, el soroll que feia, el ordit i la trama d’un teixit, el plegador, lo que era una passada, lo que era una carrera que després ho tenien que cosir les cosidores, lo que era un escarabat o forat en el teixit, lo que era una barra i una tara, tot ho havia estudiat però ara ho veia a la pràctica.
Aquell estiu no en va quedar cap assignatura, i el Senyor Marcet, as va morir, i no vaig poder continuar les pràctiques a la seva fabrica degut a que amb el seu fill, el Plàcid Marcet, no hi teníem franquesa, però vaig anar aprendre de teixir amb el amic del pare, en Arnaldo Carbonell, que tenia telers i treballava a mans per fabricants de Sabadell, els matins anava al final del carrer Sant Pau, on hi havia un vapor i allà hi tenia els telers, ja el primer dia en va ensenyar a engegar i parar el teler i s’han va anar deixant-me sol, jo només patia perquè quan tornés els telers estesin en marxa, al cap de poc dies ja en deixava sol durant casi tot el mati, i jo portava els telers i més endavant també la màquina de fer canons per alimentar la llançadora, aquell estiu vaig aprendre lo que era un teler, el soroll que feia, el ordit i la trama d’un teixit, el plegador, lo que era una passada, lo que era una carrera que després ho tenien que cosir les cosidores, lo que era un escarabat o forat en el teixit, lo que era una barra i una tara, tot ho havia estudiat però ara ho veia a la pràctica.
El pare de la Núria, as deia Antonio Torres, conegut per tots nosaltres com a Ton, era torner mecànic, que amb moltes dificultats as va comprar un torn i la seva feina era fer peces de ferro per grans tallers que li portaven els planells amb els dibuixos i d’un tros de ferro sortia una peça exacta el original, en Ton as guanyava bastant bé la vida, i la va sortir l’oportunitat ajuda’t pel seu amic Prat, de comprar part d’un edifici en el cèntric carrer de Sant Jaume, i allà as va fer un pis i la família Torres va canviar de domicili passant del carrer Ali-Bey del extraradi, al carrer Sant Jaume del centre.
Al canvi amb va anar molt bé doncs tenia a la Núria més a la vora i ens anaven veient i mantenien les nostres relacions que eren molt bones, anaven al cine i feien la vida senzilla d’aquells temps, nosaltres mentre estesi’m junts ja anava bé, van decidir que els regals que ens feien pel sant i aniversari, ja fos per quan ens caséssim, jo con que de cèntims en tenia de fer les classes, van començar a fer la coberteria de plata, o sigui que quan arribava una festa amb sis culleres o forquilles passava, i no tenia que capficar-me en que li podia regalar que l’agradés.
Al canvi amb va anar molt bé doncs tenia a la Núria més a la vora i ens anaven veient i mantenien les nostres relacions que eren molt bones, anaven al cine i feien la vida senzilla d’aquells temps, nosaltres mentre estesi’m junts ja anava bé, van decidir que els regals que ens feien pel sant i aniversari, ja fos per quan ens caséssim, jo con que de cèntims en tenia de fer les classes, van començar a fer la coberteria de plata, o sigui que quan arribava una festa amb sis culleres o forquilles passava, i no tenia que capficar-me en que li podia regalar que l’agradés.
Pel setembre en vaig anar a matricular pel tercer curs, vaig tenir el sis, aquest curs podien entrar els nois que havien acabat el peritatge tèxtil i volien passar a fer l’enginyer, en van entrar uns cinc companys nous entre ells un de Sabadell, en Miquel Sallares, que ens van fer amics enseguida, era molt bon noi, vivia al cap davall de Sabadell, en el carrer Calders en una casa al costat de la carretera que va a Santa Perpetua, jo anava bastant allà i estudiaven junts, els seus pares veient en bons ulls la meva amistat amb ell, doncs en Miquel era bastant tímid i li costava relacionar-se, els diumenges as quedava a casa seva i no tenia amics per sortir, la pega es que jo ja estava promès i les festes les tenia ocupades.A mig curs una empresa de Terrassa va posar una línea d’autocars que feia el servei de Terrassa a Sabadell, l’autocar sortia de la plaça del mercat i acabava a la rambla de Terrassa, a mi m’anava molt bé doncs tenia la parada més a la vora que en el tren, i també l’arribada a Terrassa estava més a prop de l’escola que el tren, doncs ens deixava a la gasolinera que hi havia el carrer Colon i d‘allà a l’escola eren quatre travessies, aquest canvi va ser bastant important doncs ens trobàvem a la mateixa hora en l’autocar els estudiants tant de la escola de peritatge que eren la majoria, com de l’escola de enginyers, la tornada la feia amb tren doncs era difícil tenir una hora fixa i de vegades en quedava per la tarda, en una de les anades a l’escola vaig coincidir amb Xavi Vendrell, que estudiava el peritatge, i con que eren coneguts vam anar el viatge junts, ell tenia moto i anava a classe amb moto, però la tenia a reparar i tenia que pujar amb l’autocar, després de parlar dels estudis, en diu: ¿Oi que a la vora de casa teva viu una noia molt llampant que es diu Enriqueta, que far de perruquera? Jo li vaig dir que sí, que vivia al carrer Hortanova, i que sovint passava per davant del forn i que estava de molt bon mirar, aleshores el Xavi m’explica que surt amb ella el dimecres i divendres, i un altre company seu els dimarts i dijous i que tan ell com el seu company se la munten, inclòs amb diu que han trobat la manera per fer-ho dalt de la moto en mig del bosc, a mi en va quedar a la memòria i quan vaig arribar a casa ho vaig explicar al meu germà Josep, i encara no havien passat quinze dies de aquest fet que un dia quan arribo a casa a dinar a les dues, amb trobo a la botiga del forn el Albert Barberan (Berto), que era el veí sabater, de davant de casa que havia heretat dels seus pares un tenda de reparació de calçat, i estàvem parlant quan veiem passa pel carrer l’Enriqueta, a mi amb va faltar temps per dir-li lo que sabia d’ella, que trotava i que ho sabia de part certa, Berto en va dir que tothom parla més del conte i no me’n va fer cas, entro cap a casa a dinar i estava assentat a la taula i arriba la meva germana Anna i amb diu una noticia bomba el Albert d’aquí davant està promès amb l’Enriqueta, jo vaig quedar parat, no feia ni deu minuts que li havia dit que aquella noia era peix al cova, abans de tornar a parlar amb en Berto, vaig mirar de veure en Xavi Vendrell que en va confirmar lo que m’havia dit, i després vaig anar a veure al Berto i li vaig dir que sentia lo del altre dia, que no sabia que estava promès amb l’Enriqueta però que havia tornat a preguntar i m’havien confirmat que era veritat, inclòs li vaig dir el nom per que ho confirmés, en va dir que no era gelós i no hi va donar importància.
El Berto era de la meva edat, els seus pares vivien al carrer Belgica, al costat de la Rambla i tenien el taller de reparació del calçat davant del forn jo hi anava sovint tant a parlar amb el seu pare que sempre en tenia alguna per dir, com un xicot, el Andres, que el tenien de mosso i li faltava una cama i venia en bicicleta a la feina, i allà mentre ells treballaven parlàvem de tot, el Berto després dels estudis primaris va entrar a treballar al despatx de “Cal Tamburini” era un noi que li agradava la bona vida i anava sovint al casino i allà as trobava amb els seus amics generalment fills dels fabricants que portàvem força cèntims i con que ell era simpàtic i obert se’l enduien a Barcelona, cap als cabarets, que en aquells temps hi havia oberts.
Un any a la rifa de Nadal, a “cal Tamburini” on treballava als hi va tocar la loteria i ell va treure un grapat de diners, per celebra-ho va organitzar una sortida de tots els seus amics a Barcelona, la festa la van fer en el Bolero que el van fer tanca i ell amb tots els amics as van quedar a dins amb les noies fins que el cor els va dir prou, tota la despesa la va pagar ell, jo degut a que ja sabien que donava classes i no podia sortir amb ells ja no en van dir res, però després m’ho explicaven amb tot luxe de detalls de com havia anat la festa, el cas es que lo que va treure de la loteria li va durar un mes escàs, també feia broma amb una cantant famosa d’aquell temps en sembla que es deia Rosita Ferrer, i era l’atracció principal del Bolero, una vegada en va ensenyar una fotografia seva dedicada en molt afecte a ell, el Berto també li agradava el joc, i jugava en el casino, però en el reservats, on només hi anaven els senyors socis rics i on les partides eren molt fortes.
Un any a la rifa de Nadal, a “cal Tamburini” on treballava als hi va tocar la loteria i ell va treure un grapat de diners, per celebra-ho va organitzar una sortida de tots els seus amics a Barcelona, la festa la van fer en el Bolero que el van fer tanca i ell amb tots els amics as van quedar a dins amb les noies fins que el cor els va dir prou, tota la despesa la va pagar ell, jo degut a que ja sabien que donava classes i no podia sortir amb ells ja no en van dir res, però després m’ho explicaven amb tot luxe de detalls de com havia anat la festa, el cas es que lo que va treure de la loteria li va durar un mes escàs, també feia broma amb una cantant famosa d’aquell temps en sembla que es deia Rosita Ferrer, i era l’atracció principal del Bolero, una vegada en va ensenyar una fotografia seva dedicada en molt afecte a ell, el Berto també li agradava el joc, i jugava en el casino, però en el reservats, on només hi anaven els senyors socis rics i on les partides eren molt fortes.
El Berto as va casar amb l’Enriqueta i van venir a viure davant del forn on hi tenien el taller de reparació de calçat, fruit del matrimoni van tenir una nena, però les desavinences van sortir aviat i un dia l’Enriqueta va marxar deixant sol el Berto amb la criatura que va anar a parar a casa de la seva tia que era la propietària del cine Novetats de la Rambla.
Tornant els estudis en aquest tercer curs tenien un os que era la Tintoreria, aquesta assignatura la donava el director de la Escola, el senyor Cegarra i era molt serio i estricte, aquest senyor ja en coneixia doncs amb la mare vam anar a casa seva a demanar-li el seu parer quan amb preparava per el ingrés, el cas es, que poques vegades el havia vist abans per Sabadell, i aquest any que el tenia de professor sovint coincidíem tant pel carrer com en el cine, i con que la classe la teníem els dilluns a primera hora, cada vegada que ens veiem per Sabadell, en preguntava la lliçó, i el dia que no ho feia gaire bé, mig rient amb deia que menys anar amb la novia a passejar i més estudiar, però al final de curs en va posar una bona nota, aquest any també teníem una assignatura que as deia Papelera que la donava el senyor Lopez-Amo, i estudiàvem com as formava el paper amb les seves diferents etapes, aquesta assignatura era bastant rollo, i en el examen final va ser l’únic cop que en un examen vaig fer un canvi, resulta que pels exàmens ens donàvem unes fulles especials amb el timbre de la escola que les repartien els bedels en el moment de començar l’examen, jo con que amb els bedels sempre feia broma, tenia una bona amistat amb ells, d’aquestes fulles me’n donàvem, i a casa les preguntes que en semblava més possibles de fer-les, les portava ja fetes de casa, encara que el escriure-les ja les tenia mig apresses, en el examen finals tres preguntes ja les portava fetes, i només vaig tenir de fer el canvi anant amb compte de que no en veiessin, amb les altres preguntes, el tenir més temps, per fer-les me’n enrotllava molt, amb tot això amb va quedar pel setembre l’assignatura d’electricitat que recordo que el examen va consistia amb unes preguntes teòriques i lo fort era que et posaven tres problemes que si no el resolies tots tres, suspenies l’assignatura, a mi, va ve un problema que no vaig saber resoldre i amb van suspendre, un company del curs, en Josep Sanchez, un noi que vivia a Barcelona, a la barriada de San Andreu, i eren força amics també li va passar lo mateix que jo i vam quedar amb ell que tres cops a la setmana pujaria a Sabadell i plegats repassaríem l’assignatura d’electricitat i ferien tots els problemes, o sigui que aquell estiu vam fer una repassada molt forta d’electricitat que inclòs van anar a Terrassa a la casa particular del senyor Serrano, que era el catedràtic, a fer-li unes consultes de dubtes que ens havien sortit, doncs era perillós que et quedes alguna cosa panxada, d’aquell temps recordo que després de sopar en posava a la eixida i a la fresca repassava els problemes, de vagades amb tocaven les tres u les quatre de la matinada sense donar-me conte del hora, sovint el pare quan arribava del Euterpe hem portava un ou deixatat amb gasosa perquè me’l bebès, el examen del setembre va anar molt bé, doncs tant el Josep Sanchez com jo ho vam contestar tot i bé.
Pel setembre en vaig matricular a Terrassa per fer el quart curs, també fou un dels primers a fer-ho, aquest curs era bastant fort, doncs hi havia moltes assignatures, com motors, hidràulica, resistència de materials, topografia, estructures, etc que tenien que veure poc amb la especialitat, però que eren necessàries per després poder interpretar planells i lo més important poder-los firmar amb garantia.
En aquest curs vaig coincidir amb el Josep Mª Forrellat, i amb el Santiago Figueres que eren de Sabadell, i repetien curs, en sembla recordar que els hi van quedar tres assignatures panxades, i cosa curiosa les mateixes, segurament per falta d’assistència, jo con que ja ens coneixíem venien sovint a casa, o bé anava jo a casa seva, per repassar i consultar-nos dubtes, però amb el que més en vaig relacionar va ser amb el Miquel Sallarés, junts ens van fer tips d’estudiar i fer treballs durant tot el curs.
Tornant els estudis en aquest tercer curs tenien un os que era la Tintoreria, aquesta assignatura la donava el director de la Escola, el senyor Cegarra i era molt serio i estricte, aquest senyor ja en coneixia doncs amb la mare vam anar a casa seva a demanar-li el seu parer quan amb preparava per el ingrés, el cas es, que poques vegades el havia vist abans per Sabadell, i aquest any que el tenia de professor sovint coincidíem tant pel carrer com en el cine, i con que la classe la teníem els dilluns a primera hora, cada vegada que ens veiem per Sabadell, en preguntava la lliçó, i el dia que no ho feia gaire bé, mig rient amb deia que menys anar amb la novia a passejar i més estudiar, però al final de curs en va posar una bona nota, aquest any també teníem una assignatura que as deia Papelera que la donava el senyor Lopez-Amo, i estudiàvem com as formava el paper amb les seves diferents etapes, aquesta assignatura era bastant rollo, i en el examen final va ser l’únic cop que en un examen vaig fer un canvi, resulta que pels exàmens ens donàvem unes fulles especials amb el timbre de la escola que les repartien els bedels en el moment de començar l’examen, jo con que amb els bedels sempre feia broma, tenia una bona amistat amb ells, d’aquestes fulles me’n donàvem, i a casa les preguntes que en semblava més possibles de fer-les, les portava ja fetes de casa, encara que el escriure-les ja les tenia mig apresses, en el examen finals tres preguntes ja les portava fetes, i només vaig tenir de fer el canvi anant amb compte de que no en veiessin, amb les altres preguntes, el tenir més temps, per fer-les me’n enrotllava molt, amb tot això amb va quedar pel setembre l’assignatura d’electricitat que recordo que el examen va consistia amb unes preguntes teòriques i lo fort era que et posaven tres problemes que si no el resolies tots tres, suspenies l’assignatura, a mi, va ve un problema que no vaig saber resoldre i amb van suspendre, un company del curs, en Josep Sanchez, un noi que vivia a Barcelona, a la barriada de San Andreu, i eren força amics també li va passar lo mateix que jo i vam quedar amb ell que tres cops a la setmana pujaria a Sabadell i plegats repassaríem l’assignatura d’electricitat i ferien tots els problemes, o sigui que aquell estiu vam fer una repassada molt forta d’electricitat que inclòs van anar a Terrassa a la casa particular del senyor Serrano, que era el catedràtic, a fer-li unes consultes de dubtes que ens havien sortit, doncs era perillós que et quedes alguna cosa panxada, d’aquell temps recordo que després de sopar en posava a la eixida i a la fresca repassava els problemes, de vagades amb tocaven les tres u les quatre de la matinada sense donar-me conte del hora, sovint el pare quan arribava del Euterpe hem portava un ou deixatat amb gasosa perquè me’l bebès, el examen del setembre va anar molt bé, doncs tant el Josep Sanchez com jo ho vam contestar tot i bé.
Pel setembre en vaig matricular a Terrassa per fer el quart curs, també fou un dels primers a fer-ho, aquest curs era bastant fort, doncs hi havia moltes assignatures, com motors, hidràulica, resistència de materials, topografia, estructures, etc que tenien que veure poc amb la especialitat, però que eren necessàries per després poder interpretar planells i lo més important poder-los firmar amb garantia.En aquest curs vaig coincidir amb el Josep Mª Forrellat, i amb el Santiago Figueres que eren de Sabadell, i repetien curs, en sembla recordar que els hi van quedar tres assignatures panxades, i cosa curiosa les mateixes, segurament per falta d’assistència, jo con que ja ens coneixíem venien sovint a casa, o bé anava jo a casa seva, per repassar i consultar-nos dubtes, però amb el que més en vaig relacionar va ser amb el Miquel Sallarés, junts ens van fer tips d’estudiar i fer treballs durant tot el curs.
A finals del segon trimestre, en el mes d’abril, l’escola va organitzar un viatge d’estudis per Espanya, jo m’hi vaig apuntar i junt amb quinze companys més, el catedràtic Senyor Simó, i al seu ajudant Senyor Pons, vam fer, per mi, un extraordinari viatge per Espanya, doncs jo, as pot dir, que no havia sortit de Catalunya, i apart de veure diferents empreses, va ser per mi fer turisme i descobrir nous pobles i ciutats. El viatge as va fer en un petit autocar i en la part del darrera i portàvem una pancarta que deia que eren estudiants de l’escola d’enginyers de Terrassa.
La primera etapa va ser Barcelona-Valencia, parant a Castelló a dinar, per la tarda van visitar una filatura de regenerats, i a primera hora de la nit vam arribar a Valencia.
La segona etapa fou de Valencia-Alcoy, el matí van visitar la ciutat de Valencia, la seva catedral i la torre anomenada “El Miquelet”, per la tarda vam anar a la ciutat d’Alcudia, on visitaren dues importants empreses, una era una filatura, que tenia una organització interna molt bona, i l’altre de genero de punt, a dormir ho vam fer en Alcoy, ciutat tèxtil reconeguda.La tercera etapa va ser forta, de bon matí van visitar una empresa en Alcoy, després van anar cap Alicant, on van fer una petita parada, per continuar cap a Murcia on vam dinar, després continuem cap a Granada, però abans van fer una petita parada a Baza, on el Senyor Simó hi tenia un company d’estudis, i tot seguit continua cap a Granada, on hi vam arribar a les deu i mitga de la nit bastant cansats, però encara després de sopar van anar a coves del Sacromonte, junt en nou companys més, a veure un espectacle flamenc.
La quarta etapa va ser tota dedicada a Granada, el matí teniem que anar a veura una empresa però l’amo estava fora, i no va ser possible, per lo que vam aprofitar per fer la visita a “La Alhambra” i “El Generalife” més llarga, després de dinar van visitar la ciutat amb la seva Catedral i La Cartuja.
La primera etapa va ser Barcelona-Valencia, parant a Castelló a dinar, per la tarda van visitar una filatura de regenerats, i a primera hora de la nit vam arribar a Valencia.
La segona etapa fou de Valencia-Alcoy, el matí van visitar la ciutat de Valencia, la seva catedral i la torre anomenada “El Miquelet”, per la tarda vam anar a la ciutat d’Alcudia, on visitaren dues importants empreses, una era una filatura, que tenia una organització interna molt bona, i l’altre de genero de punt, a dormir ho vam fer en Alcoy, ciutat tèxtil reconeguda.La tercera etapa va ser forta, de bon matí van visitar una empresa en Alcoy, després van anar cap Alicant, on van fer una petita parada, per continuar cap a Murcia on vam dinar, després continuem cap a Granada, però abans van fer una petita parada a Baza, on el Senyor Simó hi tenia un company d’estudis, i tot seguit continua cap a Granada, on hi vam arribar a les deu i mitga de la nit bastant cansats, però encara després de sopar van anar a coves del Sacromonte, junt en nou companys més, a veure un espectacle flamenc.
La quarta etapa va ser tota dedicada a Granada, el matí teniem que anar a veura una empresa però l’amo estava fora, i no va ser possible, per lo que vam aprofitar per fer la visita a “La Alhambra” i “El Generalife” més llarga, després de dinar van visitar la ciutat amb la seva Catedral i La Cartuja. 
No hay comentarios:
Publicar un comentario